Es declara una precedència evident de l’amor cortés a l’amor cavalleresc que l’imaginari hispànic del segle xv adaptà i que manifestà en les diverses representacions artístiques, cosa que dugué a la configuració d’un rerefons comú com a reacció a aquest amor cortesà desenvolupat en obres com les ans esmentades. Tot seguit, es trauen a la llum dos altres aspectes que comparteixen ambdós tipus d’amors, que són el fet de guardar l’amor com el secret més gran i el costum de demanar guardons a l’estimada. A continuació, s'explica que mentre l’Amadís té més concomitàncies amb la lírica del XV, el Tirant posa de manifest una major distància entre l’amor cavalleresc i el cortesà. Fruit d’això és la constitució dels personatges literaris que presenta Martorell i que es caracteritzen per la combinació de valors cortesans i anticortesans, ambdós presentats d’una manera real. D’aquesta manera es destaca com, malgrat la consumació física d’Amadís i Oriana, els dos continuen al llarg de la novel·la seguint un model més aïna cortesà. Mentre que al Tirant les donzelles són més permissives i alleugeren un poc el ‘dolor’ dels cavallers. També es ressalta com al Tirant hi ha una complicitat entre els dos sexes que els permet racionalitzar sobre el desig sexual. Considerat tot, aquesta anàlisi posa de manifest com l’Amadís i el Tirant tenen un tractament del tema amorós únic en l’època i com, el sensualisme que despleguen, els distingeix i allunya de l’amor cortés de la lírica del segle XV. De fet, tot i que es destaquen alguns punts de connexió entre ambdues visions, es recalca una divergència clau i és que mentre l’amador cortesà participa només del món femení de l’estimada, el cavaller amador també desplega la seua pròpia vessant masculina amb els actes esforçats de la cavalleria i de la guerra. [JS]