L’Spill de Jaume Roig (1460) és una obra que destaca per l’ambigüitat, que permet la lectura del text des de diferents perspectives. Quant al doblet comicitat/moralitat, encara que la tradició crítica ha interpretat l’Spill des del vessant satíric i misògin únicament, aquest article parteix d’una voluntat de conciliar ambdues postures: comicitat i moralitat. En el nucli analític de l’article es demostren els jocs d’ambigüitat, unit a la recurrència de motius folklòrics i tòpics repetits tant en textos satírics i populars com en obres didàctiques i moralitzants, com és l’Speculum Humanae Salvationis, les citacions bíbliques, la tradició patrística i les col·leccions d’exempla. La doble lectura que permet l’Spill de Jaume Roig estaria al servei d’allunyar la por i d’obsessió per l’engany o la mort de l’home medieval, per tal de projectar i assegurar el sentit de l’humor, fet sarcasme en no poques ocasions. [AIP]