Noves formes expressives adequades a les noves necessitats del jo líric de March. [BBAHLM]

Refelxió sobre la singularitat de l'expressió marquiana, basada en el jo líric que es fonamenta essencialment en la intensificació del missatge i en la sutil i mútua invasió de l'eloqüència en la llengua familiar i la llengua col·loquial en l'eloqüència. Per a aconseguir la intensificació, March es va valer de la seua llengua natural, el català, i de tota una serie de mecanismes retòrics com hipérboles, contradiccions, un llenguatge que adverteix una subjectivitat controlada per la intel·ligència però també unes fluctuacions que porten a extremes i perilloses vivències. [LM]