Proposa un model d’edició fidel de la traducció francesa del Tirant, realitzada pel comte de Caylus i impresa el 1775. L’ortografia pretén ser accessible a un lector actual, si bé sense faltar a la fidelitat del model de llengua del francés del XVIII; en aquest mateix sentit, la puntuació remet a una regularització d’ús actual tot mantenint la sintaxi original, excepte aquells casos en què calia reintroduir alguna lletra, paraula o seqüència oracional quan és evident que hi ha llacunes per errors d’edició. No obstant aquesta regularització, escadusserament el lector es trobarà amb algunes oscil·lacions ortogràfiques de vocables i formes verbals com ara appeller i appeler, garderobe i garde-robe; així mateix, alguns arcaismes com sçavoir, pluye, lyon, etc. han estat modificats segons les grafies modernes, amb notes que aclareixen la representació en l’original francés. Finalment, els símbols principals emprats en l’edició són: [...] per a indicar llacunes en el text; ( ) com a indicació d’eliminacions; [ ] per a assenyalar lletres afegides; “ ” per al discurs directe; « » com a marca de l’inici i la fi d’una carta o d’una intervenció fora del discurs directe. [EB / RA]