Badia i Margarit, Antoni Maria (ed.) (1950), «Regles de esquivar vocables o mots grossers o pagesívols. Unas normas del siglo XV sobre pureza de la lengua catalana», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 23, pp. 137-152.
Badia i Margarit, Antoni Maria (ed.) (1951-1952), «Regles de esquivar vocables o mots grossers o pagesívols. Unas normas del siglo XV sobre pureza de la lengua catalana», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 24, pp. 83-116.
Badia i Margarit, Antoni Maria (ed.) (1953), «Regles de esquivar vocables o mots grossers o pagesívols. Unas normas del siglo XV sobre pureza de la lengua catalana», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 25, pp. 145-163.
Badia i Margarit, Antoni Maria (ed.) (1999), Les 'Regles de esquivar vocables' i la «qüestió de la llengua», Barcelona, Institut d'Estudis Catalans.
Cahner, Max (ed.) (1977), «Debat epistolar entre Bernat Fenollar i Isabel Suaris», Els Marges, 10, pp. 71-76.
Estrela, Josep Enric (2011), «Ressenya de La poesia d’Ausiàs March i el seu temps, 2 vols», en eHumanista, 17, (València, Institució Alfons el Magnànim), pp. 609-615.
[Fenollar, Bernat, Joan Moreno, Jaume Gassull, Lo Síndic, Narcís Vinyoles & Baltasar Portell] (1988), Lo procés de les olives. Lo Somni de Joan Joan, ed. de Vicent Pitarch & Lluís Gimeno Betí, València, Tres i Quatre (L’Estel, 6). [Estudi introductori de Salvador Jàfer.]
Ferrando Francés, Antoni (ed.) (1978), Narcís Vinyoles i la seua obra, València, Publicacions del Departament de Lingüística Valenciana de la Universitat de València.
Ferrando Francés, Antoni (ed.) (1983), Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim.
Gassull, Jaume (1915-1920), La vida de santa Magdalena en cobles, 2, 231-255, ed. de Ramon Miquel i Planas, Bibliofilia, II, cols. 231-255..
Gassull, Jaume (1973), «La brama dels llauradors de l'Horta de València contra lo venerable mossén Fenollar», en Julio Rodríguez-Puértolas & Lluís Alpera (eds.), Poesia i societat a l'Edat Mitjana, Palma de Mallorca, Moll.
Gassull, Jaume (1986), La vida de santa Magdalena en cobles, 2 vols. vols., ed. d'Antoni Ferrando Francés, València, Ediciones Saidía. [Edició facsímil de la de València de 1505.]
Gassull, Jaume (1989), Obra religiosa, ed. de Rosanna Cantavella & Salvador Jàfer, València, Edicions Alfons el Magnànim, Institució Valenciana d’Estudis i Investigacions (Biblioteca d’Autors Valencians, 17). [Inclou: Resposta de Gassull, en llaor de la Verge Maria, tirant a la joia, Obra a llaors del benaventurat lo senyor sant Cristòfol i La vida de santa Magdalena en cobles.
Ressenya de Rafael Alemany a L'Aiguadolç. Revista de Literatura, 12-13 (tardor 1990), pp. 143-150 i, amb correccions, a Llengua & Literatura, 4 (1990-91), pp. 508-513.]
Martínez Romero, Tomàs (2010), La literatura profana antiga i el 'Cançoner satírich valencià', 57, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Milà i Fontanals).
Miquel i Planas, Ramon (ed.) (1911), Cançoner satírich valencià, Barcelona (Biblioteca Catalana).
Palàcios i Martínez, Josep (ed.) (1973-1974), Poemes satírics dels segle XV, 2 vols., València, Bibliovasa.
Pitarch, Vicent & Lluís Gimeno Betí (eds.) (1982), Poesia eròtica i burlesca dels segles XIV i XV, 1, València, Tres i Quatre.
Rodríguez-Moñino, Antonio (ed.) (1938), Cancionero General de Hernando del Castillo, Madrid, Real Academia Española. [Edició facsímil; conté composicions de Bernat Fenollar, Francesc de Castellví, Lluís Crespi, Miquel Péreç, Joan Vendanxa, i Narcís Vinyoles, entre d'altres.]
Rodríguez-Moñino, Antonio (ed.) (1959), Suplemento al Cancionero General de Hernando del Castillo, València, Castalia.
Sanchis Guarner, Manuel (ed.) (1979), Les trobesdins lahors de la Verge Maria, 2 vols., València, Vicent García Editors. [Edició de luxe en 2 vols. Reprodueix l'incunable valencià de 1474.]
EDICIONS › ANTERIORS AL SEGLE XX
[Fenollar, Bernat (1943), Història de la passió de N. S. Jesu Christ en cobles/ per B. Fenollar y Pere Martínez, ed. de Pere Hagenbach & Leonard Hutz, València. http://trobes.uv.es/tmp/_webpac2_1481905.2041 [Digitalitzat per la Universitat de València.]
March, Ausiàs (1539), Las obras del famosíssimo philósofo y poeta mossés Osias Marco, cavallero valenciano de nación catalán, traduzidas por don Baltasar de Romaní y divididas en quatro Cánticas: es a saber: Cántica de amor, Cántica moral, Cántica de Muerte y Cántica spiritual. Derigidas al excelentíssimo señor duque de Calabria, ed. de Baltasar de Romaní, València, Joan Navarro. [Reed.: La primera edició valenciana de l'obra d'Ausiàs March (1539), 2 vols., ed. de Vicent J. Escartí, València, Fundació Bancaixa / Universitat de València / Generalitat Valenciana / Biblioteca Nacional, 1997. (46 poemes, acompanyats de les traduccions espanyoles respectives).]
March, Ausiàs (1543), Les obres de mossén Ausiàs March, ab una declaratió en los marges de alguns vocables scurs, ed. de Carles Amorós, Barcelona.
March, Ausiàs (1545), Les obres del valerós y extrenu cavaller, vigil y elegantíssim poeta Ausiàs March, novament revistre y estampades ab gran cura y diligència, posades totes les declarasions dels vocables scurs molt largament en la taula, ed. de Carles Amorós, Barcelona.
March, Ausiàs (1555), Las obras del poeta mossén Ausiàs March, corregidas de los errores que tenían. Sale con ellas el vocabulario de los vocablos en ellas contenido. Dirigidos al illustríssimo señor Gonçalo Fernández de Córdova, duque de Sesa y de Terranova, conde de Cabra, señor de la casa de Vaena, ed. de Joan de Resa, Valladolid, Sebastián Martínez. [Edició facsímil: Ausiàs March 1397-1459, València, Diputació de València, 1997. (124 poemes i un glossari més ampli que el de l'edició de 1545).]
March, Ausiàs (1560), Les obres del valerós cavaller y elegantíssim poeta Ausiàs March, ara novament ab molta diligència revistes y ordenades y de molts cants aumentades, ed. de Claudi Bornat, Barcelona.
March, Ausiàs (1864), Obres de aquest poeta, publicades tenint al davant les edicions de 1543, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Pelayo Briz, acompanyades de la vida del poeta, escrita per Diego de Fuentes, de una mostra de la traducció castellana que d'elles féu lo poeta Jordi de Montemayor, y del vocabulari que per a aclarir lo original publicà Joan de Ressa, ed. de Francesc d'Assís Pelai Briz, Barcelona, Llibreria d'E. Ferrando Roca.
March, Ausiàs (1884), Obras del poeta valencià Ausiàs March, publicades tenine al devant les edicions de 1543, 1545, 1555 y 1560 per Francesc Fayos y Antony [...] acompanyades d'un pròlech, ed. de Francesc Fayos y Antony, Barcelona, Joan Roca y Bros.
March, Ausiàs (1888), Les obres del valerós cavaller y elegantíssim poeta Ausiàs March,ara novament ab molta diligènsia revistes y ordenades segons les més correctes edicions antigues, ed. d'Antoni Bulbena, Barcelona, Estampa de Fidel Giró. [Edició en microfitxes: València, Servei de Publicacions de la Universitat de València, 1994.]
Martí Grajales, Francisco (1894), Les trobes en lahors de la Verge María: publicadas en Valencia en 1474 y reimpresas por primera vez, con una introducción y noticias biográficas de sus autores , Valencia, Librería de Pascual Aguilar.
[Martorell, Joanot] (1490), Tirant lo Blanch, ed. de Nicolau Spindeler, València. [Reproducció fascímil de l'exemplar conservat en la Biblioteca Universitària de València a cura de María de los Desamparados Cabanes Pecourt, València, Del Cènia al Segura, 1978; Transcripció diplomàtica de la mateixa autora, 3 vols., València, Del Cènia al Segura, 1980. Reproducció fascímil de l'exemplar conservat en la Hispanic Society of America de Nova York, Hispanic Society of America, 1904; Nova York, Kraus Reprint Corporation, 1967.]
[Martorell, Joanot] (1497), Tirant lo Blanch, ed. de Pere Miquel & Diego de Gumiel, Barcelona.
Martorell, Joanot & Martí Joan de Galba (1873-1905), Libre del valerós e strenu cavaller Tirant lo Blanc, 4 vols., ed. de Marian Aguiló, Llib. d'Alvar Verdaguer (Biblioteca Catalana).
Roig, Jaume (1531), Libre de les dones, més verament dit de consells profitosos y saludables..., ed. de Francisco Díaz Romano, València.
Roig, Jaume (1561), Libre de les dones, més verament dit de consells profitosos y saludables..., ed. de Joan de Arcos, València.
Roig, Jaume (1561), Libre de les dones, més verament dit de consells profitosos y saludables..., ed. de Jaume Cortey, Barcelona.
Roig, Jaume (1735), Lo libre de les dones e de concells, ed. de Carles Ros, València, Josep Garcia.
Roig, Jaume (1865), Lo libre de les dones e de concellsmolt profitosos y saludables..., ed. de Francesc d'Assís Pelai Briz, Barcelona, Bonaventura Bassas.
Roís de Corella, Joan (1485?), Vida de santa Anna, València, Alfons Fernández de Córdoba?.
[Roís de Corella, Joan] (1490), Psalteri trelladat de lati en romanç per lo reuerent mestre Corella, Venècia?, Johan Hertczog tudesch [Johannes Hamman].
Roís de Corella, Joan (1493), «Oració a la sacratíssima verge Maria tenint son Fill Déu Jesús en la falda», en Lo Passi en cobles, València.
Roís de Corella, Joan (1495a), [Ludolphuis de Saxonia] Lo quart del Cartoxa, València, Pere Habenbach i Leonard Hutz.
Roís de Corella, Joan (1495b), Meditationes vitae Christi. Lo quart del Cartoxà o Vida de Jesús [Ludolphus de Saxonia], arromançat per Johan Roiç de Corella, València, Llop de la Roca. http://trobes.uv.es/tmp/_webpac2_1461464.7701 [Digitalitzat per la Universitat de València: .]
Roís de Corella, Joan (1495c), Meditationes vitae Christi. La terça part del Cartoxà o Vida de Jesús [Ludolphus de Saxonia], trelladat per Johan Roiç de Corella, València, Llop de la Roca. http://trobes.uv.es/tmp/_webpac2_1479347.7951 [Digitalitzat per la Universitat de València.]
Roís de Corella, Joan (1496), [Ludolphus de Saxonia] Lo primer del Cartoxa, València, Pere Habenbach i Leonard Hutz.
Roís de Corella, Joan (1500), [Ludolphus de Saxonia] Lo segon del Cartoxa, València, Cristòfol Cofman [Christoph Kaufmann].
Roís de Corella, Joan (1500?), Història de Josef, fill del gran patriarcha Jacob, València, Alfons d'Orta?. http://trobes.uv.es/tmp/_webpac2_1481951.8641
Roís de Corella, Joan (1513), [Ludolphus de Saxonia] Lo quart del Cartoxa, València, Jorge Costilla.
Roís de Corella, Joan (1518), [Ludolphus de Saxonia] Lo primer del Cartoxa , Barcelona, Joan Rosenbach.
Roís de Corella, Joan (1868), ««Lamentacions de Mirra e Narciso e Tisbe per mossen Corella cavaller e en sacra theologia professor»», en Francesc Pelai Briz (ed.), Llibre intitolat “Jardinet d’orats”, Barcelona, Joan Roca y Bros, pp. 95-111.
Villena, Isabel de (1497), Vita Christi: vida e mort del nostre Redemptor Jesús, València, Lope de la Roca.
Villena, Isabel de (1513), Vita Christi de la Reuerent Abbadessa dela Trinitat, València, Per art e indústria de Gorge Costilla. http://trobes.uv.es/tmp/_webpac2_1393334.791 [Nouament historiat, corregit y smenat per vn mestre en sacra theologia; CCXXXII f. ;grav. ;Fol. (30 cm; L'autora és Isabel de Villena. - Sign.: a-r8, ör8, öf8, s- v8, u-z8, öz8, {o]8, ö48; Palau369459; Tipus gòt. - Text a 2 cols. - 45 lín. - Registre . - Escut de l'autora en port.; Espanya.]
Villena, Isabel de (1513), Vita Christi, ed. de Carles Amorós, Barcelona.
Villena, Isabel de (1527), Vita Christi d' la Reuerent Abbadessa de la Trinitat, Barcelona, Carles Amorós. http://trobes.uv.es/tmp/_webpac2_1393265.781 [; Corregit ab les cotacions nouame[n]t tretes en los marges ...; CXCI, [7] f. ;grav. ;Fol. (30 cm; L'autora és Isabel de Villena. - Sign.: a-z8, öz8, ö]6; Palau369460; Errors de fol. - Tipus gòt. - Text a 2 cols. - 51 lín. - Postil·les i registre . - Port. a dos tintes orlada i amb l'escut de l'autora; Espanya.]
EDICIONS › A PARTIR DEL SEGLE XX › CRÍTIQUES
Badia, Lola (1991), «El Plany dolorós de la reina Hècuba de Joan Roís de Corella. Restauracions i contextos», en Antoni Ferrando Francés & Albert G. Hauf i Valls (eds.), Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de Llengua i Literatura, 3, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 195-224.
Di Girolamo, Costanzo, Repertorio informatizzato dell'antica letteratura catalana, 2009. http://www.rialc.unina.it/indice.htm
Fenollar, Bernat & Pere Martines (2002), Lo Passi en cobles: estudi i edició, ed. de Marinela García Sempere, València.
March, Ausiàs (1912-1914), Les obres d'Auzias March, ed. d'Amédée Pagès, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans. [Edició facsímil: València, Consell Valencià de Cultura, 1991, 19952.]
March, Ausiàs (1952-59), Poesies, ed. de Pere Bohigas, Barcelona, Barcino (Els Nostres Clàssics, 71-73, 77 i 86). [Nova edició en un volum, revisada per Amadeu J. Soberanas i Noemí Espinàs, Barcelona, Barcino, 2000 (Els Nostres Clàssics, col·lecció B, 19); reimpressió: 2005.]
March, Ausiàs (1997), Obra completa, ed. de Robert Archer, Barcelona, Barcanova. [El volum primer edita el poemari complet amb grafia modernitzada, mentre que el segon n’ofereix una versió gairebé diplomàtica amb l’aparat de variants corresponent.]
March, Ausiàs (2000), Poesies, ed. de Pere Bohigas, Barcelona, Barcino (Els Nostres Clàssics, B, 19). [Nova edició, en un volum, de la de 1952-59.]
March, Ausiàs (2005), Poesies. Banc de bases textuals en DBT, ed. de Joan Santanach & Joan Torruella Casañas, Barcelona, Barcino (Biblioteca Digital, 2). [Publicació en CD-ROM que reprodueix digitalment la reedició de l’any 2000 de Pere Bohigas, acompanyada de les concordances corresponets.]
Martínez Romero, Tomàs (1996), «Per a una interpretació del Triümfo de les dones, de Roís de Corella: claus ecdòtiques», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 33 (=Miscel·lània Germà Colón, 6), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 37-70.
Martorell, Joanot & Martí Joan de Galba? (1990), Tirant lo Blanch, 2 vols., ed. d'Albert G. Hauf i Valls, València, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana (Clàssics Valencians, 7-8). [2a ed. corregida 1992.]
[Martorell, Joanot & Martí Joan de Galba] (2005), Tirant lo Blanch, ed. d'Albert G. Hauf i Valls, València, Tirant lo Blanch. [Ressenyes: Albert Soler, Arxiu de Textos Catalans Antics, 28 (2009), pp. 737-739.]
[Martorell, Joanot & Martí Joan de Galba] (2008), Tirant lo Blanch, ed. d'Albert G. Hauf i Valls, València, Tirant lo Blanch.
Martos Sánchez, Josep Lluís (2005), «La Lletra consolatòria de Joan Roís de Corella: edició i estudi», Revista de Literatura Medieval, 17, pp. 9-30. http://hdl.handle.net/10045/13058
Roig, Jaume (1905), Spill o Libre de les dones per Mestre Jacme Roig, ed. de Roc Chabàs, Barcelona / Madrid, L'Avenç (Bibliotheca Hispánica).
Roig, Jaume (1928), Llibre de les dones o Spill, ed. de Francesc Almela i Vives, Barcelona, Barcino (Els Nostres Clàssics).
Roig, Jaume (1929-1950), Spill o Llibre de consells, 3 vols., ed. de Ramon Miquel i Planas, Barcelona, Orbis (Biblioteca Catalana).
Roig, Jaume (2010), L'Spill, ed. d'Anna Isabel Peirats, València, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Roig, Jaume (2010), The Mirror’ of Jaume Roig. An Edition and an English Translation of MS. Vat. Lat. 4806, ed. de María Celeste Delgado-Librero, Tempe (Arizona), Arizona Center for Medieval and Renaissance Studies (Medieval and Renaissance Texts and Studies).
[Roís de Corella, Joan] (1913), Obres de Joan Roiç de Corella, ed. de Ramon Miquel i Planas, Barcelona, Casa Miquel-Rius (Biblioteca Catalana).
Roís de Corella, Joan [veg. Curt J. Wittlin] (1995), «Un text inèdit de Joan Roís de Corella: La visió a la porta de la Senyora nostra de Gràcia, del 1487», A Sol Post. Estudis de Llengua i Literatura (Alcoi), 3, pp. 257-268.
Roís de Corella, Joan (2001), Les proses mitològiques de Joan Roís de Corella, ed. de Josep Lluís Martos Sánchez, Alacant / Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Sanchis Guarner, 55). < [Edició crítica de Josep Lluís Martos.]
Roís de Corella, Joan (2013), Psalteri, ed. de Josep Lluís Martos, València, Institució Alfons el Magnànim.
Sanchis Guarner, Manuel (1974), Les trobes en lahors de la Verge Maria :(València, 1474), ed. de Manuel Sanchis Guarner, València, Artes Gráficas Soler.
Villena, Isabel de (1916), Llibre anomenat 'Vita Christi', 3 vols., ed. de Ramon Miquel i Planas, Barcelona, Biblioteca Catalana.
[Villena, Isabel de] (1996), Concordança de la ‘Vita Christi’ de sor Isabel de Villena, en Rafael Alemany Ferrer, Vicent Martines, Llúcia Martín Pascual, Marinela Garcia Sempere & Joan M. Perujo Melgar (eds.),
Concordança de la ‘Vita Christi’ de sor Isabel de Villena, Alacant (CD/DVD - Rom).
EDICIONS › A PARTIR DEL SEGLE XX › NO CRÍTIQUES
Roís de Corella, Joan (1922), Lo jardí de Amor; Historia de Leandre i Hero, València, Imp. de 'La Correspondencia de Valencia'. [Per Roiç de Corella.]
Roís de Corella, Joan (1928), El Psalteri de Roiç de Corella, ed. d'Octavio Viader, Sant Feliu de Guíxols.
Roís de Corella, Joan (1973), Obres completes 1: Obra profana, ed. de Jordi Carbonell, València, Albatros (Clàssics Albatros). [1, Obra profana /Joan Roís de Corella ; estudi preliminar de Jordi Carbonell; ;22 cm; Clàssics Albatros ;1.]
Roís de Corella, Joan (1983), Obres completes, 1: Obra profana, ed. de Jordi Carbonell, València, Tres i Quatre.
Roís de Corella, Joan (1985), Psalteri, ed. d'Antoni López Quiles & Vicent Ribes i Palmero, València / Barcelona, Generalitat Valenciana / Revista Saó / Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Saxonia, Ludolphus de (1998), Meditationes vitae Christi: lo 'Quart del Cartoixà' aromançat per Johan Roiç de Corella, ed. de Jaume J. Chiner Gimeno, València, Ajuntament de València (Els Clàssics Valencians).
EDICIONS › A PARTIR DEL SEGLE XX › NO CRÍTIQUES › COMPLETES
Benito Goerlich, Daniel & Albert G. Hauf i Valls (1992), Speculum Animae, 2 vols., Madrid, Edilán (Códices artísticos).
March, Ausiàs (1908-1909), Les obres del valerós y elegantíssim poeta Ausiàs March. Ara per quarta vegada estampades, durant lo gloriós Renaximent de les lletres catalanaes. Revistes e ordenades molt diligentment e curosa, ed. de Jaume Barrera, Barcelona, Biblioteca Clàssica Catalana.
March, Ausiàs (1909), Obres del valerós caballer Ausiàs March, València, Imprenta Arturo Suàrez.
March, Ausiàs (1979), Les poesies d'Ausiàs March, ed. de Joan Ferraté, Barcelona, Quaderns Crema.
March, Ausiàs (1993), Poesies, ed. de Vicent-Josep Escartí, València, Edicions Alfons el Magnànim (Biblioteca d'Autors Valencians, 31). [Reprodueix l'edició de Pagès amb grafia modernitzada.]
[Martorell, Joanot] (1967), Tirant lo Blanc, Nova York, Hispanic Society of America. [Facsímil de l'exemplar de l'edició de 1940 conservat a la Hispanic Society of America de Nova York.]
Martorell, Joanot (1990), 'Tirant lo Blanc' i altres escrits de Joanot Martorell, ed. de Martí de Riquer, Barcelona, Ariel (Clàssics Catalans Ariel, 1). [Reimpressions en el 1982 i següent. A partir de la reedició de 1990 desapareix Galba com a coautor.]
Martorell, Joanot & Martí Joan de Galba (1920), Tirant lo Blanc, 2 vols., ed. de Joan Givanel i Mas.
Martorell, Joanot & Martí Joan de Galba (1947), Tirant lo Blanc, ed. de Martí de Riquer, Barcelona, Selecta (Biblioteca Perenne).
Martorell, Joanot & Martí Joan de Galba (1969), Tirant lo Blanc, 2 vols., ed. de Martí de Riquer, Barcelona, Seix Barral (Bilbioteca Breve de Bolsillo). [Reedició 1970.]
Martorell, Joanot & Martí Joan de Galba (1979-1983), Tirant lo Blanc, 4 vols., ed. de Josep Palàcios i Martínez, País Valencià, Edicions de la Tercera Branca.
Martorell, Joanot & Martí Joan de Galba (1980), Tirant lo Blanch, 3 vols., ed. de María de los Desamparados Cabanes Pecourt, València, Del Cénia al Segura. [Transcripció diplomàtica de l'exemplar de l'edició princeps conservat en la Biblioteca Universitària de València.]
Martorell, Joanot & Martí Joan de Galba (1983), Tirant lo Blanc, ed. de Martí de Riquer, Barcelona, Edicions 62 / La Caixa (Les Millors Obres de la Literatura Catalana, 99-100).
Martorell, Joanot & Martí Joan de Galba (1984), Tirant lo Blanc, ed. de Martí de Riquer, Barcelona, Edicions 62 / Orbis (Història de la Literatura Catalana).
Martorell, Joanot & Martí Joan de Galba (1990), Tirant lo Blanc, ed. de Víctor Gómez, València, Alfons el Magnànim / IVEI (Biblioteca d'Autors Valencians, 23-25).
Roig, Jaume (1978), Espill o Llibre de les dones, ed. de Marina Gustà, Barcelona, Edicions 62 / La Caixa (Les Millors Obres de la Literatura Catalana, 3).
Roig, Jaume (1981), Espill, ed. de Vicent Escrivà i Caudell, Edicions Alfons el Magnànim, València (Biblioteca d'Autors Valencians).
Roig, Jaume (1984), Espill o Llibre de les dones, ed. de Marina Gustà, Barcelona, Edicions 62 / Ediciones Orbis (Història de la Literatura Catalana).
[Roig, Jaume] (1990), Spill. Facsímil del manuscrit vaticà, ed. de Josep Almiñana Vallés, València, Del Cenia al Segura.
Roig, Jaume (1995), L''Espill' de Jaume Roig, Bellaterra, Seminari de Filologia i Informàtica de la Universitat Autònoma de Barcelona; Fundació la Caixa (Els Cançoners Catalans Medievals. Concordances).
Roís de Corella, Joan (1984-1985), Obres de Joan Roiç de Corella, 2 vols., ed. de Josep Almiñana Vallés, València, Del Cenia al Segura.
Roís de Corella, Joan (1998), Ludophus de Saxonia, Lo quart del Cartoxà, aromançat per Johan Roiç de Corella, València, Lope de la Roca, 1495, València, Ajuntament de Valencia (Els Clàssics Valencians). http://biblioteca.uv.es/valenciano/bibliotecas/de_campus/b_historica/historica.php [138 folis (en total unes 350 pàgines. Signatura: Històrica.
Facsímil de l'edició de 1495, amb una introducció de Jaume J. Chiner.]
Roís de Corella, Joan (2002), «L’oració», en Marinela Garcia Sempere (ed.), Lo Passi en cobles (1493), Alacant / Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 447-451.
Roís de Corella, Joan [veg. Josep Lluís Martos Sánchez] (2009a), «L’escondit de Joan Roís de Corella», Revista de Poética Medieval, 22, pp. 115-132.
Roís de Corella, Joan [veg. Josep Lluís Martos Sánchez] (2009b), «Sotsmissió amorosa: uns poemes mal editats de Joan Roís de Corella», Llengua & Literatura, 20, pp. 7-25.
Roís de Corella, Joan [veg. Peter Cocozzella] (2012), Text, Translation, and Critical Interpretation of Joan Rois de Corella's ‘Tragedia de Caldesa’, a Fifteenth-Century Spanish Tragedy of Gender Reversal: The Woman Dominates and Seduces Her Lover, Nova York, Edwin Mellen Press. [Conté el text original català i una traducció a l’anglés de la Tragèdiade Caldesa, a més d’un estudi interpretatiu d’aquesta obra.]
Roís de Corella, Joan (2014), Obra completa, ed. de Vicent-Josep Escartí, València, Institució Alfons el Magnànim. [Glossari a cura de Raül Hernàndez Caballer.]
Roís de Corella, Joan (en preparació), Lo Cartoixà, ed. de Joan Maria Furió, Jordi Oviedo, Josep-Antoni Aguilar Àvila & Vicent Garcia Peris, València, Acadèmia Valenciana de la Llengua (Clàssics Valencians).
Villena, Isabel de (1980), Vita Christi, València, Del Cenia al Segura. [Sor Isabel de Villena; CCCVI f. ;32 cm; Reprod. facs de l'ed. de:València : Lope de Roqua, 1497.]
Villena, Isabel de (1992), Vita Christi, 2 vols., ed. de Josep Almiñana Vallés & Joan Costa Català, València, Ajuntament de València. [Sor Isabel de Villena ; Josep Almiñana Vallés ; [texts revisats i corregits per Joan Costa Català]; v. :il. ;32 cm; Bibliografia p. 843-85. Il·lustracions.]
Villena, Isabel de (2011), Vita Christi, ed. de Vicent-Josep Escartí, València, Alfons el Magnànim.
EDICIONS › A PARTIR DEL SEGLE XX › NO CRÍTIQUES › PARCIALS, ANTOLOGIES I ADAPTACIONS
Guarner, Lluís (1974), Les trobes en lahors de la Verge Maria, Madrid, Espasa-Calpe.
Ibarra y Folgado, José María (1945), Les trobes en lahors de la Verge María: noticias sobre la impresión del primer incunable español , Valencia, Hemeroscopea.
March, Ausiàs (1907), Crestomatia de la llengua catalana (des del IXen segle als XIXen). II. Vers, 2, ed. d'Antoni Bulbena, Barcelona, Llibreria d’Alvar Verdaguer (Biblioteca Clàssica Catalana).). [Inclou 8 poemes d’Ausiàs.]
March, Ausiàs (1918), Poesies, ed. de Joan Estelrich, Barcelona, R. Duran y Alsina (Minerva, Col·lecció de Literatures Modernes, 5). [2a ed.: Mèxic, D. F., Edicions de la Biblioteca Catalana (Clàssics Catalans, 3), 1946.] [13 poemes amb el text modernitzat.].]
March, Ausiàs (1936), Les cent millors poesies líriques de la llengua catalana, ed. de Josep M. Capdevila, Barcelona, Barcino (Col·lecció Popular Barcino, 70). [Inclou 5 poemes d’Ausiàs March.]
March, Ausiàs (1948), Cants d'Amor, ed. de Carles Riba, Barcelona, Josep Janés (Poesía del Mundo, 3). [Il·lustrats amb huit aiguaforts originals amb color compostos i gravats per E. Chimot. Conté 98 poemes.]
March, Ausiàs (1953), Anthology of Catalan Lyric Poetry, selecció i introducció de Joan Triadú, ed. de Joan Gili, Oxford, The Dolphin Book.
March, Ausiàs (1959), Antologia poètica, ed. de Joan Fuster, Barcelona, Selecta (Biblioteca Selecta, 273). [Reeds.: València, Eliseu Climent (ColAlecció Tres i Quatre, serie la Unitat, 43), 1979; València, Tres i Quatre (L'Ham, 2), 1984; amb introducció, propostes didàctiques i glossari a cura de Francesc Calafat, València, Eliseu Climent editor (Llibres Clau, 5), 1987, 19934.] [Versió moderna acarada amb el text antic.].]
March, Ausiàs (1959a), Pàgines escollides d'Ausiàs March, ed. de Pere Bohigas, Barcelona, Barcino (Col·lecció Popular Barcino, 183).
March, Ausiàs (1959b), Antologia poètica, ed. de Joan Fuster, Barcelona, Selecta (Biblioteca Selecta, 273). [Reeds.: València, Eliseu Climent (Col·lecció Tres i Quatre, serie la Unitat, 43), 1979; València, Tres i Quatre (L'Ham, 2), 1984; amb introducció, propostes didàctiques i glossari a cura de Francesc Calafat, València, Eliseu Climent editor (Llibres Clau, 5), 1987, 1993.] [Versió moderna acarada amb el text antic.]
March, Ausiàs (1965), Medieval Catalan Linguistic Texts, ed. de Paul Russell-Gebbett, Oxford, The Dolphin Book Co. [Inclou el poema 7 de March.]
March, Ausiàs (1967), Poesia catalana del segle XV, ed. de Joan-Lluís Marfany, Barcelona, Edicions 62 (Antologia Catalana, 32). [Inclos 10 poemes de March, en alguns casos fragmentaris.]
March, Ausiàs (1970), Antologia de la poesia catalana del segle d’or, ed. de Joaquim Marco, Barcelona, Salvat. [Inclou 11 poemes de March i un fragment del seu Cant espiritual.]
March, Ausiàs [veg. Lluís Gassó i Carbonell] (1979), Les mil millors poesies de la llengua catalana, Barcelona, Editorial Glossa.
March, Ausiàs (1979a), Poesia, ed. de Joan Ferraté, Barcelona, Edicions 62 / La Caixa (Les Millors Obres de la Literatura Catalana, 14).
March, Ausiàs (1979b), Les mil millors poesies de la llengua catalana, recopilació i introducció de Lluís Gassó i Carbonell, Barcelona, Editorial Glosa. [Reimpressió: 1983.] [Inclou 8 poemes de March.]
March, Ausiàs (1983), Antologia de poetes valencians, I: Del segle XIV al XVIII, ed. d'Eduard J. Verger, València, Diputació Provincial de València / Institut Alfons el Magnànim (Biblioteca d’Autors Valencians, 8). [Inclou 22 poemes de March.]
March, Ausiàs (1984), Poesia, ed. d'Anton M. Espadaler, Barcelona, Edicions 62 / Orbis. [Es basa en el text de l'edició de Joan Ferraté (March 1979).]
March, Ausiàs [veg. Lola Badia] (1985a), Literatura Catalana Medieval: selecció de textos, Barcelona, Empuries (Les Naus d’Empúries). [Inclou 14 poemes de March.]
March, Ausiàs [veg. Josep Palomero] (1985b), Guia didàctica d'Ausiàs March i els altres poetes (XV, XVI) musicats per Raimon, València, Generalitat Valenciana.
March, Ausiàs (1986a), Poesies: breu antologia amb les versions actualitzades en forma poètica, ed. de Lluís Anton Baulenas, Barcelona, Gea (Torsimany Clàssics Catalans, 3). [28 poemes.]
March, Ausiàs (1986b), Ausias March i l'amor; antologia poetica, ed. de Maria Lluïsa Pazos i Noguera, Barcelona, Juan Granica. [Versió actualitzada.]
March, Ausiàs [veg. Celoni Fenoll] (1986c), Nou segles de poesia als Països Catalans, Barcelona, Edicions del Mall. [Inclou diversos poemes de March.]
March, Ausiàs (1989), Cinquanta-vuit poemes, ed. de Robert Archer, Barcelona, Edicions 62 (Textual, 1). [Inclou la totalitat de poemes del cicle «Plena de seny», alguns del cicle «Llir entre cards» i altres pertanyents a cicles diferents.]
March, Ausiàs (1992), Antologia poètica, ed. de Josep Pujol, Barcelona, Teide (Tria de clàssics, 6).
March, Ausiàs (1993a), Poemes d'Ausiàs March. Antologia, ed. de Lluís Anton Baulenas, Alzira, Bromera (Els Nostres Autors). [30 poemes amb versions catalanes modernes acarades als textos antics.]
March, Ausiàs (1995a), Vint-i-tres poemes, ed. de Xavier Dilla, Barcelona, Bruño (Tinell, 20). [Edició del poemes 3-5, 11, 13, 16-17, 23, 28, 39, 44-46, 59, 67-68, 91, 97, 102, 105, 109, 119 i 123, amb una introducció, algunes notes, materials interpretatius i un índex temàtic.]
March, Ausiàs (1995b), Poesies, Alzira, Germania.
March, Ausiàs (1995c), Cançoner L. Barcelona, Biblioteca de Catalunya, ms. 9, ed. de Joan Torruella, Bellaterra, Fundació «La Caixa» / Seminari de Filologia i Informàtica del Departament de Filologia Espanyola de la Universitat Autònoma de Barcelona (Materials de l’Arxiu Informatitzat de Textos Catalans Medievals. Els Cançoners Catalans, Concordances, 3).
March, Ausiàs (1996), Homenatge europeu a Ausiàs March, Gandia, CEIEC Alfons el Vell. [Inclou els poemes 29, 74 i 96 de March, amb les traduccions espanyola, francesa, italiana i anglesa corresponents; del poema 74 no hi ha versió anglesa.]
March, Ausiàs (1997a), Guia de lectura d'Ausiàs March, ed. de Xavier Dilla, Barcelona, Empúries (Les Naus d'Empúries, sèrie general, 18). [Edició anotada i comentada de 20 poemes d'Ausiàs, precedits de sengles davantals explicatius, i acompanyada d'una introducció general i de diverses propostes didàctiques.]
March, Ausiàs (1997c), Antologia poètica, Aravaca, McGraw / Hill / Interamericana de España.
March, Ausiàs (1997d), Selecció poètica, ed. de Joan Iborra, Oliva, Colomar.
March, Ausiàs (1997e), Antologia de poetes catalans.Un mil·leni de literatura, I: Època medieval, ed. de Martí de Riquer, Barcelona, Galàxia Gutemberg / Cercle de Lectors.
March, Ausiàs (1997f), Els poemas d’Ausiàs March en el cançoner de Saragossa, València, Corts Valencianes. [Edició facsímil dels 79 poemes de March continguts en el manuscrit de la Biblioteca Universitària de Saragossa, dels quals 17 són fragmentaris.]
March, Ausiàs (1998a), Cants d’amor, ed. de Josep Puchades Segarra, València, Asociación Valenciana de Amigos de la Poesía.
March, Ausiàs (1998b), Cants morals, cants de mort i cants espirituals: en versió valenciana actual, ed. de Josep Puchades Segarra, València, Asociación Valenciana de Amigos de la Poesía.
March, Ausiàs (1998c), Tria de poemes, ed. de Josep Pujol & Francesc J. Gómez, Barcelona, Hermes (Biblioteca Hermes, Clàssics Catalans, 5).
March, Ausiàs (1998d), 35 poemes d’amor, ed. de Manel Rodríguez Castelló, Barcelona, Tàndem (Les Joies de Paper, 9).
March, Ausiàs (1999), Llir entre cards. Antologia poètica, ed. de Climent Forner & Francesc Guerrero i Borrul, Barcelona, Proa / Enciclopèdia Catalana. [Inclou 17 poemes.]
March, Ausiàs (2008), Per haver d’amor vida. Antologia comentada, 2008, ed. de Francesc J. Gómez & Josep Pujol, Barcelona, Barcino (Biblioteca Barcino, 3). [Inclou 30 poemes amb ortografia modernitzada, precedits de sengles davantals orientatius.]
March, Ausiàs (2008), Per haver d’amor vida. Antologia comentada, ed. de Francesc J. Gómez i Josep Pujol, Barcelona, Barcino (Biblioteca Barcino, 3). [Inclou 30 poemes amb ortografia modernitzada, precedits de sengles davantals orientatius.]
March, Ausiàs (2011), Una tria, ed. de Josep Piera, Barcelona, Barcino (Tast de Clàssics).
[Martorell, Joanot] (1954), Tirant el Blanc, Barcelona, Ariel (Rondalles, 5). [Adaptació i vocabulari de Joan Sales, pròleg de Ferran Soldevila, amb 120 dibuixos i 6 aquarel·les d’Elvira Elias.]
Martorell, Joanot (1981), Tirant lo Blanc a Constantinoble, ed. de Manuel Llanas, Barcelona, Edicions 62 (El Garbell, 6).
Martorell, Joanot (1985), Tirant lo Blanc, ed. de Joan Sales, Barcelona, Laia. [Reed.: Barcelona, Columna, 1990.]
Martorell, Joanot (1989a), Tirant lo Blanc, ed. de Maria Aurèlia Capmany, Barcelona, Proa. [Il·lustracions de Manuel Boix.]
Martorell, Joanot (1989b), L'orde de cavalleria, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (El Tinter dels Clàssics).
Martorell, Joanot (1989c), Tirant lo Blanc, ed. de Jordi Tiñena, Barcelona, Laertes.
Martorell, Joanot (1990), Tirant lo Blanc, ed. de Francesc Marichant, Alzira, Bromera. [Il·lustracions de Manuel Boix.]
[Martorell, Joanot] (1990b), Tirant lo Blanc, ed. d'Isabel Grifoll, Barcelona, Teide (Tria de Clàssics, 1).
Martorell, Joanot (1991), 'Tirant lo Blanc', 21 fascicles annexos de la revista El Temps, ed. de Joan Pellicer, València.
Martorell, Joanot (1993), Tirant lo Blanc, ed. d'Isabel Grifoll, Barcelona, Teide (Tria de Clàssics, 1). [Text antic i text actualitzat acarats a doble columna.]
[Martorell, Joanot] (1999), Tirant lo Blanc. Nova antologia comentada per al batxillerat, ed. de Jordi Gálvez & M. Josefa Gallofré, Barcelona, Edicions 62. [Edició feta a partir del text fixat per Martí de Riquer.]
Martorell, Joanot (2004a), Tirant lo Blanc, ed. de Rosa Giner & Joan Pellicer, València, Tres i Quatre (La Unitat, 187).
Martorell, Joanot (2004b), Els amors de Tirant i Carmesina, ed. de Víctor Gómez Labrado, Generalitat Valenciana.
Martorell, Joanot (2006), Tirant lo Blanch, ed. de Manuel Bas Carbonell, València, Delegació de Cultura de l'Ajuntament de València (Col·lecció 9 d'Octubre, 14).
Martorell, Joanot (2007), Les aventures del cavaller Espèrcius, ed. de Laura Campos i altres, Oliva, Col·lectiu de Mestres "La Safor".
Martorell, Joanot (2009), Contes d’amor de Tirant lo Blanc, ed. de Rafael M. Mérida Jiménez, Barcelona, La Magrana (Les ales esteses, 262). [Ressenyes: Julián Acebrón, Tirant, 13 (2010), pp. 105-106.]
Martorell, Joanot (2010), Amor i erotisme al Tirant, ed. d'Albert G. Hauf i Valls & Ricard Bellveser, Alzira, Bromera (Els Nostres Autors, 63).
Martorell, Joanot (2013), Les aventures de Tirant lo Blanc, ed. de Josep Palomero, Sedaví, Tabarca Llibres.
Martorell, Joanot & Martí Joan de Galba (1924-1929), Tirant lo Blanc, 5 vols., ed. de Josep M. Capdevila, Barcelona, Barcino (Els Nostres Clàssics). [Reimpressió 1980.]
Martorell, Joanot & Martí Joan de Galba (1991), Tirant lo Blanc, ed. de Rosa Giner, València, Tres i Quatre (La Unitat, 187).
Menéndez y Pelayo, Marcelino (1945), Antología de poetas líricos castellanos.
Ribera Llopis, Juan Miguel (ed.) (1990), Narrativa breu catalana (segles XIV-XV), València, Tres i Quatre (L'Estel, 10).
Roig, Jaume (1988), Llibre de les dones, ed. de Jordi Tiñena, Barcelona, Laertes.
[Roig, Jaume] (1992), Llibre de les dones, ed. de Maria Aurèlia Capmany, València, Tres i Quatre (La Unitat).
Roís de Corella, Joan (1921), 'Parlament de casa Mercader' y 'Tragedia de Caldesa': novelas de J. Roiç de Corella, publicadas con unos estudios literarios de Salvador Guinot, ed. de Salvador Guinot, Castellón, Est. Tip. de Hijos de Armengot (Clásicos valencianos).
Roís de Corella, Joan (1979), Lo jardí de Amor; Historia de Leandre i Hero, València, Llibreria 'Va Nàixer'. [Per Roiç de Corella.]
Roís de Corella, Joan (1980), Tragèdia de Caldesa i altres proses, 50, ed. de Marina Gustà, Barcelona, Edicions 62 (Les millors obres de la literatura catalana). [Joan Roís de Corella ; a cura de Marina Gustà ; pròleg de Francisco Rico; ;19 cm; Reimpressions: 1994.]
Roís de Corella, Joan (1983), Obra profana, 74, ed. de Jordi Carbonell, València, Eliseu Climent (La unitat). [Joan Roís de Corella ; [estudi preliminar de Jordi Carbonell]; :il. ;19 cm; Bibliogr.: p. 39-40.]
Roís de Corella, Joan (1986), Poesia i prosa, ed. de L. Soldevila, Barcelona, Edicions 62-Orbis (Història de la Literatura Catalana, 37).
Roís de Corella, Joan (1994), Rims i proses, ed. de Tomàs Martínez Romero, Barcelona, Edicions 62 (El Garbell).
Roís de Corella, Joan (1997), Tragèdia de Caldesa, ed. d'Enric Ferrer Solivares, Gandia, CEIC Alfons el Vell / Ajuntament de Gandia.
Roís de Corella, Joan (1997), Tragèdia de Caldesa, ed. d'Enric Ferrer Solivares, Gandia, CEIC Alfons el Vell - Ajuntament del Real de Gandia.
Roís de Corella, Joan (1998), Leandre i Hero. Història de Josep, Alzira, Bromera.
