Ausiàs March es concep com un poeta que escriu aïllat i solitari, tanmateix manté intercanvis literaris i correspondència entre literats, com ara amb un jove Fenollar i notícies de la cort del Magnànim a Nàpols o les poesies que envia el rei al seu antic falconer March (122ª i 122b del seu cançoner). Ara bé, faltava trobar companys de la generació marquiana i això s’aconsegueix amb l’estudi i edició d’aquests sis poetes de la cort del Magnànim. Uns poetes que en algun moment es van considerar menors si seguim un criteri quantitatiu de la seua obra, però imprescindibles per resituar i reconstruir l’ambient cultural del XV, coincideixen amb Ausiàs March en l'abandó de l'occità, l'expressió escolàstica i tenen com a font immediata autors com Andreu Febrer o Jordi de Sant Jordi. Aquest treball de recerca ens transmet una visió més ampla i completa del quefer literari cortesà gràcies a la recopilació d’aquestes obres “efímeres” i convencionals en cançoners que no ens transmeten ni molts menys la vivacitat de les poesies en el moment de la seua composició i elocució, sinó l’escriptura pansida, deshidratada i encapsulada. El perquè de la tria d’aquests sis poetes d’entre la nòmina d’autors que es presenten als cançoners no ens la desvetlla l’autor en el llibre, però podem pensar que tampoc és una elecció aleatòria i que s’adequa a uns models poètics bastant estandaritzats. [LM]

Edició crítica i estudi d’una quarentena de poemes cortesans de Lluís de Requesens, Bernat Miquel, Martí Garcia, Rodrigo Dies, Lluís de Vila-rasa i Francesc Sunyer, tots ells contemporanis d’Ausiàs March i vinculats a la cort dels reis d’Aragó, que esdevé el principal centre irradiador de la poesia catalana del s. XV. Es tracta de composicions de circumstàncies, destinades a festes cortesanes, noces i celebracions de la noblesa. Lingüísticament, evidencien que el pas de l'occità al català no és pas exclusiu d'Ausiàs March, sinó general en tots els poetes valencians de la seua generació i en els catalans vinculats a Alfons el Magnànim. (RA)