El classicisme d'Ausiàs March i la visió cap al Renaixement que representa es justifica per la influència de Dant i Petrarca, si bé la poesia del valencià està exemple de la "imatge exterior" i es concentra en la passió, en la tristesa i, sobretot, en el que preocupa a un home creient. Per tant, no es pot parlar d'una imitació clàssica directa en la poesia de March encara que demostre erudició humanista, cite als filòsofs antics, a poetes com Ovidi, però ben allunyat de la factura homèrica i virgiliana.  El discurs de Rubió i Lluch pretén demostrar l'entrada de corrents humanistes a la Corona d'Aragó des de temps ben primerencs -se centra en la figura de Joan I- i demostrar així que a l'edat mitjana, qualificadoa com obscura, sempre es va tenir un interés de retornar al classicisme. [LM]