Roís de Corella, Joan (2005), Poesías, ed. d'Eduard J. Verger, València, Denes (Colección Calabria. Poesía).
Roís de Corella, Joan (2013), Perills d’amor, ed. d'Eduard J. Verger, Editorial Barcino / Acadèmia Valenciana de la Llengua (Tast de Clàssics).
Villena, Isabel de (1905), La legació tramesa per lo pare Adam al Senyor: escenes mistiques del llibre intitulat Vita Christi, en lo quinzen segle compost de Sor Isabel de Villena, ed. d'Antoni Bulbena, Barcelona. [56 pp.]
Villena, Isabel de (1986), Vita Christi: antologia, ed. de Lluïsa Parra, València, Alfons el Magnànim (Biblioteca d’Autors Valencians, 12).
Villena, Isabel de (1987), Protagonistes femenines a la 'Vita Christi', ed. de Rosanna Cantavella & Lluïsa Parra, Barcelona, La Sal Edicions de les Dones. [La selecció de capítols d'aquesta antologia, però, no és la mateixa que la de Parra ed. 1986.]
Villena, Isabel de (1995), Vita Christi: selecció, ed. d'Albert G. Hauf i Valls, Barcelona, Edicions 62 (Les Millors Obres de la Literatura Catalana, 115).
Villena, Isabel de (2011), Vita Christi, ed. de Vicent-Josep Escartí & Josep Enric Estrela, Alzira, Bromera.
TRADUCCIONS › ANTERIORS AL SEGLE XX
Espanyol
March, Ausiàs (1539), Las obras del famosíssimo philósofo y poeta Mosén Osias Marco, cavallero valenciano de nación catalán, traduzidas por don Baltasar de Romaní y divididas en quatro Cánticas: es a saber: Cántica de amor, Cántica moral, Cántica de Muerte y Cántica spiritual. Dirigidas al excelentíssimo señor duque de Calabria, ed. de Baltasar de Romaní, València, Joan Navarro Impresor. [Reed.: La primera edició valenciana de l'obra d'Ausiàs March (1539), 2 vols., ed. de Vicent J. Escartí, València, Fundació Bancaixa / Universitat de València / Generalitat Valenciana / Biblioteca Nacional, 1997.] [46 poemes, acompanyats de traducció castellana].]
March, Ausiàs (1553), Las obras del famosísimo philósopho y poeta mossén Osias Marco, cavallero valenciano de nación catalán, traduzidos por don Baltasar de Romaní, divididas en quatro cànticas, es a saber, Cántica de Amor, Cántica Moral, Cántica de Muerte y Cántica Spiritual, dirigidas al excelentísimo señor el duque de Calabria, ed. de Baltasar de Romaní, Sevilla, Juan Canalla. [Reprodueix el text de l'edició-traducció de Romaní (1539), però sense el text català.]
March, Ausiàs (1560), Primera parte de las obras del excellentísimo poeta y philósopho mossén Ausiàs March cavallero valenciano, traduzidas de lengua lemosina en castellano por Jorge de Montemayor y dirigidas al muy magnífico señor mossén Simon Ros, València, Joan Mey. [Reeds.: Martín de Riquer, Traducciones castellanas de Ausiàs March en la Edad de Oro, Barcelona, 1946; Francisco Carreres de Calatayud, Las obras de Ausiàs March traducidas por Jorge de Montemayor, Madrid, 1947.] [Conté 97 poemes.]
March, Ausiàs (1562), Las obras del excelentíssimo poeta mossén Ausiàs March, cavallero valenciano, traduzidas de lengua lemosina en castellano por Jorge de Montemayor, dirigidas al illustríssimo señor don Juan Ximenes de Urrea, conde de Aranda, vizconde de Viota, Zaragoza, Viuda de Bartolomé Nájera. [Reprodueix la traducció de Montemayor i la completa amb les traduccions d'altres poemes fetes per Baltasar de Romaní.]
March, Ausiàs (1579), Las obras del excelentíssimo poeta Ausiàs March, cavallero valenciano,traduzidas de lengua lemosina en castellano por el excelente poeta Jorge de Montemayor, agora de nuevo corregido y emendado en esta segunda impressión, Madrid, F. Sanchez. [Reprodueix l'edició precedent i és, de fet, la 3a edició de la traducció de Jorge de Montemayor.]
[Martorell, Joanot] (1511), Los cinco libros del esforçado e invencible cavallero Tirante el Blanco de Roca Salada, Valladolid.
Roig, Jaume (1665), Espejo. [Publicada fragmentàriament per A. Morel-Fatio, Rapport sur une mission philologique à Valence (París, 1885) i per Salvador Guinot en la revista Ayer y hoy (1903). Traducció en vers.]
Francés
[Martorell, Joanot] (1737), Histoire du vaillant chevalier Tiran le Blanc, Londres / Amsterdam. [Traducció de Tubiéres precedida d'un 'Avertissement' de Nicolas Frére. Hi ha reedicions en 3 vols. a Londres (1775) i en 2 vols. Amsterdam / París (1786).]
Italià
[Martorell, Joanot] (1538), Tirante el Bianco, 2 vols., Venècia. [Reedicions en 1566 i 1611.]
Llatí
March, Ausiàs (1633), Opera facundissimi et elegantissimi poetae valentini et strenui equitis Ausiae Marchi, ex vernacula lingua prisca valentina in latinam versa, ed. de Vicent Mariner, Tournon, Ludovicum Pillhet (Opera Omnia, Poetica et Oratoria in IX libros diuisa).
Roig, Jaume (s. XVII). [En tenim notícia, però no mostres documentals.]
TRADUCCIONS › A PARTIR DEL SEGLE XX
Beltran Llavador, Rafael (2010), «Tirant lo Blanc i el gran teatre de la cavalleria: acció, personatges i recepció d'un clàssic», en Rafael Beltran Llavador & Jaume J. Giner Gimeno (eds.), Tirant lo Blanch: dos estudis, València, Generalitat Valenciana, pp. 9-59.
Chiner Gimeno, Jaume J. (2013), «L’autor», en Joan Roís de Corella, Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes (Biblioteca Joan Lluís Vives). http://www.cervantesvirtual.com/nd/ark:/59851/bmc1n9s5
Gonzálvez Escolano, Hèctor (2003), «La traducció com a salconduit ficcional: les innovacions del Tirant lo Blanc i del Curial e Güelfa», en Momenti di Cultura Catalana in un Millennio. Atti del VII Convegno dell’AISC (Napoli, 22-24 maggio 2000) (eds. Anna Maria Compagna - Alfonsina De Benedetto - Núria Puigdevall), Nàpols, Liguori Editore, I, pp. 187-200. [Estudi del tòpic de la falsa traducció i la relació amb el concepte de ficció al segle XV.]
March, Ausiàs (1633), Opera Omnia, Poetica et Oratoria in IX libros diuisa, Tournon, Ludovicum Pillhet. [«Opera facundissimi et elegantissimi poetae valentini et strenui equitis Ausiae Marchi, ex vernacula lingua prisca valentina in latinam versa», dins les seues Opera Omnia, pàgs. 497-863.]
March, Ausiàs (1997b), Antología poética, Madrid, Huerga y Fierro.
Martorell, Joanot (1990), 'Tirante el Blanco'. Traducción castellana del siglo XVI, ed. de Martí de Riquer, Barcelona, Planeta (Clásicos Universales Planeta, 195).
Nijs, Bob de (1998-99), «Ausiàs March. Derde Dodenzang [Poema XCIV (tercer cant de mort)]», Canelobre. Revista de l'Institut de Cultura «Juan Gil-Albert» (Alacant), 39-40, pp. 217-222.
Alemany
[Roís de Corella, Joan] (2013), «Traducció de la Tragèdia de Caldesa», en Antonio Cortijo Ocaña & Vicent Martines (eds.), Multilingual Joan Roís de Corella.The Relevance of a Fifteenth-Century Classic of the Crown of Aragon / Joan Roís de Corella Multilingüe. La importància d’un clàssic de la Corona d’Aragó del segle XV, Santa Bárbara, Publications of eHumanista, pp. 143-148.
[Roís de Corella, Joan] (2016), ‘The Story of Leander and Hero’, by Joan Roís de Corella A multilingual edition of a classic from the Crown of Aragon, ed. d'Antonio Cortijo Ocaña & Josep Lluís Martos Sánchez, Amsterdam/Philadelphia, John Benjamins.
March, Ausiàs (1993), Gedichte (altkatalanisch und deutsch), Frankfurt del Main, Domus Editoria Europaea (Katalanische Lyric, 2). [Antologia poètica bilingüe català-alemany (9 poemes).]
[Martorell, Joanot] (2007), Der Roman vom Weißen Ritter Tirant lo Blanc, 3 vols., ed. de Fritz Vogelgsang, Frankfurt, S. Fischer Verlag. [Ressenyes: Albert Hauf, Estudis Romànics, 31, pp. 520-524.]
Anglés
[Roís de Corella, Joan] (1993), «The Pen that Eases Pain: A first Translation of Joan Roís de Corella's Tragèdia de Caldesa», Antipodas, 5, pp. 47-59.
[Roís de Corella, Joan] (2012), Text, Translation, and Critical Interpretation of Joan Rois de Corella's ‘Tragedia de Caldesa’, a Fifteenth-Century Spanish Tragedy of Gender Reversal: The Woman Dominates and Seduces Her Lover, Nova York, Edwin Mellen Press.
[Roís de Corella, Joan] (2016), ‘The Story of Leander and Hero’, by Joan Roís de Corella A multilingual edition of a classic from the Crown of Aragon, Amsterdam/Philadelphia, John Benjamins.
March, Ausiàs (1986), Selecció de poemes / Selected poems, València, Fundación Instituto Shakespeare. [Traducció a l'anglés en vers de 24 poemes.]
March, Ausiàs (1992), A key anthology, Sheffield, The Anglo-Catalan Society (The Anglo-Catalan Society Occasional Publications, 8). [Antologia de 24 poemes amb traducció anglesa en prosa.]
March, Ausiàs (1996), Homenatge europeu a Ausiàs March, Gandia, CEIC Alfons el Vell. [Traducció d'alguns poemes marquians al castellà, al francés, a l'italià i a l'anglés.]
March, Ausiàs (2006), Verse translations of thirty poems, ed. de Robert Archer, Barcelona/Woodbridge, Barcino/Tamesis. [Selecció de poemes d'Ausiàs March en versió catalana i inglesa, que inclou poemes d'amor, de lloança, de blasme o sobre temes filosòfics, a més del cicle de cants de mort i el Cant espiritual.]
Martorell, Joanot (1984), Tirant lo Blanc, Nova York / Londres, Schocken Books / MacMillan.
Martorell, Joanot & Martí Joan de Galba (1993), Tirant lo Blanc. The complete translation., París - Nova York, Peter Lang (Catalan Studies: Translations and Criticism, 1). [Traducció anglesa de 1974 amb un estudi introductori molt superat.]
Roig, Jaume (2010), ‘The Mirror’ of Jaume Roig. An Edition and an English Translation of MS. Vat. Lat. 4806, ed. de María Celeste Delgado-Librero, Tempe (Arizona), Arizona Center for Medieval and Renaissance Studies (Medieval and Renaissance Texts and Studies).
Russell-Gebbett, Paul (1965), Medieval Catalan Linguistic Texts, Oxford, The Dolphin Book Co. [Inclou el poema 7 de March.]
Triadú, Joan (1953), Anthology of Catalan Lyric Poetry, Oxford, The Dolphin Book. [Gili, Joan.]
Àrab
[Roís de Corella, Joan] (2013), «Traducció de la Tragèdia de Caldesa», en Antonio Cortijo Ocaña & Vicent Martines (eds.), Multilingual Joan Roís de Corella.The Relevance of a Fifteenth-Century Classic of the Crown of Aragon / Joan Roís de Corella Multilingüe. La importància d’un clàssic de la Corona d’Aragó del segle XV, Santa Bárbara, Publications of eHumanista, pp. 119-124.
Asturià
[Roís de Corella, Joan] (2013), «Traducció de la Tragèdia de Caldesa», en Antonio Cortijo Ocaña & Vicent Martines (eds.), Multilingual Joan Roís de Corella.The Relevance of a Fifteenth-Century Classic of the Crown of Aragon / Joan Roís de Corella Multilingüe. La importància d’un clàssic de la Corona d’Aragó del segle XV, Santa Bárbara, Publications of eHumanista, pp. 125-130.
[Roís de Corella, Joan] (2016), ‘The Story of Leander and Hero’, by Joan Roís de Corella A multilingual edition of a classic from the Crown of Aragon, ed. d'Antonio Cortijo Ocaña & Josep Lluís Martos Sánchez.
Croat
[Roís de Corella, Joan] (2013), «Traducció de la Tragèdia de Caldesa», en Antonio Cortijo Ocaña & Vicent Martines (eds.), Multilingual Joan Roís de Corella.The Relevance of a Fifteenth-Century Classic of the Crown of Aragon / Joan Roís de Corella Multilingüe. La importància d’un clàssic de la Corona d’Aragó del segle XV, Santa Bárbara, Publications of eHumanista, pp. 131-136.
Eslové
March, Ausiàs (1997), Antología poética, Madrid, Huerga y Fierro.
Espanyol
[Roís de Corella, Joan] (2013), «Traducció de la Tragèdia de Caldesa», en Antonio Cortijo Ocaña & Vicent Martines (eds.), Multilingual Joan Roís de Corella.The Relevance of a Fifteenth-Century Classic of the Crown of Aragon / Joan Roís de Corella Multilingüe. La importància d’un clàssic de la Corona d’Aragó del segle XV, Santa Bárbara, Publications of eHumanista, pp. 225-230.
[Roís de Corella, Joan] (2016), ‘The Story of Leander and Hero’, by Joan Roís de Corella A multilingual edition of a classic from the Crown of Aragon, ed. d'Antonio Cortijo Ocaña & Josep Lluís Martos Sánchez, Amsterdam/Philadelphia, John Benjamins.
Archer, Robert (ed.) (2001), Misoginia y defensa de las mujeres. Antología de textos medievales, Madrid, Ediciones Cátedra / Universitat de València / Instituto de la Mujer (Feminismos).
March, Ausiàs (1921), Ausiàs March, traducció de Jorge de Montemayor (1560) corregida i esmenada, a la vista de l'original català, ed. de Manuel de Montoliu, Barcelona, Editorial Cervantes. [Inclou 19 poemes.]
March, Ausiàs (1941), Poesía, ed. de Martí de Riquer, Barcelona, Yunque. [Edició bilingüe de 16 poemes.]
March, Ausiàs (1946), Traducciones castellanas de Ausias March en la Edad de Oro, ed. de Martí de Riquer, Barcelona, Instituto Español de Estudios Mediterráneos. [Inclou, entre altres materials, les traduccions completes de Baltasar de Romaní i de Jorge de Montemayor.]
March, Ausiàs (1947), Las obras de Ausias March, traducidas por Jorge de Montemayor, ed. de Francisco Carreres de Calatayud, Madrid, CSIC (Biblioteca de Antiguos Libros Hispánicos, serie A, 8).
March, Ausiàs (1973), Poemas, Las Palmas de Gran Canaria, Inventarios Provisionales (Nuevo Hontanar, 1). [Edició bilingüe de 15 poemes.]
March, Ausiàs (1976), Antología poética, ed. de Juan Ramon Masoliver, Barcelona, Los Libros de la Frontera (Poetas de Hoy y de Siempre). [2a ed.: Barcelona, Los Libros de la Frontera (El Bardo, 2), 1981.[40 poemes.].]
March, Ausiàs (1978), Obra poètica, ed. de Joaquim Molas, Madrid, Alfaguara (Clásicos Alfaguara, 8). [Selecció bilingüe català-castellà.]
March, Ausiàs (1979), Obra poètica completa, ed. de Rafael Ferreres, Madrid, Castalia (Clásicos Castalia, 99-100). [Edició bilingüe català-castellà de 36 poemes.]
March, Ausiàs (1985), Canto espiritual / Cant espiritual, precedido de Tercer canto de muerte, ed. de Josep Miquel Sobrer, Barcelona, Llibres del Mall (Colección Marca Hispànica).
March, Ausiàs (1990), Poesías, traducció del s. XVI de Jorge de Montemayor, ed. de Martí de Riquer, Barcelona, Planeta (Clásicos Universales Planeta).
March, Ausiàs (1996), Homenatge europeu a Ausiàs March, Gandia.
March, Ausiàs (1999), Versek / Poemes / Poemas, Budapest, Íbisz / CEIC Alfons el Vell de Gandia. [Inclou el text original de 29 poemes acompanyat de les traduccions espanyola i hongaresa acarades.]
March, Ausiàs (2004), Páginas del Cancionero, ed. de Costanzo Di Girolamo, València, Editorial Pre-textos (Colección La Cruz del Sur).
Martines, Vicent (1999), «Sin adobo se podrán bien servir. Traducción y filología: traducción al español de la lírica de Joan Roís de Corella», Revista de Filología Románica, 16, pp. 213-264.
[Martorell, Joanot] (1947-1949), Tirante el Blanco, 3 vols., ed. de Martí de Riquer, Barcelona, Asociación de Bibliófilos de Barcelona.
[Martorell, Joanot] (1990), Tirante el Blanco, ed. de Martí de Riquer, Barcelona, Planeta (Clásicos Universales Planeta, 195). [Traducció castellana de 1511.]
Martorell, Joanot & Martí Joan de Galba (1969), Tirant lo Blanc, Madrid, Alianza (El Libro de Bolsillo). [Reedició: 1984.]
[Martorell, Joanot & Martí Joan de Galba] (1974), Tirante el Blanco. Versión castellana impresa en Valladolid en 1511 de la obra de Joanot Martorell y Martí Joan de Galba, 5 vols., ed. de Martí de Riquer, Madrid, Espasa-Calpe (Clásicos Castellanos).
[Martorell, Joanot & Martí Joan de Galba] (2005), Tirante el Blanco, ed. de Vicent-Josep Escartí, València, Tirant lo Blanch.
Perles Martí, Felip G. (1977), Joan Roíç de Corella: biobibliografia , Gandia, Instituto Duque Real Alonso el Viejo.
Roig, Jaume (1936-1942), El Espejo de Jaime Roig, Barcelona, Orbis.
[Roig, Jaume] (1987), Espejo, ed. de Jaume Vidal-Alcover, Madrid, Alianza Editorial / Enciclopèdia Catalana (Biblioteca de Cultura Catalana, 11).
Roig, Jaume (2010), El Espejo o Libro de las mujeres , Madrid, Centro de Lingüística Aplicada Atenea.
Roig, Jaume (2010), El Espejo o el Libro de las mujeres, Madrid, Centro de Lingüística Aplicada Atenea (Clásicos Valencianos).
Roís de Corella, Joan (1989), Tragedia de Caldesa. [Traducció inclosa a l'estudi de Lola Badia «Materiales para la interpretación de la obra de Joan Roís de Corella», Revista de Filología Románica, 6, pàgs. 97-109, 1989.]
Roís de Corella, Joan (2001), Prosa profana, ed. de Vicent Martines, Madrid, Gredos.
Roís de Corella, Joan (2004), El amor es la desgracia, ed. de Martí Soler Vinyes, Madrid, Trama editorial.
Roís de Corella, Joan (2005), Poesías, València, Denes (Colección Calabria / Poesía).
Esperanto
March, Ausiàs (1925), Kataluna antologio, ed. de Jaume Grau Casas, Barcelona, Impr. de Jaume Vinyals.
March, Ausiàs (1993), Amkantoij. 60 poemoj / Cants d'amor. 60 poemes, València, Conselleria de la Presidència de la Generalitat Valenciana.
Filipí
[Roís de Corella, Joan] (2013), «Traducció de la Tragèdia de Caldesa», en Antonio Cortijo Ocaña & Vicent Martines (eds.), Multilingual Joan Roís de Corella.The Relevance of a Fifteenth-Century Classic of the Crown of Aragon / Joan Roís de Corella Multilingüe. La importància d’un clàssic de la Corona d’Aragó del segle XV, Santa Bárbara, Publications of eHumanista, p. 231.
Martorell, Joanot (2010), Tirante el Blanco. Ang Maputing Kabalyero, Quezon City, CentralBooks.
[Roís de Corella, Joan] (2013), «Traducció de la Tragèdia de Caldesa», en Antonio Cortijo Ocaña & Vicent Martines (eds.), Multilingual Joan Roís de Corella.The Relevance of a Fifteenth-Century Classic of the Crown of Aragon / Joan Roís de Corella Multilingüe. La importància d’un clàssic de la Corona d’Aragó del segle XV, Santa Bárbara, Publications of eHumanista, pp. 143-148.
[Roís de Corella, Joan] (2016), ‘The Story of Leander and Hero’, by Joan Roís de Corella A multilingual edition of a classic from the Crown of Aragon, ed. d'Antonio Cortijo Ocaña & Josep Lluís Martos Sánchez, Amsterdam/Philadelphia, John Benjamins.
March, Ausiàs (1956), «Ausias March, Chants», 35, pp. 388-390. [Poemes 29, 74 i 96.]
March, Ausiàs (1959), Anthologie de la poésie mondiale, Paris, Gallimard. [Conté 6 poemes traduïts per Josep Palau i Fabre.]
March, Ausiàs (1994), Chants d'amour et de mort. Chant espirituel, ed. de Patrick Gifreu, Paris.
March, Ausiàs (1996), Homenatge europeu a Ausiàs March, Gandia.
March, Ausiàs (1999), Chants de mort, Paris, Jose Corti (Iberiques). [Edició bilingüe català-francés.]
March, Ausiàs (2011), Cants de Mort. Chants de Mort, ed. de Dominique de Courcelles, València, Institució Alfons el Magnànim (Biblioteca d'autors valencians).
Martorell, Joanot (1995-1996), Il ‘Tirant lo Blanc’ del Comte de Caylus, La Sapienza, Università degli Studi di Roma.
[Martorell, Joanot] (1997a), Histoire du vaillant chevalier Tiran le Blanc, en 'Partinuples': précis sur la romance catalane. Histoire du vaillant chevalier Tiran le Blanc, ed. de Pep Vila, Girona, Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona. [Facsímil d'un resum del Tirant, fet a partir de la traducció francesa del comte de Caylus, publicat l'any 1783 a la Bibliothèque Universelle des Romans.]
Martorell, Joanot (1997b), 'Tirant le Blanc', traduction et adaptation en français par le Comte de Caylus, ed. de Jean Marie Barberà, París, Editions Gallimard (Collection Quarto). [Pròleg de Mario Vargas Llosa.]
Martorell, Joanot (2003), Tirant le Blanc, Tolosa de Llenguadoc, Anacharsis Éditions.
[Roig, Jaume] (2004), Spill / Miroir, pages choisies, ed. de Marie-Noëlle Costa-Reus, Péronnas, Éditions de la Tour Gile (Collection Catalane, 7).
[Roig, Jaume] (2008), Miroir: le livre des femmes, ed. de Marie-Noëlle Costa-Reus, Tolosa de Llenguadoc, Anarcharsis.
[Villena, Isabel de] (2008), Femmes dans la vie du Christ , ed. de Patrick Gifreu, Perpinyà, Éditions de la Mercie.
Gallec
[Roís de Corella, Joan] (2013), «Traducció de la Tragèdia de Caldesa», en Antonio Cortijo Ocaña & Vicent Martines (eds.), Multilingual Joan Roís de Corella.The Relevance of a Fifteenth-Century Classic of the Crown of Aragon / Joan Roís de Corella Multilingüe. La importància d’un clàssic de la Corona d’Aragó del segle XV, Santa Bárbara, Publications of eHumanista, pp. 149-154.
Grec
[Roís de Corella, Joan] (2013), «Traducció de la Tragèdia de Caldesa», en Antonio Cortijo Ocaña & Vicent Martines (eds.), Multilingual Joan Roís de Corella.The Relevance of a Fifteenth-Century Classic of the Crown of Aragon / Joan Roís de Corella Multilingüe. La importància d’un clàssic de la Corona d’Aragó del segle XV, Santa Bárbara, Publications of eHumanista, pp. 161-168.
[Roís de Corella, Joan] (2016), ‘The Story of Leander and Hero’, by Joan Roís de Corella A multilingual edition of a classic from the Crown of Aragon, ed. d'Antonio Cortijo Ocaña & Josep Lluís Martos Sánchez, Amsterdam/Philadelphia, John Benjamins.
Hongarés
[Roís de Corella, Joan] (2013), «Traducció de la Tragèdia de Caldesa», en Antonio Cortijo Ocaña & Vicent Martines (eds.), Multilingual Joan Roís de Corella. The Relevance of a Fifteenth-Century Classic of the Crown of Aragon / Joan Roís de Corella Multilingüe. La importància d’un clàssic de la Corona d’Aragó del segle XV, Santa Bárbara, Publications of eHumanista, pp. 169-174.
March, Ausiàs (1999), Versek / Poemes / Poemas, Budapest, Íbisz / CEIC Alfons el Vell de Gandia. [Inclou el text original de 29 poemes acompanyat de les traduccions espanyola i hongaresa acarades.]
Italià
[Roís de Corella, Joan] (2013), «Traducció de la Tragèdia de Caldesa», en Antonio Cortijo Ocaña & Vicent Martines (eds.), Multilingual Joan Roís de Corella.The Relevance of a Fifteenth-Century Classic of the Crown of Aragon / Joan Roís de Corella Multilingüe. La importància d’un clàssic de la Corona d’Aragó del segle XV, Santa Bárbara, Publications of eHumanista, pp. 175-180.
[Roís de Corella, Joan] (2016), ‘The Story of Leander and Hero’, by Joan Roís de Corella A multilingual edition of a classic from the Crown of Aragon, ed. d'Antonio Cortijo Ocaña & Josep Lluís Martos Sánchez, Amsterdam/Philadelphia, John Benjamins.
Annicchiarico, Annamaria (1991-1992), «Perché tragedia?: Il gioco delle ambiguità nella Tragèdia de Caldesa di Joan Roís de Corella», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 53, pp. 59-80.
March, Ausiàs (1996), Pagine del Canzoniere, Nàpols.
March, Ausiàs (1996), Homenatge europeu a Ausiàs March, Gandia.
March, Ausiàs (1998), Pagine del Canzoniere, ed. de Costanzo Di Girolamo, Milà/Trento, Luni Editrice (Biblioteca Medievale, 7). [Edició bilingüe català-italià.]
Martorell, Joanot (2013), Tirante il Bianco, ed. de Paolo Cherchi, Torí, Einaudi. [Ressenya de Stefano Neri, Tirant, 16, pp. 387-390.]
Martorell, Joanot & Martí Joan de Galba (1984), Tirante il Bianco. Romanzo cavalleresco del XVI secolo, ed. d'Annamaria Annicchiarico, Maria Luisa Indini, M. Majorano, Vincenzo Minervini, Saverio Panunzio & S. Zilli, Roma, Edizioni La Tipografica. [Introducció de G. E. Sansone.]
Japonés
[Roís de Corella, Joan] (2013), «Traducció de la Tragèdia de Caldesa», en Antonio Cortijo Ocaña & Vicent Martines (eds.), Multilingual Joan Roís de Corella.The Relevance of a Fifteenth-Century Classic of the Crown of Aragon / Joan Roís de Corella Multilingüe. La importància d’un clàssic de la Corona d’Aragó del segle XV, Santa Bárbara, Publications of eHumanista, pp. 181-186.
Llatí
March, Ausiàs (1997), L'Ausiàs March llatí de l'humanista Vicent Mariner, ed. de Marco Antonio Coronel Ramos, València, Alfons el Magnànim (Arxius i Documents).
Multilingüe
[Roís de Corella, Joan] (2013), «Multilingual Joan Roís de Corella.The Relevance of a Fifteenth-Century Classic of the Crown of Aragon / Joan Roís de Corella Multilingüe. La importància d’un clàssic de la Corona d’Aragó del segle XV», Publications of eHumanista (Santa Bárbara), pp. 111-118.
Martorell, Joanot, Tirant lo Blanch poliglota. http://www.ivitra.ua.es/new_obres.php?tit=tirant&aut=&edi=&tra=
Martorell, Joanot, El Tirant políglota, ed. de Vicent Martines, M. Àngels Fuster, Elena Sánchez, Ramón Ruiz & Luis Navarro. http://www.ivitra.ua.es/tirant.php
Neerlandés
[Roís de Corella, Joan] (2013), «Traducció de la Tragèdia de Caldesa», en Antonio Cortijo Ocaña & Vicent Martines (eds.), Multilingual Joan Roís de Corella.The Relevance of a Fifteenth-Century Classic of the Crown of Aragon / Joan Roís de Corella Multilingüe. La importància d’un clàssic de la Corona d’Aragó del segle XV, Santa Bárbara, Publications of eHumanista, pp. 137-142.
March, Ausiàs (1998-99), «Ausiàs March. Derde Dodenzang [poema 94 = tercer cant de mort]», 39-40, pp. 217-221.
Martorell, Joanot (1988), Tirant lo Blanc, Amsterdam, Witgeverij Bert Bakker.
Occità
[Roís de Corella, Joan] (2013), «Traducció de la Tragèdia de Caldesa», en Antonio Cortijo Ocaña & Vicent Martines (eds.), Multilingual Joan Roís de Corella.The Relevance of a Fifteenth-Century Classic of the Crown of Aragon / Joan Roís de Corella Multilingüe. La importància d’un clàssic de la Corona d’Aragó del segle XV, Santa Bárbara, Publications of eHumanista, pp. 187-192.
Persa
[Roís de Corella, Joan] (2013), «Traducció de la Tragèdia de Caldesa», en Antonio Cortijo Ocaña & Vicent Martines (eds.), Multilingual Joan Roís de Corella.The Relevance of a Fifteenth-Century Classic of the Crown of Aragon / Joan Roís de Corella Multilingüe. La importància d’un clàssic de la Corona d’Aragó del segle XV, Santa Bárbara, Publications of eHumanista, pp. 193-198.
Polonés
[Roís de Corella, Joan] (2013), «Traducció de la Tragèdia de Caldesa», en Antonio Cortijo Ocaña & Vicent Martines (eds.), Multilingual Joan Roís de Corella.The Relevance of a Fifteenth-Century Classic of the Crown of Aragon / Joan Roís de Corella Multilingüe. La importància d’un clàssic de la Corona d’Aragó del segle XV, Santa Bárbara, Publications of eHumanista, pp. 199-204.
Martorell, Joanot & Martí Joan de Galba (2007), Tirant Biały, Cracovia, Ksiegarnia Akademicka. http://www.ivitra.ua.es/new_obres.php?tit=&aut=&edi=&tra=sasor
Portugués
[Roís de Corella, Joan] (2013), «Traducció de la Tragèdia de Caldesa», en Antonio Cortijo Ocaña & Vicent Martines (eds.), Multilingual Joan Roís de Corella.The Relevance of a Fifteenth-Century Classic of the Crown of Aragon / Joan Roís de Corella Multilingüe. La importància d’un clàssic de la Corona d’Aragó del segle XV, Santa Bárbara, Publications of eHumanista, pp. 199-204.
[Roís de Corella, Joan] (2016), The Story of Leander and Hero’, by Joan Roís de Corella A multilingual edition of a classic from the Crown of Aragon, ed. d'Antonio Cortijo Ocaña & Josep Lluís Martos Sánchez, Amsterdam/Philadelphia, John Benjamins.
Martorell, Joanot (1998), Tirant lo Blanc, São Paulo, Editora Giordano.
Romanés
[Roís de Corella, Joan] (2013), «Traducció de la Tragèdia de Caldesa», en Antonio Cortijo Ocaña & Vicent Martines (eds.), Multilingual Joan Roís de Corella.The Relevance of a Fifteenth-Century Classic of the Crown of Aragon / Joan Roís de Corella Multilingüe. La importància d’un clàssic de la Corona d’Aragó del segle XV, Santa Bárbara, Publications of eHumanista, pp. 213-218.
Martorell, Joanot (1978), Tirant lo Blanc, Bucarest, Minerva. [Traducció parcial.]
Rus
[Roís de Corella, Joan] (2013), «Traducció de la Tragèdia de Caldesa», en Antonio Cortijo Ocaña & Vicent Martines (eds.), Multilingual Joan Roís de Corella.The Relevance of a Fifteenth-Century Classic of the Crown of Aragon / Joan Roís de Corella Multilingüe. La importància d’un clàssic de la Corona d’Aragó del segle XV, Santa Bárbara, Publications of eHumanista, pp. 219-224.
[Roís de Corella, Joan] (2016), ‘The Story of Leander and Hero’, by Joan Roís de Corella A multilingual edition of a classic from the Crown of Aragon, ed. d'Antonio Cortijo Ocaña & Josep Lluís Martos Sánchez, Amsterdam/Philadelphia, John Benjamins.
March, Ausiàs (1984), Poesia catalana, ed. d'E. Plauskina & V. Bagno, Leningrad. [Inclou la traducció dels poemes 1, 11, 13, 46, 97 i 105, feta per Aleksandra Koss.]
March, Ausiàs (1986), Llibre de cançons: lírica europea dels segles XIII-XVI, Moscou. [Inclou la traducció del poema 13 feta per Aleksandra Koss.]
Martorell, Joanot (2005), Tirant lo Blanc, Moscou, Nautxno-Izdatel’ski Tstntr (Ladomir).
Suec
Martorell, Joanot & Martí Joan de Galba (1994), Tirant den Vite, 2 vols., Interculture, Interculture.
Txec
March, Ausiàs (1976), Verše lásky a loucení: katalánská milostná poezie 14. a 15. století, ed. de Jan Schejbal, Praga, Odeon.
Abràmova, Marina (1981), «La transformació de l'oposició: utopia-realitat en la novel·la de Joanot Martorell, Tirant lo Blanc», en La literatura occidental, Moscou, MGU, pp. 80-82.
Abràmova, Marina (1986a), La novel·la de Joanot Martorell «Tirant lo Blanc»: una aportació al problema de gènere de la novel·la, Moscou, MGU.
Abràmova, Marina (1986b), «La novel·la cavalleresca catalana dels segles XIII-XV», en Literatura en el context cultural, Moscou, MGU, pp. 68-82.
Abràmova, Marina (1988), «Polifonia estilística de género en la novela de Joanot Martorell Tirant lo Blanc», en Lecturas cervantinas, Moscou, Nauka, pp. 7-13.
Abràmova, Marina (1992), «Tirant lo Blanch, una aportació al problema de la tipologia de la novel·la», Revista de Catalunya, 68, pp. 108-125.
Abràmova, Marina (1997), «La polifonia de gèneres i d'estils en Tirant lo Blanch i el problema de la seva adequada traducció al rus», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 23 (='Tirant lo Blanc': temes i problemes de recepció i de traducció literàries), pp. 145-152.
Acebrón Ruiz, Julián (2004), Sueño y ensueños en la literatura castellana medieval y del siglo XVI, Cáceres, Universidad de Extremadura.
Acebrón, Julián (2010), «Ressenya de: Martorell, Joanot, Contes d’amor de Tirant lo Blanc, ed. de Rafael Mérida», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 13, pp. 105-106.
Ackermann, Gerhard (2004), «Orfeo a la literatura catalana», en R. Friedlein & S. Neumeister (ed.), 'Vestigia fabulorum'. La mitologia antiga a les literatures catalana i castellana entre l'edat mitjana i la moderna, Barcelona, Curial / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Textos i Estudis de Cultura Catalana, 98), pp. 49-61.
Adell, Marc Vicent (1995), «Problemàtica de l'acusatiu preposicional en català: notes al voltant de Roís de Corella», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 28 (=Miscel·lània Germà Colon, 1), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 93-110.
Agüera, Victorio G. (1975), Un pícaro catalán del siglo XV. El ‘Spill’ de Jaume Roig y la tradición picaresca, Barcelona, Hispam.
Aguilar Àvila, Josep-Antoni (2001), «Xenofont, Anaxàgores i l'emperador: sobre dues anècdotes del Breviloqui al Tirant lo Blanc», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 42 (=Miscel·lània Giuseppe Tavani, 1), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 61-75.
Aguilar Àvila, Josep-Antoni (2003), «Posant les virtuts davant los vicis»: Joan de Gal·les, font del Tirant lo Blanch», Llengua & Literatura, 14, pp. 241-282.
Aguilar i Montero, Miquel (2004), «Claus interpretatives de la ficció de la Viuda en el Tirant lo Blanc», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 7. http://parnaseo.uv.es/Tirant/Butlleti.7/Article.Aguilar.Viuda.htm
Aguilar i Montero, Miquel (2010), ««El Llibre de l’orde de cavalleria en el context sociocultural medieval»», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 13, pp. 5-14.
Aguiló i Fuster, Marian (1923), Catálogo de obras en lengua catalana impresas desde 1474 hasta 1860, Madrid, Imp. Sucesores de Rivadeneyra.
Aguiló i Fuster, Marian (1923), Catálogo de obras en lengua catalana impresas desde 1474 hasta 1860, Madrid, Tip. Sucesores de Rivadeneyra.
Aguiló i Fuster, Marian (1923), Catálogo de obras en lengua catalana impresas desde 1474 hasta 1860, Madrid, Tip. Sucesores de Rivadeneyra.
Aguiló, Àngel (1905), «Bibliografia», en Marian Aguiló (ed.), Libre del valeros e strenu cavaller Tirant lo Blanch, scrites les tres parts per lo magnifich e virtuos cavaller Mossen Johanot Martorell e a la mort sua acabada la quarta, a pregaries de la senyora Dona Isabel de Loriç, per Mossen Marti Johan de Galba, I, Barcelona, Celestí Verdaguer i Fidel Giró, pp. IX-XIV.
Aguiló, Cosme (2006), «'Bullirà el mar com la cassola en forn': el món mariner en la poesia d’Ausiàs March», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes,52 (=Miscel·lània Joan Veny, 8), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 5-20.
Aguiló, Estanislau K. (1921), «Ausías March (1425)», Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 18, pp. 155-158.
Aguirre Bellver, Joaquín (1999), El estilo del Tirant lo Blanch, Torrevieja, Instituto Municipal de Cultura "Joaquín Chapaprieta".
Ahuir i López, Artur (1994), Iniciació a Ausias March, València, Ajuntament de València.
Ahuir i López, Artur (1997), Ausias March. Antologia poetica, València, L'Oronella (Clàssics Valencians).
Ahuir i López, Artur (1997), Referències mitològiques i animalístiques en l’obra d’Ausiàs March, València, Lo Rat Penat.
Ahuir i López, Artur (1998), «Ausias March. A proposit de les besties», en Ausias March: estudis, II, València, Xavier Boronat Editor.
Ahuir i López, Artur (2005), Veles e Vents (Carpeta de grabados y libro), València, Ajuntament de València.
Aichinger, Wolfram (2003), «Isabel de Villena: la imaginación disciplinada», en Wolfram Aichinger, M. Bidwell-Steiner, J. Bösch & E. Cescutti (eds.), The Querelle des Femmes in the Romania: Studies in honour of Friederike Hassauer, Wien, Verlag Turia + Kant, pp. 57-69.
Ainaud Escudero, Jordi (1999), «De Jaume Roig a Stephen Sondheim: canibalisme i misogínia», en Santiago Fortuño & Tomàs Martínez Romero (dir.), Actes del VII Congrés de l'Associació Hispànica de Literatura Medieval (Castelló de la Plana, 1997) , I, Castelló de la Plana, Publicacions de la Universitat Jaume I, pp. 243-254.
Albertí Oriol, Jordi (2002), «La vida de santa Magdalena en cobles, de mossèn Jaume Gassull: anàlisi comparativa de l'obra», Revista de Catalunya, 170, (febrer), pp. 99-111.
Albertí Oriol, Jordi (2002), «La Vida de santa Magdalena en cobles, de mossèn Jaume Gasull: anàlisi comparativa de l'obra», Revista de Catalunya, 170, (febrer), pp. 99-111.
Albertí Oriol, Jordi (2002), «La vida de santa Magdalena en cobles, de mossèn Jaume Gassull: anàlisi comparativa de l’obra», Revista de Catalunya, 170, (febrer), pp. 99-111.
Albístur, Jorge (1992), Del andante al peregrino, o de la historia al discurso: 'Tirante el Blanco' y 'El Criticón' , Montevideo, Ediciones de la Banda Oriental.
Alchalabi, Frédéric (2007), «Des vertus des personnages du Tirant lo Blanc et de leur appétit: réflexions sur le rôle de la nourriture dans l’oeuvre de Joanot Martorell», Langues néo-latines: Revue del langues vivantes romanes, 341, pp. 17-36.
Alcoy i Pedrós, Rosa (1991), «Imatges del cavaller i el seu món», en 'Tirant lo Blanc', imatges i objectes (Catàleg de l'exposició commemorativa del V Centenari de la 1a ed. de 'Tirant lo Blanc'), Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, pp. 17-31.
Alegre i Alsina, César (1991), 'Tirant lo Blanc': la madurez de la caballería , Auburn University. [Tesi Master of Arts.]
Aleixandre Tena, Francesca (1999), «En torno a Ausiàs March: lectura e interpretaciones. Impresos y manuscritos en el siglo XVI», en Ausiàs March (Madrid, Biblioteca Nacional, 13 mayo-27 junio 1999), València, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, pp. 137-154.
Alejos Morán, Asunción (1984), Un capítulo del grabado valenciano: las xilografías de la 'Vita Christi' de sor Isabel de Villena (CD/DVD - Rom).
Alemany Ferrer, Rafael (1992), «LaVita Christi de sor Isabel de Villena: ¿un texto feminista del siglo XV?», en Cristina Segura Graiño (ed.), La voz del silencio, I: Fuentes directas para la historia de las mujeres (siglos VIII-XVIII), Madrid, Asociación Cultural Al-Mudayna. [Versió catalana lleugerament abreviada: «Dels límits del feminisme de la Vita Christide sor Isabel de Villena», dins R. Alemany, A. Ferrando i L. B. Meseguer (eds.), Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Alacant-Elx, 9-14 de setembre de 1991), I, Barcelona /Alacant / València / Castelló, Publicacions de l’Abadia de Montserrat / Universitats d’Alacant, de València i Jaume I, 1993, pp. 301-313.]
Alemany Ferrer, Rafael (1993), «Dels límits del feminisme a la Vita Christi de sor Isabel de Villena», en Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Alacant - Elx, 1991), 1, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat / Universitat d’Alacant / Universitat de València / Universitat Jaume I, pp. 301-326.
Alemany Ferrer, Rafael (1993-1994), «L'aportació de Maria Jesús Rubiera a la catalanística», Sharq Al-Andalus. Estudios Árabes, 10-11 (=Homenaje/Homenatge a Maria Jesús Rubiera Mata), pp. 111-122.
Alemany Ferrer, Rafael (1993a), «De la lògica d'un final aparentment il·lògic: a propòsit del desenllaç del Tirant lo Blanc», en Actas do IV Congresso da Associação Hispânica de Literatura Medieval (Lisboa, 1991), 4, Lisboa, Cosmos, pp. 243-247.
Alemany Ferrer, Rafael (1993b), «Ressenya de Jesús Villalmanzo i Jaime J. Chiner, La pluma y la espada. Estudio documental sobre Joanot Martorell y su familia (1373-1483) (Valencia, 1992)», Revista de Filología Románica, 10, pp. 410-414.
Alemany Ferrer, Rafael (1994), «La mort de Tirant i el triomf d'Hipòlit o la crisi del món cavalleresc vista per un cavaller en crisi», en Carlos Romero Muñoz (ed.), La cultura catalana tra l'Umanesimo e il Barocco. Atti del V Convegno dell'Associazione Italiana di Studi Catalani (Venezia, 24-27 marzo 1992), Pàdua, Programma, pp. 13-26.
