S'analitza en aquest estudi el concepte de tradició o transcendència que ha tingut l’obra de March. Concretament, para atenció als problemes d’intel·lecció lèxica que l’humanista valencià Vicent Mariner presentà en la seua traducció de l’obra marquiana al llatí datada del segle XVII. Per això, divideix els mots malentesos en categories morfològiques diferents com són les conjuncions, els adverbis i les preposicions, els pronoms, els substantius, els adjectius, els verbs i les expressions i frases fetes. Així és com, finalment, estableix quins tipus de mots no entenia un valencià erudit que visqué a cavall dels segles XVI i XVII. [JS]