A partir de l'anàlisi de les variants textuals de les cartes d'amor d'Aquil·les i Polixena de Joan Roís de Corella, hom distingeix entre correccions d'autor i manipulacions de la tradició, concretament a partir de la seva utilització dintre del Tirant lo Blanc. [BBAHLM]

'Estudi de crítica textual corelliana, adreçat a mostrar l'existència de variants d'autor entre diferents copies manuscrites d'algunes obres de Corella (concretament, en les Lletres d'Aquil·les e Políxena). Ara bé, com que aquest és un text molt explotat en el Tirant, l'autora viatja contínuament d'un text a l'altre i demostra més coses importants: d'una banda, detecta en quina versió un text de Corella va arribar al Tirant i evidencia que Martorell havia conegut estadis redaccionals diferents d'una mateixa prosa corelliana; de l'altra, aixb darrer apunta a una proximitat ambiental entre l'univers dels dos narradors que ajuda a explicar l'enorme permeabilitat del cavaller a la literatura del teòleg d'una manera molt més eficaç que altres treballs de què parlo. L'estudi, conduït arnb precisió i rigor filològic, és un model de la mena de feina que s'hauria de practicar, no ja arnb Corella, sinó arnb tots els textos que tenen presència en el Tirant, perquè tinc el convenciment que només aquesta mena de treball a dues bandes podrà proporcionar l'anotació literària que el Tirant encara no té i, en conseqüencia, fixar arnb molta més exactitud un text que requereix, sovint, la correcció de I'editor'. (Josep  Pujol, «Escriptura, imitació i memòria al Tirant lo Blanc», Els Marges, 65, desembre 1999, pp. 23-50.)