Estudi que va marcar decisivament la manera de veure la 'Vita Christi' d'aquesta autora. Està dividit en tres parts: (1) 'Realisme i fantasia en Isabel de Villena', amb atenció als dos plans de l'obra villeniana: el pla dels fets evangèlics, i un altre pla de 'ficció al·legòrica', complementats en una narració de 'perfils i figura quasi visuals', que considera una 'tècnica docent' pròpia de l'època. (2) 'Sor Isabel, escriptora aristocràtica', on, després de fer referència als fets bàsics de la biografia de l'abadessa, en remarca la consciència de la seua ascendència reial entre els coetanis, i destaca la transposició dels referents aristocràtics a la narració. (3) 'El “Vita Christi”, obra de dona', és la secció que va donar origen a molta de la bibliografia posterior sobre Isabel de Villena: Fuster troba a la 'Vita Christi' una 'veritable consciència de feminitat, amatent i desperta, gairebé polèmica', hi indica el cridaner ús de diminutius en determinats passatges per contribuir a la 'constant efusió' de l'obra, el detall de les minúcies domèstiques, el protagonisme de Maria, la parcialitat del Jesús villenià per les dones, i en general la defensa de la dignitat del seu sexe. [RC]