Alemany Ferrer, Rafael (1995), «Ausiàs March», en el seu Guia bibliogràfica de la literatura catalana medieval, Alacant, Universitat d'Alacant (Biblioteca de Filologia Catalana, 1), pp. 127-142. [2a ed. 1997: pàgs. 155-178.]
Alemany Ferrer, Rafael (1995a), «Ressenya de Jesús Villalmanzo i Jaime J. Chiner, La pluma y la espada. Estudio documental sobre Joanot Martorell y su familia (1373-1483) (València, 1992)», A Sol Post. Estudis de Llengua i Literatura, 5, pp. 269-272.
Alemany Ferrer, Rafael (1995b), «En torno al desenlace del Tirant lo Blanc», en Juan Paredes Núñez (ed.), Estudios sobre el 'Tirant lo Blanc', Granada, Universidad de Granada, pp. 11-26.
Alemany Ferrer, Rafael (1996-97), «Ausiàs March ante la tradición trovadoresca», Revista de Lenguas y Literaturas Catalana, Gallega y Vasca, 5, pp. 351-365.
Alemany Ferrer, Rafael (1997), Lematització provisional del lèxic de la Vita Christi de Sor Isabel de Villena (A-F) (CD/DVD - Rom).
Alemany Ferrer, Rafael (ed.) (1997a), Ausiàs March: textos i contextos, Alacant / Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Sanchis Guarner, 37).
Alemany Ferrer, Rafael (1997a), «Al voltant dels episodis africans del Tirant lo Blanc i del Curial e Güelfa», en Jean Marie Barberà (ed.), Actes del Col·loqui Internacional 'Tirant lo Blanc' (Ais de Provença, 21-22 d'octubre de 1994). Estudis crítics sobre 'Tirant lo Blanc' i el seu context, Barcelona, Centre Aixoix de Recherches Hispaniques / Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 182), pp. 219-229 i 231-237 (versió francesa).
Alemany Ferrer, Rafael (1997b), «Introducció», en el seu Ausiàs March: textos i contextos, Alacant / Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Sanchis Guarner, 37), pp. 7-11.
Alemany Ferrer, Rafael (1997b), «A propósito de la reutilización de dos fuentes en el Tirant lo Blanc», Revista de Filología Románica, 14: 2, pp. 15-25.
Alemany Ferrer, Rafael (1997c), «La reutilització de les fonts en el Tirant lo Blanc», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 23 (='Tirant lo Blanc': temes i problemes de recepció i de traducció literàries), pp. 11-26.
Alemany Ferrer, Rafael (1998), Lematització provisional del lèxic de la Vita Christi de Sor Isabel de Villena (G-Z) (CD/DVD - Rom).
Alemany Ferrer, Rafael (1998-99), «Ausiàs March en el context literari de la València del segle XV», Canelobre. Revista de l'Institut de Cultura 'Juan Gil-Albert', 39-40, pp. 17-28.
Alemany Ferrer, Rafael (ed.) (1999), Ausiàs March i el món cultural del segle XV, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (Symposia Philologica, 1).
Alemany Ferrer, Rafael (1999), «El mite d'Orfeu en Bernat Metge i en Joan Roís de Corella: lectura comparativa», en Vicent Martines (ed.), Estudis sobre Joan Roís de Corella, Alcoi, Marfil (Col·lecció Universitas, 9), pp. 41-54.
Alemany Ferrer, Rafael (2000a), «Ausiàs March y las letras valencianas del s. XV: vasos comunicantes», en Lourdes Sánchez Rodrigo & Enrique J. Nogueras Valdivieso (eds.), Ausiàs March y las literaturas de su época, Granada, Editorial Universidad de Granada, pp. 111-131.
Alemany Ferrer, Rafael (2000a), «Ausiàs March y las letras valencianas del s. XV: vasos comunicantes», en Lourdes Sánchez Rodrigo & Enrique J. Nogueras Valdivieso (ed.), Ausiàs March y las literaturas de su época, Granada, Universidad de Granada, pp. 111-131.
Alemany Ferrer, Rafael (2000b), «Ausiàs March i el context literari valencià del segle XV», en Georges Martin & Marie-Claire Zimmermann (eds.), Ausiàs March (1400-1459). Premier poète en langue catalane, París, Publications du Séminaire d’Études Médiévales Hispaniques de la Université Paris 13 (=Annexes des Cahiers de lingüistique hispanique médiévale, 14), pp. 7-26.
Alemany Ferrer, Rafael (2000b), «Tres reescrituras del mito de Orfeo en las letras catalanas medievales: Bernat Metge, Joan Roís de Corella y Francesc Alegre», en Margarita Freixas & Silvia Iriso (eds.), Actas del VIII Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval. Santander, 22-26 de septiembre de 1999, 1, Santander, Consejería de Cultura del Gobierno de Cantabria / Año Jubilar Lebaniego / Asociación Hispánica de Literatura Medieval, pp. 117-127.
Alemany Ferrer, Rafael (2001), «Pròleg», en Josep Lluís Martos Sánchez (ed.), Les proses mitològiques de Joan Roís de Corella. Edició crítica, Alacant / Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Biblioteca Sanchis Guarner, 55), pp. 11-14.
Alemany Ferrer, Rafael (2002), «La diversitat polifònica del discurs amorós en el Tirant lo Blanc», Estudi General. Revista de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, 22 (=Miscel·lània d’homenatge a Modest Prats, 2), pp. 393-408.
Alemany Ferrer, Rafael (2004), «Función y sentido de algunos elementos fantásticos del Tirant lo Blanc», en Nicasio Salvador Miguel (ed.), Fantasía y literatura en la Edad Media y los Siglos de Oro, Madrid, Universidad de Navarra / Editorial Iberoamericana / Vervuert, pp. 9-27.
Alemany Ferrer, Rafael (2005a), «L'episodi tirantià d'Artús és necessàriament un entremés?», en Carmen Parilla & Mercedes Pampín (eds.), Actas del IX Congreso Internacional de la Asociación Hispànica de Literatura Medieval, I, A Coruña, Universidade da Coruña/Editorial Toxosoutos, pp. 251-265.
Alemany Ferrer, Rafael (2005b), «Artús i Espèrcius o el culte al meravellós en el Tirant lo Blanc», en Rafael Alemany Ferrer, Josep Lluís Martos Sánchez & Josep Miquel Manzanaro Blasco (eds.), Actes del X Congrés Internacional de l’Associació Hispànica de Literatura Medieval, 1, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, pp. 241-253.
Alemany Ferrer, Rafael (2007), Introducció al 'Tirant lo Blanc', Alzira, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Bromera (Essencial, 9). [Ressenyes: Joan M. Perujo Melgar, Caplletra, 46 (2009), pp. 250- 254; Josep Iquierdo, Llengua & Literatura, 21 (2010), pp. 360-369.]
Alemany Ferrer, Rafael (2008), «Els amors dels parents de Tirant amb les parentes de Carmesina», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 11, pp. 5-18.
Alemany Ferrer, Rafael (2009), «La reescriptura fílmica del Tirant lo Blanc de Vicente Aranda», en Josep Lluís Martos Sánchez & Marinela Garcia Sempere (eds.), L'Edat Mitjana en el cinema i en la novel·la històrica, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (Symposia Philologica, 18), pp. 11-35. http://rua.ua.es/dspace/handle/10045/12138
Alemany Ferrer, Rafael (2010a), «El desenllaç de l’adaptació cinematogràfica del Tirant lo Blanc de Vicente Aranda en relació amb l’original de Joanot Martorell: repercussions estètiques i conceptuals», en Maite Puig i Joan R. Veny Imma Creus (ed.), Actes del Qinzè Col·loqui Internaconal de Llengua i Literatura Catalanes (Lleida, 2009), II, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 359-370.
Alemany Ferrer, Rafael (2010b), «Per a una caracterització literària bàsica del Tirant lo Blanc», en A. Gómez J. L. Cifuentes (ed.), Los caminos de la lengua. Estudios en homenaje a Enrique Alcaraz Varó, Alacant, Publicaciones de la Universidad de Alicante, pp. 941-954.
Alemany Ferrer, Rafael (2010c), «Tirant i Carmesina: complexitat d’una historia d’amor», en Actas del XIII Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval. In memoriam Alan Deyermond, I, Valladolid, Universidad de Valladolid / Ayuntamiento de Valladolid, pp. 297-310.
Alemany Ferrer, Rafael (2010d), «El mito de Troya en el espajo del Tirant lo Blanc», en Montserrat Cots i Fernando Monegal (ed.), Actas del XVII Congreso de la Sociedad Española de Literatura General y Comparada, I, Barcelona, Universitat Pompeu Fabra / SELGYC, pp. 215-226.
Alemany Ferrer, Rafael (2012a), «La interacción de lo humano y lo divino en la Vita Christi de sor Isabel de Villena», en María Antonia Martínez Pérez (ed.), Actas del XIV Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, Múrcia, Universidad de Murcia, pp. 131-140.
Alemany Ferrer, Rafael (2012b), «Una visión filógina de Eva y María Magdalena», Cultura Neolatina, LXXII: 3-4, pp. 199-223.
Alemany Ferrer, Rafael (2013), «El lèxic i les constants temàtiques marquianes», en Germà Colón Domènech (ed.), Els escriptors valencians del segle XV, Castelló de la Plana, Publicacions de la Universitat Jaume I, pp. 59-77.
Alemany Ferrer, Rafael (2014), «El ressò de Lo Cartoixà de Joan Roís de Corella en el seu temps», Saó, 389 (gener), pp. 24-26.
Alemany Ferrer, Rafael (2015), «Els elements d’articulació interna de les proses mitològiques de Joan Roís de Corella», en Lola Badia, Emili Casanova Herrero & Albert G. Hauf i Valls (eds.), Studia mediaevalia Curt Wittlin dicata / Mediaeval Studies in Honour Curt Wittlin / Estudis medievals en homenatge a Curt Wittlin, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (Symposia Philologica, 25), pp. 33-50.
Alemany Ferrer, Rafael (2016), «Guerra, amor y muerte en las narraciones mitológicas de Joan Rois de Corella», en Constance Carta & Sarah Finci & Dora Mancheva (ed.), Antes se agotan la mano y la pluma que su historia / Magis deficit manus et calamus quam eius historia. Homenaje a Carlos Alvar, I, San Millán de la Cogolla, Cilengua (Instituto literatura y traducción, 12), pp. 433-446.
Alemany Ferrer, Rafael (2016), «“La intensificació retòrica dels elements morbosos en les faules mitològiques de Joan Roís de Corella: de la imitatio a la innovació estètica”», Revista de Literatura Medieval, XXVIII, pp. 55-97.
Alemany Ferrer, Rafael & Vicent Martines (1997), «Bibliografia sobre Ausiàs March», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Ausiàs March: textos i contextos, Alacant / Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Sanchis Guarner, 37), pp. 365-408.
Alemany Ferrer, Rafael & Josep Lluís Martos Sánchez (1998), «Llull en el Tirant lo Blanc: entre la reescriptura i la subversió», en Joan Mas i Vives (ed.), Actes de l'Onzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Palma de Mallorca, setembre de 1997) , Barcelona / Palma de Mallorca, Publicacions de l'Abadia de Montserrat / Universitat de les Illes Balears, pp. 129-142.
Alemany Ferrer, Rafael, Marinela Garcia Sempere, Hèctor Gonzálvez Escolano, Francesc X. Llorca Ibi, Josep Miquel Manzanaro Blasco, Llúcia Martín Pascual, Josep Lluís Martos Sánchez, Sandra Montserrat Buendia & Joan M. Perujo Melgar (2008), Diccionari del lèxic de les poesies d'Ausiàs March, València, Denes. [Pròleg de Germà Colón.]
Alemany Ferrer, Rafael & Llorca Ibi (2010[2011]), «El lèxic mariner de les poesies d'Ausiàs March i la seua dimensió poètica», Catalan Review, XXIV, pp. 121-138.
Alemany, Rafael (2014), «Los perfiles diversos de la seducción en el Tirant lo Blanc», en Patricia Cifre Wibrow & Manuel González de Ávila (eds.), Culturas de la seducción, Salamanca, Universidad de Salamanca, pp. 141-148. http://rua.ua.es/dspace/handle/10045/45710
Alemany, Rafael & Magdalena Llorca Serrano (2015), «Utopia i cavalleria en el Tirant i en el Quijote», en Àlex Martín Escribà, Adolf Piquer Vidal & Fernando Sánchez Miret (eds.), Actes del XVI Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Salamanca, 2012), 2, Barcelona, Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes / Universitat de Salamanca / Publicacions de l’Abadia de Montserrat,, pp. 27-37.
Alexandri, Ferran (2001), «Sobre Philippe de Rémi i un passatge del Tirant lo Blanch», Catalan Review, 15: 1, pp. 9-21.
Alfonso, Martha M. (1966), «Influencia de la literatura catalana en Don Quijote de la Mancha», Estudios Lulianos, 10, p. 111.
Almela Vives, Francisco (1934), «Un nom i dues persones, Auziàs March i Auziàs March», Mirador, 6: 304, p. 6.
Almela Vives, Francisco (1959a), Un poeta. Ausiàs March, València, Ateneo Mercantil (La Taula de València, 2).
Almela Vives, Francisco (1959b), «Ausías March y la producción azucarera valenciana», Feriario. Revista de la Feria Muestrario Internacional de Valencia, p. s. p..
Almiñana Vallés, Josep & Joan Alarcó i Preciado (1981), Crit de la llengua: denominaciò de la llengua valenciana: testimonis (sigles XIVXVI), Valencia, Edicions València 2000. [[texts i transcripcions Josèp Alminyana i Vallés] ; aportació bibliogràfica Joan Alarcó i Preciado.]
Alminyana Vallés, Josep (2003), «Estudi morfosintàctic del llenguatge de sor Isabel de Villena», Revista de Filologia Valenciana, 10, pp. 171-188.
Alonso, Alvaro (2008), «Suicidio y libertad: Catón de Útica entre Cartagena y Cetina», en Luisa Secchui Tarugi (ed.), Il concetto di libertà nel Rinascimento. Atti del XVIII Convegno Internazionale (Chianciano-Pienza 17-20 luglio 2006), Florència, Franco Cesati, pp. 211-222.
Alonso, Dámaso (1951), «Tirant lo Blanc, novela moderna», Revista Valenciana de Filología, 1, pp. 179-215. [Reeds.: Dámaso Alonso, Antología Crítica, ed. de Vicente Gaos, Madrid, Escelicer, 1956, pàgs. 177-196; Dámaso Alonso, Primavera temprana de la literatura europea, Madrid, Guadarrama, 1961, pàgs. 201-253; Dámaso Alonso, Obras completas, 8, Madrid, Gredos, 1985, pàgs. 499-536.]
Alonso, Dámaso (1972), «El realismo libre y vitalista del Tirant lo Blanc: un ejemplo», Coloquio, 7, pp. 5-11.
Alpera, Lluís (1972), «Ausias March y la civilización occidental del XV», Revista de Gandía, pp. 117-119.
Alpera, Lluís (1987), «La concepció de l'amor al Tirant lo Blanc», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Estudis de literatura catalana al País Valencià, Alacant, Ajuntament de Benidorm / Universitat d'Alacant, pp. 25-36.
Alpera, Lluís (1994), «Una interpretació en la didàctica amorosa entre Carmesina i Tirant», en el seu Lectures de Sociolingüística i Filologia, València, Tres i Quatre, pp. 167-182.
Alpera, Lluís (1997), «Lo jardí d'amor: una joia corelliana divulgativa», en Joan Roís de Corella (1497-1997): cinc-cents anys de la mort, suplement del diari Avui del 23 d'abril de 1997, pp. XVI-XVII.
Alpera, Lluís (1998), «Una notable antologia ausiasmarquiana dels anys trenta», Serra d'Or, 458, pp. 49-50.
Alpera, Lluís (1998-99), «Procés d'empatia amb Ausiàs March i Enric Navarro Borràs», Canelobre. Revista de l'Institut de Cultura 'Juan Gil-Albert', 39-40, pp. 165-172. [Reed. en el seu Des de l’Aitana al Canigó. Papers crítics, Barcelona, Universitat d’Alacant / Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Biblioteca Serra d’Or, 209).]
Alsina Clota, José (1959), «Las raíces helénicas de Ausiàs March», en Homenaje a Ausiàs March con motivo del V centenario de su muerte, Barcelona, Instituto Nacional de Enseñanza Media Ausias March, pp. 15-22.
Alvar, Manuel (1981), «Ausias March en castellano», Archivo de Filología Aragonesa, 27-28, pp. 193-211. [Resum en Nueva Estafeta Literaria, 28 (1981), pàgs. 67-71.]
Álvarez Barrientos, Joaquín (1983), «Ausias March, una interpretación libre de su poesía», Diarium, 2, pp. 105-115.
Álvarez da Silva, Noemi & Gemma Pellissa Prades (2014), «Ab un espill me requerí de amors» (Tirant lo Blanc, caps. 126-127): la imagen de tres espejos catalanes del siglo XV, entre la magia y el tocador», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 17, pp. 201-222.
Amador de los Ríos, José (1865), «Sobre Ausias March. Su vida. Sus obras», en el seu Historia crítica de la literatura española, 6, Madrid, Imprenta de José Fernández Cancela, pp. 489-526. [Edició facsímil: Hildesheim / Nova York, Georg Olms Verlag, 1970.]
Amador de los Ríos, José (1865), Historia crítica de la literatura española, 7, Madrid, Imprenta Joaquín Muñoz. [Edició facsímil: Madrid, Gredos (Biblioteca Románica Hispánica), 1969.]
Amezcua, José (1973), Libros de caballerías hispánicos: Castilla, Cataluña y Portugal, Madrid, Alcalá (Aula Magna, 26).
Amezcua, José (1984), «El caso de Tirante», en el seu Metamorfosis del caballero: sus transformaciones en los libros de caballerías españoles, Iztapalpa (México), Universidad Autónoma Metropolitana (Cuadernos Universitarios, 14), pp. 135-140.
Amezcua, José (1984), «Notas sobre el amor en Tirant lo Blanc», en Concepción Abellán (ed.), Heterodoxia y ortodoxia medieval (Actas de las Segundas Jornadas Medivales), Mèxic, Universidad Nacional Antónoma de México, pp. 155-164.
Annicchiarico, Annamaria (1991-92), «Perché tragèdia?: il gioco delle ambiguità nella Tragèdia de Caldesa di Joan Roís de Corella», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, XLIII, pp. 59-79.
Annicchiarico, Annamaria (1996), Varianti corelliane e plagi del 'Tirant': Achille e Polisena, Bari, Schena (Biblioteca della Ricerca: Cultura Stranier, 72).
Annicchiarico, Annamaria (1996), Varianti corelliane e 'plagi' del 'Tirant': Achille e Polissena, Fasano di Brindisi, Schena (Biblioteca della Ricerca, Cultura Straniera 72).
Annicchiarico, Annamaria (1998), «Voglia di pathos e un'altra connexió: Fiametta e Corella nel Tirant lo Blanch», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 24 (=Joan Roís de Corella i el seu temps), pp. 25-44.
Annicchiarico, Annamaria (1998), «Voglia di pathos e un'altra Connexió: Fiammetta e Corella nel Tirant lo Blanc», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 24, pp. 25-44. [Dins el monogràfic 'Roís de Corella i el seu temps'.]
Annicchiarico, Annamaria (1999), «Presenza e presenza-assenza di madonna Fiammetta e di Corella nel Tirant lo Blanc», en Vicent Martines (ed.), Estudis sobre Joan Roís de Corella, Alcoi, Marfil (Col·lecció Universitas, 9), pp. 55-69.
Annicchiarico, Annamaria (1999), «Presenza e presenza-assenza di madonna Fiammetta e di Corella nel Tirant lo Blanc», en Vicent Martines (ed.), Estudis sobre Joan Roís de Corella, Alcoi, Marfil (Col·lecció Universitas, 9), pp. 55-69.
Annicchiarico, Annamaria (2004), «Ressenya de .Ll. Martos, 'Les proses mitològiques de Joan Roís de Corella'», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 36, pp. 247-248.
Annicchiarico, Annamaria (2004), «L'edizione critica delle Faules mitologiche di Joan Roís de Corella: bilanci, sondaggi, proposte», La Parola del Testo.Semestrale di Filologia e Letteratura Europea dalle Origini al Renascimento, 8, pp. 443-466. [Aquest número corresponal volum 2 de 'Studi in Onore di Giuseppe E.Sansone'.]
Annicchiarico, Annamaria (2005), «Josep Pujol, La memòria literària de Martorell. Models i escriptura del ‘Tirant’ (Barcelona, Curial / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002)», Llengua & Literatura, 16, pp. 440-446.
Annicchiarico, Annamaria (2006), «Joanot Martorell (Martí Joan de Galba) (2006), Tirant lo Blanch, ed. d’Albert G. Hauf, Vicent Josep Escatí i Anna I. Peirats, València, Tirant lo Blanch, 2005», Estudis Romànics, 18, pp. 491-496.
Annicchiarico, Annamaria (2006), «Edizione e traduzione: Joan Roís de Corella», Quaderni di Filologia Romanza, 19, pp. 57-75. [El número 19 de QFR són les 'Atti del Convegno "La Traduzione è una Forma" Bologna1-2 diciembre 2005'.]
Annicchiarico, Annamaria (2008), «Il punto su: l’Espill di Jaume Roig», Quaderno del Dipartamento di Letterature Comparate, 4, pp. 257-272.
Annicchiarico, Annamaria (2016), «Joan Roís de Corella, Lamentació de Mirra, de Narciso, de Píramus i Tisbe: edizione critica», Magnificat. Cultura i Literatura Medievals, 3, pp. 1-35. https://ojs.uv.es/index.php/MCLM/index
Anònim (1969), Le Rommant de Guy de Warwik et de Herolt d'Ardenne, ed. de D. J. Conlon, Chapel Hill, University of North Carolina Press.
Antolí Martínez, Jordi Manuel (2013), «Bibliografia selecta sobre Roís de Corella», en Antonio Cortijo Ocaña & Vicent Martines (eds.), Multilingual Joan Roís de Corella.The Relevance of a Fifteenth-Century Classic of the Crown of Aragon / Joan Roís de Corella Multilingüe. La importància d’un clàssic de la Corona d’Aragó del segle XV, Santa Bárbara, Publications of eHumanista, pp. 65-80.
Antón, Jacinto (1990), «Tirant lo Blanc és una mina inexhaurible (entrevista a Martí de Riquer)», El País. Quadern, 424 (15 de novembre), pp. 4-5.
Antonio, Nicolás (1788), Bibliotheca hispana vetus, sive hispani scriptores qui ab Octaviani Augusti Aevo ad annum Christi MD floruerunt, 2, ed. de Francisco [Francisco Pérez Bayer] Perezio Bayero, Madrid, Vídua i Hereus de Joaquín Ibarra. [Pàgs. 156-157, § 246-248.]
Antonio, Nicolás; & Francisco Pérez Bayer (1788), Bibliotheca hispana vetus, sive hispani scriptores qui ab Octaviani Augusti Aevo ad annum Christi MD floruerunt, Madriti, Apud viduam et heredes D. Ioachimi Ibarrae. [Curante Francisco Perezio Bayerio, valentino ... qui et prologum, & Auctoris vitae epitomen, & notulas adiecit ..]
Anyó i Oliver, Joaquim (1999a), «Portuguesos al Tirant lo Blanc», Afers. Fulls de recerca i pensament, 33-34, pp. 633-638.
Anyó i Oliver, Joaquim (1999b), «Tirant lo Blanc i les fonts de Much ado about nothing», Estudis de Llengua i Literatura Catalanes (Barcelona), 39 (=Homenatge a Arthur Terry, 3), pp. 63-82.
Anyó i Oliver, Joaquim (2001), «Tirant lo Blanc a Anglaterra. Notes de recepció literària», Estudis Romànics, 23, pp. 221-227.
Anyó i Oliver, Joaquim (2003), «Entorn de Tirant lo Blanc a Constantinoble», Estudis de Llengua i Literatura Catalanes (Barcelona), 47 (=Miscel·lània Joan Veny, 3), pp. 65-83.
Anyó i Oliver, Joaquim (2004), 'Tirant lo Blanch' i 'Shakespeare': les fonts de ‘Much Ado About Nothing’, Alacant / Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Sanchis Guarner).
Anyó i Oliver, Joaquim (2005), «Constantinoble des de Castella. Tirant lo Blanch a través de la Crónica de Enrique IV d’Alfonso de Palencia», en Rafael Alemany Ferrer, Josep Lluís Martos Sánchez & Josep Miquel Manzanaro Blasco (eds.), Actes del X Congrés Internacional de l’Associació Hispànica de Literatura Medieval (Alacant, 18-22 de setembre de 2003), I, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, pp. 273-282.
Aparicio, Mariola & Ferran Carbó (1999), «Ausiàs March en la poesia valenciana de postguerra», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Ausiàs March i el món cultural del segle XV, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, pp. 217-246.
Aragó Melià, Tània (2015), «L’evolució dels principals tòpics ausiasmarquians en relació amb l’evolució de les tres fases amoroses», Mirabilia / MedTrans, 1, pp. 102-127.
Archer, Robert (1982a), «E ja en mi alterat és l'arbitre. Dramatic Representation in Ausiàs March's Cant Espiritual», Bulletin of Hispanic Studies, 59, pp. 317-323.
Archer, Robert (1982b), «Symbolic Metaphor and Reading-Processes in Ausiàs March», Modern Language Review, 77: 1, pp. 89-99.
Archer, Robert (1983), «The Workings of Allegory in Ausiàs March», Modern Language Notes, 98: 2, pp. 169-188.
Archer, Robert (1985), The Pervasive Image. The Role of Analogy in the Poetry of Ausiàs March, Amsterdam / Philadelphia, John Benjamins Publishing Company (Purdue University Monographs in Romance Languages, 17).
Archer, Robert (1987), «Problemes d'unitat i d'estructura en tres poemes d'Ausiàs March», Llengua & Literatura, 2, pp. 133-154.
Archer, Robert (1988), «The Conceitful Structure of Ausiàs March's Lo jorn ha por», Revista Canadiense de Estudios Hispánicos, 12, pp. 191-206.
Archer, Robert (1989-90), «Ausiàs March i els mercaders», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 42, pp. 209-219.
Archer, Robert (1990), «Perquè hi ha dos senyors (i tres estrofes completes) en el poema LXVIII», Reduccions, 46, pp. 58-64.
Archer, Robert (1990-91), «El manuscrit N d'Ausiàs March a la Hispanic Society of America», Llengua & Literatura, 4, pp. 359-422.
Archer, Robert (1991a), «Ausiàs March i els tòpics», Anuari de l'Agrupació Borrianenca de Cultura, 2, pp. 5-17.
Archer, Robert (1991b), «Una font aristotèlica d'Ausiàs March», en Antoni Ferrando Francés & Albert G. Hauf i Valls (eds.), Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de Llengua i Literatura, 4, València / Barcelona, Universitat de València / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 97), pp. 59-74.
Archer, Robert (1991c), «Tradition, Genre, Ethics and Politics in Ausiàs March's maldit», Bulletin of Hispanic Studies, 68, pp. 371-382.
Archer, Robert (1991d), «L'altre Ausiàs March (segle XVI) i un certamen poètic inèdit», Catalan Review, 5: 1, pp. 23-34.
Archer, Robert (1992), «Ausiàs March en sus manuscritos», en Antonio Vilanova (ed.), Actas del X Congreso Internacional de Hispanistas(Barcelona, 21-26 agosto 1989), Barcelona, PPU, pp. 103-110.
Archer, Robert (1993a), «Ausiàs March and the Baena Debate on Predestination», Medium Aevum, 62, pp. 35-50.
Archer, Robert (1993b), «Ausiàs March en sus manuscritos, reevaluación de tres problemas fundamentales», Hispanófila, 107, pp. 43-57.
Archer, Robert (1994a), «Ausiàs March as a Theorist of Love», en Nigel Griffin, Clive Griffin, Eric Southwort & Colin Thompson (eds.), The Discerning Eye. Studies Presented to Robert Pring-Mill on his Seventieth Birthday, Oxford, The Dolphin Book Co., pp. 3-16.
Archer, Robert (1994b), «Ausiàs March, an Unfading Voice», Catalan Writing, 12, pp. 9-19.
Archer, Robert (1996a), Aproximació a Ausiàs March. Estructura, tradició, metàfora, Barcelona, Empúries (Les Naus d'Empúries).
Archer, Robert (1996b), «Els cants de mort», en el seu Aproximació a Ausiàs March. Estructura, tradició, metàfora, Barcelona, Empúries (Les Naus d’Empúries), pp. 48-73. [Reed. en Canelobre. Revista de l’Institut de Cultura 'Juan Gil-Albert', 39-40 (1998-99), pàgs. 29-44.]
Archer, Robert (1996c), «El llegat ausiasmarquià d'Amédée Pagès», Llengua & Literatura, 7, pp. 291-315.
Archer, Robert (1996d), «Aproximació al maldit», en August Bover i Font, Jaume Martí-Olivella & Mary Ann Newman (eds.), Actes del Setè Col·loqui d’Estudis Catalans a Nord-Amèrica(Berkeley 1993), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba), pp. 21-35.
Archer, Robert (1997a), «Ausiàs March i les dones», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Ausiàs March: textos i contextos, Alacant / Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Sanchis Guarner, 37), pp. 13-30.
Archer, Robert (1997b), «Ausiàs Marc i la invenció», Afers. Fulls de recerca i pensament, 26, pp. 69-86.
Archer, Robert (1998-99), «Els cants de mort», Canelobre. Revista de l'Institut de Cultura 'Juan Gil-Albert', 39-40, pp. 29-44.
Archer, Robert (1998a), «La lírica: de la Edad Media al Renacimiento (2) [: Ausiàs March y Joan Roís de Corella (tema 30)]», en Julia Butiñá Jiménez (ed.), Literatura Catalana I (Edad Media), Madrid, UNED, pp. 343-346.
Archer, Robert (1998b), «'Puys que sens tu algú a tu no basta' (poema CV)», en Lectures d'Ausiàs March, València, Fundació Bancaixa, pp. 241-264.
Archer, Robert (1999), «Formes del desamor: blasme de dones i maldit», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Ausiàs March i el món cultural del segle XV, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (Symposia Philologica, 1), pp. 59-76.
Archer, Robert (2000a), «La tradición del vituperio de las mujeres antes y después de Ausiàs March», en Lourdes Sánchez Rodrigo & Enrique J. Nogueras Valdivieso (eds.), Ausiàs March y las literaturas de su época, Granada, Editorial Universidad de Granada, pp. 151-165.
Archer, Robert (2000b), «Against Consolation: Ausiàs March sixth Death-song», Medievalia and Early-Renaissance Literature in Catalan, 22, pp. 145-155.
Archer, Robert (2001), Misoginia y defensa de las mujeres. Antología de textos medievales, Madrid, Ediciones Cátedra / Universitat de València / Instituto de la Mujer (Feminismos).
Archer, Robert (2001), Misoginia y defensa de las mujeres, València, Universitat de València; Cátedra.
Archer, Robert (2002), «Entre la preceptiva y la práctica: el concepto de la poesía según Ausiàs March», en Alan D. Deyermond & Jane Whetnall (eds.), Papers of the Medieval Hispanic Research Seminar,34: Proceedings of the Eleventh Colloquium, Londres, Department of Hispanic Studies Queen Mary, University of London, pp. 7-22.
Archer, Robert (2003), «Ressenya de Joan Roís de Corella Prosa profana traduïda al castellà per Vicent Martines Peres», Bulletin of Hispanic Studies, 80, pp. 124-125.
Archer, Robert (2004), «La sententia com element estructuritzant a la poesia d’Ausiàs March», en P. Rigobon & Carlos Romero Muñoz (eds.), Il falconiere del re. Atti della giornata di studio dedicata ad Ausiàs March, Venècia, Università ca’ Foscari di Venezia: Dipartimento di Studi Anglo-Americani e Ibero-Americani, pp. 7-22.
Archer, Robert (2005), The Problem of Woman in Late-Medieval Hispanic Literature, London, Tamesis.
Archer, Robert (2006), «Ausiàs March, en anglès i en prosa», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 40, pp. 53-68.
Archer, Robert (2007), «The Art of Experience: Ausiàs March and the Similitudes of Love», en Alan D. Deyermond & Barry Taylor (eds.), From the Cancionero da Vaticana to the Cancionero General: Studies in Honour of Jane Whetnall, Londres, Department of Hispanic Studies, Queen Mary, University of London (Papers of the Medieval Hispanic Research Seminar, 60), pp. 21-38.
Archer, Robert (2009), Lo cor salvatge: indagacions sobre Ausiàs March, València, Institució Alfons el Magnànim (Estudis Universitaris).
Armangué i Herrero, Joan (1999), «Els incunables de la Biblioteca Universitària de Càller: Joan Roís de Corella», en Vicent Martines (ed.), Estudis sobre Joan Roís de Corella, Alcoi, Marfil (Col·lecció Universitas, 9), pp. 71-82.
Armistead, Samuel G. & James T. Monroe (1989), «Celestina's Muslim Sisters», Celestinesca, 13: 2, pp. 3-27.
Arnau, Ramon (1989), «Tragedia y esperanza en el Cant Espiritual de Ausiàs March», Anales Valentinos. Revista de Filosofía y Teología, 15: 29, pp. 73-92.
Arnau, Ramón (1990), «Antropología y gracia en la Vita Christi de sor Isabel de Villena», Anales Valentinos. Revista de Filosofía y Teología, 30, pp. 261-300.
Arnau, Ramón (2001), La Encarnación, historia contemplada en el 'Vita Christi' de Sor Isabel de Villena: discurso leído el 24 de mayo de 2001 en su recepción como académico de número, y contestación del académico de número Francisco Roca Traver, Valencia, Real Academia de Cultura Valenciana.
Arnold, H. H. (1935), «The Most Difficult Passage of Don Quijote», Modern Language Notes, 50, pp. 182-185.
Arqués, Rossend (1983), «Glosses a la malenconia en Ausiàs March», Rassegna Iberistica, 17, pp. 35-49.
Arrando, María del Pilar (1948), Ausias March y Garcilaso de la Vega, poetas del dolorido amor, Mèxic. [N'hi ha microfilm (1972) en la Biblioteca Nacional de México.]
Arronis i Llopis, Carme (2916), «Dos lecturas de la vida de María: la Vita Christi de Isabel de Villena y la Vida de la sacratíssima verge Maria de Miquel Peres», Mirabilia Journal, 22, pp. 128-153.
Ashomole, E. (1672), The institution, laws and cerimonies of the Most Noble Order of the Garter, Londres, J. Macock.
Aubrun, Charles-Vicent (1978), «Une poésie hermetique du XVè siècle (du valencien Ausias March): sa forme significante», Annales de la Faculté des Lettres et Sciences Humaines de Nice, 30, pp. 69-79.
Aubrun, Charles-Vicent (1979), «Le chant désespéré de Joan Roiç de Corella», Iberoromania, 9, pp. 41-47.
Aubrun, Charles-Vicent (1980), «Letres d’or’, poème de Joan Roiç de Corella (1438?-1497). Sculpture et poésie», en Hans Dieter Bork, Arthur Greive & Dieter Woll (eds.), Romanica Europeae et Americana. Festschrift für Harri Meier, Bonn, pp. 27-34.
Aubrun, Charles-Vicent (1980), «Lletres d´or, poème de Joan Roiç de Corella (1438?-1497). Sculpture et poésie», en Hans Dieter Bork (ed.), Romanica europaea et americana: Festschirift für Harri Meier , Bonn, Bouvier Verlag Herbert Grundmann, pp. 27-34.
Aubrun, Charles-Vicent (1980), «Lletres d'or, poème de Joan Roiç de Corella. Sculpture et poésie», en Artur Greive i Dieter Woll Hans Dieter Bork (ed.), Romanica Europeae et Americana. Festchrift für Harri Meier, Bonn, Bouvier Verlag Herbert Grundmann, pp. 27-34.
Auzias, Jean Marie (1974), «Le petrarquisme des catalans: Jordi de Sant Jordi et Ausias March», en Actes du Congrès International Francesco Petrarca, Avinyó, pp. 162-208.
Avalle-Arce, Juan Bautista (1974), «Para las fuentes de Tirant lo Blanc», en el seu Temas hispánicos medievales, Madrid, Gredos, pp. 233-261.
Avalle-Arce, Juan Bautista (1985), «Tirant lo Blanc, Amadís de Gaula y la caballeresca medieval», en Harold L. Boudreau (ed.), Studies in Honor of Summer M. Greenfield, Lincoln (Nebraska), Society of Spanish and Spanish-American Studies, pp. 17-31.
Avalle-Arce, Juan Bautista (1993), «Amadís de Gaula - Tirant lo Blanc: Tirant lo Blanc - Amadís de Gaula», en Actes del 'Symposion Tirant lo Blanc', Barcelona, Quaderns Crema (Assaig, 14), pp. 7-19.
Avenoza, Gemma (1996), «Del calaix de l’apotecari i de l’especier», en Scripta philologica in memoriam Manuel Tasboada Cid, A Coruña, Ediciones Universidade da Coruña.
Aylward, Edward T. (1974), The influence of 'Tirant lo Blanc' on the 'Quijote', Princeton. [Tesi doctoral.]
Aylward, Edward T. (1985a), Martorell's 'Tirant lo Blanc': A Program for Military and Social Reform in Fifteenth-Century Christendom, Chapel Hill, University of North Carolina Press (North Carolina Studies in the Romances Languages and Literatures, 225). [Ressenyes: P. Kenworthy, Hispania (USA), 69: 4 (1986), pàgs. 862-863; Robert B. Tate, Bulletin of Hispanic Studies, 64 (1987), pàgs. 361-362; Kathleen McNerney, Llengua & Literatura, 2 (1987), pàgs. 535-537; Curt Wittlin, Speculum, 62 (1987), pàgs. 900-901; Frank Pierce, Modern Language Review, 83 (1988), pàgs. 478-479; E. J. Neugaard, Romance Quarterly, 35: 1 (1988), pàgs. 110-111.]
Aylward, Edward T. (1985b), «Tirant lo Blanch and the Artistic Intent of Joanot Martorell», Hispanófila, 27, pp. 23-32.
Aylward, Edward T. (1993), «Tirant lo Blanc comentado en los capítulos 6 y 21 del Quijote (1605): una relación invertida», en Actes del Symposion 'Tirant lo Blanc' (Barcelona, 1990), Barcelona, Quaderns Crema (Assaig, 14), pp. 21-33.
Azorín [José Martínez Ruiz] (1941), «Elzear», en Valencia, Madrid, Biblioteca Nueva, pp. 98-100.
Azorín i Martínez, David (2001), «Nova intenció de Joanot Martorell», en Actes del Novè Col·loqui d’Estudis. Catalans a Nord-Amèrica (Barcelona, 1998), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 85-119.
Babbi, Anna Maria & Vicent-Josep Escartí (2015a), More about Tirant lo Blanc. From the sources to the tradition / Més sobre el Tirant lo Blanc. De les fonts a la tradició, Amsterdam, John Benjamins.
Babbi, Anna Maria & Vicent-Josep Escartí (2015b), «Introductory Note», en More about Tirant lo Blanc. From the sources to the tradition / Més sobre el Tirant lo Blanc. De les fonts a la tradició, Amsterdam, John Benjamins, pp. VII-X.
Badia i Margarit, Antoni Maria (1996), «Els humanistes i la llengua catalana», en August Bover i Font, Jaume Martí-Olivella & Mary Ann Mary Ann Newmann (dir.), Actes del Setè Col·loqui d’Estudis Catalans a Nord-Amèrica (Berkeley, 1993), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 7-20.
Badia i Margarit, Antoni Maria (1999), Les Regles d'esquivar vocables i «La Qüestió de la llengua», Barcelona, Institut d'Estudis Catalans (Biblioteca Filològica, 38).
Badia i Margarit, Antoni Maria (1999), Les Regles de esquivar vocables i «La qüestió de la llengua», Barcelona, Institut d'Estudis Catalans (Biblioteca Filològica, 38).
Badia i Margarit, Antoni Maria (2006), «Comiat a les Regles de esquivar vocables i a tots aquells qui s’han esforçat a escatir-ne l’autor, els continguts i la significació», Estudis Romànics, 28, pp. 107-124.
Badia, Lola (1979), «Desgreuge per Tirant», Quaderns Crema, 2, pp. 101-106.
Badia, Lola (1981a), «De verms», L'Espill, 9, pp. 117-124. [Reed.: «Lectura del poema XIII d'A. March», en Narcís Garolera (ed.), Anàlisis i comentaris de textos literaris catalans, 1, Barcelona, Curial, 1982, pàgs. 136-147. Versió refosa: «Notes per a la interpretació del poema XIII, Colguen les gents ab alegria festes», en Lola Badia, Tradició i modernitat als segles XIV i XV. Estudis de cultura literària i lectures d'Ausiàs March, València / Barcelona, Institut de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Sanchis Guarner, 25), 1993, pàgs. 181-193.]
Badia, Lola (1981b), «Sí com lo taur...», Els Marges, 22-23, pp. 19-31. [Reed.: «A propòsit d'una esparsa d'Ausiàs March», en Narcís Garolera (ed.), Anàlisis i comentaris de textos catalans, 3, Barcelona, Curial (Manuals Curial, 8), 1985, pàgs. 94-111. Versió refosa: «Sentències i exemples de Sèneca, Ovidi i Lucà en alguns poemes de March», en Lola Badia, Tradició i modernitat als segles XIV i XV. Estudis de cultura literària i lectures d'Ausiàs March, València / Barcelona, Institut de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993 (Biblioteca Sanchis Guarner, 25), pàgs. 195-207.]
Badia, Lola (1983), «El poema proemial d'Ausiàs March», L'Espill, 17-18, pp. 51-65. [Versió refosa: «Notes per a la interpretació del poema I, Així com cell qui·n lo somni·s delita», en el seu Tradició i modernitat als segles XIV i XV. Estudis de cultura literària i lectures d’Ausiàs March, València / Barcelona, Institut de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1993 (Biblioteca Sanchis Guarner, 25), pàgs. 167-180.]
Badia, Lola (1985), «El Ovidio exiliado en Ausiàs March», en Jesús Montoya Martínez & Juan Paredes Núñez (eds.), Estudios románicos dedicados al profesor Andrés Soria Ortega, Granada, Universidad de Granada, pp. 268-272. [Versió refosa: «Sentències i exemples de Sèneca, Ovidi i Lucà en alguns poemes de March», en el seu Tradició i modernitat als segles XIV i XV. Estudis de cultura literària i lectures d’Ausiàs March, València / Barcelona, Institut de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Biblioteca Sanchis Guarner, 25), 1993, pàgs. 195-207.]
Badia, Lola (1986a), «Per la presència d'Ovidi a l'Edat Mitjana amb notes sobre les traduccions de les Heroides i de les Metamorfosis al vulgar», en Studia in honorem prof. Martí de Riquer, Barcelona, Quaderns Crema, pp. 79-109.
Badia, Lola (1986a), «Riba i els nostres clàssics: notes de lectura», en Jaume Medina & Enric Sullà (eds.), Actes del simposi Carles Riba, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 231-241.
Badia, Lola (1986b), «Riba i els nostres clàssics. Notes de lectura», en Jaume Medina & Enric Sullà (eds.), Actes del Simposi Carles Riba(Barcelona, 17-18 d’octubre de 1984), Barcelona, Institut d’Estudis Catalans (Biblioteca Filològica, 17), pp. 231-241.
