Tipus de referència: | Capítol de llibre |
Secció: | La poesia d'Ausiàs March |
Apartat: | Estudi |
Autor/s: | Torró Torrent, Jaume |
Any de publicació: | 2010a |
Títol de capítol: | La Cort literària d'Alfons el Magnànim |
Editor/s: | Bellveser, Ricard |
Títol de llibre: | La poesia d'Ausiàs March i el seu temps |
Lloc de publicació: | València |
Editorial: | Institució Alfons el Magnànim |
Pàgina d'inici: | 27 |
Altres pàgines: | 39 |
Descriptor/s: | Alfons V el Magnànim | Ausiàs March | cort literària | cort napolitana | Infants d'Aragó |
El conreu i promoció de la lírica d'herència trobadoresca és un dels propòsits culturals que assumeix el llinatge dels Trastàmara quan arriben a la Corona d'Aragó. Intel·lectuals i poetes castellans estan documents en la cort de Ferran I (Enric de Villena, Íñigo López de Mendoza, Alfonso Enríquez, Diego Gómez de Sandoval) i després en la del seu fill Alfons V, a qui van acompanyar en les seues empreses militars mediterrànies. A la cort del Magnànim s'incorporen cavallers i poetes valencians: Jordi de sant Jordi, Ausiàs March, Lluís de Requesens, Bernat Miquel, Joan de Vilagut, Lluís Icart entre d'altres. Una vegada la cort del Magnànim es transllada a Nàpols, a la Península es mantenen les corts literàries dels infants d'Aragó, Joan i Enric, germans d'Alfons. A la cort de l'infant Joan, futur Joan II, escriuen Luis de Vilarasa, Francesc Ferrer, Hug de Rocabertí, Pere de Torroella i Ausiàs Manrch. Mentrestant la cort napolitana també era un nucli cultural important i lloc de producció d'importants cançoners. La plataforma cortesana és, doncs, el lloc ideal per al conreu d'una poesia lírica que ja ha abandonat l'occità i, alhora d'intercanvi amb poetes castellans. [LM]