Estudi sobre l'adaptació de formes mètriques franceses en la lírica catalana sobretot del XIV i XV. Comenta formes com el lai, usat per Andreu Febrer i Jordi de Sant Jordi, el rondeau i altres gèneres propis de la lírica francesa. En general es fa un repàs pel context i l'ambient cultural que va propiciar l'entrada de totes aquestes formes, en gran part deguda a la nacionalitat francesa de les dones del rei Joan I, Mata d'Armanyac i fonamentalment Violant de Bar, dama de gran cultura i amb un gran interés per la traducció d'obres franceses. [LM]