inici

REFERÈNCIA

Wittlin, Curt J. (1990), «Pistes per a descobrir canvis introduïts per Martí Joan de Galba en el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell», Afers. Fulls de recerca i pensament, 10, pp. 313-327.

FITXA COMPLETA

Tipus de referència:Article de revista / Publicació periòdica
Secció:Tirant lo Blanc de Joanot Martorell
Apartat:Estudi
Autor/s:Wittlin, Curt J.
Any de publicació:1990
Títol d'article:Pistes per a descobrir canvis introduïts per Martí Joan de Galba en el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell
Revista / Publicació periòdica:Afers. Fulls de recerca i pensament
Volum:10
Pàgina d'inici:313
Altres pàgines:327
Descriptor/s:autor | autoria doble | doble autoria de Martorell i Galba | Galba

RESUM

[1] Les pistes a què al·ludeix el títol són de tipus lèxic i estilístic (comparació del Tirant amb el text de les seves fonts; estudi de la combinació de sinònims, de les construccions gramaticals i els canvis estilístics). Es tracta d'una metodologia particularment productiva gràcies a l'existència d'unes concordances de l'incunable de 1490. Galba és molt més que el revisor del text per a la impremta: ha introduït en el Tirant centenars de canvis, atribuïbles als nous gustos literaris de les acaballes de segle, que expliquen l'afirmació del colofó sobre la «quarta part» (llegiu un 25% del total) de la qual és responsable. [BBAHLM]

 

[2] La pretensió d’aquest treball de Curt Wittlin és oferir, a partir de unes concordances lèxiques obtingudes sobre l’incunable de 1490, exemples diversos de tries lingüístiques en el si del Tirant lo Blanc com a indici de la petja de Martí Joan de Galba en la redacció després que, hipotèticament, Joanot Martorell deixara inacabada la novel·la. En aquest sentit, Wittlin aborda el model de llengua tirantià tant des d’un vessant purament lèxic com des d’un altre d’estilístic, més vinculat, doncs, a la voluntat d’autor que a l’opció real de parla viva. Metodològicament, l’estudiós analitza les pistes al·ludides mitjançant aquestes passes: comparació del Tirant amb el text de les seues fonts; estudi de la combinació de sinònims, anàlisi ja encetada per Wittlin de manera asèptica en «Grupos de sinónimos y fórmulas multinominales en la antigua traducción castellana del Tirant lo Blanc»; estudi de les construccions gramaticals; i estudi dels canvis estilístics. Com a conclusió que se’n deriva, d’aquesta anàlisi aprofundida, Wittlin caracteritza Galba en qualitat d’autor i no sols en tant que revisor del text per a la impremta ja que, afirma, a ell es deu la introducció en el Tirant de centenars de canvis, atribuïbles als nous gustos literaris de les darreries del segle XV, fet que il·lumina l’asseverament sobre sobre la «quarta part» ―el 25% del total escrit― en el colofó i del qual se l’ha de considerar responsable. [EB]

Ajuda:
X