Comentari del poema XCVII d'Ausiàs March. [BBAHLM]

Lectrua de la poesia 97 dins del conjunt dels cants de mort d'Ausiàs March. La poesia s'interpreta des del dolor del jo poètica -no del propi autor- davant la mort, sense entrar en la discusió si la destinatària és una dama morta, concretament una de les esposes del poeta. La lectura d'aquesta poesia revela el sentiment per la mort d'una manera intensa, però a més exposa la insuficiència del llenguatge poètic per a trobar un consol; d'ací l'ús d'hipèrboles que intenten transmetre la immensitat del dolor i del dol, la necessitat de tornar a la soletat i al silenci, tanamteix es nota a faltar la referència a la fe i a Déu. A aprtir d'una sèrie d'esquemes formals que denoten la importància semàntica de mots com amor-amador, estratègicament utilitzats en el cobles, l'autora va realitzant una lectura de la poesia en la qual destaca la subjectivitat, l'experiència dolorosa del jo i la incomprensió davant d'aquesta. [Cal dir que hi ha una errada en la impressió i, tot i que es tracta de la poesia XCVII, al llarg de l'article sistemàticament es parla de la poesia XCVI. ] [LM]