inici

REFERÈNCIA

Martines, Vicent (1997b), El 'Tirant' políglota. Estudi sobre el 'Tirant lo Blanch' a partir de les seues traduccions espanyola, italiana i francesa dels segles 16-18, Barcelona, Curial / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Textos d’Estudis de Cultura Catalana, 55).

FITXA COMPLETA

Tipus de referència:Llibre
Secció:Tirant lo Blanc de Joanot Martorell
Apartat:Estudi
Autor/s:Martines, Vicent
Any de publicació:1997b
Títol de llibre:El 'Tirant' políglota. Estudi sobre el 'Tirant lo Blanch' a partir de les seues traduccions espanyola, italiana i francesa dels segles 16-18
Lloc de publicació:Barcelona
Editorial:Curial / Publicacions de l'Abadia de Montserrat
Títol de la col·lecció:Textos d’Estudis de Cultura Catalana, 55
Descriptor/s:adaptació francesa s. XVIII | traducció castellana del s. XVI | traducció italiana del s. XVI

RESUM

Elements de traductologia i de recepció (Questa del Sant Graal, Divina Comèdia, Petrarca). La tradició textual del Tirant català, la versió castellana de 1511, la versió italiana de 1538, la versió francesa del segle XVIII. Anàlisi contrastiva de les diverses traduccions. Bibliografia, il·lustracions, índex de noms. [BBAHLM]

 

Com testimonia el subtítol, treball que pretén comentar, mitjançant una metodologia d’arrel comparatista, les traduccions que es coneixen del Tirant lo Blanc en castellà, italià i francés. De bell començament, l’estudi de Vicent Martines focalitza sobre els conceptes de traducció i transformació referits al Tirant català, amb el suport pràctic de diversos exemples d’anàlisi de traduccions medievals catalanes acarades amb els textos respectius de partida com ara la Questa del Sant Graal confrontada amb l’original francés, la Divina Comèdia d’Andreu Febrer a partir del text de Dante Alighieri, i, finalment, el maldit de Pere de Queralt originalment escrit per Petrarca. Posteriorment, el llibre discuteix la tradició textual de la versió catalana tot tenint en compte tant l’edició princeps a València (1490) com la segona a Barcelona (1497). A partir d’aquest punt, establides ja les bases adients, Martines analitza en tres capítols successius les traduccions suara esmentades: en primer lloc, la versió espanyola editada a Valladolid (1511); en segon lloc, la versió italiana treta a Venècia (1538, 1566 i 1611); i en tercer lloc, la versió francesa amb els falsos peus d’impremta a Amsterdam i a Londres (1737?, 1775 i 1786). En cadascun dels apartats específics, l’autor hi dedica el contingut als mateixos subapartats: tradició textual, context i recepció de la traducció, i anàlisi traductològica. Finalment, les tres traduccions són confrontades mitjançant una anàlisi contrastiva alhora del contingut i l’estil. [EB]

Ajuda:
X