Considerat com l’estudi pioner en el camp del corpus parèmic aplegat en el Tirant lo Blanc, Emile Leguiel arreplega un total de 141 parèmies, si bé no explica clarament què és el que hi entén conceptualment. La distribució no segueix cap eix temàtic sinó que se centra a establir quantitats aproximades segons cadascun dels 4 volums en què s’estructura l’edició del Tirant a càrrec de Marià Aguiló a la primeria del segle XX, fet que dificulta la comparança amb estudis posteriors basats sobre edicions posteriors treballades amb més recursos. Així, l’estudiós francés adjudica les següents xifres de freqüència: 25 ítems registrats en el primer volum, 40 en el segon, 53 en el tercer i, finalment, 23 en el quart. Entre les diverses mostres de refranys apuntades per primera vegada, hi destaquen: Rahó natural basta a conéixer-ho un ase (capítol CX); Per lo meu mal conech lo de les altres (CXXVII); Hom deu amar als qui us amen (CXXXVIII); La senyoria no fa l’ome, mas descobre’l; e les honors no muden les costumes ni·l coratge, mas mostren-ho (CXLIII); De un bé naix principi d’altre (CXLVI) o Lo qui u fa fer ho descobre (CLIIII). [EB]