Para atenció a les traduccions existents de l'obra de March a l'anglés. En aquest sentit, l’estudiós informa que porta molts anys treballant en la traducció dels poemes del poeta valencià a la llengua anglesa i que està preparant una nova edició dins d'IVITRA. Davant d’això, es pregunta i teoritza sobre diverses qüestions que cal tenir en compte a l'hora de fer una traducció d'aquesta mena. Així, ha de veure quines són les característiques del text de partida (sintaxi, registre, nivell lèxic), quin és el públic del text de partida, és a dir, els destinataris models dels poemes. Òbviament, el pas següent és tenir clar quin és el destinatari del text d'arribada, de la traducció. Per a arredonir aquestes preguntes, es demana de quina manera abordarà els problemes de la distància cultural i històrica entre la llengua de partida i la d'arribada; així com quin tipus de traducció farà servir (literal, comunicativa o exegètica). A través de l'anàlisi i el comentari de diverses estrofes del poeta tracta de donar resposta a les preguntes plantejades.

En primer lloc, l'obra de March es caracteritza per una gran densitat d'expressió materialitzada amb una gran exigència mètrica i de rima; a més, quant al lèxic, hi és present una polisèmia històrica i intercultural que faran que s'haja de fer un exercici semàntic i temporal important per a la traducció. En segon lloc, el destinatari del poeta era, potencialment, el púbic cortés; mentre que els destinataris de la traducció que es proposa són els lectors de poesia del segle XXI de parla anglesa. Finalment, l'estratègia de traducció que Archer intenta dur a terme es basa en el model exegètic, ja que li permet, en gran mesura, salvar les distàncies temporals existents; la qual cosa no lleva que, en alguns casos, haja de fer prevaldre el valor poètic o el contingut teòric original de cara a la traducció. [JS]