Per a la crítica, el component eròtic del Tirant lo Blanc es revela essencial, fins i tot en ocasions com a superador del vessant bèl·lic característic d’un text cavalleresc. En aquesta línia de treball, l’article d’Eduard Baile es proposa d’oferir una visió panoràmica de les seqüències sexuals i sentimentals de la novel·la mitjançant una compilació de caire lèxic mancada de definicions però contextualitzada documentalment. Tal component lèxic contextualitzat per escenes és subdividit segons sis paràmetres evocadors de situacions sensuals: les parts del cos, tret dels ulls; els locus amoenus, especialment pel que fa a la cambra com a lloc de trobada i esbargiment així com el recurs tradicional del jardí en tant que localització idealitzada; l’amor com a element visual, vinculable amb la concepció de l’edat mitjana com un període de fortes arrels sensorials; el joc de la seducció; el lèxic moral de condemna i de fracàs; i, finalment, els usos metafòrics, els quals, al seu torn, s’estructuren en quatre parts que responen a les metàfores de l’amor com a foc, de l’amor com a aigua, de l’amor com a conflicte guerrer i els eufemismes per a designar els membres sexuals femenins com ara el lloc vedat i el secret. Com a conclusió, Baile assenyala que la intenció última de l’article és confegir una via a mitjan camí de la lexicografia i de l’hermenèutica d’àmbit medieval de manera que els estudiosos posteriors puguen analitzar l’esfera eròtica tirantiana amb major precisió gràcies a l’aïllament documental del lèxic a la manera d’un diccionari. [EB]