Es proposa de reevaluar els tres aspectes més urgents de la qüestió de l'obra d'Ausiàs March a través d'un estudi directe de les fonts que s'està duent a terme de manera prèvia gràcies a la preparació d'una nova edició crítica. Així, en primer lloc, explica en quins manuscrits i edicions s'estan basant per a la nova publicació, tot atenent i exemplificant-ho amb diversos poemes. El que palesa és la necessitat d'acudir a edicions ja publicades en els casos en què els manuscrits són insuficients. Amb tot, les dificultats continuen, ja que fins i tot es qüestionen l'autenticitat de certs manuscrits i d'algunes de les fonts existents, i, per il·lustrar-ho, l'estudiós comenta el cas d'algunes peces dubtoses d'atribució marquiana que solen presentar conflictes. Finalment, es fa referència a un altre contratemps com és el de l'ordre de les poesies. En aquest sentit, esmenta les ordenacions proposades en l'edició d'Amédée Pagès que són, només, una hipòtesi que s'agafa a l'orde del còdex de l'obra conservat a Salamanca. Així mateix, s'explica que el nom de l'amada a qui van adreçades les composicions, el senyal, ha servit també per a organitzar-les. Com a colofó, s'ofereix un apèndix acurat sobre les fonts manuscrites conservades, d'una banda, i sobre les edicions antigues de March i llur localització en 1990. Després s'inclou una relació de l'ordre dels poemes en els manuscrits i en les edicions antigues. [JS]