L'anàlisi comparativa de totes les impressions antigues del Tirant lo Blanc, inclosa la versió castellana i les tres edicions successives de la italiana de Lelio Manfredi, mostren el panorama següent: les variants observades en els tres testimonis de l'edició de València de 1490 permeten postular un doble tiratge de la primera edició que enfronta l'exemplar de la Hispanic Society als altres dos, conservats a València i Londres (s'utilitzen, en aquest punt, els diversos documents relatius als contractes d'impressió amb Nicolau Spindeler i a l'inventari de béns de Martí Joan de Galba). Al seu torn, la comparació dels textos de l'edició de 1490 amb els tres conservats de la segona edició (Barcelona 1497) permet afirmar que aquesta no deriva de la princeps, sinó d'una altra branca de la tradició textual, la mateixa que dóna origen, sense passar per l'edició de 1497, a la versió castellana anònima impresa a Valladolid per Diego de Gumiel el 1511. Pel que fa a la tradició impresa. [BBAHLM]