L'autora analitza el concepte de festa, divertiment a través d'algunes referències de la poesia d'Ausiàs March, tant en aquest poeta com en poetes posteriors (Joan Moreno, per exemple). march devia tenir el referent de les festes cortesanes i poètiques de la cort d'Alfons el Magnànim, si bé en la seua poesia, la festa es presenta com una activitat aliena al seu jo poètic, fins i tot aquelles referències a la música i al cant, són sempre relacionades amb el discord, amb la escassa capacitat melodiosa, ja que les contradiccions del jo marquià li impedeixen gaudir tant de la festa terrenal com de la celestial.