Badia, Lola (1986b), «Per la presència d'Ovidi a l'Edat Mitjana, amb notes sobre les traduccions de les Heroides i de les Metamorfosis al vulgar», en Studia in honorem prof. M. de Riquer, I, Barcelona, Quaderns Crema, pp. 75-93. [ Reed. corregida en Lola Badia, Tradició i modernitat als segles XIV i XV. Estudis de cultura literària i lectures d'Ausiàs March, València-Barcelona, Institut de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Sanchis Guarner, 25), 1993, pp. 39-71..]
Badia, Lola (1987), «E visch de ço que persones no tasten. De l'ebrietat amorosa en els poemes de Llir entre cards», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Estudis de literatura catalana al País Valencià, Alacant, Ajuntament de Benidorm / Universitat d'Alacant, pp. 11-24. [Versió refosa i ampliada en Lola Badia, Tradició i modernitat als segles XIV i XV. Estudis de cultura literària i lectures d’Ausiàs March, València / Barcelona, Institut de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Biblioteca Sanchis Guarner, 25), 1993, pàgs. 143-166.]
Badia, Lola (1988), «En les baixes antenes de vulgar poesia: Corella, els mites i l'amor», en Lola Badia (ed.), De Bernat Metge a Joan Roís de Corella. Estudis sobre la cultura literària de la tardor medieval catalana, Barcelona, Quaderns Crema, pp. 145-180.
Badia, Lola (1989), «De la Faula al Tirant lo Blanc, passant, sobretot, pel Llibre de Fortuna e Prudència», en Quaderns Crema, deu anys: miscel·lània , Barcelona, pp. 17-57. [Reed. corregida en Lola Badia, Tradició i modernitat als segles XIV i XV. Estudis de cultura literària i lectures d'Ausiàs March, València / Barcelona, Institut de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Sanchis Guarner, 25), 1993, pàgs. 93-128.]
Badia, Lola (1989a), «Ficció autobiogràfica i experiència lírica a la Tragèdia de Caldesa, de Joan Roís de Corella», en Homenaje al profesor Antonio Vilanova, 1, Barcelona, Universidad de Barcelona, pp. 75-93.
Badia, Lola (1989b), «Materiales para la interpretación de la obra literaria de Joan Roís de Corella», Revista de Filología Románica, 6, pp. 97-109. http://dialnet.unirioja.es/servlet/listaarticulos?tipo_busqueda=ANUALIDAD&revista_busqueda=1169&clave_busqueda=1989
Badia, Lola (1990a), «El càstig de l'imaginar al poema XXVII de March», Serra d'Or, 51-53, (setembre), pp. 667-669. [Reed. corregida: «Notes per a la interpretació del poema XXVII, Sobresdolor m'à tolt l'imaginar», en el seu Tradició i modernitat als segles XIV i XV. Estudis de cultura literària i lectures d’Ausiàs March, València / Barcelona, Institut de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1993, pàgs. 209-219.]
Badia, Lola (1990b), «L'infortuni anunciat i el jo prepotent en el poema XLVI d'Ausiàs March», Revista de Catalunya, 45, pp. 129-140. [Reed. corregida en el seu Tradició i modernitat als segles XIV i XV. Estudis de cultura literària i lectures d’Ausiàs March, València / Barcelona, Institut de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Biblioteca Sanchis Guarner, 25), 1993, pàgs. 221-233.]
Badia, Lola (1990c), «El vailet de March no ha abandonat cap vell senyor al poema LXVIII», Reduccions, 46, pp. 49-57. [Reed. corregida: «Notes per a la interpretació del poema LXVIII, No·m pren axí com al petit vaylet», en el seu Tradició i modernitat als segles XIV i XV. Estudis de cultura literària i lectures d’Ausiàs March, València / Barcelona, Institut de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Biblioteca Sanchis Guarner, 25), 1993, pàgs. 235-242.]
Badia, Lola (1991), «Joan Fuster, intèrpret d'Ausiàs March», Canelobre. Revista de l'Institut de Cultura 'Juan Gil-Albert', 22, pp. 81-90.
Badia, Lola (1991), «El Tirant, la tradició i la moral», Serra d'Or, 373, (gener), pp. 56-59. [Lleugerament actualitzat en Lola Badia, Tradició i modernitat als segles XIV i XV. Estudis de cultura literària i lectures d'Ausiàs March, València / Barcelona, Institut de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Sanchis Guarner, 25), 1993, pàgs. 129-13.]
Badia, Lola (1991), «El Plany dolorós de la reina Hècuba de Joan Roís de Corella. Restauracions i contextos», en Antoni Ferrando i Albert G. Hauf (ed.), Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de llengua i literatura, III, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 195-223.
Badia, Lola (1993-1994), «Tot per a la dona però sense la dona: notes sobre el punt de vista masculí al Tirant lo Blanc», Journal of Hispanic Research, 2: 1, pp. 39-60.
Badia, Lola (1993a), Tradició i modernitat als segles XIV i XV. Estudis de cultura literària i lectures d'Ausiàs March, València / Barcelona, Institut de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Biblioteca Sanchis Guarner, 25).
Badia, Lola (1993a), «El Tirant en la tardor medieval catalana», en Actes del Symposion 'Tirant lo Blanc' (Barcelona, 1990), Barcelona, Quaderns Crema (Assaig, 14), pp. 35-99.
Badia, Lola (1993a), «Aucis amors: teoria i pràctica del desengany d'amor segons Joan Roís de Corella», en Aires A. Nascimento & Cristina Almeida Ribeiro (eds.), Literatura medieval: actas do IV Congresso da Associaçao Hispanica de Literatura Medieval (Lisboa1-5 outubro 1991), 3, Lisboa, Cosmos, pp. 275-282.
Badia, Lola (1993b), «El Tirant en la tardor medieval catalana», en Actes del Symposion 'Tirant lo Blanc' (Barcelona 1990), Barcelona, Quaderns Crema (Assaig, 14), pp. 35-99.
Badia, Lola (1993b), Tradició i modernitat als segles XIV i XV. Estudis de cultura literària i lectures d'Ausiàs March , València / Barcelona, Institut de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Sanchis Guarner, 25). [Ressenya d'Anna Maria Compagna Perrone, Medioevo Romanzo, 18 (1993), pàgs. 306-311.]
Badia, Lola (1993b), «Literatura catalana i patronatge reial al segle XV: episodis d´un distanciament», Pedralbes.Revista d´Història Moderna, 13 (=Actes del Tercer Congrès d´Història Moderna, 2), pp. 525-534.
Badia, Lola (1993c), Tradició i modernitat als segles XIV i XV. Estudis de cultura literària i lectures d'Ausiàs March, València / Barcelona, Institut Universitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Sanchis Guarner, 25).
Badia, Lola (1993c), «Per la presència d’Ovidi a l’Edat Mitjana, amb notes sobre les traduccions de les Heroides i de les Metamorfosis al vulgar», en Lola Badia (ed.), Tradició i modernitat als segles XIV i XV: estudis de cultura literaria i lectures d'Ausiàs March, València / Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 39-71. [Primera edició dins Studia in honorem prof. M. de Riquer, 1, Barcelona, Quaderns Crema, 1986, pp. 79-109.]
Badia, Lola (1994), Textos catalans tardomedievals i ciència de natures, Barcelona, Real Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Badia, Lola (1995), «Jaume i Pere March, a tocar d'Ausiàs», Serra d'Or, 426, p. 47.
Badia, Lola (1996), Textos catalans tardomedievals i 'ciència de natures', Girona, Servei de Publicacions de la Universitat de Girona. [Discurs de recepció en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.]
Badia, Lola (1997), «Joan Roís de Corella, il miglior fabbro», Avui, 23/04/1997.
Badia, Lola (1997a), «Ausiàs Marc. Un programa metodològic», Afers. Fulls de recerca i pensament, 26, pp. 9-13.
Badia, Lola (1997b), «Ausiàs March i l'enciclopèdia natural: dades científiques per a un discurs moral», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Ausiàs March: textos i contextos, Alacant / Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Sanchis Guarner, 37), pp. 31-58.
Badia, Lola (1998a), «'Lo temps és tal que tot animal brut'. Lectures d'Ausiàs March: poema LXIV», en Lectures d'Ausiàs March, València, Fundació Bancaixa, pp. 183-201.
Badia, Lola (1998b), «Ausiàs March i els estímuls d’un fals centenari», Serra d'Or, 462, pp. 72-73.
Badia, Lola (1999), «Ausiàs March: poesia i escolàstica», en Pere Gabriel (dir.), Història de la Cultura Catalana, I: L’esplendor medieval. Segles XI-XV, Barcelona, Edicions 62, pp. 112-113.
Badia, Lola (1999a), «L'ascensió irresistible de l'astre literari de Joan Roís de Corella: cinc anys de bibliografia (1993-1997)», Llengua & Literatura, 10, pp. 402-416.
Badia, Lola (1999b), «El saber i les lletres fins al 1500», en Pere Gabriel (ed.), Història de la cultura catalana I: L'esplendor medieval, segles XI-XV, Barcelona, Edicions 62, pp. 71-124.
Badia, Lola (2003), «De l’amor que educa a la passió culpable: Jordi de Sant Jordi, XI versus Ausiàs March, IV», en Professor Joaquim Molas. Memòria, Escriptura, Història, 1, Barcelona, Universitat de Barcelona (Col·lecció Homenatges, 19), pp. 85-97.
Badia, Lola (2005), «'Llevadle a casa y leedle'. Ressenya d'Anton Espadaler, Glòria Sabaté i Lourdes Soriano (eds.), Novelas caballerescas del siglo XV. Historia de Jacob Xalabín, Curial y Güelfa, Tirante el Blanco», Ínsula. Revista de Letras y Ciencias Humanas, 708, pp. 4-6.
Badia, Lola (2010), «'Volent escriure a vostra consolació e plaer': Metge, Corella and other 14th and 15th Century masters of Catalan prose», Catalan Historical Review, 3, pp. 55-68.
Badia, Lola & Rosanna Cantavella (1996), «La literatura catalana baixmedieval», en Borja de Riquer & i altres (eds.), Història: política, societat i cultura dels Països Catalans, 3, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, pp. 365-385.
Badia, Lola & Rosanna Cantavella (1996), «La literatura catalana baixmedieval», en Borja de Riquer & et alii (eds.), Història: política, societat i cultura dels Països Catalans, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, pp. 365-385.
Baile López, Eduard (2007), «Estudi paremiològic del Tirant lo Blanch», en Armando López Castro (ed.), Actas del XI Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (León, 20-24 de septiembre de 2005), 1, Lleó, Universitat de Lleó / Secretariat de Publicacions, pp. 277-285.
Baile López, Eduard (2009a), «Repertori d'aliments en el Tirant lo Blanc: "e dinaren-se ab molt gran plaer"», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 12, pp. 5-31. http://parnaseo.uv.es/Tirant/Butlleti.12/Art_1_Baile_Aliments.pdf
Baile López, Eduard (2009b), «Aproximació al vocabulari eroticoamorós del Tirant lo Blanch », Interlingüística. La lingüística entre los jóvenes investigadores (Girona), 19, pp. 416-427. [Coordinació a cura de Daniela Ibra.]
Baile López, Eduard (2010a), «Comentaris a les parèmies del Tirant lo Blanch», Interlingüística. La lingüística entre los jóvenes investigadores (Barcelona), 20, pp. 1-11.
Baile López, Eduard (2010b), «Amau a qui us ama (nòtules sobre el lèxic eroticoamorós del Tirant lo Blanch)», en Estudis de llengua i literatura catalanes, 60 (=Miscel·lània Joaquim Molas, 5), Barcelona, pp. 73-88.
Baile López, Eduard (2012), «Apunts sobre el lèxic de les fortificacions en el Tirant lo Blanc», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, LXIV (= Miscel·lània Albert Hauf, 3), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 183-202.
Baile López, Eduard (2013), «Panorámica sobre las metáforas eróticas en el Tirant lo Blanch: Per ço com amor té poder absolut sobre mi», en C. Villanueva Morte, D. A. Reinaldos Miñarro, J. Maíz Chacón & I. Calderón Medina (eds.), Nuevas investigaciones de jóvenes medievalistas. Lorca, 2010, Múrcia, Universidad de Murcia, pp. 67-69.
Baile López, Eduard (2014), «Comentaris sobre alguns mots del Tirant lo Blanc», en Miscel·lània Jordi Bruguera, 2, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 35-40.
Balaguer Perigüell, Emili (1991), «La medicina al Tirant», El Temps, 376, pp. 67-69.
Balaguer Perigüell, Emili (2008), «Roig, Jaume. Espill. A cura de Antònia Carré, Barcelona, Quaderns Crema, 2006, 891 pp», Asclepio, 60, pp. 306-309.
Ballester Segura, Lluís (1956), «Menéndez Pelayo y sus elogios de Ausiàs March», Las Provincias, (4 de noviembre), p. 4.
Ballester, Joan Baptista (1656), Cenotafio funeral del doctor Melchor de Villena, Valencia, por Geronimo Villagrassa. [Con muchas poesias castellanas y latinas de diferentes ingenios ...; ;4º;20 cm; Sign.: +, A-F4, G6; Post. impr. i reclams; Escut d'armes xil. de Melchor de Villena a f. E2 i altra orn.; Ref.: Palau 158137; 752.]
Ballester, Josep (1997), «El franctirador Fuster i el megalòman March», Avui. Suplement de Cultura, Suplement 'Ausiàs March (1397-1997): Sis-cents anys del naixement', (23 de maig), pp. 18-21. [Aparegut primer en Dominique Keown (conv.) i Magí Almirall (ed. tec.), Online Conference on Catalan Studies. The Life and Work of Ausiàs March (24 d'octubre-24 de novembre de 1996), University of Cambridge / Universitat Oberta de Catalunya, publicació en hipertext.]
Balsalobre, Pep (1994), «Joan Pujol: una lectura contrareformista d'Ausiàs Marc», en Estudi General, 14, pp. 105-135.
Balsalobre, Pep (1997), «Devótion pour Ausiàs March au XVe siècle hispanique: Vision de la Catalogne», en Francine Wild (ed.), Regards sur le passé dans l’Europe des XVIe-XVIIe siècles. Actes du Colloque organisé par l’Université de Nancy II (14 au 16 décembre 1995), Berna, Peter Lang, pp. 73-86.
Bandera, Cesáreo (1974), «Cervantes frente a Don Quijote. Violenta simetria entre la realidad y la ficción», Modern Language Notes, 89, pp. 159-172. [Reed. en el seu Mimesis conflictiva. Ficción literaria y violenta en Cervantes y Calderón, Madrid, Gredos, 1975, pàgs. 39-48.]
Barallat Barés, Josefina (1961), Ausias March interpretado por sus traductores (exegesis comparada de algunos textos originales de Ausias March con sus traducciones correspondientes), Salamanca, Universidad de Salamanca. [Tesi doctoral.]
Baranda, Nieves (1994), «El desencanto de la caballería», en Actas del III Congreso de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (Salamanca, 3-6 octubre 1989) , 1, Salamanca, Departamento de Literatura Española e Hispanoamericana de la Universidad de Salamanca, pp. 149-157.
Barberà, Jean Marie (1990), «Oar ur goadeg digenvez», Afers. Fulls de recerca i pensament, 10, pp. 301-312.
Barberà, Jean Marie (1995), «Joanot Martorell, auteur de Tirant le Blanc», en Patrimonie littéraire européen 6: prémices de l'humanisme, 1400-1515, Brussel·les, De Bpeck Université, pp. 386-387.
Barberà, Jean Marie (ed.) (1997a), Actes del Col·loqui Internacional 'Tirant lo Blanc' (Ais de Provença, 21-22 d'octubre de 1994). Estudis crítics sobre 'Tirant lo Blanc' i el seu context , Barcelona, Centre Aixoix de Recherches Hispaniques / Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 182). [Ressenya d'Stefano Cingolani, Romanistisches Jahrburch, 46 (1966), pàgs. 433-437.]
Barberà, Jean Marie (ed.) (1997b), «Presentation de Tirant le Blanc», en Jean Marie Barberà (ed.), Estudis crítics sobre «Tirant lo Blanc» i el seu context. Actes del Col·loqui Internacional «Tirant lo Blanc» «l'albor de la novel·la moderna europea» (Ais de Provença, 1994), Barcelona, Centre Aixois de Recherches Hispaniques / Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 11-28. [Hi ha disponible una traducció catalana en les pàgines 29-42.]
Barberà, Jean Marie (1997c), «La fonction narrative du naufrage dans Tirant le Blanc», Cahiers d'Études Romanes. Nouvelle série (Université de Provence), 3 (fébrer).
Barberà, Jean Marie (1997d), «L'anamorphose de la mort dans Tirant lo Blanc», en Actes del Col·loqui Internacional 'Tirant lo Blanc' (Ais de Provença, 21-22 d'octubre de 1994). Estudis crítics sobre 'Tirant lo Blanc' i el seu context, Barcelona, Centre Aixoix de Recherches Hispaniques / Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 182), pp. 261-283.
Barberà, Jean Marie (1997e), «La traduction française moderne de Tirant lo Blanc: méthode et problèmes», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 23 (='Tirant lo Blanc': temes i problemes de recepció i de traducció literàries), pp. 153-181.
Barberà, Jean Marie (1998), «L'étranger dans le Tirant le Blanc», en Christian Camps (ed.), Languedoc - Roussillon - Catalogne. État, nation, identité culturelle régionale (des origines à 1659). Actes du Colloque, 20-22 mars 1997, Montpeller, Université Paul Valéry, pp. 85-122.
Barberà, Jean Marie (2000), «Les images du Cavaller à Valence au XVe siècle: d’Ausiàs March au Tirant de Martorell», en Georges Martin & Marie-Claire Zimmermann (eds.), Ausiàs March (1400-1459), premier poète en langue catalane, Séminaire d’études médiévales hispaniques de l'Université de Paris 13 / Klincksieck (Annexes des Cahiers de linguistique hispanique médiévale, 14), pp. 27-40.
Barberà, Jean-Marie (2016), «La casa a la Saphir, temptativa d’explicació d’un punt obscur del Tirant lo Blanc», eHumanista/IVITRA, 10, pp. 493-499.
Bargalló Valls, Josep (1990), «Nova edició erudita d’Ausiàs March», Avui. Suplement de Cultura, (17 de febrer), p. 7.
Bargalló Valls, Josep (1991a), «Tirant: bibliografia per a un any», Serra d'Or, 379-380, (juliol-agost), pp. 58-61.
Bargalló Valls, Josep (1991b), «Un any de llibres», Lletra de canvi (Barcelona), 34, pp. 47-50.
Barnett, David (2006), «The Voice of the Virgin: Accessible Authority in the Visitation Episode of Isabel de Villena’s Vita Christi», La Corònica. A Journal of Medieval Spanish Language and Literature, 35: 1, pp. 23-46.
Barrera, Jaume (1913), «La escriptora mística Sor Isabel de Villena, abadessa de la Trinitat de Valencia», El Correo Catalán: 14/07/1913, p. pàgina literària.
Barrera, Jaume (1928), «Roiç de Corella y su versión del Salterio», en Octavio Viader (ed.), El Psalteri de Roiç de Corella, Sant Feliu de Guíxols.
Baselga y Ramírez, Mariano (1896), El cancionero catalán de la Universidad de Zaragoza, Saragossa, Cecilio Gasca.
Bataller Català, Alexandre (1998), «Representació social i tòpic de la igualtat davant de la mort a través de la figuració del joc dels escacs (de Jaume de Cèssulis i Innocent III / Joan de Gal·les a Francesc Eiximenis i Ausiàs March)», Llengua & Literatura, 9, pp. 7-47.
Bataller Català, Alexandre & Carme Narbon (1991), «Escacs d'amor: una obertura al joc», A Sol Post. Estudis de Llengua i Literatura (Alcoi), 2, pp. 45-74.
Bates, Margaret (1953), «Cervantes' Criticism of Tirant lo Blanch», Hispanic Review, 21, pp. 142-144.
Bates, Margaret (1967), «Cervantes and Martorell», Hispanic Review, 35, pp. 365-366.
Batllori, Miquel (1975), Algunos momentos de expansión de la historia y cultura valenciana. Discurso leído en el acto de su investidura de Doctor honoris causa por la Facultad de Filosofía y Letras, València, Universitat de València. [Traducció catalana: «Alguns moments d'expansió de la història i la cultura valenciana», en Miquel Batllori, A través de la història i la cultura, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 16), 1979, pàgs. 109-127.]
Baumann, Inga (2014), «La traducció d'un clàssic valencià a la 'llengua de Goethe'. Estudi de les dificultats de traduir Roís de Corella a l'alemany (l'exemple de La istòria de Leànder y Hero)», eHumanista/IVITRA, 6, pp. 39-55.
Beaumatin, Eric (2000), «L’Esparsa LXXXVI: une cobla carrée?», en Georges Martin & Marie-Claire Zimmermann (eds.), Ausiàs March (1400-1459). Premier poète en langue catalane, París, Publications du Séminaire d’Études Médiévales Hispaniques de la Université Paris 13 (Annexes des Cahiers de Linguistique Hispanique Médiévale, 14), pp. 169-181.
Belda, Carles (1997), «Una lliçó d’integritat», Mètode. Revista de difusió de la investigació de la Universitat de València, 16, pp. 14-17. [Monogràfic Ausiàs March, tradició i modernitat.]
Bellveser, Ricard (1978), El País. Arte y Pensamiento, 2: 32, (21 de maig), p. 2.
Bellveser, Ricard (2009), «Introducció», en Amor i erotisme al ‘Tirant’, Alzira, Bromera (Els Nostres Autors, 63), pp. 7-35.
Beltran Llavador, Rafael (1983), Tirant lo Blanc, evolució i revolta de la narració de cavalleries, València, Institució Alfons el Magnànim (Col·lecció Politècnica, 12). [Ressenya de Curt Wittlin, Catalan Review, I, 1 (juny 1986), pp. 359-360.]
Beltran Llavador, Rafael (1988), «Paralelismos en los enamoramientos de Calisto y Tirant lo Blanc», Celestinesca, XII: 2, (tardor), pp. 33-53.
Beltran Llavador, Rafael (1989), «Eliseu (Tirant lo Blanc) a l'espill de Lucrècia (La Celestina), retrat de la donzella com a còmplice fidel de l'amor secret», en Antoni Ferrando Francés (ed.), Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de llengua i literatura, 1, Barcelona / València, Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València / Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 78), pp. 95-124. [Hi ha una versió castellana actualitzada: Beltrán Llavador, Rafael (1997), «Eliseu (Tirant lo Blanc) en el espejo de Lucrecia (la Celestina): retrato de la doncella como cómplice fiel del amor secreto», en Cinco siglos de "Celestina": aportaciones interpretativas (eds. R. Beltrán Llavador - J. L. Canet), Valencia, Universidad de Valencia, pp. 15-41.]
Beltran Llavador, Rafael (1990a), «L'amor privat front al discurs públic de l'amor al Tirant», en La Safor 1490-1990, un itinerari bibliogràfic, Gandia, Departament de Cultura, pp. 17-19.
Beltran Llavador, Rafael (1990b), «Las bodas sordas en Tirant y la Celestina», Revista de Filología Española, 70: 1-2, pp. 91-117.
Beltran Llavador, Rafael (1991a), «Llegir Tirant lo Blanc (I i II)», en 'El Temps', col·leccinable 'el món del Tirant', fascicles 24 i 25, València, Ediccions del País Valencià, pp. 625-648. [Versió castellana actualitzada i ampliada: «Tirante el Blanco en el gran teatro de la caballería», Voz y Letra, 7: 1, pàgs. 81-130.]
Beltran Llavador, Rafael (1991b), «Relaciones de complicidad ante el juego amoroso: Amadís, Tirant lo Blanc y La Celestina», en María Eugenia Lacarra (ed.), Evolución narrativa e ideológica de la literatura caballeresca, Bilbao, Universidad del País Vasco, pp. 103-126.
Beltran Llavador, Rafael (1993), «Tirant lo Blanc i la biografia cavalleresca», en Actes del Symposion 'Tirant lo Blanc' (Barcelona, 1990), Barcelona, Quaderns Crema (Assaig, 14), pp. 101-131. [Estudi de l'evolució de les biografies cavalleresques i de la interrelació entre les que tenen un origen fictici i les basades en cavallers reals a partir de l'estudi de la repetició d'una sèrie de motius propis de la descripció de tot heroi mític.]
Beltran Llavador, Rafael (1994), «La huella de Tirant lo Blanc en La Celestina», en Maria Isabel Toro Pascua (ed.), Actas del III Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (Salamanca, 3-6 octubre 1989), Salamanca, Departamento de Literatura Española e Hispanoamericana de la Universidad de Salamanca (Biblioteca Española del siglo XV), pp. 169-179.
Beltran Llavador, Rafael (1995), «Tres magas en el arte de la seducción: Trotaconventos, Plaerdemavida y Celestina», en Elena Real Ramos (ed.), El arte de la seducción en el mundo románico medieval y renacentista, València, Departament de Filologia Francesa i Italiana de la Universitat de València, pp. 29-38.
Beltran Llavador, Rafael (1997a), «La muerte de Tirant: elementos para una autopsia», en Jean Marie Barberà (ed.), Actes del Col·loqui Internacional 'Tirant lo Blanc' (Ais de Provença, 21-22 d'octubre de 1994). Estudis crítics sobre 'Tirant lo Blanc' i el seu context, Barcelona, Centre Aixoix de Recherches Hispaniques / Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 182), pp. 75-93.
Beltran Llavador, Rafael (1997b), «Urganda, Morgana y Sibila: el espectáculo de la nave profética en la literatura de caballerías», en Ian Macpherson (ed.), The Medieval Mind. Hispanic Studies in Honour of Alan Deyermond, Londres, Tamesis, pp. 21-47.
Beltran Llavador, Rafael (1998), «El conjur d'Eliseu al Tirant lo Blanc: poesia i oralitat en la literatura culta», en Joan Mas i Vives (ed.), Actes de l'Onzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Palma de Mallorca, setembre de 1997), 1, Barcelona / Palma de Mallorca, Publicacions de l'Abadia de Montserrat / Universitat de les Illes Balears, pp. 461-478.
Beltran Llavador, Rafael (1999), «Comedy and Performance in Tirant lo Blanc», en Arthur Terry (ed.), Tirant lo Blanc. New Approache, Londres, Tamesis, pp. 15-28.
Beltran Llavador, Rafael (2001a), «Aspera et inurbana verba: la ira de Melibea y Carmesina y la lección desoída de Andreas Capellanus», en Leonardo Funes (ed.), Studia in honorem Germán Orduna, Alcalá de Henares, Universidad de Alcalá de Henares, pp. 73-89.
Beltran Llavador, Rafael (2001b), «Huellas de las oraciones de Los tres reyes de oriente y Las cuatro esquinas en Tirant lo Blanc», en Carlos Alvar (ed.), Lyra mínima oral. Los géneros breves de la literatura tradicional. Actas del Congreso Internacional (Alcalá de Henares, 1998), Alcalá de Henares, Universidad de Alcalá de Henares, pp. 415-424.
Beltran Llavador, Rafael (2002), «Sobre el simbolismo profético de visiones y representaciones en libros de caballerías: de Curial y Güelfa y Tirant lo Blanc a la Corónica de Adramón», en Edad de Oro, 21, pp. 481-498. [Estudi panoràmic del motiu: comparació de les dues novel·les catalanes amb la tradició cavalleresca castellana (especialment l'Amadís de Gaula).]
Beltran Llavador, Rafael (2005a), «La noria con arcaduces (cimera de Jorge Manrique) y otras doce invenciones poéticas en Tirant lo Blanc», en Dejar hablar a los textos: homenaje a Francisco Márquez Villanueva, 1, Sevilla, Universidad de Sevilla, pp. 135-152. [Anàlisi de les tretze invencions del Tirant, el primer text peninsular a reunir de forma coherent més d'una desena de lletres d'invencions i que no tornem a trobar fins al Jardinet d'Orats.]
Beltran Llavador, Rafael (2005b), «Facecia, agudeza y transmutación en la figura del caballero: dos anécdotas sobre Julio César, desde Tirant lo Blanc hasta Don Quijote y el Arte de ingenio de Gracián», en Barry Taylor & G. West (eds.), Historicist Essays on Hispano-Medieval Narrative In Memory of Roger M. Walker, Londres, Maney Publishing for the Modern Humanities Research Association (Publications of the Modern Humanities Research Association, 16), pp. 53-71. [Es fa ressò de dues anècdotes atribuïdes a Juli César, en les quals, d’una manera aguda i divertida, es modifica el primer significat per un altre d’inesperat gràcies a una interpretació novedosa. Aquesta doble facècia és aplicada a altres personatges, com a Tirant lo Blanc o a don Quijote, després d’haver estat lleugerament alterada per a adaptar-la a la nova escena narrativa. L’autor, tanmateix, creu reconèixer-hi una mateixa font.]
Beltran Llavador, Rafael (2006a), «La princesa que no sabia l’endevinalla», en Rafael Beltran Llavador (ed.), El cuento folclórico en la literatura y en la tradición oral, València, Universitat de València, pp. 57-87.
Beltran Llavador, Rafael (2006b), 'Tirant lo Blanc' de Joanot Martorell , Madrid, Síntesis (Historia de la Literatura Universal). [Ressenyes: RafaelM. Mérida, Revista de Literatura Medieval, 20, 2008, pp. 255-258; Joan M. Perujo Melgar, Caplletra, 46 (2009), pp. 250- 254; Josep Iquierdo, Llengua & Literatura, 21 (2010), pp. 360-369.]
Beltran Llavador, Rafael (2007a), «Invenciones poéticas en Tirant lo Blanc y escritura emblemática en la cerámica de Alfonso el Magnánimo», en Juan Manuel Cacho Blecua (ed.), De la literatura caballeresca al 'Quijote', Zaragoza, Prensas Universitarias de Zaragoza, pp. 59-93. [L’anàlisi de la presència d’emblemes cavallerescos o de lemes de caràcter sapiencial, en la ceràmica encarregada pel Magnànim i per altres nobles valencians del segle XV constitueix una excel·lent via d’estudi, poc transitada fins ara, per a valorar les invencions poètiques en la novel·la de Joanot Martorell i, per extensió, en moltes altres obres, en vers i en prosa, de les lletres hispàniques del segle. Aquest article inclou 14 il·lustracions procedents dels fons de dues importants col·leccions madrilenyes.]
Beltran Llavador, Rafael (2007b), «Modalidades de la palabra en acción: narradores internos, recitaciones, rezos y conjuros en Tirant lo Blanc», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 10. http://parnaseo.uv.es/Tirant/Butlleti.10/Art.Beltran_Modalidades.htm [Extracte del llibre de l’autor Joanot Martorell, “Tirant lo Blanc”, Madrid, Síntesis, 2006, pp. 232-243, cap. 4.8.1, 4.8.2, 4.8.3 i 4.8.4, amb lleugeres modificacions i actualitzacions.]
Beltran Llavador, Rafael (2007c), «Cuentos literarios, cuentos folklóricos y otros cuentos en el Tirant lo Blanc», en Reinhard Huamán Mori (ed.), De los orígenes de la narrativa corta en Occidente, Lima, Chätäro Editores (Tessel·la Cultura Medieval), pp. 335-351. [El Tirant lo Blanc ha estat definit como una 'novel·la total' per la quantitat d’elements narratius dispars que engloba al seu si. La crítica ha volgut veure la presència de Boccaccio en nombrosos contes de la novel·la; tanmateix, l’empremta efectiva d’aquest és menor del que es podia suposar. Els contes incorporats a l’argument del Tirant són molt més pròxims i es troben també en fonts populars de la nostra tradició. Es tracta de narracions breus de naturalesa meravellosa, didàctica, clerical, exempla, lais, contes folklòrics… L’article insereix adequadament molts d’aquests contes en la tradició de la qual procedeixen.]
Beltran Llavador, Rafael (2008a), «Conjúrote, fantasma: almas en pena y conjuros paródicos entre Tirant lo Blanc y Don Quijote», en José Manuel Lucía Megías (ed.), Amadís de Gaula: quinientos años después. Estudios en homenaje a Juan Manuel Cacho Blecua, Alcalá de Henares, Centro de Estudios Cervantinos, pp. 43-62.
Beltran Llavador, Rafael (2008b), «Los orígenes del Grial en las leyendas artúricas: interpretaciones cristianas y visiones simbólicas», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 11, pp. 19-54. http://parnaseo.uv.es/Tirant/Butlleti.11/Art.2_Beltran_Grial.pdf
Beltran Llavador, Rafael (2009), «Lágrimas de Celestina suben del corazón a los ojos: imágenes poéticas en la 'memoria del buen tiempo' (Auto IX)», en J. T Snow & R. Wright (eds.), Late Medieval Spanish Studies in Honour of Dorothy Sherman Severin, Liverpool, Liverpool University Press, pp. 159-169. [Repàs de l'argument i dels moments clau de la novel·la de Joanot Martorell, i comentari d'alguns aspectes discutits per la crítica. L'autor també assenyala aquells punts que, al seu parer, no s'han tractat suficientment. Publicat per primera vegada el 1991 en uns fascicles divulgatius de la revista El temps.]
Beltran Llavador, Rafael (2009), «Llegir Tirant lo Blanc», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 12. http://parnaseo.uv.es/Tirant/Llegir Tirant.html
Beltran Llavador, Rafael (2009-10), «El tropiezo afortunado: historia y recepción de una anécdota clásica des de Tirant lo Blanc hasta Don Quijote», Destiempos.com = Caballerías, 23, pp. 149-166. http://www.destiempos.com/n23/beltran.pdf
Beltran Llavador, Rafael (2014), «Memoria histórica y de ficción: las biografías militares y caballerescas en la Europa del XV y los referentes realistas de Tirant lo Blanc y Curial e Güelfa», en Isabel Grifoll, Julián Acebrón Ruiz & Flocel Sabaté (eds.), Cartografies de l’ànima: identitat, memòria i escriptura, Lleida, Pagès, pp. 217-230.
Beltran Llavador, Rafael (2015a), «De Guerrin Meschino a Tirant lo Blanc: el simbolismo de la Sibila narrativa y teatral», en Anna Maria Babbi & Vicent-Josep Escartí (eds.), More about Tirant lo Blanc. From the sources to the tradition / Més sobre el Tirant lo Blanc. De les fonts a la tradició, Amsterdam, John Benjamins, pp. 87-100.
Beltran Llavador, Rafael (2015b), «Joanot Martorell i la cavalleria», en Lola Badia (ed.), Història de la Literatura Catalana, 3 (Literatura Medieval, III: Segle XV), Barcelona, Enciclopèdia Catalana / Barcino / Ajuntament de Barcelona, pp. 30-37.
Beltran Llavador, Rafael & Josep Izquierdo (1996), «Bibliografia d'estudis sobre Tirant lo Blanc», Llengua & Literatura, 7, pp. 345-405.
Beltran Llavador, Rafael & Josep Izquierdo (1997), «Tirant le Blanc: bibliographie essentielle», en Jean Marie Barberà (ed.), Actes del Col·loqui Internacional 'Tirant lo Blanc' (Ais de Provença, 21-22 d'octubre de 1994). Estudis crítics sobre 'Tirant lo Blanc' i el seu context, Centre Aixoix de Recherches Hispaniques / Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 182), pp. 477-484.
Beltran Llavador, Rafael & Josep Izquierdo (1999), «Edicions i estudis sobre el Tirant lo Blanc (1995-1997)», 10, pp. 387-401.
Beltran Llavador, Rafael & Josep Izquierdo (2009), «Bibliografia del Tirant lo Blanc», 12 (2009). http://parnaseo.uv.es/Tirant/BIBLIOGRAFIA/bibliografia_descriptiva.htm [Bibliografia exhaustiva d'edicions antigues i modernes, traduccions i estudis (monografies i articles de revista) fins el 1995. S'inclouen un índex cronològic i un de temàtic.]
Beltran, Vicenç (1995), «Realismo, coloquialismo y erotismo en Tirant lo Blanc», en Juan Paredes Núñez (ed.), Estudios sobre el 'Tirant lo Blanc', Granada, Universidad de Granada, pp. 27-43.
Beltran, Vicenç (1999), «Tipologia i gènesi del cançoner J, ms. Esp. 225 de la Bibliothèque Nationale de París», en Santiago Fortuño & Tomàs Martínez Romero (eds.), Actes del VII Congrés de l’Associació Hispànica de Literatura Medieval (Castelló de la Plana, 1997), 1, Castelló de la Plana, Publicacions de la Universitat Jaume I, pp. 337-352.
Beltran, Vicenç (2005), «Aspectes de la transmissió textual d’Ausiàs March», en Rafael Alemany Ferrer, Josep Lluís Martos Sánchez & Josep Miquel Manzanaro Blasco (eds.), Actes del X Congrés Internacional de l’Associació Hispànica de Literatura Medieval (Alacant, 18-22 de setembre de 2003), 1, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (Symposia Philologica, 10), pp. 13-30.
Beltran, Vicenç (2006), Poesia, escriptura i societat: els camins de March, Castelló/Barcelona, Fundació Germà Colón Doménech / Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Col·lecció Germà Colón d’Estudis Filològics, 3).
Benet i Jornet, Josep Maria (1990), «L'experiència de dur Tirant al teatre», Cultura (Barcelona, Dept. de Cultura de la Generalitat de Catalunya) (Barcelona), 11 (='Tirant lo Blanc', cinc-cents anys), (abril), pp. 39-41.
Benito Goerlich, Daniel (1998), El Real Monasterio de la Santísima Trinidad, València, Consell Valencià de Cultura.
Bensoussan, Mathilde (1992), «Tirant lo Blanc, un roman Moderne vieux de 500 ans», Arquivos do Centro Cultural Portunguês (Lisboa / París), 31, pp. 567-574.
Bensoussan, Mathilde (1997), «Tirant le Blanc au 18e siècle: l'adaptation française du comte de Caylus», en Jean Marie Barberà (ed.), Actes del Col·loqui Internacional 'Tirant lo Blanc' (Ais de Provença, 21-22 d'octubre de 1994). Estudis crítics sobre 'Tirant lo Blanc' i el seu context, Centre Aixoix de Recherches Hispaniques / Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 182), pp. 469-475.
Berg Sobré, Judith (1979), «Eiximenis, Isabel de Villena and some fifteenth-century illustrations of their works», en Albert Porqueras Mayo, Spurgeon Baldwin & Jaume Martí-Olivella (eds.), Estudis de llengua, literatura i cultura catalanes: actes del primer Col·loqui d'Estudis Catalans a Nord-Amèrica, Urbana, 30 de març-1 d'abril de 1978, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 303-313.
Berger, Philippe (1987), Libro y lectura en la Valencia del Renacimiento, 2 vols., València, Edicions Alfons el Magnànim (Estudios Universitarios, 19 i 20). [Ressenya de Rafael Beltran, Llengua & Literatura, 3 (1988-1989), pàgs. 540-543.]
Berger, Philippe (1990), «A propòs des romans de chevalerie a Valence», Bulletin Hispanique, 92: 1, pp. 83-99.
Bernal, Assumpció (1991), «La formació de l'heroi Tirant: de l'actant al personatge. Una aproximació metodològico-didàctica», en Antoni Ferrando Francés (ed.), Miscel·lània Joan Fuster: estudis de llengua i literatura, 4, València / Barcelona, Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València / Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 97), pp. 119-145.
Beysterveldt, Antony van (1981a), «El amor caballeresco del Amadís y el Tirante», Hispanic Review, 49: 4, pp. 407-425.
Beysterveldt, Antony van (1981b), «La transformación de la misión del caballero andante en el Esplandián y sus repercusiones en la concepción del amor cortés», Zeitschrift für Romanische Philologie, 97, pp. 352-369.
Bigvava, Isolda (1999), «Tragèdia de Caldesa i Lo jardí d'amor com a mostres de la narració poètica corelliana», en Vicent Martines (ed.), Estudis sobre Joan Roís de Corella, Alcoi, Marfil (Col·lecció Universitas, 9), pp. 83-88.
Bizzarri, Hugo & Carlos Sáinz de la Maza (1994), «La Carta de Léntulo al Senado de Roma: fortuna de un retrato de Cristo en la Baja Edad Media Castellana», RILCE. Revista de Filología Hispánica, 19, pp. 43-58.
Blay Manzanera, Vicenta (1995), «A propósito de las relaciones literarias de Don Carlos de Viana, poeta y humanista», en Juan Paredes García (ed.), Medioevo y literatura: actas del V Congreso de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, 1, Granada, Universidad de Granada, pp. 347-370.
Blaya Estrada, Nuria (1997), «Imagen y palabra: arte y espiritualidad en el tiempo de Ausias March», en Ausiàs March estudis, 1, València, Xavier Boronat Editor, pp. 71-94.
Bleiberg, Germán, Maureen Ihrie & Janet Pérez (eds.) (1993), Dictionary of the literature of the Iberian Peninsula, 2 vols., Westport, Greenwood Press.
Boase, Roger (1997), «Ausiàs March interpretat al segle XVI per Juan de Resa i Jorge de Montemayor», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Ausiàs March: textos i contextos, Alacant / Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Sanchis Guarner, 37), pp. 89-116.
Boase, Roger (2013), «The image of the Phoenix in catalan and castilian poetry from Ausiàs March to Crespí de Valldaura», en Andrew M. Beresford, Louise M. Haywood & Julian Weiss (eds.), Medieval Hispanic Studies in Memory of Alan Deyermond, Londres, Tamesis Books, pp. 39-70. http://universitypublishingonline.org/boydell/chapter.jsf?bid=CBO9781782040750&cid=CBO9781782040750A013
Boehne, Patricia (1975), «Tirant and the New Dream», en el seu Dream and Fantasy in Fourteenth and Fifteenth Century Catalan Prose, Barcelona, Ediciones Hispam, pp. 111-137.
Boehne, Patricia (1989), The Renaissance Catalan Novel, Boston, Twayne (Twayne's World Authors Series, 812). [Ressenyes: Manuel Duran, Catalan Review, 5: 1, (1991), pàgs. 278-279; Dona Rogers, Catalan Review, 7: 1, (1993), pàgs.170-173.]
Boehne, Patricia (1991), «Guy i Tirant: contagiositat de la malaltia d'amor», en Jane White Albrecht (ed.), Homenatge a Josep Roca-Pons. Estudis de llengua i literatura, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat / Universitat d'Indiana (Biblioteca Abat Oliba, 89), pp. 111-126. [Versió anglesa: «Lovesickness as Contagion: Guy and Tirant», en Josep Maria Solà-Solé (ed.), Tirant lo Blanc: Text and Context. Proceedings of the Second Catalan Symposium, Nova York / Berna, Peter Lang (Catalan Studies: Translation and Criticism, 11), 1993.]
Boehne, Patricia (1996), «March and Scève: Points of Contact? A Preliminary Study», en Dominic Keown & Magí Almirall (eds.), Online Conference on Catalan Studies. The Life and Work of Ausiàs March (24 d'octubre-24 de novembre de 1996), University of Cambridge / Universitat Oberta de Catalunya. [Publicació en hipertext.]
Bofarull i Sans, Francisco (1911), El castillo y la baronía de Aramprunyà, Barcelona, Imprenta de Henrich i Cia..
Bognolo, Anna (2015), «Il Tirante a Venezia: Sul contesto editoriale della prima edizione italiana, Pietro di Nicolini da Sabbio alle spese di Federico Torresano d’Asola, 1538», en Anna Maria Babbi & Vicent-Josep Escartí (eds.), More about Tirant lo Blanc. From the sources to the tradition / Més sobre el Tirant lo Blanc. De les fonts a la tradició, Amsterdam, John Benjamins, pp. 101-118.
Bohigas, Pere (1927), «Repertori de manuscrits catalans: missió a Anglaterra», Estudis Universitaris Catalans, 12, pp. 428-432.
