Es posa de relleu la influència aristotèlica en l'obra d'Ausiàs March, exemplificada en el poema XXXII que ofereix tot un tractat moral sobre la naturalesa i la pràctica de la virtut. Així, s'assenyala que s'han atribuït alguns d'aquests versos a passatges de l'obra aristotèlica Ètica a Nicòmac que el poeta valencià conegué a través de Li Livres dou Tresor de Brunetto Latini -que contenia un compendi de l'Ètica- a partir, al seu torn, de la traducció que en féu Guillem de Copons. Després, atén a la base teòrica del poema que relaciona la teoria de la virtut, el bé i la felicitat amb la desenvolupada a l'obra de Latini i que aprofita, així mateix, per analitzar detingudament la poesia. [JS]