Estudi introductori de la poesia d'Antoni Vallmanya, escrivà del rei Joan II. Els models que hi ha darrere els versos d'aquest autor ajuden a situar algunes obres. [BBAHLM]

L'obra de Vallmanya, composta de poesies de circumstàncies, es conserva en tres manuscrits miscel·lanis (Paris, Nationale 225, Barcelona, Catalunya 10 i Barcelona, Ateneu, 1) de gran importància per a l'estudi de la lírica al segle XV, a més, el propi Vallmanya va tindre un paper destacat en la compilació del Cançoner A (Paris, 225). Al darrere de la poesia d'aquest autor observem una sèrie de models literaris entre els quals, trobem Bernat Hug de Rocabertí, a qui Vallmanya manlleva versos de La Glòria d'amor, i, no cal dir-ho, Ausiàs March. L'estudi pormenoritzat de la poesia VII d'Antoni de Vallmanya i la Glòria d'Amor de Rocabertí indica els mecanismes de què es va valdre el poeta per compondre la seua poesia a partir de la còpia i aprofitament de l'obra esmentada. Els mateixos mecanismes de composició utilitza en altres poesies en les que es troben fonts marquianes, com per exemple elements procedents de la poesia 87. [LM]