Bohigas, Pere (1927), «Repertori de manuscrits catalans. Missió a Anglaterra», Estudis Universitaris Catalans, 12, pp. 428-432. [Reed. dins Pere Bohigas, Sobre manuscrits i biblioteques, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat / Curial (Textos i Estudis de Cultura Catalana, 10), 1985, pp. 38-41..]
Bohigas, Pere (1931), «El repertori de manuscrits catalans de la Fundació Patxot: Missió de París, Biblioteca Nacional (1926-1927)», Estudis Universitaris Catalans, 16, pp. 82-111 i 213-310. [Reed. en el seu Sobre manuscrits i biblioteques, pròleg d’Amadeu-J. Soberanas, Barcelona, Curial Edicions Catalanes / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1985, pàgs. 71-261.]
Bohigas, Pere (ed.) (1947), «Guillem de Varoic», en el seu Tractats de cavalleria, Barcelona, Barcino (Els Nostres Clàssics, 57).
Bohigas, Pere (1949), «Orígenes de los libros de caballerías», en Guillermo Díaz-Plaja (dir.), Historia general de las literaturas hispánicas, 3, Barcelona, pp. 521-541.
Bohigas, Pere (1953), «Ausiàs March i Garcilaso», Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 2, pp. 63-64.
Bohigas, Pere (1953-54), «Tres cants espirituals», en Homenatge a Carles Riba en complir els seixanta anys, Barcelona, Josep Janés, pp. 122-130.
Bohigas, Pere (1956), «La estela de Ausias March», Quaderni Iberoamericani, 3, pp. 95-102.
Bohigas, Pere (1959a), «Ausiàs March, hombre escindido? (nadala per a Manuel Salvat)», en V centenario de Ausiàs March. 1397-1459. [Traducció catalana: «Ausiàs March, home escindit?», en el seu Aportació a l'estudi de la literatura catalana, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 23), 1982, pàgs. 205-207.]
Bohigas, Pere (1959b), «Ausiàs March, el gran valencià introvertit», Levante, 208, (27 de febrer), p. 1. [Suplement Valencia. Suplemento dedicado a sus hombres, a su historia y a su tierra: 'Ausiàs March. V centenario de su muerte'.]
Bohigas, Pere (1959c), «Metafísica y retórica en la obra de Ausias March», Revista Valenciana de Filología, VI: 1, pp. 9-31. [Reed. en Pere Bohigas, Aportació a l'estudi de la literatura catalana, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 23), 1982, pàgs. 181-204.]
Bohigas, Pere (1960), «La posteritat d’Ausiàs March», Valencia. Suplemento dedicado a sus hombres, a su historia y a su tierra, 238, (1 de gener).
Bohigas, Pere (1961), «La matière de Bretagne en Catalogne», Bulletin Bibliographique de la Societé Internationale Arthurienne, 13, pp. 81-98. [Versió catalana en el seu Aportació a l'estudi de la literatura catalana, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 23), 1982, pàgs. 277-294.]
Bohigas, Pere (1967), «Ausiàs March. Hacia 1397-1459», en Los escritores célebres, 2, Barcelona, Gustavo Gili, pp. 68-69.
Bohigas, Pere (1970), «Entorn de les cançons VI i VII d'Ausiàs March», en Mélanges...offerts à Jean Frappier, 1, Ginebra, Droz, pp. 145-152. [Reed. en el seu Aportació a l'estudi de la literatura catalana, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 23), 1982, pàgs. 208-218. Extracte en Narcís Garolera (ed.), Anàlisis i comentaris de textos literaris catalans, 1, Barcelona, Curial, 1982, pàgs. 127-135.]
Bohigas, Pere (1985), «Cambridge: manuscrits del Trinity College», en Pere Bohigas (ed.), Sobre manuscrits i biblioteques, Barcelona, Curial / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 37-42.
Bohigas, Pere (1989), «Ausiàs March», en L'època medieval a Catalunya: Cicle de conferències fet a la Institució cultual del CIC de Terrassa, Curs 1980-81, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Milà i Fontanals), pp. 173-186.
Bohigas, Pere (2000 [1952]), «Introducció», en Ausiàs March, Poesies, Barcelona, Barcino (Els Nostres Clàssics, 7), pp. 1-75.
Bonada, Lluís (1996a), «Metàfora i destrucció del món», El Temps, (28 d’octubre), pp. 54-56.
Bonada, Lluís (1996b), «Era un salvatge i un insolent», El Temps, (28 d’octubre), pp. 57-60.
Bonada, Lluís (1996c), «Pocs poetes del seu temps ens parlen com Ausiàs March», El Temps, (11 de novembre), p. 88.
Bonilla y San Martín, Adolfo (1908), «Las novelas catalanas de caballerías y Tirant lo Blanc», en Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906), Barcelona, Horta, pp. 577-583.
Bonsoms y Sicart, Isidro (1907), «La edición príncipe del Tirant lo Blanc; cotejo de los tres ejemplares impresos en Valencia en 1490», en Discursos leídos en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona en la recepción pública de D. Isidro Bonsoms y Siscart el día 9 de mayo de 1907, Barcelona, Tip. La Académica, de Serra Hermanos y Russell, pp. 9-63.
Borja i Sanz, Joan (2009), «El cavaller Espèrcius a l'illa de Lango: un espai de fantasia en el Tirant lo Blanc», en Joan Armangué i Herrero & Caterina Valriu (eds.), Illes i insularitat en el folklore dels Països Catalans, Cagliari, Edizioni Grafica del Parteolla, pp. 23-42.
Borràs Barberà, Marc & Luis P. Martínez Sanmartín (1990), «Tirant lo Blanc: novel·la moderna? Mutació social i reacció ideològica a la fi de l'Edat Mitjana», Afers. Fulls de recerca i pensament, 10, pp. 275-300.
Borràs Castanyer, Laura (1996), «Ausias March: imatges, fantasia i realitat», Anuari de Filologia, 19: secció G-7, pp. 45-52.
Bosch, M. Àngels & Pilar Puimedon (1985), «Ausiàs March», en Iniciació a la història de la literatura catalana, Barcelona, Edhasa, pp. 73-84.
Bosch, Rafael (1987), «Dos llenguatges i dos autors del Tirant», Daina, 2, (març), pp. 23-34.
Bosch, Siegfried (1949-1950), «Les fonts orientals del Tirant lo Blanch», Estudis Romànics, 2, pp. 1-50.
Bosch, Siegfried (1951-1952), «La batalla a 'ús e costum de França' en el Tirant lo Blanch», Estudis Romànics, 3, pp. 99-101.
Botella, Miquel Àngel (1993), Tirant i el Gui de Warwick, Universitat de Barcelona. [Tesina dirigida per Lola Badia i Isabel de Riquer.]
Bover i Font, August (1998a), «"E dir-se ha Spill..." Qüestió de noms a l'entorn de l'Spill de la vida religiosa (Barcelona, 1515)», en Actes Vuitè Col·loqui d'Estudis Catalans a Nord-Amèrica (Bloomington, 1995), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Brenan, Gerald (1951), The Literature of the Spanish People. From Roman Times to the Present Day, Cambridge, Cambridge University Press. [2a ed., amb esmenes: Cambridge, Cambridge University Press (per a Ausiàs March, vegeu pàgs. 108-114). Traduc. espanyola: Historia de la literatura española, Buenos Aires, Losada, 1958; 2a ed., amb pròleg de Gonzalo Torrente Ballester, Barcelona, Crítica, 1984 (Lecturas de Filología) (per a March, vegeu les pàgs. 137-143).]
Brossa i Alavedra, Maria (1990), Lematització semiautomatitzada i regularització gràfica del 'Tirant lo Blanch' (Semiautomatic Lemmatization and Graphic Regularization of 'Tirant lo Blanch', Universitat de Michigan. [Tesi doctoral.]
Brummer, Rudolf (1962), «Die episode von König Artus in Tirant lo Blanc», Estudis Romànics, 10, pp. 283-290.
Brummer, Rudolf (1966), «Dante in der katalanischen Literatur bis zum Ausgang des 15. Jahrhunderts», Zeitschrift für Romanische Philologie, 82, pp. 78-88. [Per a Ausiàs March, vegeu pàg. 86.]
Bruno, Paula (1998), «Ausias March in the Light of Dante», en Josep Miquel Sobrer (ed.), Actes del Vuité Col·loqui d'Estudis Catalans a Nord-America (Bloomington, 1995), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 194), pp. 101-108.
Bullough, Vern L. (1973), «Medieval Medical and Scientific Views of Women», Viator, 4, pp. 485-501.
Bullough, Vern L. (1973), «Medieval Medical and Scientific Views of Women», Viator, 4, pp. 485-501.
Burgaya i Ibáñez, Cecília (1985), Els 'Cants de mort' d'Ausiàs March, Departament de Filologia Hispànica (secció de Filologia Catalana), Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona. [Tesi de llicenciatura dirigida per Lola Badia.]
Burgaya i Ibáñez, Cecília (1990), «Symposion Tirant lo Blanc. Cinc-cents anys, ILLC-RABLB, Barcelona, 19-23 novembre, 1990», Afers. Fulls de recerca i pensament, 10, pp. 575-580.
Burgos Cólliga, Fernando & Josep Cervera (1997), El cavaller Ausiàs March. Història d’un poeta, Beniarjó/València, Ajuntament de Beniarjó / Diputació de València. [Il·lustracions de Fernando Burgos Cólliga.]
Burguera, Francesc de Paula (1997), «Si Ausiàs March tornara a nàixer», Abalorio. Revista de Creación, 24-25, pp. 65-68.
Bustos, Fernando & Josep Cervera (1997), Ausiàs March, Beniarjó, Ajuntament de Beniarjó / Edicions Camacuc.
Butiñá Jiménez, Julia (1990), «Una nova font del Tirant lo Blanc», Revista de Filología Románica, 7, pp. 191-196.
Butiñá Jiménez, Julia (1991-1992 [1993]), «Convivencia de lenguas en Curial e Güelfa y Tirant lo Blanch», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 43, pp. 333-346.
Butiñá Jiménez, Julia (1992), «En torno a una posible intencionalidad política en el Tirant lo Blanc i en la Història de Jacob Xalabín», Epos. Revista de Filología. UNED, 8, pp. 473-484.
Butiñá Jiménez, Julia (1993), «El paso de 'Fortuna' en la península durante la baja Edad Media», Medievalismo, 3, pp. 209-229. [ID: 1740.]
Butiñá Jiménez, Julia (1993a), «El paso de Fortuna por la Península durante la Baja Edad Media», Medievalismo, 3, pp. 209-229.
Butiñá Jiménez, Julia (1993b), «Ressenya de Martín de Riquer, 'Tirant lo Blanch'. Novela de historia y de ficción(Barcelona, Sirmio, 1992)», Revista de Filología Románica, 10, pp. 406-407.
Butiñá Jiménez, Julia (1997a), «La influencia de Metge sobre Martorell: la sombra de Lo somni sobre el Tirant lo Blanch», en Actas del VI Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, Alcalá de Henares, Universidad de Alcalá, pp. 381-391.
Butiñá Jiménez, Julia (1997b [1999]), «Sobre la font d'una font del Tirant lo Blanc i la modernitat de la novel·la», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 23 (=’Tirant lo Blanc’: temes i problemes de recepció i de traducció literàries), (tardor), pp. 57-74.
Butiñá Jiménez, Julia (2007), «'Lo çucre de la saliva que dels labis de Johan en los seus era romasa'», Revista de Filología Románica, Extra 5, pp. 55-68.
Buttler, David Aloysius (1981), A Study of the Vocabulary in the Poetry of Ausias March, Washington, The Catholic University of America.
Cabanes Català, María Luisa (1972), «El Spill de Jaume Roig y las monjas valencianas de su época», Ligarzas, 4, pp. 273-285.
Cabanes Català, María Luisa (1996), «El Spill de Jaume Roig com a font per a la diplomàtica», Revista Valenciana de Filología, 3, (Any 3), pp. 7-23.
Cabanes Catalá, María Luisa (1999), «L’ús de les abreviatures en la Vita Christi de sor Isabel de Villena», Revista de Filologia Valenciana, 6, pp. 7-24.
Cabré, Lluís (1987), «El conreu del lai líric a la literatura catalana medieval», Llengua & Literatura, 2, pp. 67-132.
Cabré, Lluís (1992), «E volgra ser no-res: notes al poema XXXV de March», en Antoni Ferrando Francés & Albert G. Hauf i Valls (eds.), Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de llengua i literatura, 5, València / Barcelona, Institut de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 113), pp. 101-120.
Cabré, Lluís (1993), «Apunts sobre la subtilesa en la poesia d'Ausiàs March», en Rafael Alemany Ferrer, Antoni Ferrando Francés & Lluís B. Meseguer (eds.), Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Alacant-Elx, 9-14 de setembre de 1991), 1, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 273-287.
Cabré, Lluís (1994), «La desesperació del damnat i el desig de no existir: el poema XXXV d'Ausiàs March», en Narcís Garolera (ed.), Textos literaris catalans. Lectures i interpretacions, 1, Barcelona, Columna, pp. 87-100. [Aquest comentari refon, amb materials nous, la primera part d'un article inclòs a 'Miscel·lània Joan Fuster', vol. V (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992), p. 101-119..]
Cabré, Lluís (1994), «Ressenya de Martín de Riquer, 'Tirant lo Blanch'. Novela de historia y de ficción (Barcelona, Sirmio, 1992)», Modern Language Review, 89: 1, pp. 232-233.
Cabré, Lluís (1996), «Aristotle for the Layman: Sense Perception in the Poetry of Ausiàs March», Journal of the Warburg and Courtauld Institutes, 59, pp. 48-60.
Cabré, Lluís (1997a), «Dos lectors antics del mestre Ausiàs March i un context», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Ausiàs March: textos i contextos, Alacant / Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Sanchis Guarner, 37), pp. 59-72.
Cabré, Lluís (1997b), «From Ausiàs March to Petrarch: Torroella, Urrea and Other Ausimarchides», en Ian Macpherson & Ralph Penny (eds.), The Medieval Mind. Hispanic Studies in Honour of Alan Deyermond, Londres, Tamesis, pp. 57-73.
Cabré, Lluís (1998a), «Llum i tenebres: l'amor segons Ausiàs March (a la poesia XLV)», en Lectures d'Ausiàs March, València, Fundació Bancaixa, pp. 131-152.
Cabré, Lluís (1998b), «Notas sobre la memoria de Santillana y los poetas de la Corona de Aragón», en Alan D. Deyermond (ed.), Cancionero Studies in Honour of Ian Macpherson, Londres, Queen Mary and Westfield College, pp. 25-38.
Cabré, Lluís (1999), «El palau de la poesia abans d’Ausiàs March», en Josep A. Gisbert Santonja (ed.), El gust d’Ausiàs March (Gandia, Palau dels Borja. Del 14 de novembre de 1997 al 15 de febrer de 1998), Gandia, Ajuntament de Gandia / Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, pp. 37-43.
Cabré, Lluís (2002a), «Algunes imitacions i traduccions d’Ausiàs March al segle XVI», Quaderns. Revista de Traducció, 7, pp. 59-82.
Cabré, Lluís (2002b), «Dues notes de lèxic medieval: estremoni i ereos», Estudi General. Revista de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, 22: 2, pp. 51-63.
Cabré, Lluís (2007), «British Influence in Medieval Catalan Writing: an Overview», en María Bullón-Fernández (ed.), England and Iberia in the Middle Ages, 12th to 15th Century. Cultural, Literary and Political Exchanges, Nova York / Londres, Palgrave / MacMillan, pp. 29-46.
Cabré, Lluís (2008a), «Un lugar de Petrarca, de Ausiàs March (101) a Fernando de Herrera», en Javier San José Lera (ed.) i Francisco Javier Burguillom i Laura Mier (coords.) (ed.), La fractura historiográfica: las investigaciones de Edad Media y Renacimiento desde el tercer milenio, Salamanca, Seminario de Estudios Medievales y Renacentistas (SEMYR) de la Universidad de Salamanca, pp. 519-531.
Cabré, Lluís (2008b), «Ovid's odi et amo and its Presence in the Poetry of Ausiàs March», en Barry Taylor & Alejandro Coroleu (eds.), Latin and Vernacular in Renaissance Iberia, Manchester, Department of Spanish & Portuguese Studies, University of Manchester (Cañada Blanch Monographs, VIII), pp. 17-24.
Cabré, Lluís (2013), «Una altra veu d’Ausiàs March, entre Ovidi i la filosofia aristotèlica», en Josep Antoni Clua i Flocel Sabaté (ed.), Usos i tradició de les literatures clàssiques a les literatures medievals, Lleida, Pagès editors, pp. 27-38. [Anàlisi dels poemes del cicle “Amor, Amor”, especialmente el 115, 116 i 119: passió per una dona que atrau i repugna alhora, ja documentada en Ovidi. March la descriu tot recorrent a la ciencia medieval: elements de la psicología escolástica i de la malaltia de l’amor hereos.]
Cabré, Lluís (2014), «Ausiàs March i els poetes catalans del segle XV», en Lola Badia & Àlex Broch (eds.), Literatura Medieval, II: segles XIV-XV,vol II de laHistòria de la literatura catalana, Barcelona, Enciclopèdia Catalana / Editorial Barcino / Ajuntament de Barcelona, pp. 253-441.
Cabré, Lluís (2016), «Ausiàs March e Alfonso il Magnanimo», en Fulvio Delle Donne & Jaume Torró Torrent (eds.), L'immagine di Alfonso il Magnanimo / La imatge d'Alfons el Magnànim, Firenze, SISMEL, Edizione del Galluzzo, pp. 177-193.
Cabré, Lluís & Jaume Turró (1995), «Perque alcun'ordine gli habbia ad esser necessario: la poesia I d'Ausiàs March i la tradició petrarquista», Cultura Neolatina, 55: 1-2, pp. 117-136.
Cabré, Lluís & Jaume Torró Torrent (2010), «L'origen del senyal: Plena de seny d'Ausiàs March», Cultura Neolatina, 70: 1-2, pp. 145-154.
Cacho Blecua, Juan Manuel (1979), Amadís: heroísmo mítico cortesano, Madrid, Cupsa.
Cacho Blecua, Juan Manuel (1993a), «El amor en el Tirant lo Blanc: Hipòlit y la emperadriu», en Actes del Symposion 'Tirant lo Blanc' (Barcelona, 1990), Barcelona, Quaderns Crema (Assaig, 14), pp. 133-169.
Cacho Blecua, Juan Manuel (1993b), «El beso en el Tirant lo Blanch», en José Romera (ed.), Ex Libris. Homenaje al profesor José Fradejas Lebrero, 1, Madrid, Departamento de Literatura Española y Teoría de la Literatura de la UNED, pp. 39-57.
Calafat, Francesc (1996), «Ausiàs March, poeta inesgotable», El Temps, (28 d’octubre), p. 86.
Calafat, Francesc (1997), «Ausiàs March i la poesia contemporània», Suplement de cultura, Suplement 'Ausiàs March (1397-1997): Sis-cents anys del naixement', (23-5-1997), pp. 8-13. [Aparegut primer en Dominique Keown i Magí Almirall (eds.), Online Conference on Catalan Studies. The Life and Work of Ausiàs March (24 d'octubre-24 de novembre de 1996), University of Cambridge / Universitat Oberta de Catalunya, publicació en hipertext. Reproduït en Canelobre. Revista de l’Institut de Cultura 'Juan Gil-Albert',39-40 (1998-99), pàgs. 173-179.]
Calpe i Climent, Àngel-Vicent & Andreu Tintorer i peiró (eds.) (1998), Entorn a Ausiàs March, 1397-1997, València, Generalitat Valenciana.
Calvo Rigual, Cesáreo (1991), «Estudi bibliogràfic de les edicions de la traducció francesa de Tirant lo Blanc», en Antoni Ferrando Francés (ed.), Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de llengua i literatura, 3, València / Barcelona, Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València / Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 94), pp. 179-194.
Calvo Rigual, Cesáreo (1992), «Il lessico della traduzione italiana del Tirant lo Blanc: studio contrastivo di due lingue romanze verso la fine del XV secolo e l'inizio del XVI», en Actas do XIX Congreso Internacional de Lingüística e Filoloxía Románicas, 2, A Coruña, Fundación Pedro Barrié de la Maza, Conde de Fenosa, pp. 667-683.
Calvo Rigual, Cesáreo (1993), Estudi contrastiu del lèxic de la traducció italiana del 'Tirant lo Blanc' (1538), València, Servei de Publicacions de la Universitat de València (Tesis Doctorals en Microfitxes).
Calvo Rigual, Cesáreo (1997a), «Tirante il Bianco: aspectes de l'elaboració de la traducció italiana cincentista del Tirant lo Blanch», en Jean Marie Barberà (ed.), Actes del Col·loqui Internacional 'Tirant lo Blanc' (Ais de Provença, 21-22 d'octubre de 1994). Estudis crítics sobre 'Tirant lo Blanc' i el seu context, Barcelona, Centre Aixoix de Recherches Hispaniques / Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 182), pp. 437-453. [Traducció francesa, pàgs. 455-467.]
Calvo Rigual, Cesáreo (1997b), «La selecció lèxica del català i de l'italià: el Tirant i la seua traducció italiana cara a cara», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 34 (=Miscel·lània Germà Colón, 7), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 51-78.
Calvo Rigual, Cesáreo (2012), Estudi contrastiu del lèxic de la traducció italiana del Tirant lo Blanc (1538), Barcelona, Publicacions de l'Institut d'Estudis Catalans (Biblioteca Filològica, 72). [Ressenya de Curt Wittlin, Tirant, 16 (2013), pp. 375-377.]
Càmara Sempere, Hèctor (2007-2008), «L'Assumpció en la 'Vita Christi' d'Isabel de Villena», Revista de Lenguas y Literaturas Catalana, Gallega y Vasca, 13, pp. 39-54. http://rua.ua.es/dspace/handle/10045/9133
Canavaggio, Jean (1993), «'Aquí duermen los caballeros': el poco dormir de don Quijote visto desde la perspectiva del Tirant», en Actes del Symposion 'Tirant lo Blanc' (Barcelona, 1990), Barcelona, Quaderns Crema (Assaig, 14), pp. 207-221.
Cantalupi, Cecilia (2015a), «A Petrarchan source of Tirant lo Blanc. The letter Familiare XII 2 and its Catalan tradition», en Anna Maria Babbi & Vicent-Josep Escartí (eds.), More about Tirant lo Blanc. From the sources to the tradition / Més sobre el Tirant lo Blanc. De les fonts a la tradició, Amsterdam, John Benjamins, pp. 1-16. [Silvia Millán, ressenya de Anna Maria Babbi & Vicent Josep Escartí (eds.), More about Tirant lo Blanc. From the sources to the tradition / Més sobre el Tirant lo Blanc. De les fonts a la tradició, Amsterdam, John Benjamins, pp. 399-402, p. 399.]
Cantalupi, Cecilia (2015b), «Tirant e il paradosso del Cavaliere inesistente», en Anna Maria Babbi & Vicent-Josep Escartí (eds.), More about Tirant lo Blanc. From the sources to the tradition / Més sobre el Tirant lo Blanc. De les fonts a la tradició, Amsterdam, John Benjamins, pp. 153-166. [Silvia Millán, Ressenya de Anna Maria Babbi & Vicent Josep Escartí (eds.), More about Tirant lo Blanc. From the sources to the tradition / Més sobre el Tirant lo Blanc. De les fonts a la tradició, Amsterdam, John Benjamins, 2015, pp. 399-402; p. 401.]
Cantavella, Joan (1991), «Quadrado, capdavanter dels estudis sobre n’Ausiàs March», Revista de Menorca, (1r trimestre), pp. 61-74.
Cantavella, Rosanna (1983), La morfologia verbal a l'Espill de Jaume Roig: una aplicació informàtica, València, Universitat de València.
Cantavella, Rosanna (1986), «Els verbs amb afix velar i palatal a l'Espill», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 12 (=Miscel·lània Antoni M. Badia i Margarit, 4), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 13-26.
Cantavella, Rosanna (1986), «Isabel de Villena, la nostra Christine de Pizan», Encontre d'Escriptors del Meditarrani, 2, pp. 80-86.
Cantavella, Rosanna (1987), «Tirant lo Blanc», en el seu El debat pro i antifeminista a la literatura catalana medieval, València, Universitat de València, pp. 337-346. [Tesi doctoral.]
Cantavella, Rosanna (1987), El debat pro i antifeminista a la literatura catalana medieval, València, Universitat de València.
Cantavella, Rosanna (1987), El debat pro i antifeminista a la literatura catalana medieval, València, Universitat de València. [Tesi doctoral. 2 vols. Bibliografia: pp. 506-538.]
Cantavella, Rosanna (1987), El debat pro i antifeminista a la literatura catalana medieval, València, Universitat de València. [Tesi doctoral. 2 vols. Bibliografia: pp. 506-538.]
Cantavella, Rosanna (1988), «Lectura i cultura de la dona a l'Edat Mitjana: opinions d'autors en català», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 3, pp. 109-117.
Cantavella, Rosanna (1990), «Medieval Catalan Mary Magdalen Narratives», en Jane Connolly, Alan D. Deyermond & Brian Dutton (eds.), Saints and their Authors: Studies in Medieval Hispanic Hagiography in Honor of John K. Walsh, Madison, The Hispanic Seminary of Medieval Studies, pp. 27-36.
Cantavella, Rosanna (1990), «Medieval Catalan Mary Magdalen Narratives», en Jane Connolly, Alan D. Deyermond & Brian Dutton (eds.), Saints and their Authors: Studies in Medieval Hispanic Hagiography in Honor of John K. Walsh, Madison, The Hispanic Seminary of Medieval Studies, pp. 27-36.
Cantavella, Rosanna (1990), «Medieval Catalan Mary Magdalen Narratives», en Saints and their Authors: Studies in Medieval Hispanic Hagiography in Honor of John K. Walsh, Madison, The Hispanic Seminary of Medieval Studies, pp. 27-36.
Cantavella, Rosanna (1992), «Sobre el Triunfo de les dones de Roís de Corella», en José Manuel Lucía Megías & Paloma Gracia (eds.), Actas del II Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (Segovia, 5-9 octubre 1987), 2, Alcalá de Henares, Universidad de Alcalá, pp. 217-228.
Cantavella, Rosanna (1992-93), «
Ressenya d'Albert Hauf, D'Eiximenis a sor Isabel de Villena: aportació a l'estudi de la nostra cultura medieval», Llengua & Literatura, 5, pp. 683-686.
Cantavella, Rosanna (1992a), Els cards i el llir: una lectura de l'’Espill’ de Jaume Roig, Barcelona, Quaderns Crema (Assaig, 11).
Cantavella, Rosanna (1992b), «Els verbs incoatius a l’Espill de Jaume Roig», en Antoni Ferrando Francés (ed.), Miscel·lània Sanchis Guarner, 1, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat / Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Valencia (Biblioteca Abat Oliva, 104), pp. 355-370.
Cantavella, Rosanna (1993), «Terapèutiques de l'amor hereos a la literatura catalana medieval», en Rafael Alemany Ferrer, Antoni Ferrando Francés & Lluís B. Meseguer (eds.), Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Alacant-Elx, 1991), II, Barcelona / Alacant / València / Castelló, Publicacions de l'Abadia de Montserrat / Universitats d'Alacant, València i Jaume I (Biblioteca Abat Oliba, 125), pp. 191-207.
Cantavella, Rosanna (1993), «Terapèutiques de l’amor ereos a la literatura catalana medieval», en Actes del IXè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, 2, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 191-207.
Cantavella, Rosanna (1994), «Los amadors amants comunament: lectura del poema 61 d'Ausiàs March», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 29 (=Miscel·lània Germà Colón,2), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 31-54.
Cantavella, Rosanna (1997), «On the Sources of the Plot of Corella’s Tragèdia de Caldesa», en Ian Macpherson i Ralph Penny (ed.), The Medieval Mind. Hispanic Studies in Honour of Alan Deyermond, Londres, Tamesis (Monografías, 170), pp. 75-90.
Cantavella, Rosanna (1997), «preguntas sobre la Celestina: concordancias con obras catalanas medievales», en Rafael Beltran Llavador & José Luis Canet Vallés (eds.), Cinco siglos de "Celestina": aportaciones interpretativas, València, Universitat de València, pp. 61-76.
Cantavella, Rosanna (1997a), «Dames a l'aigua: el tema del debat entre el Príncep de Viana i Joan Roís de Corella», pp. 37-45. [Dins el monogràfic '«Lo gentil estil fa pus clara la sentència». De literatura i cultura la València medieval', coordinat per Tomàs Martínez.]
Cantavella, Rosanna (1997b), «On the Sources of the Plot of Corella's Tragèdia de Caldesa», en Ian Macpherson & Ralph Penny (eds.), The Medieval Mind: Hispanic Studies in Honour of Alan Deyermond, London, Tamesis (Monografías, 179), pp. 75-90.
Cantavella, Rosanna (1999), «Aspectes argumentals de la Tragèdia de Caldesa», en Rafael Alemany (ed.), Ausiàs March i el món cultural del segle XV, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (Symposia Philologica, 1), pp. 299-318.
Cantavella, Rosanna (1999), «Aspectes argumentals de la Tragèdia de Caldesa», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Ausiàs March i el món cultural del segle XV, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (Symposia Philologica, 1), pp. 299-318.
Cantavella, Rosanna (2000), «Isabel de Villena», en Iris M. Zavala (ed.), Breve historia feminista de la literatura española, 6, Barcelona, Anthropos, pp. 40-50.
Cantavella, Rosanna (2003), «Debate on Women in Tirant lo Blanch», en Wolfram Aichinger, Marlen Bidwell-Steiner, Judith Bösch & Eva Cescutti (eds.), The "Querelle des Femmes" in the Romania: Studies in Honour of Firederike Hassauer, Wien, Turia+Kant, pp. 45-56.
Cantavella, Rosanna (2005), «La percepció de l’amor i el poema 56 d’Ausiàs March», en Rafael Alemany Ferrer, Josep Lluís Martos Sánchez & Josep Miquel Manzanaro Blasco (eds.), Actes del X Congrés Internacional de l’Associació Hispànica de Literatura Medieval (Alacant, 18-22 de setembre de 2003), 1, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (Symposia Philologica, 10), pp. 507-524.
Cantavella, Rosanna (2005), «Isabel de Villena (1430-1490)», en Pere Lluís Font (ed.), Deu dones i el cristianisme, Barcelona, Cruïlla - Fundació Joan Maragall, pp. 139-155.
Cantavella, Rosanna (2008), «Jaume Roig "Espill", ed. Antònia Carré», Arxiu de Textos Catalans Antics, 27, pp. 600-606.
Cantavella, Rosanna (2010), «Sobre la poesía antifemenina de Ausiàs March: el poema 71», Revista de Literatura Medieval, 22, pp. 85-104.
Cantavella, Rosanna (2011), «Intellectual, Contemplative, Administrator: Isabel de Villena and the Vindication of Women
», en Geraldie; de Ros Hazbun (ed.), A Companion to Spanish Women's Studies, London, Tamesis, pp. 97-107.
Cantavella, Rosanna (2011), «Sobre la prosa d'art en Isabel de Villena», Studia Philologica Valentina, 13, pp. 249-266.
Cantavella, Rosanna (2013), «El denominat ‘estil afectiu’ en la Vita Christi d’Isabel de Villena», en Germà Colón Domènech (ed.), Els escriptors valencians del segle XV, Castelló de la Plana, Universitat Jaume I, pp. 193-233.
Cantavella, Rosanna & Vicent Miralles (1984), «Aproximació als pronoms adverbials i personals febles de l'Espill», Quaderns de Treball (València), 1, pp. 11-20.
Capilla, Juli (1998), «Una visió innovadora dels clàssics valencians de la literatura catalana», El Punt. Setmanari independent, valencià, comarcal i democràtic, (14 de juny), p. 18.
Capmany, Maria Aurèlia (1979), «Una novel·la picaresca o l'Espill de Jaume Roig», L'Espill, 1/2, pp. 87-93.
Carbonell, Antoni, Anton M. Espadaler, Jordi Llovet & Antònia Tayadella (1979), Literatura catalana. Dels inicis als nostres dies, Barcelona, Edhasa. [Per a Ausiàs March, vegeu les pàgs. 137-149.2a ed., corregida i augmentada: Barcelona, Edhasa, 1980; per a March, vegeu les pàgs. 165-178.]
Carbonell, Jordi (1954), «Les paraules en l'estil de Joan Roís de Corella», en Homenatge a Carles Riba en complir seixanta anys: poesia, assaigs, traduccions clàssiques, Barcelona, Josep Janés, pp. 140-142.
Carbonell, Jordi (1955-56), «Sobre la correspondència literària entre Joan Roís de Corella i el Príncep de Viana», Estudis Romànics, 5, pp. 127-140.
Carbonell, Jordi (1955-56), «Sobre la correspondència literària entre Joan Roís de Corella i el Príncep de Viana», Estudis Romànics, 5, pp. 127-140.
Carbonell, Jordi (1962), «'Passió': adaptació del 'Vita Christi' d'Isabel de Villena, per Esteve Albert (Palau dels Reis de Mallorca, Perpinyà. Catedral, Elna)», Serra d'Or, 4: Juny, pp. 46-47.
Carbonell, Jordi (1983), «Joan Roís de Corella entre el viure i l'escriure», L'Ullal, 4, pp. 19-28.
Carbonell, Jordi (2014), L'obra de Joan Roís de Corella / The Work of Joan Roís de Corella, ed. d'Antoni Ferrando Francés, Santa Bárbara, University of California at Santa Barbara (Publications of eHumanista) / Institut d'Estudis Catalans / ISIC-IVITRA.
Cardó, Carlos (1955), «La literatura catalana», en el seu Tresestudios sobre literatura catalana, Madrid, Ediciones Rialp (Biblioteca del PensamientoActual, 39), pp. 9-75.
Cardo, J. A. (1973), Ausiàs March. Poemes, Las Palmas, Inventarios Provisionales.
Cardona, Osvald (1959), «Consideracions sobre Ausiàs March», Serra d'Or, 2-3, pp. 11-12.
Cardoner, Antoni (1973), Història de la medicina a la Corona d’Aragó (1162-1470), Barcelona, Scientia.
Carmack, Stanford Allen (1983), Past Participle Agreement in 'Tirant lo Blanc', Santa Barbara, University of California. [Tesi Master of Arts.]
Carmona, Fernando (1995), «La aventura y el amor en el Tirant lo Blanc», en Juan Paredes Núñez (ed.), Estudios sobre el 'Tirant lo Blanc', Granada, Universidad de Granada, pp. 45-58.
Carré, Antònia (1984), «L'estil de Jaume Roig: la virulència i la comicitat», en Estudis de de Lllengua i Literatura Catalanes, 9 (=Miscel·lània Antoni M. Badia i Margarit, 1), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 109-118.
Carré, Antònia (1993), «El lèxic de l'Espill de Jaume Roig present en les Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagesívols», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 27 (=Miscel·lània Jordi Carbonell, 6), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 5-10.
Carré, Antònia (1993-1994), «El manuscrit únic de l'Espill de Jaume Roig», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 44, pp. 232-273.
Carré, Antònia (1993a), «La biblioteca del metge Jaume Roig», Anuari de Filologia (Barcelona), 16: secció C-4, pp. 23-36.
Carré, Antònia (1993c), «Lletra de batalla per l'Espill de Jaume Roig», Antipodas, 5, pp. 142-154.
Carré, Antònia (1993d), «Angelo Colocci i la literatura catalana», en Actas do IV Congresso da Associaçao Hispânica de Literatura Medieval (Lisboa, 1-5 Outubro 1991), Lisboa, Cosmos, pp. 139-142.
Carré, Antònia (1994), «L'estil de Jaume Roig: les propostes ètica i estètica de l'Espill», en Lola Badia & Albert Soler (eds.), Intel·lectuals i escriptors a la baixa Edat Mitjana , Barcelona, Curial Edicions Catalanes / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 185-220.
Carré, Antònia (1994-1995), «Ressenya de Rosanna Cantavella, El card i el llir: Una lectura de l'’Espill’ de Jaume Roig (Barcelona, Quaderns Crema, 1992)», Llengua & Literatura, 6, pp. 439-442.
Carré, Antònia (1995), «L'Espill de Jaume Roig i el Triunfo de les dones de Joan Roís de Corella», A Sol Post. Estudis de Llengua i Literatura, 3, pp. 91-93.
Carré, Antònia (1995), «L'Espill de Jaume Roig i el Triunfo de les dones de Joan Roís de Corella», A Sol Post. Estudis de Llengua i Literatura, 3, pp. 91-94.
Carré, Antònia (1996), «Medicina medieval i literatura: un bon tàndem», Revista de Catalunya, 104, (febrer), pp. 99-106.
Carré, Antònia (1996a), «La medicina com a rerefons cultural a l'Espill de Jaume Roig», en Dos assaigs sobre cultura i literatura dels segles XV i XVI , Barcelona / Vic, Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona / Eumo, pp. 7-71.
Carré, Antònia (1996b), «Medicina medieval i literatura: un bon tàndem», Revista de Catalunya, 104, pp. 99-106.
Carré, Antònia (1997), «Fou la poma, un préssec o un gotim de raïm?», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 35 (=Homenatge a Arthur Terry, 1), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 65-70.
Carré, Antònia (2001a), «Nova terminologia mèdica medieval», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 42 (=Miscel·lània Giuseppe Tavani, 1), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 5-8.
Carré, Antònia (2001b), «L'Espill de Jaume Roig: bibliografia comentada», Boletín Bibliográfico de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, 15, pp. 383-414.
Carré, Antònia (2001c), «Des de l’altra banda del mirall: la visió masculina del cos de les dones en l’embriologia medieval», Asclepio, 53: 1, pp. 173-196.
Carré, Antònia (2002), «El rescrit de Jaume Roig i les noves rimades comediades», en Lola Badia, Míriam Cabré & Sadurní Martí (dir.), Literatura i cultura a la Corona d'Aragó (ss. XIII-XIV). Actes del III Col·loqui 'Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga' (Universitat de Girona, 5-8 de juliol de 2000) , Barcelona, Curial Edicions Catalanes / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 355-372.
Carré, Antònia (2006), «Petjades de la prostitució a la literatura: el cas de l'Espill de Jaume Roig», Mot so Razo, 5, pp. 43-51.
Carré, Antònia (2007a), Narrativa catalana medieval en vers (el ‘Jaufré’ i l'’Espill’ de Jaume Roig), Barcelona, Editorial Universitat Oberta de Catalunya.
Carré, Antònia (2007b), «Llegir l'Espill, a la baixa edat mitjana i avui», L'Avenç, 325, (juny), pp. 41-44.
Carré, Antònia (2007c), «Aportacions a la lectura literal de l'Espill de Jaume Roig», Llengua & Literatura, 18, pp. 371-402.
Carré, Antònia (2009), «The Mirror(1460) by Jaume Roig: Misogyny, Misogamy and Laughter», Studi Medievali, 50: 3a sèrie-1, pp. 203-229.
Carré, Antònia & Josep Solervicens (1996), Dos assaigs sobre cultura i literatura dels segles XV i XVI , Barcelona / Vic, Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona / Eumo (Escolis, 2).
Carrega, Annamaria (2001), «La “sfera” di Narciso: riflessi di un mito sull’eros lirico medievale», L’immagine Riflessa (= Narciso, ed. Andrea Calzolari), 10: 1, pp. 55-71.
Carreras i Valls, Rafael (1934a), «Barcelona, pàtria d'Ausiàs March», (18 de febrer de 1934). [Conferència pronunciada a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona el 17 de març de 1934. Ressenyada en La Vanguardia del 18-2-1934.]
Carreras i Valls, Rafael (1934b), «Noves notes genealògiques dels poetes Jaume, Pere, Arnau i Ausiàs March segons documents inèdits», Estudis Universitaris Catalans, 18, pp. 309-354.
Carreras i Valls, Rafael (1934c), «La personalitat d'Auziàs March», Mirador, 6: 307, (29 de desembre), p. 6. [Resum en La Notaría, 3 (14 de març de 1935), pàgs. 45-50. Reed. en Ángel Sánchez Gozalbo, «En torno a Auzias March», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 16: 2 (1935), pàgs. 98-99.]
Carreras i Valls, Rafael (1935), «El veritable poeta Ausiàs March segons documents inèdits», Mirador, 7: 311, (31 de gener), p. 6. [Reed. en Ángel Sánchez Gozalbo, «En torno a Auzias March», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 16: 2 (1935), pàgs. 99-102.]
Carreres de Calatayud, Francesc d'Assís (1949), «Noticias referentes a diversas obras literarias», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 25, pp. 625-626.
Carreres de Calatayud, Francisco (1947), Las obras de Auisàs March traducidas por Jorge de Montemayor, Madrid.
Carreté, Ramon (2005), «Funcions del nom propi en la poesia d’Ausiàs March», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 51 (=Miscel·lània Joan Veny, 7), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 13-43.
Carrillo, Francisco (1982), Semiología de la novela picaresca, Madrid, Cátedra.
Carrillo, Helena (2000), «La función de la enfermedad cortés de amor», Bulletin of Hispanic Studies, 77: 2, pp. 201-223.
Casalese, Angela (ed.), Il ‘Tirant lo Blanc’ del Comte de Caylus, Roma, Università degli Studi di Roma La Sapienza.
Casanova Herrero, Emili (1994), «Llengua popular i llengua col·loquial al Tirant lo Blanc», en Antoni Ferrando Francés & Albert G. Hauf i Valls (eds.), Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de llengua i literatura, 8, València / Barcelona, Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València / Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 143), pp. 119-138.
Casanova Herrero, Emili (1998), «La llengua d’Isabel de Villena», Anuari de l'Agrupació Borrianenca de Cultura, 9, pp. 99-120.
Casanova Herrero, Emili (1998), «La llengua d’Isabel de Villena», Anuari de l'Agrupació Borrianenca de Cultura, 9, pp. 99-120.
Casanova Herrero, Emili (1999), «Recorregut per la llengua d'Ausiàs March (1397-1458)», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Ausiàs March i el món cultural del segle XV, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (Symposia Philologica, 1), pp. 135-172.
Casanova Herrero, Emili (1999), «La llengua de Roís de Corella (1435-1497)», en Vicent Martines (ed.), Estudis sobre Joan Roís de Corella, Alcoi, Marfil (Col·lecció Universitas, 9), pp. 89-105.
Casella, Mario (1913), «Sobre A. Pagès, Auzias March et ses prédécesseurs», Bulletino della Società Dantesca Italiana: Rassegna critica degli studi danteschi, 20, pp. 199-214.
Casimiro, Josep Carles, Encarna Sansaloni & Fernando Sendra (1997), El temps d’Ausiàs March, Gandia, Ajuntament de Gandia.
Castells-Cambray, Jordi (1990), «L'aspecte pragmàtic en la poesia tardomedieval catalana», A Sol Post. Estudis de Llengua i Literatura, 1, pp. 62-73.
Castells-Cambray, Jordi (1993), «Apunts en brut sobre Tirant lo Blanc», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 27 (=Miscel·lània Jordi Carbonell, 6), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 11-36.
Castells, Ricardo (1910), «"Cosas de que todos los demás libros de este género carecen": tácticas militares y guerra asimétrica en el episodio de Guillem de Vàroic en el Tirant lo Blanc», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 13, pp. 15-26. http://parnaseo.uv.es/Tirant/Butlleti.13/02%20Castells.pdf
Castillo Sainz, Jaume (1999a), «La Safor al temps d’Ausiàs March», en Josep A. Gisbert Santonja (ed.), El gust d’Ausiàs March (Gandia, Palau dels Borja. Del 14 de novembre de 1997 al 15 de febrer de 1998), Gandia, Ajuntament de Gandia / Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, pp. 87-110.
