| Tipus de referència: | Capítol de llibre |
| Secció: | Tirant lo Blanc de Joanot Martorell |
| Apartat: | Estudi |
| Autor/s: | Alemany Ferrer, Rafael |
| Any de publicació: | 2010a |
| Títol de capítol: | El desenllaç de l’adaptació cinematogràfica del Tirant lo Blanc de Vicente Aranda en relació amb l’original de Joanot Martorell: repercussions estètiques i conceptuals |
| Editor/s: | Imma Creus, Maite Puig i Joan R. Veny |
| Títol de llibre: | Actes del Qinzè Col·loqui Internaconal de Llengua i Literatura Catalanes (Lleida, 2009) |
| Lloc de publicació: | Barcelona |
| Volum: | II |
| Editorial: | Publicacions de l'Abadia de Montserrat |
| Pàgina d'inici: | 359 |
| Altres pàgines: | 370 |
| Descriptor/s: | adapatació fílmica del Tirant | desenllaç del Tirant lo Blanc | estudi comparatiu | Tirant lo Blanc | Vicente Aranda |
En el Tirant de Martorell el desenllaç es resol en tres temps: 1) mort de l’heroi per causes naturals, seguida de les de l’emperador i Carmesina, transits de dolor, davant del cos jacent del protagonista; 2) noces d’Hipòlit amb l’emperadriu, i 3) segones noces d’Hipòlit amb la filla del rei d’Anglaterra. En la pel·lícula d’Aranda, la penúltima escena correspon al plany de Carmesina davant del cos mort de Tirant. Els fets que segueixen només els coneixem a través de la narració que en fa Diafebus en l’última escena del film, quan, després de la mort de l’heroi, retorna cap a Occident en una nau acompanyat de la seua esposa Estefania. Segons aquest relat, Carmesina morí d’inanició tres mesos després de Tirant, mentre que l’emperador ho feu al poc temps a causa dels alifacs de l’edat i del dolor per la pèrdua de l’heroi i de la seua filla. També se’ns reporta que Hipòlit es casà amb l’emperadriu, la qual compartí amb Plaerdemavida, que n’esdevingué amant i assessora. Finalment, se’ns informa que la Viuda Reposada aconseguí apaivagar els seus ardors sexuals insatisfets amb un guerrer. El plantejament d’Aranda implica: a) l’eliminació de la malaltia natural com a causa de la mort de l’heroi, vinculada ací a un fet de guerra; b) la desaparició de la “mort per amor” com a causa de l’òbit de Carmesina, la qual sembla més bé suïcidar-se lentament; c) la impossibilitat de perfilar Diafebus i Estefania —que retornen a Occident— com a garants de l’aliança entre la cavalleria bretona i la reialesa grega, frustrada amb la mort dels protagonistes; d) la supressió de l’escena tràgica més efectista de la novel·la (mort consecutiva de Tirant, l’emperador i Carmesina); e) l’absència d’una legitimació progressiva d’Hipòlit abans de casar-se amb l’emperatriu, amb la qual s’uneix amb l’única credencial d’haver-ne estat l’amant; f) rebaixar Plaerdemavida a la condició d’amant d’Hipòlit, quan en l’original aquesta arriba a ser reina de Fes i li correspon l’honor d’acompanyar les despulles de Tirant i Carmesina en el seu darrer viatge a Occident; g) presentar a la fi la Viuda Reposada amistançada amb un guerrer, ometent que es va suïcidar per pagar les seues insídies, i, en fi, h), l’omissió de les segones noces d’Hipòlit, amb la filla del rei d’Anglaterra, de la qual naix el descendent en qui es concreta el somni de veure reunificats els imperis cristians d’Orient i d’Occident. Les transgressions del desenllaç d’Aranda no aporten, doncs, cap element d’interés, sinó, ans al contrari, priven el film d’algunes de les propostes més suggestives i innovadores de Martorell. [RA]