Refelxió sobre el caràcter introspectiu de la poesia marquiana: la descripció d'uns estats psicològics produïts per l'amor en els quals es reflecteix una experiència humana. Ara bé, sense la presència del món exterior no es pot fer una autència instrospecció psicològica, tal com s'il·lustra amb la poesia 43 (Coratge meu, a pendre esforç molt tard). En aquest sentit, el fet més destacat és la creació poètica d'un "jo" amb una energia tan gran que deixa en un plànol menor l'hipoètic "tu". El jo marquià es caracteritza per una sèrie de dubtes i tensions que l'envolten i que no són pròpies de la poesia trobadoresca, fins i tot quan se centra en un tòpic tan trobadoresc com la timidesa amorosa: aquests dubtes i tensions es materialitzen en contastos, hipérboles, obstacles emocionals, i sobretot, la decisió d'escriure en català, allunyat de provençalismes. L'article repassa diferents poesies en les quals hi trobem conceptes que impliquen una reflexió amorosofilosòfica, com ara l'alienació del jo causada per l'amor, la particularitat del seu desig, la poca habilitat per expressar els seus pensaments amorosos, el complex paper de la imaginació. Per tot això, es conclou que March és un poeta considerat modern, ara bé, sembla menys modern en el sentit post-romàntic per la seua escassa presència de la natura, ara bé, pel que fa a la tenacitat i intel·ligència que s'observa en els poemes, es pot considerar que March és un dels millors autors que reflecteix l'experiència interior. [LM]