Castillo Sainz, Jaume (1999b), «Un passeig per la vida d’Ausiàs March», en Josep A. Gisbert Santonja (ed.), El gust d’Ausiàs March (Gandia, Palau dels Borja. Del 14 de novembre de 1997 al 15 de febrer de 1998), Gandia, Ajuntament de Gandia / Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, pp. 111-132.
Cátedra, Pedro M. (1988), «Sobre la obra catalana de Enrique de Villena», en Homenaje a Eugenio Asensio, Madrid, Gredos, pp. 127-140. [En les pàgs. 137-138 s'inclou el text de la dedicatòria a Pero Pardo amb la qual Enrique de Villena obri Els dotze treballs d'Hèrcules, que va ser plagiada per Joanot Martorell en el Tirant lo Blanc.]
Cátedra, Pedro M. (1993), «Los Doze trabajos de Hércules en el Tirant (Lecturas de la obra de Villena en Castilla y Aragón)», en Actes del Symposion 'Tirant lo Blanc' (Barcelona, 1990), Barcelona, Quaderns Crema (Assaig, 14), pp. 171-205.
Cebrián, Josep Lluís (1991), «El Sant Sebastià de Jacomar a la Seu de Xàtiva no és Ausiàs March», L'Espill, 29, pp. 130-134.
Centeno, Augusto (1935), «Sobre el pasaje del Quijote referente a Tirant lo Blanc», Modern Language Notes, 50, pp. 275-378.
Chabret, A. (1905), «Jaume Roig como médico en su libro Spill o Libre de les dones», en Roc Chabàs (ed.), Spill o Llibre de les dones, Barcelona, L'Avenç (Bibliotheca Hispánica), pp. ¿?-¿?.
Chauchadis, Claude (1997), «Le combat cheváleresque dans Tirant lo Blanc», en Jean Marie Barberà (ed.), Actes del Col·loqui Internacional 'Tirant lo Blanc' (Ais de Provença, 21-22 d'octubre de 1994). Estudis crítics sobre 'Tirant lo Blanc' i el seu context, Centre Aixoix de Recherches Hispaniques / Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 182), pp. 95-109.
Cherchi, Paolo (2012a), «Joanot Martorell, Ausiàs March e la Vita nuova», L'Alighieri (Rassegna dantesca), 40, nova sèrie (juliol-desembre), pp. 109-113.
Cherchi, Paolo (2012b), «La leggenda del collare del cervo nel Tirant lo Blanc», Cultura Neolatina, LXII, 3-4 (2012), pp. 317-323.
Cherchi, Paolo (2014), «Gli stratagemmi del Tirant lo Blanc», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 17, pp. 239-256.
Cherchi, Paolo (2015a), «“Se confessaren los huns ab los altres” (Tirant, cap. 296)», », Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 18, pp. 285-290.
Cherchi, Paolo (2015b), «L’orazione parenetica e profetica di Abdal·là Salomó: Tirant lo Blanc, CXLIII», eHumanista/IVITRA, 8, pp. 227-239.
Cherubini, Arnaldo (2001), «Dalla Spagna per l’eresia», en Arnaldo Cherubini (ed.), Medici scrittori di Spagna XV-XX sec., Siena, Ciso Toscano, pp. 17-21.
Chiner Gimeno, Jaume J. (1991), «Batalla a ultrança per Tirant lo Blanc», A Sol Post. Estudis de Llengua i Literatura, 2, pp. 83-127.
Chiner Gimeno, Jaume J. (1992), «Batalla a ultrança per Joanot Martorell», A Sol Post. Estudis de Llengua i Literatura, 2, pp. 83-127.
Chiner Gimeno, Jaume J. (1993), El viure novel·lesc. Biografia de Joanot Martorell (amb un fragment d'un manuscrit del 'Tirant lo Blanch'), Alcoi, Marfil (Universitas, 4).
Chiner Gimeno, Jaume J. (1993), «Aportació a la biografia de Joan Roís de Corella: noves dades sobre el seu naixement i la seua mort», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 15, pp. 49-62. [ID: 1875.]
Chiner Gimeno, Jaume J. (1993), El viure novel·lesc: biografia de Joanot Martorell, amb un fragment d'un manuscrit del 'Tirant lo Blanc', Alcoi, Editorial Marfil (Universitas, 4).
Chiner Gimeno, Jaume J. (1993-1994), «Del testamento e inventario de bienes de Jaume Roig al autor del manuscrito del Spill. Documentos y nuevas hipótesis», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 44, pp. 173-231.
Chiner Gimeno, Jaume J. (1993a), «D'un ventre trist exir m'à fet natura. Ausiàs March i el seu naixement a València», en Antoni Ferrando Francés & Albert G. Hauf i Valls (eds.), Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de llengua i literatura, 7, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 130), pp. 65-80.
Chiner Gimeno, Jaume J. (1993b), «Ausiàs March i Isabel Martorell», en el seu El viure novel·lesc. Biografia de Joanot Martorell, Alcoi, Editorial Marfil (Universitas, 4), pp. 98-103.
Chiner Gimeno, Jaume J. (1994), «El Tirant lo Blanch de Nicolau Spindeler (1490): una edició fragmentària? A l'entorn de la seua estructura capitular», Rassegna Iberistica, 50, pp. 3-19.
Chiner Gimeno, Jaume J. (1995), «Aragón, la Comunidad de Aldeas de Daroca y la familia de Joanot Martorell, autor del Tirant lo Blanch», Presencia Aragonesa (València), 46, pp. 19-22.
Chiner Gimeno, Jaume J. (1996), «Del rei ermità a l’emperador de Constantinoble: monarquia versus cavalleria al Tirant lo Blanc», en El poder real en la Corona de Aragón (siglos XIV-XVI). Actas del XV Congreso de Historia de la Corona de Aragón, 3, Saragossa, Departamento de Educación y Cultura, pp. 321-333.
Chiner Gimeno, Jaume J. (1997), Ausiàs March i la València del segle XV (1400-1459), València, Consell Valencià de Cultura de la Generalitat Valenciana.
Chiner Gimeno, Jaume J. (1997), «Ausiàs March i Joan Roís de Corella: relacions familiars», en Jaume J. Chiner Gimeno (ed.), Ausiàs March i la València del segle XV (1400-1459), València, Generalitat Valenciana, pp. 521-552.
Chiner Gimeno, Jaume J. (1997a), «A l'entorn d'un full manuscrit del Tirant lo Blanch», en Jean Marie Barberà (ed.), Actes del Col·loqui Internacional 'Tirant lo Blanc' (Ais de Provença, 21-22 d'octubre de 1994). Estudis crítics sobre 'Tirant lo Blanc' i el seu context, Barcelona, Centre Aixoix de Recherches Hispaniques / Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 182), pp. 43-59. [Traducció francesa, en pàgs. 61-73.]
Chiner Gimeno, Jaume J. (1997b), «El consell d'Abdal·là Salomó al Tirant lo Blanch (cap. 143)», Anuari de l'Agrupació Borrianenca de Cultura, 8 (=De literatura i cultura a la València medieval), pp. 47-66.
Chiner Gimeno, Jaume J. (1998), «Ausiàs March i Navajas», Navajas. Boletín Cultural Informativo, 39, (setembre), pp. 6-7.
Chiner Gimeno, Jaume J. (1999a), «1997, any March? Noves dades sobre el naixement d'Ausiàs», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Ausiàs March i el món cultural del segle XV, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (Symposia Philologica, 1), pp. 13-43.
Chiner Gimeno, Jaume J. (1999b), «'En vós està fer son cas flach o fort' (CVII, 9). Correccions d’imprempta, correccions d’autor a Ausiàs March i la València del segle XV (1400-1459)», Llengua & Literatura, 10, pp. 361-384.
Chiner Gimeno, Jaume J. (1999c), «'Cor d’acer, de carn e de fust': Ausiàs March (1400-1459)», en Ausiàs March (1999) (Madrid, Biblioteca Nacional, 13 mayo-27 junio 1999), València, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, pp. 33-86.
Chiner Gimeno, Jaume J. (1999d), «Ausiàs March y su tiempo (siglos XIV-XV). Cronología interdisciplinar», en Ausiàs March (1999) (Madrid, Biblioteca Nacional, 13 mayo-27 junio 1999), València, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, pp. 97-136.
Chiner Gimeno, Jaume J. (2010), «A l’entorn d’un full manuscrit del Tirant lo Blanch», en Rafael Beltran Llavador & Jaume J. Chiner Gimeno (eds.), València, Generalitat Valenciana, pp. 61-77.
Chiner Gimeno, Jaume J. (2014), «Joan Roís de Corella, la seua vida i el seu entorn: noves dades per a la historia de la cultura en la València del segle XV», Magnificat. Cultura i Literatura Medievals, 1, pp. 111-377.
Chiner Gimeno, Jaume J. (2014), «Joan Roís de Corella, la seua vida i el seu entorn: noves dades per a la història de la cultura en la València del segle xv», Magnificat. Cultura i Literatura Medievals, 1, pp. 111-137. http://dx.doi.org/10.7203/MCLM.1.3934
Chiner Gimeno, Jaume J. & Jesús Villalmanzo, «Faura-Almarig, señorío de los Martorell», Arse, 26, pp. 75-88.
Chiner Gimeno, Jaume J. & Jesús Villalmanzo (1991a), «Joanot Martorell, Galba y el Tirant en un documento inédito de 1465», Ínsula. Revista de Letras y Ciencias Humanas, 530, pp. 4-6.
Chiner Gimeno, Jaume J. & Jesús Villalmanzo (1991b), «Nova biografia de Joanot Martorell», en 'El Temps', col·leccionable 'El món del Tirant', fascicle 26, València, Ediccions del País Valencià, pp. 649-664.
Cifuentes, Lluís (2002), La ciència en català a l’edat mitjana i al Renaixement, Barcelona; Palma de Mallorca, Universitat de Barcelona; Universitat de les Illes Balears.
Cingolani, Stefano M. (1993), «Ressenya de: Martín de Riquer Tirant lo Blanc, novela de historia y de ficción (Sirmio: Barcelona, 1992)», Romanistisches Jahrbuch, 44, pp. 392-394.
Cingolani, Stefano M. (1995-1996), «Clàssics i pseudo-clàssics al Tirant lo Blanc. Reflexions a partir d'unes fonts de Joanot Martorell», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 155, pp. 361-388.
Cingolani, Stefano M. (1995-1996), «Clàssics i pseudo-clàssics al Tirant lo Blanc: reflexions a partir d'unes fonts de Joanot Martorell», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 45, pp. 361-388.
Cingolani, Stefano M. (1996), «Ressenya de Actes del Symposion 'Tirant lo Blanch' (Barcelona: Quaderns Crema, 1993, 232 pp.)», Romanistisches Jahrburch, 46 (1996), pp. 433-437.
Cingolani, Stefano M. (1997a), «Joan Roís de Corella o la interioritat de la moral», Revista de Catalunya, juliol-agost, pp. 83-98.
Cingolani, Stefano M. (1997b), «D'Aquil·les a Jesús. Reflexions sobre la cronologia de les obres de Joan Roís de Corella», Anuari de l'Agrupació Borrianenca de Cultura (Borriana), 8, pp. 67-86. [Al monogràfic 'Lo gentil estil fa pus clara la sentència' coordinat per Tomàs Martínez Romero.]
Cingolani, Stefano M. (1998), Joan Roís de Corella.La importància de dir-se honest, València, Tres i Quatre (La Unitat, 170). [Treball que va guanyar el Premi Octubre d'Assaig, 1997. Per a la presència d’Ausiàs March en l’obra de Corella, vegeu especialment pàgs. 225-233 i 274-294.]
Cingolani, Stefano M. (1998), «Ressenya d'Annamaria Annicchiarico, Varianti corelliane e "plagi" nel Tirant: Achille e Polissena (Fassano di Brindisi: Schena Editore, 1996)», Llengua & Literatura, 9, pp. 479-482.
Cingolani, Stefano M. (1998a), Joan Roís de Corella: la importància de dir-se honest, València, Tres i Quatre.
Cingolani, Stefano M. (1998b), «Joan Roís de Corella i els límits de la literatura», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 24, pp. 13-24. [Dins el monogràfic 'Joan Roís de Corella i el seu temps' coordinat per Albert Hauf.]
Cingolani, Stefano M. (1999), «L'art al·lusiu: Ausiàs March a l'obra de Joan Roís de Corella», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Ausiàs March i el món cultural del segle XV, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (Symposia Philologica, 1), pp. 247-263.
Cingolani, Stefano M. (1999a), «Anticavalleria com a anticlassicisme a l'obra de Joan Roís de Corella», en Vicent Martines (ed.), Estudis sobre Joan Roís de Corella, Alcoi, Marfil (Col·lecció Universitas, 9), pp. 107-123.
Cingolani, Stefano M. (1999b), «L'art al·lusiu: Ausiàs March a l'obra de Joan Roís de Corella», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Ausiàs March i el món cultural del segle XV, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (Symposia Philologica, 1), pp. 247-263.
Cingolani, Stefano M. (2001), «Traducció literària i traducció cultural», en Tomàs Martínez Romero & Roxana Recio (eds.), Essays on Medieval Translation in the Iberian Peninsula, Castelló / Omaha, Publicacions de la Universitat Jaume I / Creighton University, pp. 129-152.
Cirlot, Victòria (1991), «Visualització d'una novel·la cavalleresca», en 'Tirant lo Blanc', imatges i objectes (Catàleg de l'exposició commemorativa del V Centenaria de la 1a ed. de 'Tirant lo Blanc'), Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, pp. 3-16.
Civera i Gómez, Manuel (1997), «Ausiàs March com a recurs didàctic, propostes de dramatització», Abalorio. Revista de Creación, 24-25, pp. 133-145.
Clausell Nàcher, Carmen (1997), «Donchs, mal deçà, e dellà mal sens terme: petjades anselmianes en el Cant Espiritual d'Ausiàs March», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 34 (=Miscel·lània Germà Colón, 7), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 47-50.
Clos, Toni & Joan Jubany (1990), «Tirant eròtic blanc?», Circulart, 21, pp. 14-15.
Cocozzella, Peter (1983), «Contrast, Conflict, Crisis: A Paradigm for an Aesthetics of Ausiàs March's poems», en Actes del Tercer Col·loqui d'Estudis Catalans a Nord-Amèrica (Toronto, 1982), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 30), pp. 169-186.
Cocozzella, Peter (1986), «Ausiàs March and the 'Truth' of the Troubadours», en Studia in honorem prof. Martí de Riquer, 1, Barcelona, Quaderns Crema, pp. 111-132.
Cocozzella, Peter (1990), «Ausiàs March's Encyclopaedic Form: Toward a Poetic of Syncretism», en Ben Lawton & Anthony Julian Tamburri (eds.), Romanic Languages Annual 1989, West Lafayette (Indiana), The Purdue Research Fundation, pp. 399-408.
Cocozzella, Peter (1991), «Ausiàs March's Sainted Eros: A Model of Christian Syncretism», Catalan Review, 5: 1, pp. 79-94.
Cocozzella, Peter (1992), «Salient Trends in Ausiàs March Criticism: Toward a Holistic Approach», en Josep Maria Solà-Solé (ed.), Proceedings of the First Catalan Symposium (volume in memory of Paulí Bellet), Nova York, Peter Lang, pp. 29-56.
Cocozzella, Peter (1993), «Roques and Pageantry: Artifici as a Function of Joanot Martorell's Dramatic Text», en Tirant lo Blanc: Text and Context. Proceedings of the Second Catalan Symposium a Catholic University, Washington, D. C., oct. 1991, pp. 19-37.
Cocozzella, Peter (1995), «Ausiàs March's Imitatio Christi: The Metaphysics of the Lover's Passions», en Jeanette Beer, Ben Lawton & Patricia Hart (eds.), Romance Notes Annual 1994, West Lafayette, Indiana (USA), Purdue Research Foundation, pp. 428-433.
Cocozzella, Peter (1996), «Ausiàs and Garcilaso Revisited: Exploring Syncretic Lyricism», en Suzanne S. Hintz (ed.), Essays in Honor of Josep M. Solà-Solé. Linguistic and Literary Relations of Catalan and Castilian, Nova York / Berna, Peter Lang, pp. 219-234.
Cocozzella, Peter (1997), «Ausiàs March, herald del Renaixement a Espanya», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Ausiàs March: textos i contextos, Alacant/Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Bilioteca Sanchis Guarner, 37), pp. 73-88.
Cocozzella, Peter (2008), «From the perspective of a narcissistic lover: Joan Roís de Corella's Tragèdia de Caldesa », Catalan Review: 22, pp. 177-197. http://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=3115783
Cocozzella, Peter (2012), Text, Translation, and Critical Interpretation of Joan Rois de Corella's ‘Tragedia de Caldesa’, a Fifteenth-Century Spanish Tragedy of Gender Reversal: The Woman Dominates and Seduces Her Lover, Nova York, Edwin Mellen Press.
Coderch, Marion (2009), Ausiàs March, les dones i l'amor, València, Institució Alfons el Magnànim (Estudis Universitaris, 120).
Coderch, Marion (2010), «Lleixau a mi acomanat a amor (LIII, 30): L'amant, la dama i l'amor a la lírica d'Ausiàs March», en Ricard Bellveser (ed.), La poesia d'Ausiàs March i el seu temps, València, Institució Alfons el Magnànim, pp. 263-283.
Coderch, Marion (2014), «Amor i senyoria: dinàmiques de poder a la poesia d’Ausiàs March», eHumanista/IVITRA, 6, pp. 32-38.
Coleman, A. (1978), «The transfiguration of the Chivalric Novel», World Literatue Today, 52, pp. 24-30.
Colomer Pous, Eusebi (1988), «L'humanisme als Països Catalans: Sibiuda, Turmeda i Vives», Anuari de la Societat Catalana de Filosofia, 2, pp. 23-44.
Colomer, Eusebi (1989), «Pensament català medieval», en L’èpocamedieval a Catalunya. Cicle de conferències fet a la Institució cultural del CIC de Terrassa, curs 1980/1981, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Biblioteca Milà i Fontanals, 2). [Reed. amb modificacions i addicions: «Panorama general: de l’Escolàstica a l’Humanisme», en el seu El pensament als Països Catalans durant l’Edat Mitjana i el Renaixement, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans (Secció de Filosofia i Ciències Socials) / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997 (Scripta et Documenta, 54), pàgs. 11-84; per a March, vegeu les pàgs. 75-77.]
Colomer, Marco A. (2010), «Els cants de mort d’Ausiàs March en la versió de Vicent Mariner», en La poesia d’Ausiàs March i el seu temps, 2 vols, València, Institució Alfons el Magnànim, pp. 349-371.
Colomina, Jordi & Josep Martines (1992), «Una mica d'onomàstica del Tirant lo Blanc», en Lluís Gimeno Betí (ed.), Actes del Setzè Col·loqui General de la Societat d'Onomàstica (Castelló de la Plana, 1991), Castelló de la Plana, pp. 543-553.
Colón Domènech, Germà (1965), «Premiers échos de l'Ordre de la Jarretière», Zeitschrift für Romanische Philologie, 81, pp. 441-453. [Versió catalana en el seu La llengua catalana en el seus textos, 1, Barcelona, Curial, 1978, pàgs. 264-278.]
Colón Domènech, Germà (1970), «El nom de fonts del poeta Ausiàs March», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 46, pp. 161-214. [Reed. en el seu La llengua catalana en els seus textos, II, Barcelona, Curial, 1978, pàgs. 53-110.]
Colón Domènech, Germà (1981), «Contrastes léxicos en catalán, español e italiano a partir del Tirant lo Blanch», en Logos Semantikós. Studia Linguistica in honorem E. Coseriu (1921-1981), 3, Berlín / Nova York / Madrid, De Gruyter / Gredos, pp. 191-201. [Versió catalana en el seu, Problemes de la llengua a València i als seus voltants, València, Servei de Publicacions de la Universitat de València, 1987, pàgs. 103-115.]
Colón Domènech, Germà (1983), «Els vocabularis barcelonins d'Ausiàs March al segle XVI», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 6 (=Miscel·lània Pere Bohigas, 3), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 261-290. [Reed. en el seu Problemes de la llengua a València i als seus voltants, València, Servei de Publicacions de la Universitat de València, 1987, pàgs. 117-138.]
Colón Domènech, Germà (1985), «La Balada de la garsa i l'esmerla de Corella», en Estudis de llengua i literatura catalanes, 11 (=Miscel·lània A.M. Badia i Margarit, 3), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 157-178.
Colón Domènech, Germà (1987), «Mas no·u fa en orrupte (Ausiàs March, LV, 4)», en Romania ingeniosa. Festschrift für Prof. Dr. Gerold Hilty zum 60. Geburstag / Mélanges offerts à Prof. Dr. Gerold Hilty à l'occasion de son 60e anniversaire, Berna / Frankfurt del Main / París, Peter Lang, pp. 296-301.
Colón Domènech, Germà (1987), «La Balada de la garsa i l'esmerla de Corella», en Germà Colón Domènech (ed.), Problemes de la llengua a València i als seus voltants, València, Universitat de València, pp. 85-102.
Colón Domènech, Germà (1991), «La llengua a l'època del Tirant», en Germà Colón Domènech, Albert G. Hauf i Valls, Leopoldo Peñarroja Torrejón & Vicente Enrique y Tarancón (eds.), Literatura valenciana del segle XV, València, Consell Valencià de Cultura de la Generalitat Valenciana (Sèrie Minor, 6), pp. 9-35.
Colón Domènech, Germà (1993a), «Problemes lingüístics entorn del Tirant lo Blanc», en Actes del Symposion 'Tirant lo Blanc' (Barcelona, 1990), Barcelona, Quaderns Crema (Assaig, 14), pp. 223-259.
Colón Domènech, Germà (1993b), «Ressenya de Martí de Riquer, Aproximació al 'Tirant' (Barcelona, Quaderns Crema, 1990)», Zeitschrift für Romanische Philologie, 109: 5-6, pp. 616-618.
Colón Domènech, Germà (1993c), «¿Qué lengua habla Plaerdemavida en el Tirant?», en Literatura y bilingüismo. Homenaje a Pere Ramírez, Kassel, Reichenberger (Problemata Literaria, 15), pp. 19-27. [Traduït al català dins Germà Colón, Estudis de Filologia catalana i romànica, València / Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat (‘Biblioteca Sanchis Guarner’), 1997, pàgs. 3-13.]
Colón Domènech, Germà (1997), «Ausiàs March interpretat al segle XVI per Juan de Resa i Jorge de Montemayor», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Ausiàs March: textos i contextos, Alacant / Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Sanchis Guarner, 37), pp. 89-116.
Colón Domènech, Germà (1997), «Vellós en un passatge de l'Espill de Jaume Roig», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 35 (=Homenatge a Arthur Terry, 1), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Estudis de Llengua i Literatura Catalanes), pp. 51-64.
Colón Domènech, Germà (1998), «El manuscrit fantasma d’Ausiàs March», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 74: 1, pp. 341-344.
Colón Domènech, Germà (1999), «Una nota sobre la recepció d'Ausiàs March a l'estranger (segles XVI i XVII)», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Ausiàs March i el món cultural del segle XV, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (Symposia Philologica, 1), pp. 199-215.
Colón Domènech, Germà (1999), «Entre el Cartoixà de Corella i el Tirant», en Vicent Martines (ed.), Estudis sobre Joan Roís de Corella, Alcoi, Marfil (Col·lecció Universitas, 9), pp. 125-132.
Colón Domènech, Germà (2001), Les 'Regles d'esquivar vocables'. Autoria i entorn lingüístic, Barcelona, Societat Catalana de Llengua i Literatura (Treballs de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, 3).
Colón Domènech, Germà & Amadeu-J Soberanas (1985), «Els 'vocables escurs' d’Ausiàs March», en Panorama de la lexicografia catalana. De les gloses medievals a Pompeu Fabra, Barcelona, Enciclopedia Catalana (Biblioteca Universitària, 7), pp. 80-82. [2a ed. actualitzada: 1991.]
Comas, Antoni (1968), «Quatre influències de la literatura catalana medieval sobre la castellana de l’Edat Mitjana i del Renaixement», en el seu Assaigs sobre literatura catalana, Barcelona, Tàber (Col·lecció Centpeus, 3), pp. 23-43.
Comerma Vilanova, Josep (1923), «Poetes del segle XVè. Auziàs March», en el seu Història de la literatura catalana, Barcelona, Editorial Políglota, pp. 217-226.
Compagna Anna Maria (2014), «"Per lo hun costat dels murs de la ciutat, pres-lo, passejant,tan gran mal de costat" (Tirant lo Blanc, cap. 467): l’eroe imperfetto e la sua virtuosa debolezza», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 17, pp. 257-264.
Compagna Perrone Capano, Anna Maria (1998-99), «Vellesa i deterioració en Ausiàs March», Canelobre. Revista de l'Institut de Cultura 'Juan Gil-Albert', 39-40, pp. 45-56.
Compagna Perrone Capano, Anna Maria (1998a), «Il sogno marchiano di Joan Pujol», en Sogno e Scrittura nelle Culture Iberice. Atti del XVII Convegno (Milano 24-25-26 ottobre 1996), Roma, Bulzoni Editore, pp. 319-326.
Compagna Perrone Capano, Anna Maria (1998b), «Come denominamo la lingua della poesia catalana del ‘300 e ‘800», en Paolo Maninchedda (ed.), La Sardegna e la presenza catalana nel Mediterraneo. Atti del VI Congresso (III Internazionale) dell’Associazione Italiana di Studi Catalani (Cagliari 11-15 ottobre 1995), II, Càller, Cooperativa Universitaria Editrice Cagliaritana, pp. 149-178.
Company i Gimelo, Salvador (1999), «Ausiàs March, el ben desmesurat (notes a propòsit d'un temporal literari d'incomportable abast epistemològic)», Revista de Poética Medieval, 3, pp. 51-84.
Company, Ximo (1998), L'Europa d'Ausiàs March. Art, Cultura, Pensament, Gandia, Centre d'Estudis i Investigacions Alfons el Vell.
Concina, Chiara (2015), «Ancora sulla fortuna del Tirant in Italia (con alcune postille sulla traduzione di Lelio Manfredi)», en Anna Maria Babbi & Vicent-Josep Escartí (eds.), More about Tirant lo Blanc. From the sources to the tradition / Més sobre el Tirant lo Blanc. De les fonts a la tradició, Amsterdam, John Benjamins, pp. 119-138. [Silvia Millán, Ressenya de:Anna Maria Babbi & Vicent Josep Escartí (eds.), More about Tirant lo Blanc. From the sources to the tradition / Més sobre el Tirant lo Blanc. De les fonts a la tradició, Amsterdam, John Benjamins, 2015, pp. 399-402; p. 401.]
Cònsul, Isidor & Ferran Gadea i Gambús (1990a), Tirant lo Blanc. Guia de lectura, Barcelona, La Magrana.
Cònsul, Isidor & Ferran Gadea i Gambús (1990b), Tirant lo Blanc. Propostes didàctiques, Barcelona, Generalitat de Catalunya.
Coroleu, Alejandro (2009), «Printing sacred texts in Early Modern Barcelona (1480-1530)», Bulletin of Hispanic Studies, 86, pp. 743-750.
Coroleu, Alejandro (2009), «Printing sacred texts in Early Modern Barcelona (1480-1530)», Bulletin of Hispanic Studies, 86, pp. 743-750.
Coromines, Joan (1954), «Sobre l'estil i manera de Martí J. de Galba i el de Joanot Martorell», en Homenatge a Carles Riba en complir seixanta anys, Barcelona, Janés, pp. 168-184. [Reproduït en el seu Lleures i converses d'un filòleg, Barcelona, Club Editor (El Pi de les Tres Branques), 1971, pàgs. 363-378.]
Coromines, Joan (1965), «De com pronunciem el nom dels nostres personatges històrics: observacions d’un filòleg», Criterion, 26, pp. 49-68.
Coromines, Joan (1977), «Ha estat català assustar», en Joseph Gulsoy & Josep Maria Solà-Solé (eds.), Catalan Studies. Volume in Memory of Josephine de Boer, Barcelona, Borràs Edicions (Col·lecció Lacetània, 4), pp. 55-57.
Coronel Ramos, Marco Antonio (1995), «La fuente de la traducción latina de Ausiàs March realizada por Vicente Mariner (Turnoni, 1633)», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 71: 1, pp. 5-80.
Coronel Ramos, Marco Antonio (1996), «La modulación como método traductorio de Vicente Mariner: el caso de su traducción latina de la obra de Ausiàs March», en Ana María Aldama (ed.), De Roma al siglo XX. Actas del I Congreso de la Sociedad Española de Estudios Latinos, II, Madrid, UNED, pp. 677-687.
Coronel Ramos, Marco Antonio (1997), «L’Ausiàs llatí del segle XVII, problemes d'intel·lecció lèxica», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Ausiàs March: textos i contextos, Alacant/Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Sanchis Guarner, 37), pp. 117-154.
Coronel Ramos, Marco Antonio (1998-99), «Una cala en l’Ausiàs March barroc de l’humanista Vicent Mariner», Canelobre. Revista de l'Institut de Cultura 'Juan Gil-Albert', 39-40, pp. 191-200.
Coronel Ramos, Marco Antonio (2010), «Els cants de mort d'Ausiàs March en la versió de Vicent Mariner», en Ricard Bellveser (ed.), La poesia d'Ausiàs March i el seu temps, València, Institució Alfons el Magnànim, pp. 349-371.
Coronel Ramos, Marco Antonio (2014), «Ressenya de López Quiles / Puig Gisbert 2014», Scripta. Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, 4, pp. 286-288.
Cortadellas, Anna (1990), «Sobre certes afinitats temàtiques entre el Tirant lo Blanc i el Romancer», Revista de Catalunya, 46, (novembre), pp. 145-151.
Cortés, Josepa & Vicent Pons (1993), «La biblioteca jurídica de Jaume d'Eixarc (1479)», Saitabi, 43, pp. 182-194.
Cortijo Ocaña, Antonio (2013), «The Tragedy of Caldesa. Religious Parody or Courtly Mockery?», en Antonio Cortijo Ocaña & Vicent Martines (eds.), Multilingual Joan Roís de Corella. The Relevance of a Fifteenth-Century Classic of the Crown of Aragon / Joan Roís de Corella Multilingüe. La importància d’un clàssic de la Corona d’Aragó del segle XV, Santa Bárbara, Publications of eHumanista, pp. 11-26.
Cortijo Ocaña, Antonio (2014), «Amores humanos, amores divinos. La Vita Christi de sor Isabel de Villena», Scripta. Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, 4 (desembre), pp. 11-30.
Cortijo Ocaña, Antonio (2016), «Sor Isabel de Villena: de la religio amoris al amor religionis», Mirabilia Journal, 22, pp. 1-29.
Cortijo Ocaña, Antonio (2016), «Sor Isabel de Villena: de la religio amoris al amor religionis», Mirabilia Journal, 22, pp. 1-29.
Cortijo Ocaña, Antonio & Vicent Martines (eds.) (2013), Multilingual Joan Roís de Corella.The Relevance of a Fifteenth-Century Classic of the Crown of Aragon / Joan Roís de Corella Multilingüe. La importància d’un clàssic de la Corona d’Aragó del segle XV, Santa Bárbara, Publications of eHumanista.
Cossío, José María (1932), «De Ausiàs March y Bartolomé Argensola», Revista de Filología Española, 19, pp. 187-188.
Costa i Sarió, Josep Ramon (1978), Ausiàs March i el seu 'Cant Espiritual'. Assaig d'aproximació, introducció de Josep Piera, pròleg de Felip G. Perles Martí, Gandia, Publicacions de l'Institut Duc Reial Alfons el Vell. [2a ed. ampliada: 1981.]
Costa i Sarió, Josep Ramon (1997), «En torno a Ausiàs March (Introducción a su obra)», Iglesia en Valencia, 478, (15 de juny), p. 12.
Costa-Reus, Marie-Noëlle (1997), «À propos d'un ichtyonyme fantôme dans le Spill», 101: 1, pp. 155-166.
Costa-Reus, Marie-Noëlle (2000), «La traduction castillane inédite duSpill (1460) de Jaume Roig, par Joaquín Serrano Cañete (Valence 1832-1892)», en Georges Martin (ed.), Ausiàs March (1400-1459). Premier poète en langue catalane, París, Séminaire d'études médiévales hispaniques de l'Université de Paris 13 - Klincksieck (Col. Annexes des Cahiers de linguistique hispanique médiévale, 14).
Costa-Reus, Marie-Noëlle (2001), «Els tempteigs de Llorenç Matheu i Sanç, traductor en castellà de l'Spill de Jaume Roig», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 31, pp. 89-99.
Costa-Reus, Marie-Noëlle (2005-2006), «Oportunitats desaprofitades i noves perspectives de divulgació a França per a l’Spill de Jaume Roig», Revue d’Études Catalanes, 8-9, pp. 89-105.
Costa-Reus, Marie-Noëlle (2008), «El Libro de los Consejos (1665) de Lorenzo Matheu y Sanz, traducció castellana en vers de l’Espill (1460) de Jaume Roig», en Emili Casanova Herrero & Jaume Buigues (eds.), En el món de sant Vicent Ferrer, Teulada / València, Denes.
Courcelles, Dominique de (1991), «Tirant lo Blanc "le meilleur roman du monde": écriture et impression d'un roman de chevalerie en Catalogne après la disparition de l'empire chrétien d'Orient», Journal of Medieval and Renaissance Studies, 21: 1, pp. 103-128.
Courcelles, Dominique de (1997), «Le retour en Occident après la perte de l'empire chrétien d'Orient: Un parcours au masculin et au fémenin dans Tirant lo Blanc», en Jean Marie Barberà (ed.), Actes del Col·loqui Internacional 'Tirant lo Blanc' (Ais de Provença, 21-22 d'octubre de 1994). Estudis crítics sobre 'Tirant lo Blanc' i el seu context, Barcelona, Centre Aixoix de Recherches Hispaniques / Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 182), pp. 111-121.
Courcelles, Dominique de (2000), «Les Cants de mort d’Ausiàs March», en Georges Martin & Marie-Claire Zimmermann (eds.), Ausiàs March (1400-1459). Premier poète en langue catalane, París, Publications du Séminaire d’Études Médiévales Hispaniques de la Université Paris 13 (Annexes des Cahiers de lingüistique hispanique médiévale, 14), pp. 92-103.
Courcelles, Dominique de (2000), En mémoire d'elle et en mémoire du sang: la 'Vita Christi' de Sor Isabel de Villena, abbesse des clarisses de Valence au XVe siècle (CD/DVD - Rom).
Courcelles, Dominique de (2001), «Traduire et citer les Évangiles en Catalogne a la fin du XVe siècle: quelques enjeux de la traduction et de la citation dans la Vita Christi de sor Isabel de Villena», en Tomàs Martínez Romero & Roxana Recio (eds.), Essays on Medieval Translation in the Iberian Peninsula, Castelló - Omaha, Publicacions de la Universitat Jaume I - Creighton University, pp. 173-190.
Courcelles, Dominique de (2010), «De l'élaboration d'un "je" poétique dans la première moitié du XVè siècle. Essai de littératura comparée: Ausiàs March entre Charles d'Orléans et François Villon», en Ricard Bellveser (ed.), La poesia d'Ausiàs March i el seu temps, València, Institució Alfons el Magnànim, pp. 311-325.
Crawford, J. P. W. (1916a), «Notes on the Poetry of Hernando de Acuña», The Romanic Review, 7, 3, (juliol-setembre), pp. 314-327. [Per a la influència d’Ausiàs March, vegeu pàgs. 325-26.]
Crawford, J. P. W. (1916b), «Notes on the Sonnets in the Spanish Cancionero general de 1554», The Romanic Review, 7: 3, (juliol-setembre), pp. 328-337.
Criado López-Picazo, Miryam (2016), «La narración como vehículo de cohesión grupal: aprendizaje experiencial, experiencia colectiva y sublimación en la Vita Christi de Isabel de Villena», Mirabilia Journal, 22, pp. 78-95.
Criado López-Picazo, Miryam (2016), «La narración como vehículo de cohesión grupal: aprendizaje experiencial, experiencia colectiva y sublimación en la Vita Christi de Isabel de Villena», Mirabilia Journal, 22, pp. 78-95.
Cruells, Manuel (1947), «L'element femení en la poesia d'Auziàs March», Antologia dels fets, les idees, els homes d'Occident, 1: 2, pp. 31-33.
Cuenca i Almenar, Salvador (2005), «El seny contra l'enteniment al poema 4 d'Ausiàs March», Llengua & Literatura, 16, pp. 33-35.
Cuenca i Almenar, Salvador (2008), «La fantasia i el poema 18 d’Ausiàs March», Llengua & Literatura, 19, pp. 27-47.
Cutting, Helen Frances (1933), Realistic Elements in 'Tirant lo Blanc', Chicago (Illinois), University of Chicago: Department of Romance Languages. [Tesi Master of Arts.]
D'Ontalvilla, L. [veg. Pasqual Boronat] (1897), «Mossèn Johan Roiç de Corella: ensaig crítich», Revista de Catalunya, 1, pp. 113-118, 166-173, 193-204 i 148-261.
Dagenais, John (2008), «Carré, Antònia, ed. Espill. By Jaume Roig. Barcelona: Quaderns Crema, 2006. 891 pp», Catalan Review, 22, pp. 361-363.
Dangler, Jean (1998), «Motherhood and Pain in Villena's Vita Christi and Roig's Spill», La Corònica. A Journal of Medieval Spanish Language and Literature, 27: 1, pp. 99-113.
Dangler, Jean (2001), «Marriage and Well-Being in Jaume Roig’s Spill», Catalan Review, 15: 2, pp. 35-47.
Dangler, Jean (2003), «Abject pilgrimage and healing in Jaume Roig’s Spill», Dynamis, 23, pp. 167-191.
Daniels, M. C. (1977), The Function of Humor in the Spanish Romances of Chivalry (1300-1551) , Dissertations, Harvard.
Dauster, Frank (1980), «Pantaleón and Tirant: points of contact», Hispanic Review, 48, pp. 269-285.
DD AA, Rialc. Repertorio informatizzato dell'antica lirica catalana, en Costanzo Di Girolamo (ed.), 1999-2000 (Pàgina web / Fòrum). http:// www.rialc.unina.it
DD AA (1959), «Suplement del 27 de febrer: Valencia. Suplemento dedicado a sus hombres, a su historia y a su tierra: Ausiàs March. V centenario de su muerte», Levante.
DD AA (1959), Homenaje a Ausiàs March con motivo del V centenario de su muerte, Barcelona, INEM Ausiàs March.
DD AA (1970), Inventario general de manuscritos de la Biblioteca Nacional, IX, Madrid, Servicio de Publicaciones de la Dirección General de Archivos y Bibliotecas del Ministerio de Educación y Ciencia. [Conté descripció dels mss. 2825 a 3026.]
DD AA (1984), Inventario general de manuscritos de la Biblioteca Nacional, X, Madrid, Servicio de Publicaciones de la Dirección General de Archivos y Bibliotecas del Ministerio de Educación y Ciencia.
DD AA (1991), Lletra de canvi, 34 = Número monogràfic sobre el 'Tirant lo Blanc'. [Amb articles de J. E. Ruiz Domènec, A. Hauf, I. Cònsul, A. M. Espadaler, J. Chiner i J. Villalmanzo, J. Villalmanzo i J.J. Chiner Gimeno, C. Miralles, R. Mérida Jiménez i J. Bargalló Valls.].]
DD AA (1997), Abalorio. Revista de Creación, 24-25. [Monogràfic Ausias March, coordinat per Antoni Gómez.]
DD AA (1997), Afers. Fulls de recerca i pensament, 26. [Monogràfic Per entendre Ausiàs March, coordinat per Marie-Claire Zimmermann.]
DD AA (1997), «Ausiàs March (1397-1997): sis-cents anys del naixement», Avui. Suplement de Cultura, (23 d'abril). [Suplement.]
DD AA (1997), Mètode. Revista de difusió de la investigació de la Universitat de València, 16 (Monogràfic Ausiàs March, tradició i modernitat), València, Universitat de València.
DD AA (1997), «Ausiàs March, tradició i modernitat», Mètode. Revista de difusió de la investigació de la Universitat de València, 16 = monogràfic, pp. 13-27.
DD AA (1997), «Per entendre Ausiàs March», Afers. Fulls de recerca i pensament, 26 = monogràfic. [Coordinat per Marie-Claire Zimmermann. Amb treballs de Marie-Claire Zimmermann, Lola Badia, Pau Viciano, Xavier Dilla, Miquel Renido, Robert Archer, Arthur Terry, Vicent Martines, Gabriel Garcia Frasquet.]
DD AA (1997), «Ausias March», Abalorio. Revista de Creación (24-25 = monogràfics). [Coordinat per Antoni Gómez.]
DD AA (1997-98), Ausiàs March estudis, 2 vols., València, Xavier Boronat Editor.
DD AA (1997a), Ausiàs March i el seu temps, València, Conselleria de Presidència de la Generalitat Valenciana / Direcció General de Promoció Cultural, Museus i Belles Arts de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana. [Pròleg d’Eduard Mira.]
DD AA (1997b), «Ausiàs March, cinc-cents anys», Serra d'Or, 448, pp. 73-75.
DD AA (1998), Els March, cavallers i poetes al castell d'Eramprunyà, Gavà, Secció d'Història Local del Museu de Gavà.
DD AA (1998), «Lectures d'Ausiàs March (15 de gener-10 de desembre de 1997)», Lectures (València). [Introducció d'Albert G. Hauf.]
DD AA (1998-1999), «Estudis sobre Ausiàs March», Canelobre. Revista de l’Institut de Cultura «Juan Gil-Albert».
DD AA (1998-99), Canelobre. Revista de l'Institut de Cultura 'Juan Gil-Albert', 39-40. [Estudis sobre Ausiàs March, coordinat per Vicent Martines.]
DD AA (1999), Ausiàs March (Madrid, Biblioteca Nacional, 13 mayo-27 junio 1999), València, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.
DD AA (2010), La poesia d’Ausiàs March i el seu temps, 2 vols., València, Institució Alfons el Magnànim.
DD AA (2014), Joan Roís de Corella i el seu món, ed. d'Antoni Ferrando Francés, València, Institució Alfons el Magnànim.
DD AA (febrer 1989), «Núm. monogràfic dedicat al Tirant», Saó.
De Benedetto, Nancy (2015), «Re-visione dell’aspetto di Carmesina nell’ultima traduzione italiana del Tirant lo Blanc», eHumanista/IVITRA, 8, pp. 240-250.
Delhaye, Philippe (1951), «Le dossier anti-matrimonial de l’Adversus Jovinianum et son influence sur quelques escrits latins du XIIe siècle», Mediaeval Studies, 13, pp. 65-86.
Denk, Otto (1893), Einführung in die Geschichte der altcatalanischen Litteratur von deren Anfängen bis zum 18. Jahrhundert : mit vielen Proben, bibliographisch-litterarisch- kritischen Noten und einem Glossar , München, Münchner Handelsdruckerei & Verlagsanstalt M. Poessl.
Denk, V. M. Otto (1893), «Ausias March», en Einführung in die Geschichte der altcatalanischen Litteratur von deren Anfängen bis zum 18 Jarhundert, Munic, München Handelsdruckerei / Verlagsastalt M. Poessl, pp. 367-389.
