Les poesies d'Ausiàs March contenen nombroses referències al cos humà: parts del cos concretes, fanòmens físics del cos, sentits corporals, canvis interns i externs del cos, òrgans i sensacions. Totes aquestes imatges tenen un valor simbolic i són reveladores del sofriment o de la joia del jo poètic danvant de la distinció amor-desig. El jo poètic fa referència sobretot al seu propi cos intern: la sang és un element vital, l'humit el líquid que dóna vida; la mort del cos és tractada amb violencia, tot això per definir el desequilibri, la confusió interior del jo poètic. En aquest recorregut poètic pel cos també tenen cabuda les malalties, els remeis per guarir-ne, les sensacions desagrables del sentit del gust, el verí, exemples que recullen les poesies 1, 42, 128, 114, 59 entre d'altres. Finalment, en aquestes imatges del cos el jo poètic està usant tots els registres i tonalitats de la llengua oral tot barrejant, de forma magistral, refinament i prosaisme. [LM]