L’autorressegueix les dues novel·les de cavalleries catalanes, Tirant lo Blanc de Joanot Martorell i l’anònima Curial e Güelfa, i n’explica els trets definitoris, aquells que les fan especials, a partir de l’ambient cultural de la cort del rei Alfons, al voltant del qual s’aplegaven tant escriptors formats en llatí medieval i literatura en vulgar com d’altres educats en els studia humanitatis. A la llum d’aquests intercanvis culturals, de la voluntat de tots aquests escriptors d’emular els autors antics, s’expliquen millor algunes singularitats d’ambdues novel·les catalanes, allò que les distingeix de la literatura cavalleresca francesa i borgonyona de l’època: per exemple, fenòmens com l’exhibició retòrica i la barreja de gèneres i de registres que fa Martorell al Tirant o la combinació d’influències modernes (els trobadors, Desclot, Dante i Petrarca) i antigues (Homer i Virgili) de l’autor del Curial.

peculiaritats; cort del Magnànim; exhibició retòrica; barreja de gèneres; barreja de registres; models i fonts; literatura francesa i borgonyona