Es planteja aquest article com una anàlisi literària de la presència, o més bé, omnipresència del jo literari marquià en els seus poemes, un jo hiperbòlic com diu l'autora. S'analitza el procés de gènesi i construcció de la poesia, fent referència a les dades que es tenen de poesies trobadoresques, Jordi de Sant Jordi fins arribar a la peculiaritat marquiana a l'hora d'introduir el tema en la poesia. Per a March els elements exteriors als seus poemes són secundaris, com també les referències a una segona o tercera persona, fins i tot, a l'autora li sembla secundari trobar la personalitat de les dames amagades sota els senyals, si és que hi ha alguna. La relació entre el jo poètic i l'univers és violenta i contradictòria. [LM]