Es fa una aproximació acurada a la teoria escolàstica del somni com a engany de la imaginació, a partir dels passatges paral·lels d'Ausiàs March i la lectura que en feren Joan Roís de Corella i Joanot Martorell, tal com ho demostra la poesia I «Així com cell qui·n lo somni·s delita» que versa sobre l'amor ja des del primer vers. D'altra banda, s'explica que el manuscrit del poeta més antic -N (1480-90)- ja proposa l'ordenació canònica d'amadeu Pagès que, amb prou feines, tornem a trobar present en l'F i en el grup B, D i K, a més de reprendre's també en les edicions posteriors al 1543. Finalment, s'ocupa d'explicar la influència de Petrarca en March en demostrar aquest el pas de la concepció amorosa al desengany. [JS]