Tipus de referència: | Capítol de llibre |
Secció: | Tirant lo Blanc de Joanot Martorell |
Apartat: | Estudi |
Autor/s: | Guia i Marín, Josep |
Any de publicació: | 2001 |
Títol de capítol: | Concordances curioses dels antropònims Tirant lo Blanc i Carmesina |
Títol de llibre: | Congrés Internacional d’Onomàstica Catalana (València, 18-21 d’abril de 2001) |
Lloc de publicació: | València |
Editorial: | Universitat de València |
Pàgina d'inici: | 591 |
Altres pàgines: | 601 |
Descriptor/s: | antropònims | Carmesina | concordances | Tirant lo Blanc |
En aquest treball, Josep Guia hi parteix de la idea que la recerca de concordances lèxiques de termes onomàstics i de concordances fràsiques d’expressions que s’hi relacionen, es constitueix com a mètode fiable a l’hora d’atendre a relacions de dependència entre l’obra literària analitzada i altres textos literaris, o entre aquella i la realitat contextual. Sobre la recerca del material purament contingut en la novel·la, l’investigador tracta d’explicar el rerefons de la formació de l’antropònim del protagonista: d’una banda, Tirant remet al topònim Tirània, la terra del pare, i al mot comú tirà; d’una altra, l’adjectiu Blanc es relaciona amb Blanca, el nom de la mare, i amb les connotacions positives culturalment connotades per a dit color. No obstant això, alguns historiadors n’han volgut cercar les motivacions en la influència de personatges reals. Així, C. Marinesco ha proposat que l’adjectiu de l’antropònim potser procedeix del sobrenom amb què era conegut, a Occident, el capdill hongarès Joan Hunyadi. Un altre historiador, E. von Richthofen, apunta que el topònim Tirània deu provenir de Turània o Torània, la regió de la Touraine d’on era senyor Folc V, rei de Jerusalem entre el 1131 i el 1143, i del qual es narren episodis en la Historia rerum in partibus transmarinis, de Guillem de Tiro, una de les fonts del Tirant; així mateix, també Richthofen relaciona Blanc amb Blanca de Castella, mare de Lluís IX de França, la mort del qual és narrada en la Gran Conquista de Ultramar, també utilitzada en la novel·la de Joanot Martorell. D’acord amb aquesta recerca que combina les dades lingüístiques i textuals amb les de caire historiogràfic, Guia formula una nova hipòtesi que il·lumine les claus de l’antropònim: així, parteix de la figura del príncep de Viana, fill del castellà Joan Trastàmara, al qual se’l pot considerar com a tirà envers son fill ja que tractà de llevar-li els drets hereditaris a la Corona, i de Blanca de Navarra. Pel que fa a l’altra protagonista, la princesa Carmesina, l’articulista descarta el nom com a hipocorístic de Carme, i el relaciona amb la forma femenina de carmesí, com es desprén de diversitat documental en el Tirant mateix i en altres textos medievals, no sols literaris, i entre els quals cal destacar la producció de Joan Roís de Corella, a qui s’apunta com a font de la troballa lèxica de Corella atesos diversos usos adjectivals que se li coneixen.[EB]