inici

REFERÈNCIA

Torró Torrent, Jaume (2010b), «El Cançoner de Saragossa», en Lola Badia, Anna Alberni & Lluís Cabré (eds.), Translatar i Transferir: la transmissió dels textos i el saber (1200-1500), Santa Coloma de Queralt, Obrador Edendum, Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, pp. 379-423.

FITXA COMPLETA

Tipus de referència:Capítol de llibre
Secció:La poesia d'Ausiàs March
Apartat:Estudi
Autor/s:Torró Torrent, Jaume
Any de publicació:2010b
Títol de capítol:El Cançoner de Saragossa
Editor/s:Badia, Lola, Anna Alberni & Lluís Cabré
Títol de llibre:Translatar i Transferir: la transmissió dels textos i el saber (1200-1500)
Lloc de publicació:Santa Coloma de Queralt
Editorial:Obrador Edendum, Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili
Pàgina d'inici:379
Altres pàgines:423
Descriptor/s:Ausiàs March | Cançoner Saragossa | ordenació poesies | transmissió manuscrita

RESUM

Aquest treball estudia el Cançoner de Saragossa, una col·lecció miscel·lània de poesia copiada, amb bastant probabilitat entre 1461 i 1462 al si de la cort de Carles d'Aragó, príncep de Viana. El Cançoner inclou l'obra de poetes com Pere Torroella, Lleonard de Sors, una sèrie de poetes documentats a la cort del príncep i que també l'havien acompanyat a Nàpols, de manera que les poesies copiades són de molt variat estil i, fins i tot, algunes revelen l'interés per formes popularitzants. El Cançoner de Saragossa és realment important perquè ens ofereix la primera còpia de les poesies d'Ausiàs March, segurament amb la intenció d'obtenir un cançoner amorós de l'autor i no una simple antologia, ja que comença amb la poesia 1 (actualment el full que la contenia s'ha perdut) i acaba amb les poesies conegudes com els cants de mort, en total cap a 90 poesies si bé després es van afegir unes quantes més, però no formen part d'aquest nucli incial. Aquesta distribució del Cançoner de Saragossa, conegut amb la sigla H és semblant a la Cançoner N de Nova York, que també està compost d'unes 90 poesies que comprenen bàsicament les cançons amoroses i les de mort i, alhora, conté també les composicions de Pere Torroella. Intentar arribar a una vinculació dels dos cançoners seria molt dificultós però amb les dades aportades per l'autor d'aquest article podem concloure que estem davant del testimoni més antic dels manuscrits marquians.

Ajuda:
X