Valoració general de les activitats de la impremta valenciana durant la seva etapa incunable. Els autors centren el seu estudi en la participació de Joan Rois de Corella, Bernat Fenollar, Martí Joan de Galba i sor Aldonça de Montsoriu i el món editorial. Destaquen també la influència que la introducció de la impremta exercí en els gustos literaris del públic lector i en l'inici d'una certa regularització ortogràfica i morfològica de la llengua. [BBAHLM]

De Corella, se'n ressegueix la relació amb la impremta: la seua participació a les 'Trobes en llaors de la Verge Maria' (1474), el seu impuls a l'edició del 'Primer llibre del Crestià' d'Eiximenis (1482) i, s'aventura, potser també a la del 'Dotzè' (1483); la 'Vida de la gloriosa santa Anna' (ca. 1485); la 'Història de Josef' (ca. 1497), la 'Vesió que véu a la porta de la Senyora Nostra de Gràcia (1488), la seua versió del Salteri (1490), i la del 'Cartoixà' ('Vita Christi' de Landulf de Saxònia): 'Quart' (1495 i 1513), 'Terça part' (1495), 'Primer' (1496 i 1518) i 'Segon' (1500).

També es para atenció al treball editor d'Aldonça de Montsoriu, impulsora de l'estampació de la 'Vita Christi' d'Isabel de Villena. Es considera que, si no s'haurien fet ja més edicions de la 'Vita Christi' a la segona meitat del segle XVI, hauria estat perquè l'obra hauria envellit amb el món que l'havia originada.

Reeditat a Ferrando-Escartí 1998.