inici

REFERÈNCIA

Terry, Arthur (1994), «Ausiàs March and the Medieval Imagination», en Nigel Griffin (ed.), The Discerning Eye. Studies Presented to Robert Pring-Mill on his seventieth birthday, Oxford, The Dolphin Book Co, pp. 17-26. [Traducció catalana en Rafael Alemany (ed.), Ausiàs March: textos i contextos, Alacant/Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Sanchis Guarner, 37), pàgs. 343-354.]

FITXA COMPLETA

Tipus de referència:Capítol de llibre
Secció:La poesia d'Ausiàs March
Apartat:Estudi
Autor/s:Terry, Arthur
Any de publicació:1994
Títol de capítol:Ausiàs March and the Medieval Imagination
Editor/s:Griffin, Nigel
Títol de llibre:The Discerning Eye. Studies Presented to Robert Pring-Mill on his seventieth birthday
Lloc de publicació:Oxford
Editorial:The Dolphin Book Co
Pàgina d'inici:17
Altres pàgines:26
Notes:Traducció catalana en Rafael Alemany (ed.), Ausiàs March: textos i contextos, Alacant/Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Sanchis Guarner, 37), pàgs. 343-354
Descriptor/s:abstracció | Ausiàs March | contemplació | contrast | dama | enteniment | espiritualitat | expressió poètica | facultat mental | filosofia | gest | idealització | imaginació | imatge | incorporeïtat | introspecció | March | percepció | realitat exterior | realitat interior | sensibilització | sentits

RESUM

En la concepció escolàstica d'imaginació la imatge és el producte d'una facultat mental que reflecteix visualment el conjunt de les dades retingudes a partir de la percepció dels sentits. La imatge en la poesia de tradició cortesa ja ocupava el lloc d'un arquetipus desvinculat de la realitat exterior, així en la lírica introspectiva de March la imaginació es projecta cap a una idealització que contrasta amb el món dels sentits. Heus ací el camí per entendre, entre altres coses, la funció espiritualitzadora del gest de la dona i l'amor «en abstracte» de la ment, net de baixeses corpòries, del March «contemplatiu». [BBAHLM]

Ajuda:
X