Archer destaca la relació entre el poeta i les dones com una de les peces clau de la seua obra poètica. Els únics estudiosos que fins el moment havien tractat aquest aspecte havien estat Amadeu Pagès i Pere Bohigas. Els dos coincideixen a afirmar que s’entreveu en l’obra del poeta valencià un procés de canvi en la seua actitud envers la dama, en concret, i les dones, en general.  Per al primer estudiós aquest procés presenta una forma cíclica a la seua obra, mentre que el segon explica que és un procés de desengany que s’expressa sobretot en la part central de l’obra sota la forma de pessimisme que el porta al blasme de les dones. Archer, però, proposa una concepció oposada i és que el misoginisme es troba present en tota la seua obra, com exemplifica amb el poema LXXI, eix del seu estudi i que comenta fil per randa per a donar suport a la teoria ans avançada i és que, en definitiva, les idees de March no representen el final d’un procés de desengany, sinó que mostren el punt d’inici de la seua empresa de realitzar l’amor espiritual. [JS]