inici

REFERÈNCIA

Colomer, Eusebi (1989), «Pensament català medieval», en L’època medieval a Catalunya. Cicle de conferències fet a la Institució cultural del CIC de Terrassa, curs 1980/1981, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Biblioteca Milà i Fontanals, 2). [Reed. amb modificacions i addicions: «Panorama general: de l’Escolàstica a l’Humanisme», en el seu El pensament als Països Catalans durant l’Edat Mitjana i el Renaixement, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans (Secció de Filosofia i Ciències Socials) / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997 (Scripta et Documenta, 54), pàgs. 11-84; per a March, vegeu les pàgs. 75-77.]

FITXA COMPLETA

Tipus de referència:Capítol de llibre
Secció:La poesia d'Ausiàs March
Apartat:Estudi
Autor/s:Colomer, Eusebi
Any de publicació:1989
Títol de capítol:Pensament català medieval
Títol de llibre:L’època medieval a Catalunya. Cicle de conferències fet a la Institució cultural del CIC de Terrassa, curs 1980/1981
Lloc de publicació:Barcelona
Editorial:Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Títol de la col·lecció:Biblioteca Milà i Fontanals, 2
Notes:Reed. amb modificacions i addicions: «Panorama general: de l’Escolàstica a l’Humanisme», en el seu El pensament als Països Catalans durant l’Edat Mitjana i el Renaixement, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans (Secció de Filosofia i Ciències Socials) / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997 (Scripta et Documenta, 54), pàgs. 11-84; per a March, vegeu les pàgs. 75-77
Descriptor/s:Catalunya | escolasticisme | filosofia | història filosofia | humanisme | March | pensament

RESUM

Treball sobre el pensament filosòfic a la Catalunya medieval, des del començament del segle XIII dins el context de l'Escolàstica. Atén al desenvolupament de la l'activitat filosòfica en dues tradicions fonamentals: d'una banda, hi ha el platonisme tardà, mesclat amb elements aristotèlics -Ramon Llull-, i un aristotelisme de nova planta, domesticat per la teologia cristiana -Ramon Martí. Mentre que, de l'altra banda, hi ha l'antiescolastisme d'Arnau de Vilanova i els representants de l'escolàstica tradicional -com ara són Guiu Terrena, Guillem Rubió o Francesc Eiximenis-; l'humanisme literari -amb autors com Bernat Metge, Ausiàs March, Antoni Canals i Anselm Turmeda; i, finalment, l'humanisme filosòfic -en què Ramon Sibiuda i Joan Lluís Vives serien els seus exponents principals. [JS]

Ajuda:
X