inici

REFERÈNCIA

Torró Torrent, Jaume (2010a), «La Cort literària d'Alfons el Magnànim», en Ricard Bellveser (ed.), La poesia d'Ausiàs March i el seu temps, València, Institució Alfons el Magnànim, pp. 27-39.

FITXA COMPLETA

Tipus de referència:Capítol de llibre
Secció:La poesia d'Ausiàs March
Apartat:Estudi
Autor/s:Torró Torrent, Jaume
Any de publicació:2010a
Títol de capítol:La Cort literària d'Alfons el Magnànim
Editor/s:Bellveser, Ricard
Títol de llibre:La poesia d'Ausiàs March i el seu temps
Lloc de publicació:València
Editorial:Institució Alfons el Magnànim
Pàgina d'inici:27
Altres pàgines:39
Descriptor/s:Alfons V el Magnànim | Ausiàs March | cort literària | cort napolitana | Infants d'Aragó

RESUM

El conreu i promoció de la lírica d'herència trobadoresca és un dels propòsits culturals que assumeix el llinatge dels Trastàmara quan arriben a la Corona d'Aragó. Intel·lectuals i poetes castellans estan documents en la cort de Ferran I (Enric de Villena, Íñigo López de Mendoza, Alfonso Enríquez, Diego Gómez de Sandoval) i després en la del seu fill Alfons V, a qui van acompanyar en les seues empreses militars mediterrànies. A la cort del Magnànim s'incorporen cavallers i poetes valencians: Jordi de sant Jordi, Ausiàs March, Lluís de Requesens, Bernat Miquel, Joan de Vilagut, Lluís Icart entre d'altres. Una vegada la cort del Magnànim es transllada a Nàpols, a la Península es mantenen les corts literàries dels infants d'Aragó, Joan i Enric, germans d'Alfons. A la cort de l'infant Joan, futur Joan II, escriuen Luis de Vilarasa, Francesc Ferrer, Hug de Rocabertí, Pere de Torroella i Ausiàs Manrch. Mentrestant la cort napolitana també era un nucli cultural important i lloc de producció d'importants cançoners. La plataforma cortesana és, doncs, el lloc ideal per al conreu d'una poesia lírica que ja ha abandonat l'occità i, alhora d'intercanvi amb poetes castellans. [LM]

Ajuda:
X