Teoritza sobre la concepció de cançoner que la crítica té de l’obra d’Ausiàs March. Així, recull l’opinió d’Amadeu Pagès, Jordi Rubió i Balaguer, Ramírez i Molas, Ferraté i Archer. La idea predominant dels quals és que s’entreveu una voluntat d’unitat i una determinada ordenació en les poesies del poeta. Finalment, estudia les condicions d’escriptura del poeta i conclou que, si bé les poesies no formen un cançoner quant a la seua estructura, sí que s'hi aproximaria pel que fa a la bona organització de l’obra, quasi monolítica, que no es pot tractar de manera fragmentària. [JS]