inici

REFERÈNCIA

Alemany Ferrer, Rafael (2007), Introducció al 'Tirant lo Blanc', Alzira, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Bromera (Essencial, 9). [Ressenyes: Joan M. Perujo Melgar, Caplletra, 46 (2009), pp. 250- 254; Josep Iquierdo, Llengua & Literatura, 21 (2010), pp. 360-369.]

FITXA COMPLETA

Tipus de referència:Llibre
Secció:Tirant lo Blanc de Joanot Martorell
Apartat:Estudi
Autor/s:Alemany Ferrer, Rafael
Any de publicació:2007
Títol de llibre:Introducció al 'Tirant lo Blanc'
Lloc de publicació:Alzira
Editorial:Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Bromera
Títol de la col·lecció:Essencial, 9
Notes:Ressenyes: Joan M. Perujo Melgar, Caplletra, 46 (2009), pp. 250- 254; Josep Iquierdo, Llengua & Literatura, 21 (2010), pp. 360-369.
Descriptor/s:argument | autoria | bibliografia selecta i bàsica | característiques fonamentals | context històric de la cavalleria | datació | estructura | fortuna editorial | models i fonts | reflex literari de la cavalleria | relació amb altres obres literàries

RESUM

Estat de la qüestió actualitzat sobre el Tirant. En un primer capítol s'estudia la realitat històrica de la cavalleria i el seu reflex literari en diversos tipus de textos: els documents de greuge i desafiament, els tractats didacticodoctrinals, les cròniques particulars de gestes cavalleresques reals, les biografies individuals de cavallers històrics i les narracions cavalleresques de ficció, dins de les quals s'insereix la novel·la de Martorell. El segon capítol se centra en les qüestions relacionades amb l'autoria i la datació, tot oferint una síntesi biogràfica posada al dia de Joanot Martorell i Martí Joan de Galba. En el tercer capítol es fa una síntesi del argument mitjançant l'estructuració en parts possibles. El quart capítol es dedica a la presentació dels diversos models i fonts romànics i de filiació clàssica en què s'inspira l'obra. En el cinqué, s'estudien les característques fonamentals del Tirant, a través d'aspectes tals com la historicitat i versemblança, la coherència estructural, l'humor i la ironia, la teatralitat o la diversitat estilística i de formes elocutives. El sisé capítol ofereix un repàs de les relacions entre el Tirant i obres literàries com La Celestina, el Quijote i algun passatge de Shakespeare, mentre que el seté tracta de la fortuna editorial de la novel·la a través de les edicions i traduccions antigues i modernes, les edicions parcials i les adaptacions divulgatives. El huité i darrer capítol és un repertori bilbliogràfic bàsic i molt selecte. [RA]

Ajuda:
X