En la concepció escolàstica d'imaginació la imatge és el producte d'una facultat mental que reflecteix visualment el conjunt de les dades retingudes a partir de la percepció dels sentits. La imatge en la poesia de tradició cortesa ja ocupava el lloc d'un arquetipus desvinculat de la realitat exterior, així en la lírica introspectiva de March la imaginació es projecta cap a una idealització que contrasta amb el món dels sentits. Heus ací el camí per entendre, entre altres coses, la funció espiritualitzadora del gest de la dona i l'amor «en abstracte» de la ment, net de baixeses corpòries, del March «contemplatiu». [BBAHLM]