Tipus de referència: | Capítol de llibre |
Secció: | Tirant lo Blanc de Joanot Martorell |
Apartat: | Estudi |
Autor/s: | Beltran Llavador, Rafael |
Any de publicació: | 1991b |
Títol de capítol: | Relaciones de complicidad ante el juego amoroso: Amadís, Tirant lo Blanc y La Celestina |
Editor/s: | Lacarra, María Eugenia |
Títol de llibre: | Evolución narrativa e ideológica de la literatura caballeresca |
Lloc de publicació: | Bilbao |
Editorial: | Universidad del País Vasco |
Pàgina d'inici: | 103 |
Altres pàgines: | 126 |
Descriptor/s: | Amadís de Gaula | Celestina | fonts | fonts llatines | models literaris | Pamphilus i les comèdies humanístiques | Tirant lo Blanc |
S'analitzen les relacions dels amants en el Tirant lo Blanc, l’Amadís de Gaula i la Celestina i es ressalten els aspectes del tractament amorós en què coincideixen i divergeixen. Primerament, es compara el naixement de l’amor en els tres protagonistes. Així, es glossa com s’enamoren Tirant, Amadís i Calisto de les seues respectives estimades, alhora que caracteritza l’enamorament de Tirant i Calisto com a físic, en contra del d’Amadís que presenta un toc més mesurat i ortodox. A continuació, es destaca la presència comuna d’un interlocutor que ajuda el protagonista, en el cas de Tirant hi ha el seu cosí Diafebus, a Calisto li escolta el seu criat Sempronio, mentre que a Amadís li fa costat el seu company i amic Gandalín. Així mateix, els tres joves també comparteixen en les seues relacions l’entrebanc de la superioritat de la dama. Tot seguit, s'atén a l’aspecte més rellevant de l’estudi. Es tracta de les relacions de complicitat davant del joc amorós dels enamorats. Així, es recorda que la relació entre Tirant i Carmesina està condicionada per la dels protagonistes secundaris Diafebus i Estefania, d’igual manera com ocorre amb la relació entre Pármeno i Areusa, que esdevé fonamental per als propòsits mitjancers de l’alcavota. Per contra, en l’Amadís els personatges secundaris hi influeixen ben poc. Per una altra banda, es ressalta que les consumacions amoroses que es donen en l’obra de Martorell i la tragicomèdia de Rojas són plenes d’una vitalitat i d’un desenfrenament que manca en l’Amadís. Com a últim recurs comparatiu, s'hi contraposa la mort del protagonista, ja que tant en la mort de Tirant com en la de Calisto, s’hi troba una paròdia moralitzant pel pecat de l’amor comés.
Comptat i debatut, es destaca que, malgrat compartir les tres obres algunes característiques comunes, són el Tirant i la Celestina les que s’aproximen pel fet d’elevar la paròdia a un estil culte amb un to moral, però en difereixen pel xoc del món ideal i sublim de la tradició artúrica amb el toc jocós i àgil de la comèdia. En canvi, el Tirant i l’Amadís comparteixen evidents trets cavallerescos que la tragicomèdia no té, encara que l’obra de Montalvo no arriba al realisme en les accions i el tractament dels personatges que sí presenta la novel·la valenciana. [JS]