Archer ens acosta al tema del blasme a les dones, un tema present en la lírica marquiana, que és deutor d’allò que diem, no amb certa impropietat, la misogínia medieval, però també de la tradició del maldit. Així, s’extrau que l’actitud de la dona a l’obra de March pren diverses formes, entre les quals es troben les afirmacions pròpiament misògines que són el punt de partida del blasme general, les incloses dins de les lloances de dones com mostra el poema LXXI i, finalment, com ja ha avançat, el gènere trobadoresc del maldit de l’àmbit occitanocatalà o a la mala canso provençal, tal com es pot comprovar als poemes XLVII i XLII. [JS]