Presentació de la lingüística textual d'Antonio García Berrio. Aplicació de la tipologia semàntica (queixa, desengany, blasmes, timidesa-silenci, etc.) i de la sintàctica (distribució tripartida, paral·lelismes, símils, etc.). [BBAHLM]

Estudi que aplica la metodologia de la lingüística textual a partir de l’estudi d’un tòpic textual i al seua pervivència al llarg del conjunt de textos estudiats. El treball es deivideix en tres grans apar­tats: el corresponent a la descripció del model que utilitzarà, l’estudi del macrocomponent semàntic i l’estudi del macro­component sintàctic dels 55 poemes que ha seleccionat. L’ autor tria, per proximitat, el model establert per als sonets del Siglo de Oro, però gairebé en crea un de nou, partint, això sí, del mateix tòpic textual global «El poeta ama a la dama». L’estudi del macrocomponent semàtic adverteix que la poesia de March té un grau elevat de «conflicte”, la desproporció en­tre els tres grans blocs temàtics «cant”, «queixa» i «patiment» s’evidencia per l’escassa presència dels terminals temàtics relacionats amb el «cant» i, en canvi, per la complexitat dels altres dos. L’estudi del macrocomponent sintàctic resulta bastant complex devant l’arquitectura dels quaranta-quatre versos de la cançó posttrobadoresca. Es revisa el concepte de cançó i altres gèneres poètics d’acord amb les poètiques medievals i també es presenta una classificació dels poemes des del punt de vista sintàctic, tenint en compte la distribució de figures, les estructures paral·leles, l’aparició i naturalesa dels símils, i tots aquells elements que van configurant el discurs poètic.[LM]