El fons filosòfic de les poesies de March es basa en l'existència del lul·lisme i la influència de Dant i Petrarca. March, per tant, s'allunya dels trobadors provençals per als quals l'amor només és cortesis, mentre que per al valencià l'amor és un sentiment refinadíssim, metafísic i abstracte, tot i que aplicat a l'amor profà, penetra en l'ànima. A continuació es comenten alguns fragments de les poesies marquianes que es corresponen amb conceptes filosòfics com la fantasia, l'amor com a accident i no substància, el dolor, l'amor pur d'esperit, tot això conforma el que Menéndez Pelayo descriu com "platonisme eròtic de March que es mou en una esfera antropològica. [LM]