Fa referència a l'esment de March pels poetes contemporanis, que s'intensifica a partir dels anys quaranta, tot convertint-se en una font d'inspiració, de citacions i, fins i tot, en personatge d'alguns poemes. Entre els factors que expliquen aquesta devoció per March, hi ha la necessitat de demostrar que la tradició catalana era vigent, per la facilitat d'identificació de la veu dolorosa de March amb la dels poetes actuals. Remarca la bona lectura de March que feren Carles Riba i Joan Fuster que ajudà a entendre'l millor. [JS]