D’entrada, Colón esmenta que el llenguatge d’Ausiàs March sovint ha estat considerat obscur. Amb tot, ha tingut una gran difusió en el panorama català i també en el castellà. En aquesta darrera llengua fa referència a l’edició en català a Valladolid de 1555 que portava un vocabulari català-castellà fet per Joan de Resa, el curador de l’edició, encapçalat i seguit d’unes breus composicions de Jorge de Montemayor que lloa el treball lexicogràfic de Resa. Així, Colón proposa en aquest estudi d’esbrinar si les interpretacions de Resa havien estat tingudes en compte per a la traducció castellana que Montemayor en féu el 1560. Per aquest motiu, l’estudiós ha fet una llista dels mots de March que podien oferir dificultats de traducció. Després d’oferir una selecció de fragments de March i d’extraure els mots més obscurs, els comenta individualment, cosa que li permetrà palesar aquells que mantenen la concepció avançada per Resa i les innovacions en la traducció posterior de Montemayor. [JS]