Deyermond, Alan D. (1991), «From 'gran nau'to 'aspra costa': Imagery, Semantics and Argument in Ausias March's poem 2», en Karl-Hermann Körner & Günter Zimmermann (eds.), Homenaje a Hans Flasche: Festchrift zum 80 Geburstag, Stuttgart, Franz Steiner Verlag, pp. 485-498. [Versió catalana: «De 'gran nau' a 'aspra costa': imagenería, semántica y argumentos en el poema 2 de Ausiàs March», en Alan Deyermond, Poesía de cancionero del siglo XV. Estudios seleccionados, ed. a cura de Rafael Beltrán, José Luís Canet i Marta Haro, València, Universitat de València (Col·lecció Honoris Causa), 2007, pàgs. 79-93.]
Deyermond, Alan D. (1993), «Las imágenes del bestiario en la poesía de Joan Roís de Corella», en José Romera, A. Lorente & A. M. Freire (eds.), Ex Libris. Homenaje al profesor José Fradejas Lebrero, 1, Madrid, Dept. de Literatura Española y Teoría de la Literatura, UNED, pp. 95-106. [Reeditat en Alan Deyermond, Poesía de cancionero del siglo XV. Estudios seleccionados, ed. a cura de Rafael Beltrán, José Luis Canet i Marta Haro, València, Universitat de València, 2007, pp. 95-117.]
Deyermond, Alan D. (1999), «Ausiàs March en inglés», en Juan Paredes Núñez & Eva Muñoz Raya (eds.), Traducir la Edad Media. La traducción de la literatura medieval románica, Granada, Universidad de Granada, pp. 267-294. [Reed. en el seu Poesía de cancionero del siglo XV. Estudios seleccionados, ed. a cura de Rafael Beltrán, José Luís Canet i Marta Haro, València, Universitat de València (Col·lecció Honoris Causa), 2007, pàgs. 95-117.]
Deyermond, Alan D. (2007), «Las imágenes del bestiario en la poesía de Joan Roís de Corella», en Alan D. Deyermond (ed.), Poesía de cancionero del siglo XV, València, Universitat de València, pp. 119-131. [Reedició de Deyermond 1993, inclosa en aquest llibre que recull diversos treballs d'aquest autor, replegats per R. Beltrán, J.L. Canet i M. Haro.]
Di Girolamo, Costanzo (1972-95), Concordanza delle poesie di Ausiàs March. [Fetes en col·laboració amb el CNUCE de Pisa i l’Opera del Vocabulario della Crusca de Florència.]
Di Girolamo, Costanzo (1977), «Ausiàs March and the Troubadour Poetic Code», en Joseph Gulsoy & Josep Maria Solà-Solé (eds.), Catalan Studies. Volume in memory of Josephine de Boer, Barcelona, Borràs (Lacetania, 4), pp. 223-237. [Aquest article és una versió modificada de la primera part de la tesi en Filologia Romànica que l'autor va presentar a la Universitat de Nàpols el 1970..]
Di Girolamo, Costanzo (1996), «Medievalisme i modernitat d'Ausiàs Marc», Els Marges, 57, pp. 5-13.
Di Girolamo, Costanzo (1997a), «Ausiàs March i la tradició occitana», Avui. Suplement de cultura, Suplement 'Ausiàs March (1397-1997): Sis-cents anys del naixement', (23 de maig), pp. 38-42.
Di Girolamo, Costanzo (1997b), «La poesia d'Ausiàs March», L'Alguer. Periòdic de Cultura i Informació, 53, (juliol-agost), pp. 10-16.
Di Girolamo, Costanzo (1997c), «Tradurre Ausiàs March», Llengua & Literatura, 8, pp. 369-400.
Di Girolamo, Costanzo (1998-99), «El cançoner d'Ausiàs March», Canelobre. Revista de l'Institut de Cultura 'Juan Gil-Albert', 39-40, pp. 69-76.
Di Girolamo, Costanzo (1998a), «No em fall record del temps tan delitós (XXV). Lectura del poema XXV d'Ausiàs March», en Lectures d’Ausiàs March. 15 de gener - 10 de desembre de 1997, València, Fundació Bancaixa, pp. 63-82.
Di Girolamo, Costanzo (1998b), «Ausiàs March e le donne», Belfagor, 53, pp. 297-307. [Trad. espanyola: «Ausiàs March y las mujeres», en Georges Martin i Marie-Claire Zimmermann (eds.), Ausiàs March (1400-1459). Premier poète en langue catalane, París, Publications du Séminaire d’Études Médiévales Hispaniques de la Université Paris 13 (Annexes des Cahiers de lingüistique hispanique médiévale, 14), 2000, pàgs. 105-113.]
Di Girolamo, Costanzo (1999a), «Il Canzoniere di Ausiàs March», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Ausiàs March i el món cultural del segle XV, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (Symposia Philologica, 1), pp. 45-58.
Di Girolamo, Costanzo (1999b), «Una nuova edizione di Ausiàs March», Medioevo Romanzo, 23, pp. 121-144.
Di Girolamo, Costanzo (2000), «Ausiàs March y las mujeres», en Georges Martin & Marie-Claire Zimmermann (eds.), Ausiàs March (1400-1459). Premier poète en langue catalane, París, Publications du Séminaire d’Études Médiévales Hispaniques de la Université Paris 13 (Annexes des Cahiers de lingüistique hispanique médiévale, 14), pp. 105-113.
Di Girolamo, Costanzo (2000), Rialc. Repertorio informatizzato dell'antica lirica catalana (Pàgina web / Fòrum). http://www.rialc.unina.it
Di Girolamo, Costanzo (2002), «Canti di penitenza da Stronski a Ausiàs March», Cultura Neolatina, 62: 3-4, pp. 191-209.
Di Girolamo, Costanzo & Donatella Siviero (1991), «L'amore nel Tirant lo Blanch», Belfagor, 46: 3, pp. 275-295.
Di Girolamo, Costanzo & Donatella Siviero (1999), «Da Orange a Beniarjó (passando per Firenze). Un'interpretazione degli estramps catalani», Revue d'Études Catalanes, 2, pp. 81-96.
Díaz-Valenzuela, Octavio (1933), «Sobre el pasaje más oscuro del Quijote», Hispania, 16, pp. 49-53.
Dilla, Xavier (1991), «Arquer no sé que tres ocells plagàs / ab un sol colp. Sobre una antología reciente de Ausiàs March», Revista de Literatura Medieval, 3, pp. 65-76.
Dilla, Xavier (1993a), La construcció del cançoner d'Ausiàs March, Universitat de Barcelona.
Dilla, Xavier (1993b), «Lo detardar no veda lo venir. Cap a una lectura d'Ausiàs March», en Actas do IV Congresso da Associação Hispanica de Literatura Medieval, 3, Lisboa, Cosmos, pp. 11-16.
Dilla, Xavier (1994), «El manuscrit E d'Ausiàs March: ordre alfabètic o re-imaginació?», en Carlos Romero Muñoz & Rossend Arqués (eds.), La cultura catalana tra l'Umanesimo e il Barocco. Atti del V Convegno dell'Associazione Italiana di Studi Catalani (Venezia, 24-27 marzo 1992), Pàdua, Editoriale Programma, pp. 219-228.
Dilla, Xavier (1997a), Guia de lectura d’Ausiàs March, Barcelona (Les Naus d’Empúries, sèrie general, 18).
Dilla, Xavier (1997b), «Temporalitat i formes cançoneresques en la poesia d'Ausiàs Marc», Afers. Fulls de recerca i pensament, 26, pp. 47-67.
Dilla, Xavier (1998-99), «Fortuna dels poemes. Tres notes sobre la poesia d'Ausiàs March», Canelobre. Revista de l'Institut de Cultura 'Juan Gil-Albert', 39-40, pp. 57-68.
Dilla, Xavier (1998a), «Tres elements i una dona. Lectura del poema 47 d'Ausiàs March (a la vista del 46)», en Lectures d’Ausiàs March, València, Fundació Bancaixa, pp. 157-178.
Dilla, Xavier (1998b), «Edició crítica del poema I d’Ausiàs March», en Edición y anotación de texto. Actas del Congreso de Jóvenes Filólogos (A Coruña, 25-28 de septiembre de 1996), 1, A Coruña, Universidade da Coruña, pp. 215-228.
Dilla, Xavier (2000a), En passats escrits. Una lectura de la poesia d’Ausiàs March, Barcelona, Empúries (Biblioteca Universal, 134).
Dilla, Xavier (2000b), «L’amant mesquí. Notes sobre el poema 102 d’Ausiàs March», en Georges Martin & Marie-Claire Zimmermann (eds.), Ausiàs March (1400-1459). Premier poète en langue catalane, París, Publication du Séminaire d’Études Médiévales Hispaniques de la Université Paris 13 (Annexes des Cahiers de lingüistique hispanique médiévale, 14), pp. 183-195.
Dolç, Miquel (1959a), «Ausiàs March, poeta mediterrani», Revista Valenciana de Filología, 6: 1, pp. 35-54. [Reed. en el seu Estudis de crítica literària. De Ramon Llull a Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàgs. 56-80.]
Dolç, Miquel (1959b), «Ausiàs March y Alfonso el Magnánimo», Las Provincias, (1 de març), p. 13.
Dolç, Miquel (1959c), «La dona en Ausiàs March», Ponent, 11, pp. 4-11.
Dolç, Miquel (1994), «Metàfores clàssiques en Bernat Metge i Roís de Corella», en M.C. Bosch (ed.), Estudis de crítica literària de Ramon Llull a Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Palma-Barcelona, Universitat de les Illes Balears - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 81-112.
Domínguez Bordona, Jesús (1931), Catálogo de los manuscritos catalanes de la Biblioteca Nacional, Madrid, Biblioteca Nacional. [Per als mss. D i E d’Ausiàs March, vegeu, respectivament, les pàgs. 40-41 i 44-45.]
Duffell, Martin J. (1994), «The Metrics of Ausias March in a European Context», Medium Aevum, 63, pp. 287-300.
Duran i Sanpere, Agustí (1962), «Els Ausiàs March de Montcortés», Estudis Romànics, 11, pp. 145-160.
Duran i Tort, Carola (1990-1991), «Aspectes jurídics en un fragment de l'Espill de Jaume Roig», Llengua & Literatura, 4, pp. 423-432.
Durán, Armando (1973), Estructura y técnicas de la novela sentimental y caballeresca, Madrid, Gredos.
Duran, Eulàlia (1991), «La defensa de la pròpia tradició davant d’Itàlia al segle XVI», en Antoni Ferrando Francés & Albert G. Hauf i Valls (eds.), Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de llengua i literatura, 3, Barcelona, Departament de Filologia Catalana (Universitat de València) / Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes / Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 94), pp. 241-265.
Duran, Eulàlia (1997), «La valoració renaixentista d'Ausiàs March», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 35 (Homenatge a Arthur Terry, 1), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 93-108.
Duran, Manuel (1993), «Tirant lo Blanc and Some Modern Theories of the Novel», en 'Tirant lo Blanc': Text and Context. Proceedings of the Second Catalan Symposium a Catholic University, Washington, D. C., oct. 1991, Nova York, Peter Lang, pp. 39-69.
Eberenz, Rolf (1982), «Diàleg i llenguatge col·loquial al Tirant lo Blanc», en Luis López Molina (ed.), Miscelánea de estudios hispánicos. Homenaje de los hispanistas de Suiza a Ramón Sugranyes de Franch, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 55-67.
Eisenberg, Daniel (1973), «Pero Pérez the Priest and his comment on Tirant lo Blanch», Modern Language Notes, 88, pp. 321-330. [Reproduït en el seu Romances of Chivalry in the Spanish Golden Age, Newark (Delaware), Juan de la Cuesta (Documentación Cervantina, 3), pàgs. 147-158.]
Enrique y Tarancón, Vicente (1991), «Tirant lo Blanch y los ideales de la época», en Germà Colón Domènech (ed.), Literatura valenciana del segle XV, València, Consell Valencià de Cultura de la Generalitat Valenciana (Sèrie Minor, 6), pp. 67-90.
Ensenyat, Gabriel (1998-99), «Els primers estudis sobre Ausiàs March: Josep Maria Quadrado», Canelobre. Revista de l'Institut de Cultura 'Juan Gil-Albert', 39-40, pp. 77-90.
Entwistle, William J. (1922), «The Spanish Mandeville», Modern Language Notes, 17, pp. 251-257.
Entwistle, William J. (1927), «Observacions sobre la dedicatòria i primera part del Tirant lo Blanc», Revista de Catalunya, 7, pp. 381-398.
Entwistle, William J. (1949-1950), «Tirant lo Blanch and the Social Order of the End of the Fifteenth Century», Estudis Romànics, 2, pp. 149-164.
Escartí Vicent J. (2016), Mirabilia Journal, 22, pp. 57-76.
Escartí, Vicent-Josep (1993), «Llegir Tirant lo Blanch, cinc-cents anys després», La Rella (Elx), 9, pp. 71-81.
Escartí, Vicent-Josep (1997a), «El deute valencià amb Ausiàs March. Convé recuperar el temps perdut per a un poeta amb escasses edicions a València», El País. Quadern, (29 de maig), p. 2.
Escartí, Vicent-Josep (1997b), «Nota sobre l'interés per Ausiàs March al segle XVI. L'Ausiàs llatí del segle XVII, problemes d'intel·lecció lèxica», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Ausiàs March: textos i contextos, Alacant/Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Sanchis Guarner, 37), pp. 155-172.
Escartí, Vicent-Josep (1997c), «Les edicions de l’obra d’Ausiàs March al segle XVI», Abalorio. Revista de Creación, 24-25, pp. 33-36.
Escartí, Vicent-Josep (1997d), «Ausiàs March a la València del segle XVI», Saó, 22: 210, (setembre), pp. 22-23.
Escartí, Vicent-Josep (1999), «Encara sobre València i Ausiàs March al segle XVI», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Ausiàs March i el món cultural del segle XV, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (Symposia Philologica, 1), pp. 173-197.
Escartí, Vicent-Josep (2010), «Les edicions cinccentistes d'Ausiàs March. La via d'accés a Castella», en Ricard Bellveser (ed.), La poesia d'Ausiàs March i el seu temps, València, Institució Alfons el Magnànim, pp. 285-310.
Escartí, Vicent-Josep (2010), «Tirant lo Blanch, Cervantes i més enllà: Breu història d'una novel·la de cavalleries», eHumanista, 16 (= El dominio del caballero: nuevas lecturas del género caballeresco áureo [Homenaje a Francisco López Estrada]), pp. 240-267. http://www.ehumanista.ucsb.edu/volumes/volume_16/post/2%20articles/13%20ehumanista%2016.Vicent_Josep_Escarti.pdf
Escartí, Vicent-Josep (2011), «Les lectures de Joanot Martorell», en Vicent Martines (ed.), 'Tirant lo Blanch' poliglota (1511-2011): cinc-cents anys de traduccions i estudis, Gandia, IMAB / Ajuntament de Gandia / Editorial Marfil, pp. 31-36.
Escartí, Vicent-Josep (2013), «La posteritat de l’obra de Corella: de l’èxit a l’oblit i del rebuig a l’admiració», Afers. Fulls de recerca i pensament, XXVIII: 76, pp. 759-774.
Escartí, Vicent-Josep (2014), «Ressenya d’Abel Soler, El corsari Jaume de Vilaragut i la donzella Carmesina. El cavaller que inspirà el “Tirant lo Blanc”, 2 vols. (València, Institució Alfons el Magnànim, 2013)», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 17, pp. 288-289.
Escartí, Vicent-Josep (2015), «La scrittura nel Tirant lo Blanch: Usi e rappresentazione», en Anna Maria Babbi & Vicent-Josep Escartí (eds.), More about Tirant lo Blanc. From the sources to the tradition / Més sobre el Tirant lo Blanc. De les fonts a la tradició, Amsterdam, John Benjamins, pp. 53-68. [Silvia Millán, Ressenya deAnna Maria Babbi & Vicent Josep Escartí (eds.), More about Tirant lo Blanc. From the sources to the tradition / Més sobre el Tirant lo Blanc. De les fonts a la tradició, Amsterdam, John Benjamins, 2015, pp. 399-402; p. 400.]
Escartí, Vicent-Josep (2016), «Sobre la voluntad didáctica en la obra de sor Isabel de Villena», Mirabilia Journal, 22, pp. 57-76.
Escolano, Gaspar (1611), Decada primera de la historia de la insigne, y Coronada Ciudad y Reino de Valencia, València, Pedro Patricio Mey. [Per a Ausiàs March, vegeu les cols. 1698-1699. Edició facsímil en 6 vols.: València, Universidad de Valencia: Departamento de Historia Moderna, 1972 (Monografías y Fuentes, 6, 1-6).]
Escribano Sánchez, Federico (1955-1956), «El sentido cervantino del ataque contra los libros de caballería», Anales Cervantinos, 5, pp. 19-40.
Escrivà i Caudell, Vicent (1978), «Jaume Roig: cinc-cents anys d'Espill», Serra d'Or, pp. 83-84.
Escrivà i Caudell, Vicent (1979), «Un article sobre l'Espill de Jaume Roig», Cairell, 50, pp. 43-44.
Escrivà i Caudell, Vicent (1979-80), «Del brau d'Ausiàs March a l'animologia poètica valenciana actual», Cairell, 1, (novembre de 1979), pp. 38-42.
Escrivà i Caudell, Vicent (1985), «Gènesi, praxi i destrucció de la novel·la cavalleresca al País Valencià», L'Espill, 21, pp. 23-46.
Escrivà i Caudell, Vicent (1986), «La Brama dels llauradors és un protomodel dels col·loquis?», en Homenatge dels escriptors al professor Manuel Sanchis Guarner, València, Generalitat Valenciana, pp. 77-92.
Escrivà i Caudell, Vicent (1991), «Ausiàs March, senyor de la paraula», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 22 (=Miscel·lània Jordi Carbonell, 1), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 9-26.
Escrivà i Caudell, Vicent (1992), «Els refranys en el Tirant lo Blanc», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 24 (=Miscel·lània Jordi Carbonell, 4), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 21-42.
Espadaler, Anton M. (1984a), «Ausiàs March», en Història de la literatura catalana, 2, Barcelona, Edicions 62 / Orbis, pp. 105-116.
Espadaler, Anton M. (1984b), «Història de l'ull: don Joan a l'obra d'Ausiàs March», Quaderns Crema, 8, pp. 37-51.
Espadaler, Anton M. (1985a), «Axí com cell qui·n lo somni·s delita. Una proposta de lectura», en Narcís Garolera (ed.), Anàlisis i comentaris de textos literaris catalans, 3, Barcelona, Curial (Manuals Curial, 8), pp. 62-72.
Espadaler, Anton M. (1985b), «Sobre el poema XXIII d'Ausiàs March», en Homenatge a Antoni Comas, Universitat de Barcelona, pp. 121-131. [Reed en Narcís Garolera (ed.), Textos literaris catalans. Lectures i interpretacions, 1, Barcelona, Columna, pàgs. 73-86.]
Espadaler, Anton M. (1986), Una reina per a Curial, Barcelona, Quaderns Crema.
Espadaler, Anton M. (1990a), «El 'Tirant' i la llibertat», Circulart, 21, pp. 12-13.
Espadaler, Anton M. (1990b), «Les pomes del paradís», Cultura (Barcelona, Dept. de Cultura de la Generalitat de Catalunya) (Barcelona), 11 (='Tirant lo Blanc', cinc-cents anys), pp. 24-27.
Espadaler, Anton M. (1990c), «The readers's defeat», Catalan Writing, 5, pp. 49-50.
Espadaler, Anton M. (1991), «'A mi dien Tirant lo Blanc'. Una reflexió sobre el nom del protagonista», Lletra de canvi, 34, pp. 21-27.
Espadaler, Anton M. (1992a), «Una presentación del Tirant lo Blanc», Revista de Filología Románica, 9, pp. 161-166.
Espadaler, Anton M. (1992b), «Josep Carner i el Tirant lo Blanc», Catalan Review, 6: 1-2, pp. 393-399.
Espadaler, Anton M. (1993), «Ausiàs March», en el seu Història de la literatura catalana, Barcelona, Barcanova (Barcanova Educació, 5), pp. 81-88.
Espadaler, Anton M. (1993), «Paraula de Joanot Martorell: sobre els principis estètics del Tirant lo Blanc», en Actes del Symposion 'Tirant lo Blanc' (Barcelona, 1990), Barcelona, Quaderns Crema (Assaig, 14), pp. 261-272.
Espadaler, Anton M. (1995), «Ausiàs March», en Jordi Llovet (ed.), Lecciones de literatura universal, siglos XII a XX, Madrid, Institut d'Humanitats de Barcelona / Ajuntament de Girona / Cátedra, pp. 133-140.
Espadaler, Anton M. (1995a), «La novela catalana del siglo XV», en Jordi Llovet (ed.), Lecciones de literatura universal, Madrid, Cátedra, pp. 155-160.
Espadaler, Anton M. (1995b), «Piezas para construir Tirant», en Juan Paredes Núñez (ed.), Estudios sobre el 'Tirant lo Blanc', Granada, Universidad de Granada (Monográfica. Crítica Literaria), pp. 59-74.
Espadaler, Anton M. (1997), «Els dimecres d’Ausiàs March. A propòsit deLectures d’Ausiàs March 1997», Mètode. Revista de difusió de la investigació de la Universitat de València, 16, pp. 26-27.
Espadaler, Anton M. (1997a), «Predecessors catalans i continuadors europeus del cant V de l'Orlando Furioso », Quaderns d'Italià, 2, pp. 149-158.
Espadaler, Anton M. (1997b), «Milícia i sexualitat a la part anglesa del Tirant», Anuari de Filologia, 20: secció C-8, pp. 9-23.
Espadaler, Anton M. (1998), «Alt e amor, d'on desig s'engendra (III). Senyals, seny i paraula», en Lectures d’Ausiàs March, València, Fundació Bancaixa, pp. 45-59.
Espadaler, Anton M. (1998-99), «Ausiàs March: el jo i el seu semblant», Canelobre. Revista de l'Institut de Cultura 'Juan Gil-Albert', 39-40, pp. 91-98.
Espadaler, Anton M. (1999), «El concepte de vergonya a l'obra d'Ausiàs March», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Ausiàs March i el món cultural del segle XV, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, pp. 77-93.
Espadaler, Anton M. (2000), «Política i ideologia en la novel·la catalana del segle XV», en Guido D'Agostino (ed.), XVI Congresso Internazionale di Storia della Corona d'Aragona. La Corona d'Aragona ai tempi di Alfonso il Magnanimo. Napoli 1997, 2, Nàpols, Paparo, pp. 1419-1430.
Espadaler, Anton M. (ed.) (2003), Novelas caballerescas del siglo XV, ed. d'Anton M. Espadaler, Madrid, Espasa Calpe (Biblioteca de Literatura Universal).
Español Bertrán, Francesca (1993-1994), «Ecos del sentimiento antimusulmán en el Spill de Jaume Roig», Sharq Al-Andalus. Estudios Árabes, 10/11 (=Homenaje a María Jesús Rubiera Mata), pp. 325-345.
Esquer Torres, Ramón (1959), «Bernardo Artola en Salamanca, Ausiàs March y Unamuno», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 35, pp. 83-95.
Esteva de Llobet, Lola (2016), «Isabel de Villena, una mirada teológica en femenino muy singular Isabel de Villena», Mirabilia Journal, 22, pp. 154-175.
Esteva, M. D. (1994), «La mujer: elogio y vituperio a la luz de textos medievales y renacentistas», en Actas del IX Simposio de la Sociedad Española de Literatura General y Comparada (Zaragoza, 1992), I: La mujer: elogio y vituperio, Zaragoza, pp. 155-170.
Esteva, María Dolores (1994), «La mujer: elogio y vituperio a la luz de textos medievales y renacentistas», en Actas del IX Simposio de la Sociedad Española de Literatura General y Comparada (Zaragoza, 1992), 1 (=La mujer, elogio y vituperio), Zaragoza, SELGYC, pp. 155-170.
Esteve, Lluïsa & Laura Ripoll (1987), «Assaig de bibliografia ausiasmarquiana», Llengua & Literatura, 2, pp. 453-485.
Estrela, Josep Enric (2011), «Ressenya de La poesia d’Ausiàs March i el seu temps, 2 vols., (València, Institució Alfons el Magnànim)», eHumanista, 17, pp. 609-615.
Eusebi, Mario (1973), «La tradizione dello Spill di Jaume Roig», Cultura Neolatina, 33: 3, pp. 357-359.
Fàbrega i Escatllar, Valentí (1994), «Ja veig estar a Déu ple de rialles (CXIII, 171): Déu en la poesia d'Ausiàs March», en Axel Schönberger & Klaus Zimmermann (eds.), De orbis Hispani linguis litteris historia moribus. Festschrift für Dietrich Briesemeister zum 60. Geburstag, Frankfurt del Main, Domus Editoria Europaea, pp. 353-371.
Fàbrega i Escatllar, Valentí (1995), «Ausiàs March i les expectatives apocalíptiques de la Catalunya medieval: un comentari al cant 72», Els Marges, 54, (desembre), pp. 98-103.
Fàbrega i Escatllar, Valentí (1996), «O tu, mal fat (110, 9).La problemàtica del fat en la poesia d’Ausiàs March», Revista de l'Alguer. Anuari Acadèmic de Cultura Catalana, 7, pp. 251-267.
Fàbrega i Escatllar, Valentí (1998), Veles e vents. El conflicte eròtic en la poesia d’Ausiàs March, Lleida, Pagès Editor (Argent Viu, 33).
Fàbrega i Escatllar, Valentí (1999), «Quan l’amor esdevé 'hàbit vell': lectura del poema 121 del cançoner ausiasmarquià», Revista de l'Alguer. Anuari Acadèmic de Cultura Catalana, 10, pp. 181-197. [Reed. en Pilar Arnau i Segarra, Claus D. Pusch i Tilbert D. Stegman (eds.), Mirades sobre el País Valencià. Estudis de literatura i cultura, Aachen, Shaker Verlag, 2005, pàgs. 117-130.]
Fàbrega i Escatllar, Valentí (2004), «El mite de Mirra en la versió de Roís de Corella», en Roger Friedlein & Sebastian Neumeister (eds.), 'Vestigia fabularum': la mitologia antiga a les literatures catalana i castellana entre l'edat mitjana i la moderna, Barcelona, Curial / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Textos i Estudis de Cultura Catalana, 98), pp. 179-190.
Faluba, Kalman (1984), «Tirant 'el valac' o Tirant 'Joanet'?», en Miscel·lània Sanchis Guarner, 1, València, Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, pp. 107-108. [Reimpressió amb addicions en Antoni Ferrando (ed.), Miscel·lània Sanchis Guarner, 2, València / Barcelona, Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993, pàgs. 41-45.]
Fanés, F. (1974), «Ací jau Tirant lo Blanc...», Tele-express, (11 de desembre).
Farinelli, Arturo (1929), Italia e Spagna, 2 vols., Torí, Fratelli Bocca Editori (Letterature Moderne, XX i XXI). [Per a Ausiàs March, vegeu l’índex de noms.]
Farinelli, Arturo (1929), Italia e Spagna, 2 vols., Torí, Fratelli Bocca.
Farré i Capdevila, Jordi & Andreu Moix i Capdevila (1995), «L'amor espiritual en el poema 45 d'Ausiàs March», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 31 (=Miscel·lània Germà Colón, 4), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 55-78.
Faulhaber, Charles B. (1983), Medieval Manuscripts in the Library of the Hispanic Society of America. Religious, Legal, Scientific, Historical, and Literary Manuscripts, 2 vols., Nova York, The Hispanic Society of America. [Per a March, vegeu vol. 1, pàgs. 528-571; específicament per a la descripció del ms. N de les poesies d’Ausiàs March (ms. B 2281, olim B 2280), vegeu les pàgs. 531-536.]
Faulhaber, Charles B. (1993), «Ressenya de L. Badia, De B. Metge a J. Roís de Corella. Estudis sobre la cultura literària de la tardor medieval catalana», Romance Philology, 46, (febrer), pp. 398-401.
Feliu Egido, Vicente (1959), «Ausiàs March, psicólogo del amor», en Homenaje a Ausiàs March con motivo del V centenariode su muerte, Barcelona, INEM 'Ausiàs March', pp. 37-56.
Fernández Torregrosa, A. & Robert Brian Tate (1956-1959), «Vicens Climent, un valenciano en Inglaterra», Estudios de Historia Moderna, 6, pp. 113-168.
Fernández Turienzo, Francisco (1983), «El 'pasaje más oscuro del Quijote' y las ideas estéticas de Cervantes», Anales Cervantinos, 21, pp. 51-72.
Fernández-Recatalà, Denis (1987), «Johanot Martorell auteur de Tirant et querelleur opiniâtre», Diagraphe (sections française des Vigilants de Saint Just), Mercure de France, 42, pp. 42-50.
Fernández, Ángel R. (1972), «Un documento complementario para la biografía de Ausiàs March», Mayurqa. Miscelánea de Estudios Humanísticos, 8, pp. 135-138.
Ferrà, Miquel (1990), 'Tirant lo Blanc', la vida cavalleresca i les illes, Palma de Mallorca, Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear.
Ferrandis Luna, Salvador (1935), «Un pleito literario. Ausiàs March valenciano», Las Provincias, (27 de març), p. 2. [Reed. en Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 16 (1935), pàgs. 178-183.]
Ferrandis Luna, Salvador (1951), Dolor y resurrección en Ausiàs March, Madrid.
Ferrando Francés, Antoni (1979-1982), «Un precedent del bilingüisme literari valencià: la tertúlia d'Isabel Suaris a la València quatrecentista», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 38, pp. 105-131.
Ferrando Francés, Antoni (1983), Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim.
Ferrando Francés, Antoni (1987), «Ressenya de Roís de Corella Psalteri, eds. J. A. López Quiles i V. Ribes Palmero», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 2, pp. 134-136.
Ferrando Francés, Antoni (1989), «Entorn de la llengua del Tirant lo Blanc», Saó, 115 (=monogràfic 'Tirant lo Blanc'), (febrer), pp. 24-26.
Ferrando Francés, Antoni (1993), «Del Tirant de 1460-64 al Tirant de 1490», en Rafael Alemany Ferrer, Antoni Ferrando Francés & Lluís B. Meseguer (eds.), Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, 2, Barcelona / Alacant / València / Castelló de la Plana, Universitat d’Alacant / Universitat de València / Universitat Jaume I / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 125), pp. 25-68. [Versió castellana en Juan Paredes, Enrique Nogueras i Lourdes Sánchez (eds.), Estudios sobre el 'Tirant lo Blanc', Granada, Universidad de Granada, pàgs. 75-109.]
Ferrando Francés, Antoni (1993a), «Sobre una etiqueta historiogràfica de la literatura catalana: la valenciana prosa», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 15, pp. 11-30.
Ferrando Francés, Antoni (1995), «Del Tiran de 1460-64 al Tirant de 1490», en Juan Paredes Núñez (ed.), Estudios sobre el 'Tirant lo Blanc', Granada, Universidad de Granada, pp. 75-109.
Ferrando Francés, Antoni (1996), «El concepte d’escola valenciana aplicat als poetes valencians de l’època de Fenollar: consideracions sobre el seu bilingüisme», en Suzanne S. Hintz (dir.), Essays in honor of Josep M. Solà-Solé. Linguistic and literary relations of catalan and castilian, Nova York; Berna, Peter Lang, pp. 199-217.
Ferrando Francés, Antoni (1999), «El paper dels primers editors (1473-1523) en la fixació del català modern», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 27, pp. 109-136.
Ferrando Francés, Antoni (1999b), «L'anònim Pròleg d'una no poc devota adoració de Jesús crucificat: una mostra de la prosa artitzada de les darreries del segle XV», en Vicent Martines (ed.), Estudis sobre Joan Roís de Corella, Alcoi, Marfil (Universitas, 9), pp. 133-156.
Ferrando Francés, Antoni (2002), «Sobre l’autoria de les Regles d’esquivar vocables, encara», Els Marges, (setembre), pp. 67-98.
Ferrando Francés, Antoni (2010), «Observacions sobre la llengua d'Ausiàs March», en Ricard Bellveser (ed.), La poesia d'Ausiàs March i el seu temps, València, Institució Alfons el Magnànim, pp. 169-229.
Ferrando Francés, Antoni (2011), «Llengua i autoria al Tirant lo Blanc», en Vicent Martines (ed.), 'Tirant lo Blanch' poliglota (1511-2011): cinc-cents anys de traduccions i estudis, Gandia, IMAB / Ajuntament de Gandia / Editorial Marfil, pp. 23-30.
Ferrando Francés, Antoni (2012), «Llengua i context cultural al Tirant lo Blanc. Sobre la identitat del darrer Joanot Martorell (1458-1465», eHumanista, 22, pp. 623-668. [Reproduït en Germà Colón Domènech (ed.), Els escriptors valencians del segle XV, Castelló de la Plana, Universitat Jaume I, pp. 139-191.]
Ferrando Francés, Antoni (2013a), «Joan Roís de Corella: context, obra i transmissió. Noves aportacions», Afers. Fulls de recerca i pensament, XXVIII: 76, pp. 589-592.
Ferrando Francés, Antoni (2013b), «Les relacions literàries de Joan Roís de Corella», Afers. Fulls de recerca i pensament, XXVIII: 76, pp. 635-659.
Ferrando Francés, Antoni (2013c), «Una actualització de Joan Roís de Corella», en Antonio Cortijo Ocaña & Vicent Martines (eds.), Multilingual Joan Roís de Corella.The Relevance of a Fifteenth-Century Classic of the Crown of Aragon / Joan Roís de Corella Multilingüe. La importància d’un clàssic de la Corona d’Aragó del segle XV, Santa Bárbara, Publications of eHumanista, pp. 41-54.
Ferrando Francés, Antoni (2014), «Interés cultural de Lo Cartoixà, de Joan Roís de Corella», Saó, 389 (gener), pp. 27-29.
Ferrando Francés, Antoni & Vicent-Josep Escartí (1992), «Impremta i vida literària a València en el pas del segle XV al XVI», Sonderdruck aus Gutenberg- Jahrbuch, pp. 100-113.
Ferrando Francés, Antoni & Vicent-Josep Escartí (1992), «Impremta i vida literària a València en el pas del segle XV al XVI», Gutenberg-Jahrbuch, 67, pp. 100-113.
Ferrando Francés, Antoni & Vicent-Josep Escartí (1992), «Impremta i vida literària a València en el pas del segle XV i XVI», Sonderdruck aus Gutemberg-Jahrbuch, pp. 100-113.
Ferrando Francés, Antoni & Vicent-Josep Escartí (1998), «Impremta i vida literària a València en el pas del segle XV al XVI », Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 74, pp. 161-178.
Ferrando Francés, Antoni & Vicent-Josep Escartí (1998), «Impremta i vida literària a València en el pas del segle XV al XVI», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 74, pp. 161-178. [Monogràfic 'Cultura i Humanisme en les Lletres Hispàniques (s.XV-XVI)'.]
Ferrando Morales, Àngel Lluís (2016), «Corella amb harmonies del segle XX: la cantata Vida de Maria d'Armand Blanquer (1935-2005)», Revista de Cancioneros Impresos y Manuscritos, 5, pp. 78-106.
Ferraté, Joan (1968), «La vigilia nocturna del amante (notas a un topos antiguo)», en Dinámica de la poesía. Ensayos de explicación;1952-1966, Barcelona, Seix Barral, pp. 119-140.
Ferraté, Joan (1979), «Introducció», en Les poesies d'Ausiàs March, Barcelona, Quaderns Crema.
Ferraté, Joan (1990), «Per amor no pot amor mostrar (Assaig de comentari a una poesia de March)», Revista de Catalunya, 30, pp. 116-125.
Ferraté, Joan (1991), Apunts en net, Barcelona, Quaderns Crema (Assaig minor, 5).
Ferraté, Joan (1994), «Dos poms de fruit en un bell ram: la poesia núm. 4 d'Ausiàs March», en Narcís Garolera (ed.), Textos literaris catalans. Lectures i interpretacions, 1, Barcelona, Columna, pp. 57-72.
Ferrer Navarro, Ramón (1972), «Entorno medieval de sor Isabel de Villena en su Vita Christi», Ligarzas, 4, pp. 287-297.
Ferrer Santanach, Montse (2009), «Carré, Antònia, Narrativa catalana medieval en vers (El Jaufré i l’Espill de Jaume Roig), Barcelona, Editorial UOC, 2007», Llengua i Literatura, 20, pp. 362-365.
Ferrer y Bigné, Rafael (1873), «Estudio histórico-crítico sobre los poetas valencianos de los siglos XIII, XIV y XV», Boletín de la Sociedad Económica de Amigos del País, de Valencia, 16, pp. 15-96. [Traducció catalana en Lo Gay Saber. Periódich Literari Quinzenal fet per Escriptors Catalans, Mallorquins i Valencians, època II, I (1878), pàgs. 24-25, 73-75, 169-171, 217-219, 232-233, 250-253, 298-301, 342-344; II (1879), pàgs. 10-12, 69-70, 98-100, 114-115, 182-184, 221-222, 237-239, 280-282, 301-302; III (1880), pàgs. 9-10, 33-35, 43-46, 59-61; per a Ausiàs March, vegeu vol. 1, pàgs. 250-253.]
Ferrer y Bigné, Rafael (1931), «Estudio histórico-crítico sobre los poetas valencianos de los siglos XIII, XIV i XV», Boletín de la Sociedad Económica de Amigos del País, de Valencia, 16, pp. 15-96.
Ferrer, Anacleto (1997), «Ausiàs March: traduir l’intraduïble?», Mètode. Revista de difusió de la investigació de la Universitat de València, 16, pp. 18-21.
Ferrer, Josep (1985), «Ausiàs March: L’hora del lector en la poesia medieval?», Afers. Fulls de recerca i pensament, 1: 2, pp. 271-291.
Ferrer, Josep (1997), «Sobre el concepte ausiasmarquià d'escriptura. Un pas cap a la modernitat», Afers. Fulls de recerca i pensament, 26, pp. 103-116.
Ferreres, Rafael (1978), «Peirona March la hermana de Ausias», Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 81, pp. 847-854.
Ferreres, Rafael (1979a), «La influencia de Ausias March en algunos poetas del Siglo de Oro», en Estudios sobre literatura y arte dedicados al profesor Emilio Orozco Díaz, Granada, Universidad de Granada, pp. 469-483.
Ferreres, Rafael (1979b), «Introducció», en Ausias March, Obra poética completa, 2 vols., Madrid, Castalia (Clásicos Castalia, 99-100).
Ferreres, Rafael (1981), «La mètrica d'Ausiàs March», Revista Valenciana de Filología, 7: 4, pp. 313-349.
Ferrís, Vicent (1975), «Les construccions absolutes en Tirant lo Blanc», Revista Valenciana de Filología, 7, pp. 193-239.
Ferrús, Beatriz (2008), «Carmesina y Tirant, enfermos... ¿de amor? Apuntes para una historia de la subjetividad», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 11, pp. 55-66. http://parnaseo.uv.es/Tirant/Butlleti.11/Art.3_Ferrus_Carmesina.pdf
Figuera, Pere Antoni (1840), «Diccionarièt de vârios térmes mällorquíns anticuâds ó que jâ no se usan, compóst per N. para enténdrer al célebre poéta llemosí Ausias Mârc», en el seu Diccionari mallorquí-castellà, Palma de Mallorca, Impr. i Llibreria d’Esteve Trias, pp. 615-626.
Flam, Bernard Paul (1962-63), A Concordance of the Works of Ausiàs March, 3 vols., The University of Wisconsin.
Fluixà, Josep Antoni (2009), «Dones i literatura al País Valencià», Revista Escola Catalana, 459: 44, pp. 16-18. http://www.omnium.cat/ca/article/dones-i-literatura-al-pais-valencia-3791.html
Font i Prades, M. Mercè (1993), «D'Anglaterra a Constantinoble: un recorregut pels personatges femenins del Tirant lo Blanc», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, 2, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat / Universitats d'Alacant, de València i Jaume I, pp. 131-145.
Fornet, Emilio (1935), «El verdadero Ausiàs March poeta es el señor de Beniarjó, de Gandia», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (Castellón de la Plana), 16, pp. 184-191.
Forteza-Rey Bover, María Teresa (1988), Estrategias y tácticas militares y amorosas en el 'Tirant lo Blanc', University of London (Birbeck College). [Tesi Master of Arts.]
Foulché-Delbosch, Raymond (1903), «Deux Chansonnieres du XVè siècle», Revue Hispanique, 10, pp. 335-348.
Fradejas, José (1981), «Algunas notas sobre Enrique fi de Oliva, novela del siglo XIV», en Actas del I Simposio de Literatura Española, Salamanca, Universidad de Salamanca, pp. 309-360.
Frakes, J. C. (1988), The Fate of Fortune in the Middle Ages. The Boethian tradition , Leiden, E. J. Brill Editor.
Francés Mira, Anna (2010), «Diafebus: el paper de l’ajudant de l’heroi», en José Manuel Fradejas Rueda, Déborah Dietrick Smithbauer, Demetrio Martín Sanz & María Jesús Díez Garretas (eds.), Actas del XIII Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, Valladolid, Asociación Hispánica de Literatura Medieval, pp. 815-827.
Franquesa y Gomis, Josep (1884), Estudio de Ausiàs March y de sus obras, Madrid.
Fresquet Fayos, Rafael & Encarna Villafranca Giner (1999), «Algunes consideracions morfològiques al voltant de l'obra de Roís de Corella», en Vicent Martines (ed.), Estudis sobre Joan Roís de Corella, Alcoi, Marfil (Col·lecció Universitas, 9), pp. 157-168.
Friedlein, Roger (2007), «Mitologia clàssica i conceptes d'època: l'aportació de l'epistemologia per a la literatura catalana antiga», en Jordi Malé i Pegueroles & Eulàlia Miralles (eds.), Mites clàssics en la literatura catalana moderna i contemporània, Barcelona, Universitat de Barcelona, pp. 27-38. http://www.ub.edu/acr/wp-content/uploads/2012/09/mites_friedlein.pdf
Fullana Mira, Luis (1935), «Los caballeros de apellido March en Cataluña y en Valencia», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 16-17, pp. XVI: 432-466; XVII: 107-172, 205-255 i 364-444.
Fullana Mira, Luis (1935-36), «Los caballeros de apellido March en Cataluña y en Valencia», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (Castelló de la Plana), 16, pp. 432-466. [El treball continua en el vol. 17 de la mateixa publicació (1936), ps. 107-172, 205-255, 297-322 i 364-444.]
Fullana Mira, Luis (1943), El poeta Ausiàs March, su ilustre ascendencia, su vida y sus escritos, València, Torres.
Fullana Mira, Luis (1945), El poeta Ausiàs March y su ilustre descendencia, Valencia, Torres.
Furió, Antoni (1989), «Els escenaris lúdics en la València de Martorell», Saó, 115 (=Monogràfic 'Tirant lo Blanc'), (febrer), pp. 8-12.
Furió, Antoni (2013), «'Car la retòrica més se pertany a notaris que a cavallers'. Escriptura, orgull de classe i autoria del Tirant», eHumanista/IVITRA, 4, pp. 150-164. http://www.ehumanista.ucsb.edu/eHumanista%20IVITRA/Volume%204/eHumanista%20Ivitra%204/11.%20furi.pdf
Furió, Joan Maria (2013), «Allò que Corella ha “corregit, smenat y ben examinat” en el Cartoixà. Contribució a l’estudi de la traducció a partir del Terç», Afers. Fulls de recerca i pensament, XXVIII: 76, pp. 687-715.
Furió, Joan Maria (2014), «Editar el Cartoixà de Joan Roís de Corella», Saó, 389 (gener), pp. 19-20.
Fuster, Joan (1954), «Temas de Ausias March: poeta antiguo y bien enamorado», Levante, (3 de febrer).
