S'atén a les poesies XXVI, XXXI i XXXII d'Ausiàs March que apleguen la característica de la dualitat del discurs moral en un altre de context personal. Aquestes tres peces líriques, que presenten un tema o rerefons de difícil delimitació en un sentit global, l'estudiós les adscriu al grup de poesies amb el senyal de l'amada «Lir entre carts» i tenen la particularitat de posseir un problema de funció semàntica de l'estructura, ja que els tres poemes es clouen amb una tornada que no encaixa amb la resta de la composició, una tècnica que Archer atribueix a l'herència de la tradició retòrica. Tot seguit, fa una atenció individual i acurada a analitzar estructuralment cadascuna de les tres poesies per a concloure, finalment, que no es pot buscar sempre en les seues peces un sentit o una interpretació concretes, sinó que s'ha de concebre la seua obra en conjunt per tal de copsar-ne el significat: la relació amb la dama i la natura de l'amor. [JS]