S'estudia la poesia de Febrer, Pròixita, Gualbes, Sant Jordi i del cicle "Plena de Seny" d'Ausiàs March tenint en compte una panoràmica pragmàtica per a trobar la concomitància d'aquesta mena de poètica amb la dels trobadors. Les relcions es concreten en diversos aspectes: primer, la immobilitat de l''éthos' trobadoresc -malgrat que comença a apuntar-se un canvi-; després, la influència dels trobadors francesos a partir de la qual apareix una  postura patètica en la pragmàtica del poema; a continuació, parla de l'increment de l'emotivitat. Finalment, explica la relació que hi ha entre les diferents crisis de l'època medieval i aquesta poesia que a través de la definició patètica recupera una nova ètica tímida aferrada a una estètica delimitada de manera estricta i retoritzada que possibilita el seu renàixer paulatiu envers nous horitzons de decoberta. [JS]