Fuster, Joan (1955-1958), «Jaume Roig i sor Isabel de Villena», Revista Valenciana de Filología, pp. 227-260. [Article reeditat en 1968, 1992 i 1995.]
Fuster, Joan (1956), «Ausiàs March», en La poesia catalana, 1, Palma de Mallorca, Moll (Biblioteca Raixa, 13), pp. 85-95.
Fuster, Joan (1957), El món literari de sor Isabel de Villena: conferència pronunciada amb motiu de la clausura dels cursos de llengua i literatura valenciana de Lo Rat Penat el dia 17 de juny del 1957, València, Publicacions dels cursos de llengua i literatura valenciana de Lo Rat Penat. [Reeditat a Fuster 1968 i 1995.]
Fuster, Joan (1958), «Ausàs March entre el cuerpo y el alma», Levante, (16 de maig).
Fuster, Joan (1959-62), «Ausiàs March, el ben enamorat», Revista Valenciana de Filología (València), 6: 1, pp. 53-83. [Reeds.: Joan Fuster, Obres completes, I: Llengua, Literatura, Història, Barcelona, Edicions 62, 1968, pàgs. 249-284; Joan Fuster, Ausiàs March, València, Eliseu Climent, 1982, pàgs. 53-97; Joan Fuster, Misògins i enamorats, ed. d'Albert Hauf, Alzira, Bromera (Els Nostres Autors, 28), 1995, pàgs. 85-94.]
Fuster, Joan (1959a), «Vigència d'Ausiàs March», en Ausiàs March, Antologia poètica, Barcelona, Selecta, pp. 9-11. [Reeds. Joan Fuster, Obres completes, 1: Llengua, Literatura, Història, Barcelona, Edicions 62, 1969, pàgs. 213-247 i Joan Fuster, Ausiàs March, València, Eliseu Climent, 1982, ps. 7-52.]
Fuster, Joan (1959b), «El centenario de Ausias March», Destino, (10 d'octubre), pp. 28-29.
Fuster, Joan (1959c), «Las amistades literarias de Ausiàs March», Levante, (23 de gener).
Fuster, Joan (1959d), «Ausiàs March i Gandia», Levante, (31 de juliol).
Fuster, Joan (1959e), «L'amor, la mort i Déu en la poesia d'Ausiàs March», Serra d'Or (Barcelona), 1, (segona època), pp. 6-8.
Fuster, Joan (1962), «Lectors i escriptors en la València del segle XV», en Joan Fuster (ed.), Poetes, moriscos i capellans, València, L'Estel.
Fuster, Joan (1964), «El nombre del poeta», El Correo catalán, (14 de juliol), p. 7. [Reed. en Joan Fuster, Examen de consciència, Barcelona, Edicions 62 (Llibres a l'Abast, 60), 1968.]
Fuster, Joan (1968), Obres completes: Llengua, Literatura, Història, 1, Barcelona, Edicions 62.
Fuster, Joan (1968), Lectura de Roís de Corella, Barcelona, Edicions 62.
Fuster, Joan (1968), «Lectors i escriptors en la València del segle XV», en Obra completa 1, Barcelona, Edicions 62, pp. 317-390.
Fuster, Joan (1968), «Lectura de Roís de Corella», en el seu Obra completa, I, Barcelona, Edicions 62 (Clàssics Catalans del Segle XX), pp. 285-313.
Fuster, Joan (1968a), «Jaume Roig i sor Isabel de Villena», en Obres Completes, 1, Barcelona, Edicions 62, pp. 175-210.
Fuster, Joan (1968a), «El món literari de sor Isabel de Villena», en Joan Fuster (ed.), Obra completa, 1, Barcelona, Edicions 62, pp. 153-174. [.]
Fuster, Joan (1968b), «Lectors i escriptors en la València del segle XV», en Obres Completes, 1, Barcelona, Edicions 62, pp. 317-390.
Fuster, Joan (1968b), «Jaume Roig i sor Isabel de Villena», en Joan Fuster (ed.), Obra completa, 1, Barcelona, Edicions 62, pp. 175-210.
Fuster, Joan (1969), «Reflexions sobre el Tirant», en Obres Completes, 2, Barcelona, Edicions 62, pp. 40-48. [Reproduït en el seu Indagacions i propostes, Barcelona, Edicions 62 / La Caixa, 1981, pàgs. 104-111.]
Fuster, Joan (1973), «Nota preliminar», en La vida de santa Magdalena en cobles, València, Tres i Quatre.
Fuster, Joan (1982), Ausiàs March, València, Eliseu Climent (Quaderns Tres i Quatre).
Fuster, Joan (1983), «Divagació entorn del Cant Espiritual d'Ausiàs March», Ullal, 4, (tardor), pp. 7-18. [Reeds.: Joan Fuster, Obres completes, 7: Llengua, literatura, història, Barcelona, Edicions 62, 1994, pàgs. 233-255; Joan Fuster, Misògins i enamorats, ed. d'Albert G. Hauf, Alzira, Bromera (Els Nostres Autors, 28), 1995, pàgs. 183-205.]
Fuster, Joan (1984), Lectures d'Ausiàs March en la València del segle XVI, Barcelona, Universitat de Barcelona. [Reeds.: Estudi General, 4 (=Homenatge a Joan Fuster) (1984), pàgs. 31-55; Joan Fuster, Llibres i problemes del Renaixement, València/Barcelona, Institut de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàgs. 65-100.]
Fuster, Joan (1986), «Lectors i escriptors en la València del segle XV», en Poetes, moriscos i capellans, València, Tres i Quatre, pp. 9-81.
Fuster, Joan (1992), Estudis d'història cultural: antologia de textos, ed. de Francesc Pérez i Moragón, Castelló de la Plana, Universitat Jaume I.
Fuster, Joan (1993), «Consideraciones sobre el Tirant», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Actes del IX Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura catalanes, 2, Barcelona / Alacant / València / Castelló, Publicacions de l'Abadia de Montserrat / Universitats d'Alacant, de València i Jaume I, pp. 5-23.
Fuster, Joan (1995), Misògins i enamorats, ed. d'Albert G. Hauf i Valls, Alzira, Bromera (Els Nostres Autors, 28).
Fuster, Joan (1995), Misògins i enamorats, ed. d'Albert G. Hauf i Valls, Alzira, Bromera.
Fuster, Joan (1995), Misògins i enamorats, ed. d'Albert G. Hauf i Valls, Alzira, Edicions Bromera.
Gadea i Gambús, Ferran (1973), Amor, dolor y muerte en Ausiàs March y Garcilaso de la Vega, Chicago, University of Illinois.
Gadea i Gambús, Ferran (1986), «Io só aquest que·m dic Ausias March», en Literatura Catalana Medieval, Barcelona, Jonc (El Blau Marí), pp. 205-215.
Gadea i Gambús, Ferran (1989), «Renaixement i filologia en vulgar als Països catalans (1500-1700). Notes sobre l'edició i transmissió dels autors medievals catalans», en Antoni Maria Badia i Margarit & Michel Camprubí (eds.), Actes del Vuité Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, 2, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba), pp. 181-206.
Gadea i Gambús, Ferran (1990), «Entre la tradició i el Renaixement», Cultura (Barcelona, Dept. de Cultura de la Generalitat de Catalunya) (Barcelona), 11 (='Tirant lo Blanc', cinc-cents anys), pp. 31-33.
Gadea i Gambús, Ferran (1993), «Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, cavallers a la defensiva», en Actes del Symposion Tirant lo Blanc (Barcelona, 1990), Barcelona, Quaderns Crema (Assaig, 14), pp. 273-300.
Gadea i Gambús, Ferran (1999), «Lectures d'Ausiàs March», en Lectures de batxillerat 1999-2000/2000-2004, Barcelona, Edicions de La Magrana, pp. 53-119.
Galé, Enrique (1996-1997), «Aspectos estamentales de la caballería en Tirant lo Blanc», Revista de Lenguas y Literaturas Catalana, Gallega y Vasca, 5, pp. 59-87.
Galernstein, Carolyn (ed.) (1986), Women Writers of Spain: An Annotated Bio-Bibliographical Guide, Westport, Greenwood Press.
Galiana Chacón, Juan P. (1991), «La extracción social de las religiosas en la baja Edad Media valenciana», Revista d'Història Medieval, 2, pp. 91-109.
Galvez, Jordi (1998), «Arxipèlag March», Avui. Suplement de Cultura, (18 de juny). [Sense informació.]
García Ballester, Luis (1966), «Tres bibliotecas médicas en la Valencia del siglo XV», 18/19, pp. 383-405.
García Ballester, Luis (1976), Historia social de la medicina en la España de los siglos XIII al XVI, Madrid, Akal Editor.
Garcia Frasquet, Gabriel (1997a), «La memòria d'Ausiàs Marc a la Safor durant la Renaixença», Afers. Fulls de Recerca i Pensament, 26, pp. 147-155.
Garcia Frasquet, Gabriel (1997b), «L'Any March a Gandia», Mètode. Revista de difusió de la investigació de la Universitat de València, 16, p. 26.
Garcia Frasquet, Gabriel (1997c), Homenatge europeu a Ausiàs March, Gandia, Centre d'Estudis i Investigacions Alfons el Vell.
Garcia i Raffi, Josep Vicent (2015), «Jorge Marín y un capítulo de la difusión de Tirant lo Blanc en la revista Destino», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 15, pp. 291-296.
Garcia Sempere, Marinela (1991), Influència d'Ausiàs March en alguns poetes castellans del segle XVI, Alacant, Universitat d'Alacant. [Memòria de Llicenciatura sota la direcció de Rafael Alemany.]
Garcia Sempere, Marinela (1993), «Els ocells caçadors de la poesia medieval», en Rafael Alemany Ferrer, Antoni Ferrando Francés & Lluís B. Meseguer (eds.), Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Alacant-Elx, 1991), 1, Barcelona; Alacant; València; Castelló, Publicacions de l'Abadia de Montserrat; Universitats d'Alacant; de València; Jaume I de Castelló (Biblioteca Abat Oliba), pp. 233-244.
Garcia Sempere, Marinela (1996), «La relació de l'obra poètica de Joan Boscà amb la d'Ausiàs March», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 33 (=Miscel·lània Germà Colón, 6), Barcelona, Publicacions Abadia de Montserrat, pp. 89-108.
Garcia Sempere, Marinela (1997), «Més sobre Ausiàs March al segle XVI castellà», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Ausiàs March: textos i contextos, Alacant; Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant; Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Sanchis Guarner, 37), pp. 173-190.
Garcia Sempere, Marinela (1997), «L'obra religiosa de Bernat Fenollar: la Contemplació a Jesús crucificat», en José Manuel Lucía Megías (ed.), Actas del VI Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, 1, Alcalá de Henares, Universidad de Alcalá de Henares, pp. 661-700.
Garcia Sempere, Marinela (1997), «The religious Poetry of Bernat Fenollar, Joan Escrivà and Roís de Corella in its Literary Context», Catalan Review, 11, pp. 73-82.
Garcia Sempere, Marinela (1997a), «L’obra religiosa de Bernat Fenollar: la Contemplació a Jesús crucifficat », en José Manuel Lucía Megías (ed.), Actas del VI Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, 1, Alcalá de Henares, Universidad de Alcalá de Henares, pp. 661-700.
Garcia Sempere, Marinela (1997b), «The religious poetry of Bernat Fenollar, Joan Escrivà and Roís de Corella in its literary context», Catalan Review, 11: 1-2, pp. 73-82.
Garcia Sempere, Marinela (1998), «Sobre sonetos prologales en el primer Renacimiento español», en Antonia Viñez Sánchez i Juan Sáez Durán Antonio Ruiz Castellanos (ed.), Cadis, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cádiz, pp. 253-259.
Garcia Sempere, Marinela (1998-99), «Ausiàs March, ben enamorat», Canelobre. Revista de l'Institut de Cultura 'Juan Gil-Albert', 39-40, pp. 99-104.
García Sempere, Marinela (1998-99), «La tradición y la originalidad en la Istòria de la Passió de Bernat Fenollar y Pere Martines, y en la Vita Christi de Isabel de Villena», Revista de Lenguas y Literaturas Catalana, Gallega y Vasca, 6, pp. 47-68.
Garcia Sempere, Marinela (1999), «La Istòria de la Passió, un poema narratiu de Bernat Fenollar i Pere Martines », en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Ausiàs March i el món cultural del segle XV, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (Symposia Philologica, 1), pp. 319-341.
García Sempere, Marinela (1999a), «Algunes connexions entre l'obra religiosa i l'obra profana de Joan Roís de Corella: l''Oració' i la prosa mitològica La història de Leànder i Hero», en Vicent Martines (ed.), Estudis sobre Joan Roís de Corella, Alcoi, Marfil (Col·lecció Universitas, 9), pp. 169-181.
García Sempere, Marinela (1999b), «La Istòria de la Passió, un poema narratiu de Bernat Fenollar i Pere Martines», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Ausiàs March i el món cultural del segle XV, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (Symposia Philologica, 1), pp. 319-341.
García Sempere, Marinela (2000), «La Oració a la verge Maria de Joan Roís de Corella», en Andrew M. Beresford & Alan D. Deyermond (eds.), Proceedings of the Ninth Colloquium of the Medieval Hispanic Research Seminar, London, Queen Mary and Westfield College, pp. 25-30.
Garcia Sempere, Marinela (2001), «L'edició de 1539 de l'obra d'Ausiàs March; algunes dades noves», en Actes del Novè Col·loqui d'Estudis Catalans a Nord-Amèrica (Barcelona, 1998), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba), pp. 177-194.
García Sempere, Marinela (2002), Lo Passi en cobles (1493): estudi i edició, Alacant-Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Garcia Sempere, Marinela (2003), «Sobre la diversitat de manifestacions literàries en la segona meitat del segle XV: contactes entre les obres i els autors», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 34, pp. 55-77.
Garcia Sempere, Marinela (2003), «Sobre la diversitat de manifestacions literàries en la segona meitat del segle XV: contactes entre les obres i els autors», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 34, pp. 55-77.
Garcia Sempere, Marinela (2007), «La correspondència amorosa entre Isabel Suaris i Bernat Fenollar: algunes puntualitzacions», en Armando López Castro & María Luzdivina Cuesta Torre (dir.), Actas del XI Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (León, 20-24 de septiembre de 2005), Lleó, Universidad de León, pp. 581-588.
Garcia-Oliver, Ferran (1998a), Cor d'acer, cor de carn, cor de fusta. El cavaller Ausiàs March, Gandia, Ajuntament de Gandia. [Conté 26 il·lustracions de Francesc Vicens.]
Garcia-Oliver, Ferran (1998b), En la vida d'Ausiàs March, Barcelona, Edicions 62.
Garcia-Oliver, Ferran (1999), «Marc, una genialitat imprevisible», en Josep A. Gisbert Santonja (ed.), El gust d'Ausiàs March (Gandia, Palau dels Borja. Del 14 de novembre de 1997 al 15 de febrer de 1998), Gandia, Ajuntament de Gandia; Centre d'Estudis i Investigacions Alfons el Vell.
Garcia-Oliver, Ferran (2007), Ausias Marc, València, Publicacions de la Universitat de València. [Revisió i ampliació de Garcia-Oliver 1998b.]
Garcia-Oliver, Ferran (2010), «Ma llengua té la vida e la mort. Del poema a la biografia en Ausiàs March», en Ricard Bellveser (ed.), La poesia d'Ausiàs March i el seu temps, València, Institució Alfons el Magnànim, pp. 101-113.
Garcia-Oliver, Ferran (2013), «Joanot i Ausiàs», eHumanista/IVITRA, 4, pp. 201-219. http://www.ehumanista.ucsb.edu/eHumanista%20IVITRA/Volume%204/eHumanista%20Ivitra%204/13.%20garcia_oliver.pdf
Garín, Felipe (2010), «Ausiàs March (1400-1459). El arte mediterráneo en su tiempo», en Ricard Bellveser (ed.), La poesia d'Ausiàs March i el seu temps, València, Institució Alfons el Magnànim, p. 63-67.
Garriga i Sants, Carles (1990-1991), «Errors de tradició clàssica», Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 31 (=Actes de les Jornades d'Homenatge a Dolors Condom: La tradició clasica i la didàctica del llatí a Catalunya), pp. 75-78.
Garriga i Sants, Carles (1991), «Caldesa i Carmesina: Roís de Corella plagiat en el Tirant lo Blanc», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 23 (=Miscel·lània Jordi Carbonell, 2), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 17-27.
Garriga i Sants, Carles (1991), «Caldesa i Carmesina: Roís de Corella en el Tirant lo Blanc», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 23 (=Miscel·lània Jordi Carbonell, 2), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 17-27.
Garriga i Sants, Carles (1994), «'Vidi cum foribus lassus prodiret amator'», Els Marges, 51, pp. 86-99.
Garriga i Sants, Carles (1996), «Volgra sser nat cent anys ho pus atràs», en Mercè Puig Rodríguez-Escalona (ed.), Tradició clàssica. Actes de l'XI Simposi de la Secció Catalana de la SEEC (St. Julià de Lòria-La Seu d'Urgell, 20-23 d'octubre de 1993), Andorra, Ministeri d'Educació, Joventut i Esports del Govern d'Andorra, pp. 385-391.
Gascon, Sergi (1999), «Corelliana: l'amor dels orats», en Vicent Martines (ed.), Estudis sobre Joan Roís de Corella, Alcoi, Marfil (Col·lecció Universitas, 9), pp. 183-191.
Genovés Olmos, Eduardo (1911-14), Catalech descriptiu de les obres impreses en llengua valenciana, 4 vols., València, Manuel Pau. [Per Eduardo Genovés y Olmos ; precedit d'una carta prólech de Manuel Berenguer y Molera; v. ;17 cm; [1]. Desde 1474 fins 1700. -- [2]. Desde 1701 fins 1880. -- [3]. Desde 1881 fins 1910. -- [4]. Addenda y taules.]
Genovés Olmos, Eduardo & Manuel Berenguer y Molera (1911-14), Catalech descriptiu de les obres impreses en llengua valenciana, 4 vols., Valencia, Manuel Pau. [Per Eduardo Genovés y Olmos ; precedit d'una carta prólech de Manuel Berenguer y Molera; v. ;17 cm; [1]. Desde 1474 fins 1700. -- [2]. Desde 1701 fins 1880. -- [3]. Desde 1881 fins 1910. -- [4]. Addenda y taules.]
Gili i Gaya, Samuel (1937), «Notas sobre Johanot Martorell», Revista de Filología Española, 24, pp. 204-208.
Gili i Gaya, Samuel (1947-1948), «Noves recerques sobre Tirant lo Blanch», Estudis Romànics, 1, pp. 135-149.
Gili i Gaya, Samuel (1959), «Nous aspectes del Tirant lo Blanc», Pont Blau, 7, pp. 46-50.
Gili i Gaya, Samuel (1969), Interpretació moderna de 'Tirant lo Blanc', Lleida, Instituto de Estudios Ilerdenses.
Gimeno Betí, Lluís (1981), «La similicadència durant els segles XIV i XV», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 57, pp. 369-379.
Gimeno Betí, Lluís (2004), «Qui no és trist de mos dictats no cur. Una aproximació lingüística ausiasmarquiana a través de les edicions antigues i dels manuscrits coneguts», en Germà Colón Domènech, Tomàs Martínez Romero & Maria Pilar Perea (eds.), La cultura catalana en projecció de futur. Homenatge a Josep Massot i Muntaner, Castelló de la Plana, Universitat Jaume I, pp. 231-252.
Gimferrer, Pere (1981), «Un poeta modern», en Dietari 1979-1980, Barcelona, Edcions 62. [Reed. en Avui. Suplement 'Ausiàs March (1397-1997): Sis-cents anys del naixement' (23-5-1997), pàgs. 16-17.]
Gimferrer, Pere (1993), «Lectura del Tirant lo Blanc», en Actes del Symposion Tirant lo Blanc (Barcelona, 1990), Barcelona, Quaderns Crema (Assaig, 14), pp. 301-316.
Gimferrer, Pere (2000), «Vigència de la poesia d'Ausiàs March», Reduccions. Revista de Poesia, 72, (febrer), pp. 9-24.
Ginebra Molins, Josep & Susanna Ruiz Cobos (1998), «Anàlisi estadística de l'estil literari. Aproximació a l'autoria del Tirant lo Blanc», Afers. Fulls de recerca i pensament, 29, pp. 185-206.
Giner i Perepérez, Francesc (1983), «Nova documentació sobre Ausias March», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 59: 4, pp. 467-486.
Gironés, Teresa (2002), «Ausiàs March i la por a la mort: el dolor del desésser», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 45 (=Miscel·lània Joan Veny, 1), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 217-235.
Gironés, Teresa (2003-04), «El bé i fi ausiasmarquians: l'amor i la dona», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 49, pp. 121-140.
Gironés, Teresa (2004), «L'hàbit de l'amor ausiasmarquià: de la gènesi a la destrucció», Llengua & Literatura, 15, pp. 67-90.
Gironés, Teresa (2009), «Els pecats d'Ausiàs March: la ignorància i la passió», Estudis de Llengua i Literatura Catalanes (Barcelona), LVIII: Miscel·lània Joaquim Molas, 3, pp. 33-57.
Gironés, Teresa (2009), «Ausiàs March i la reformulació del bé: de l'amor a la dona al bé diví», eHumanista, 13, pp. 195-209.
Gisbert Santonja, Josep A. (1999), «La mar de March», en Josep A. Gisbert Santonja (ed.), El gust d'Ausiàs March, Gandia, Ajuntament de Gandia - CEIC Alfons el Vell, pp. 135-147.
Gisbert Santonja, Josep A. (1999), «La mar de March», en Ausiàs March, Madrid, Biblioteca Nacional, 13 mayo - 27 junio 1999, València, Generalitat Valenciana, pp. 191-201.
Gisbert Santonja, Josep A. (1999a), «A la recerca del gust d'Ausiàs March», en El gust d'Ausiàs March (Gandia, Palau dels Borja. Del 14 de novembre de 1997 al 15 de febrer de 1998), Gandia, Ajuntament de Gandia; Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, pp. 11-21.
Gisbert Santonja, Josep A. (1999b), «La mar de March», en El gust d'Ausiàs March (Gandia, Palau dels Borja. Del 14 de novembre de 1997 al 15 de febrer de 1998), Gandia, Ajuntament de Gandia; Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, pp. 135-146. [Reproduït també en Ausiàs March (Madrid, Biblioteca Nacional, 13 mayo-27 junio 1999), València, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, pàgs. 191-202.]
Gisbert Santonja, Josep A. (1999c), «Ausiàs March, señor de Beniarjó, Pardines y Vernissa», en Ausiàs March (Madrid, Biblioteca Nacional, 13 mayo-27 junio 1999), València, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, pp. 203-214.
Gisbert Santonja, Josep A. (1999d), El gust d'Ausiàs March (Gandia, Palau dels Borja. Del 14 de novembre de 1997 al 15 de febrer de 1998), Gandia, Ajuntament de Gandia / Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell.
Gisbert Trelis, Salvador (1978), El llibre de fàbrica de Jaume Roig, València, Universitat de València.
Givanel i Mas, Joan (1911), «Estudio crítico de la novela caballeresca Tirant lo Blanc», Archivo de Investigaciones Históricas, vol. 1, pp. 213-248 i 319-348, i vol 2, pàgs. 392-445 i 447-513. [Reproduït en el seu La novela caballeresca española: estudio crítico de 'Tirant lo Blanc', Madrid, Victoriano Suárez, 1912.]
Givanel i Mas, Joan (1916), «Les edicions gòtiques del Tirant lo Blanc en la Biblioteca de Catalunya», Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, 3, pp. 58-72.
Givanel i Mas, Joan (1921-1922), «El Tirant lo Blanch i Don Quijote de la Mancha», Quaderns d'Estudi, 13-14. [Reedició: Barcelona, Casa de Caritat, 1922.]
Goertz, Wolf (1967), «Zur Frage der Einheit des Tirant lo Blanc», Romanistisches Jahrbuch, 18, pp. 249-267.
Goldberg, Harriet (1984), «Clothing in Tirant lo Blanc: Evidence of realismo vitalista, or of a New Unreality», Hispanic Review, 52: 3, pp. 379-392.
Gomez Bayarri, Josep Vicent (1997), «Alfonso el Magnánimo y Ausias March», en Ausiàs March estudis, 1, València, Xavier Boronat Editor, pp. 7-70.
Gómez Muntané, Maricarmen (2010), «El papel de la música en Tirant lo Blanc (Valencia, 1490)», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 13, pp. 27-38. http://parnaseo.uv.es/Tirant/Butlleti.13/03%20G%C3%B3mez.pdf
Gómez Redondo, Fernando (2014), «El ajedrez y la literatura (20). Scachs d’amor», Rinconete. Centro Virtual Cervantes, 10-2-2014. http://cvc.cervantes.es/el_rinconete/anteriores/febrero_14/10022014_01.htm
Gómez Redondo, Fernando (2014), «El ajedrez y la literatura (21). Lances de amor y de ventura», Rinconete. Centro Virtual Cervantes, 3-3-2014. http://cvc.cervantes.es/el_rinconete/anteriores/marzo_14/03032014_01.htm [Sobre els Escacs d'amor de Castellví, Vinyoles y Fenollar. 2a entrega.]
Gómez, Antoni (1997), «El realisme brut d'Ausiàs», Abalorio. Revista de Creación, 24-25, pp. 115-124.
Gomez, Francesc J. (2008), «Per a una nova lectura amorosa i consolatòria dels Cants de mort d'Ausiàs March», Llengua & Literatura, 19, pp. 49-85.
Gómez, Francesc J. (2010), «Unitat i seqüència dels Cants de Mort d'Ausiàs March», en Ricard Bellveser (ed.), La poesia d'Ausiàs March i el seu temps, València, Institució Alfons el Magnànim, pp. 231-262.
Gómez, Francesc J. (2015), «Joan Roís de Corella: Proses d’inspiració clàssica i cortesa», en Lola Badia (ed.), Literatura Medieval, 3, Barcelona, Enciclopèdia Catalana / Barcino / Ajuntament de Barcelona, pp. 222-242.
Gómez, Víctor (1993), «L'episodi del bany o cas de la rata: una observació als capítols 231-236 del Tirant», Afers. Fulls de recerca i pensament, 16, pp. 523-527.
Gómez, Víctor (1995), «Escariano en la tradició fabulosa dels gegants negres, guardians de coves, jardins i castells», Anuari de l'Agrupació Borrianenca de Cultura, 6, pp. 167-170.
Gómez, Víctor (2007), El segle valencià, Alzira, Bromera. [Inclou una aproximació al poema Veles e vents d'Ausiàs March.]
González y Pastor, J. (1991), «La Bíblia i el Tirant als 500 anys de la seva publicació», en Presència Evangèlica (Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya), Barcelona, pp. 125-126.
González-Casanovas, Roberto J. (1991), «Religious and Cultural Politics in Tirant lo Blanc: The Mediterranean Contexts of Chivalry», Catalan Review, 5: 1, pp. 95-120.
González-Casanovas, Roberto J. (1993), «History as Myth in Muntaner's and Martorell's Story of (Re)conquest», en Josep Maria Solà-Solé (ed.), 'Tirant lo Blanc': Text and Context. Proceedings of the Second Catalan Symposium a Catholic University, Washington, D. C., oct. 1991, Nova York, Peter Lang, pp. 71-91.
Gonzálvez Escolano, Hèctor & Sandra Montserrat Buendia (2003), «Estudi de la semàntica del verb "venir" en l'obra poètica d'Ausiàs March», en Anna Maria Compagna Perrone Capano, Alfonsina De Benedetto & Núria Puigdevall (eds.), Momenti di Cultura Catalana in un Millennio. Atti del VII Convegno dell'AISC (Napoli, 22-24 maggio 2000), 1, Napoli, Liguori Editore, pp. 339-366.
Gonzàlvez i Escolano, Héctor (2003), Diccionari de l’'Espill' de Jaume Roig, Universitat d’Alacant.
Gornall, John (2002), «Stramps and Stanzas: The New Interpretation of Corella's La sepultura», Hispanic Research Journal, 3, pp. 99-106.
Graña Cid, María del Mar (2011), «Un paradigma femenino de excelencia política. La Virgen María en la Vita Christi de Sor Isabel de Villena», Miscelánea Comillas: Revista de Ciencias Humanas y Sociales, 134: 69, pp. 305-324.
Graña Cid, María del Mar (2016), «Mariología, reginalidad y poder en Isabel de Villena. Una teoría política femenina del siglo XV», Mirabilia Journal, 22, pp. 97-127.
Grau, M. (1956), «Ausiàs March no estuvo en Morella», Auras Ivano-Morellanas, 20, p. 209.
Green, James Ray Jr (1980), «La forma de la ficción caballeresca del siglo XVI», en Actas del Sexto Congreso Internacional de Hispanistas, Toronto, Department of Spanish and Portuguese, University of Toronto, pp. 353-355.
Grifoll, Isabel (1989), «Tirant lo Blanc: de tradició i modernitat», Tirant al Blanc. Revista de Llengua i Literatura, 1, pp. 59-60.
Grifoll, Isabel (1993), «Per a una cosmètica del llibertí: trufes literàries al cap. CLXXXIX del Tirant lo Blanc», en Actes del Symposion 'Tirant lo Blanc' (Barcelona, 1990), Barcelona, Quaderns Crema (Assaig, 14), pp. 317-359.
Grifoll, Isabel (1999), «"...ab milans caç la ganta / y ab lo branxet la lebre corredora" (LXIV, 25-26): Arnaut Daniel i Ausiàs March», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Ausiàs March i el món cultural del segle XV, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (Symposia Philologica, 1), pp. 95-133.
Grilli, Giuseppe (1988), «Dell'eredità poetica ausiasmarchiana», Annali Istituto Universitario Orientale. Sezione Romanza, 30: 1, pp. 249-258.
Grilli, Giuseppe (1991), «Tirant lo Blanc novela de caballería. Interferencia y duplicación en el género», Annali dell'Istituto Universitario Orientale. Sezione Romanza, 33: 2, pp. 403-423. [Versió italiana, lleugerament modificada, en el seu Dal Tirant al Quijote, Bari, Adriatica Editrice (Biblioteca di Filologia Romanza, 36), 1994, pàgs. 35-61.]
Grilli, Giuseppe (1992a), «Taules parades al llibre de Tirant», en Antoni Ferrando Francés (ed.), Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de llengua i literatura, 5, Barcelona / València, Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València / Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 79-93. [Versió italiana, lleugerament modificada, en el seu Dal Tirant al Quijote, Bari, Adriatica Editrice (Biblioteca di Filologia Romanza, 36), 1994, pàgs. 111-129.]
Grilli, Giuseppe (1992b), «Vita, amore, morte. I doveri oltre i piaceri nel Tirant lo Blanc», Rassegna Iberistica, 42, pp. 25-38. [Reedició en el seu Dal Tirant al Quijote, Bari, Adriatica Editrice (Biblioteca di Filologia Romanza, 36), 1994, pàgs. 16-30.]
Grilli, Giuseppe (1993), «Tirant lo Blanc e la teatralità», en Actes del Symposion Tirant lo Blanc (Barcelona, 1990), pp. 361-377. [Versió modificada en el seu Dal Tirant al Quijote, Bari, Adriatica Editrice (Biblioteca di Filologia Romanza, 36), 1994, pàgs. 87-109.]
Grilli, Giuseppe (1994a), Dal Tirant al Quijote, Bari, Adriatica Editrice (Biblioteca di Filologia Romanza, 36).
Grilli, Giuseppe (1994b), «Biografia e romanzo (Tirant lo Blanc)», en Carlos Romero Muñoz (ed.), La cultura catalana tra l'Umanesimo e il Barocco. Atti del V Convegno dell'Asociazione Italiana di Studi Catalani (Venezia, 24-27 marzo 1992), Pàdua, Editoriale Programma (Atti, 3), pp. 27-38. [Versió lleugerament modificada en el seu Dal Tirant al Quijote, Bari, Adriatica Editrice (Biblioteca di Filologia Romanza, 36), 1994, pàgs. 11-34.]
Grilli, Giuseppe (1995-1996), «Viatges a Orient: la descoberta del cos adolescent», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 45, pp. 273-293.
Grilli, Giuseppe (1996a), «Tirante el Blanco como reelaboración y como interpretación del Tirant de Martorell y como sugestión para el Don Quijote de Cervantes», Revista de Lenguas y Literaturas Catalana, Gallega y Vasca, 4 (1994 y 1995), pp. 277-287.
Grilli, Giuseppe (1996b), «La corte de los Duques: Quijote, II, 30-33 (al fondo el Tirante, el palacio de Constantinopla y sus fiestas)», Edad de Oro, XV, pp. 41-61.
Grilli, Giuseppe (1998), «Racconto, discorso e sogno nello Spill di Jaume Roig», en Associaziones Ispanisti Italiani: Sogno e scrittura nelle culture iberiche, Atti del XVII Convegno (Milano, 1996), Roma, Bulzoni, pp. 305-317.
Grilli, Giuseppe (1998-99), «Comentari al poema CIII: Aquell ateny tot quant atènyer vol: de la recepció a la interpretació», Canelobre. Revista de l'Institut de Cultura 'Juan Gil-Albert', 39-40, pp. 105-114.
Grilli, Giuseppe (2000a), «Il Cant CXXIII di Ausias March e il re innamorato», en Guido D'Agostino & Giulia Buffardi (eds.), XVI Congresso Internazionale di Storia della Corona d'Aragona. La Corona d'Aragona ai tempi di Alfonso il Magnanimo. Napoli 1997, 2, Nàpols, Paparo, pp. 1489-1501.
Grilli, Giuseppe (2000b), «O vós mesquins...: un poema sobre el temps de l'amor o sobre l'amor d'un temps? [filòlegs i poetes llegeixen Ausiàs March]», en Georges Martin & Marie-Claire Zimmermann (eds.), Ausiàs March (1400-1459). Premier poète en langue catalane, París, Séminaire d'études médiévales hispaniques de l'Université de Paris 13 - Klincksieck (Annexes des Cahiers de linguistique hispanique médiévale, 14), pp. 197-221.
Grilli, Giuseppe (2001), «Cancioneros hispánicos (March y Garcilaso): tras las huellas del Canzoniere de Petrarca», en Patrizia Botta, Carmen Parrilla & Ignacio Pérez Pascual (eds.), Canzonieri iberici, 2, Noia, Università di Padova - Ed. Toxosoutos - Universidade da Coruña, pp. 119-139.
Grilli, Giuseppe (2003), «Costantinopoli presa dai Turchi: la descriptio dal Tirant lo Blanch alla Silva de varia lección», en G. Carbonaro (ed.), Medioevo romanzo e orientale. Macrotesti fra Oriente e Occidente. Atti del IV Colloquio Internazionale (Vico Equense, 26-29 ottobre 2000, Soveria Manelli, Rubbettino Editore, pp. 73-86.
Gros i Lladós, Sònia (2009), «Notes sobre el motius amatoris clàssics en el Tirant lo Blanc», eHumanista, 13, pp. 61-82. http://www.ehumanista.ucsb.edu/volumes/volume_13/Articles/4%20Gros%20i%20Llados.pdf
Guarner, Lluís (1944), «Suerte castellana de una estrofa de Ausiàs March», Mediterraneo, 5, pp. 29-37.
Guarner, Lluís (1974), Les "Trobes en lahors de la Verge Maria", primer incunable español, Valencia, Patronato Nacional del V Centenario de la Imprenta, Junta Local de Valencia.
Guia i Marín, Josep (1995a), «Introducció a la fraseologia del Tirant», Afers. Fulls de recerca i pensament, 20, pp. 129-142.
Guia i Marín, Josep (1995b), «És ben senzill... digueu-li Corella», La Brúixola, 52.
Guia i Marín, Josep (1996), «Passions paral·leles: concordances estilístiques en la literatura catalana del segle XV», Revista de Catalunya, 111, pp. 137-164.
Guia i Marín, Josep (1996), «L'autoria del Tirant. De Martorell a Corella», Serra d'Or, 434, (febrer), pp. 56-59.
Guia i Marín, Josep (1996), De Martorell a Corella. Descobrint l'autor del 'Tirant lo Blanc', Catarroja / Barcelona, Editorial Afers. [Ressenyes de V. Mansanet, El Periòdic (desembre de 1966), pàg. 38; Víctor Infantes en Noticias Bibliográficas. Boletín Bibliográfico Anticuario, 60 (noviembre/diciembre 1997), pàgs. 34-35.]
Guia i Marín, Josep (1996), «Passions paral·leles. Concordances estilístiques en la literatura catalana del segle XV», Revista de Catalunya, 111, pp. 137-164.
Guia i Marín, Josep (1996a), «L'autoria del Tirant: de Martorell a Corella», Serra d'Or, 434, (febrer), pp. 57-59.
Guia i Marín, Josep (1996a), «Corella també en menjava, d’olives», Revista de Catalunya, 105, (març), pp. 83-114.
Guia i Marín, Josep (1996b), «Corella també en menjava, d'olives», Revista de Catalunya, 105, (març), pp. 83-114.
Guia i Marín, Josep (1996b), «Passions paral·leles. Concordances estilístiques en la literatura catalana del segle XV », Revista de Catalunya, 111, pp. 137-164.
Guia i Marín, Josep (1996c), De Martorell a Corella: descobrint l'autor del 'Tirant lo Blanc', Catarroja / Barcelona, Afers.
Guia i Marín, Josep (1997), «Tres notes sobre el Jardinet d'orats», Afers. Fulls de recerca i pensament, 27, pp. 453-462.
Guia i Marín, Josep (1998), «Manlleus fraseològics i altres intertextualitzacions de les Històries troianes al Tirant lo Blanc», en Paolo Maninchedda (ed.), La Sardegna e la presenza catalana del Mediterraneo: atti del VI congresso (III Internazionale) dell'Associazione Italiana di Studi Catalani (Cagliari, 1995), 1, Cagliari, Cooperativa Universitaria Editrice Cagliaritana, pp. 182-200.
Guia i Marín, Josep (1998a), Fraseologia i estil: enigmes literaris a la València del segle XV , València, 3 i 4.
Guia i Marín, Josep (1998b), «Sobre les fonts catalanes de l'Espill», Revista de Catalunya, 125, pp. 135-166.
Guia i Marín, Josep (1999), «La Magdalena com a pretext: determinació d'autoria en textos catalans de la fi del segle XV», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 38 (=Homenatge a Arthur Terry, 2), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 27-56.
Guia i Marín, Josep (1999), «La Magdalena com a pretext: determinació d'autoria en textos catalans de la fi del segle XV», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 38 (=Homenatge a Arthur Terry, 2), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 27-56.
Guia i Marín, Josep (1999), «La Magdalena com a pretext. Determinació d'autoria en textos catalans de la fi del segle XV», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 38 (=Homenatge a Arthur Terry, 2), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Estudis de Llengua i Literatura Catalanes), pp. 27-56.
Guia i Marín, Josep (2001), «Concordances curioses dels antropònims Tirant lo Blanc i Carmesina », en Congrés Internacional d’Onomàstica Catalana (València, 18-21 d’abril de 2001) , València, Universitat de València, pp. 591-601.
Guia i Marín, Josep (2001), «De Lo Cartoixà a l'Espill. Concordances textuals i dades contextuals», Afers. Fulls de recerca i pensament, 41, pp. 151-189.
Guia i Marín, Josep (2003), «Dades documentals d'interès literari (València, segle XV)», en Anna Maria Compagna Perrone Capano, Alfonsina De Benedetto & Núria Puigdevall (eds.), Momenti di Cultura Catalana in un Millennio. Atti del VII Convegno dell'AISC (Napoli, 22-24 maggio 2000), 1, Nàpols, Liguori Editore, pp. 201-222.
Guia i Marín, Josep (2008), «Anotacions de Jaume Roig sobre Roderic de Borja, Joan Roís de Corella i ell mateix», Afers. Fulls de recerca i pensament, 61, pp. 625-636.
Guia i Marín, Josep (2008), «Anotacions de Jaume Roig sobre Roderic de Borja, Joan Roís de Corella i ell mateix», Afers. Fulls de recerca i pensament, 61, pp. 625-636.
Guia i Marín, Josep (2010), Ficció i realitat a L'Espill: Una perspectiva fraseològica i documental, València, Publicacions de la Universitat de València.
Guia i Marín, Josep (2013a), «Dues concordances corellianes en la introducció de l’Espill». http://www.academia.edu/4388146/Dues_concordances_corellianes_en_la_introduccio_de_l_Espill_ (02/09/2013)
Guia i Marín, Josep (2013e), «Les unitats estilístiques de Joan Roís de Corella (1435-1497) (C)». https://www.academia.edu/5461961/Les_unitats_estilistiques_de_Joan_Rois_de_Corella_1435-1497_C_
Guia i Marín, Josep (2014a), «Les unitats estilístiques de Joan Roís de Corella (1435-1497) (D)». https://www.academia.edu/5776678/Les_unitats_estilistiques_de_Joan_Rois_de_Corella_1435-1497_D_
Guia i Marín, Josep (2014b), «Les unitats estilístiques de Joan Roís de Corella (1435-1497) (E)». https://www.academia.edu/5896461/Les_unitats_estilistiques_de_Joan_Rois_de_Corella_1435-1497_E_
Guia i Marín, Josep (2014c), «Les unitats estilístiques de Joan Roís de Corella (1435-1497) (F)». https://www.academia.edu/6047280/Les_unitats_estilistiques_de_Joan_Rois_de_Corella_1435-1497_F_
Guia i Marín, Josep (2014d), «Les unitats estilístiques de Joan Roís de Corella (1435-1497) (G)». https://www.academia.edu/6209606/Les_unitats_estilistiques_de_Joan_Rois_de_Corella_1435-1497_G_
Guia i Marín, Josep (2014e), «Les unitats estilístiques de Joan Roís de Corella (1435-1497) (H)». https://www.academia.edu/7116120/Les_unitats_estilistiques_de_Joan_Rois_de_Corella_1435-1497_H_
Guia i Marín, Josep & Maria Conca (1998), «Manlleus fraseològics i altres intertextualitzacions de les Històries troianes al Tirant lo Blanc», en Paolo Maninchedda (ed.), La Sardegna e la presenza catalana nel Mediterraneo. Atti del VI Congresso (III Internazionale) dell'Associazione Italiana di Studi Catalani (Cagliari, 11-15 ottobre 1995), Cagliari, Cooperativa Universitaria Editrice Cagliaritana, pp. 182-200.
Guia i Marín, Josep & Curt J. Wittlin (1999), «Nine Problem Areas Concerning Tirant lo Blanc», en Arthur Terry (ed.), 'Tirant lo Blanc'. New Approaches, Londres, Tamesis, pp. 109-126.
Guia i Marín, Josep & Maria Conca (2007), «Les unitats fràsiques del capítol 143 de Tirant lo Blanc, traducció d'una epístola de Petrarca: indexació, funció discursiva i estudi contrastiu», Estudis Romànics, 29, pp. 81-107.
Guillem, Ramon (1997), «La realitat del poema», Abalorio. Revista de Creación, 24-25, pp. 125-128.
Guillén, Julio (1968), «Un golpe de mano en el siglo XV», Revista General de Marina, 174, pp. 651-658.
Guillén, Julio (1969), Lo marinero en el 'Tirant lo Blanc', Madrid, Instituto Histórico de la Marina (CSIC).
Guinot, Salvador (1921), «Tertulias literarias de Valencia en el siglo XV», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 9, pp. 1-5, 40-45, 65-76, 97-104.
Guinot, Salvador (1924), «El poeta Jaume Gazull», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 5, pp. 1-48.
Guiu, Mercè, Carme Prunera & Montserrat Querol (1989), «Els parlaments de Guillem de Varoic, Abdal·là Salomó i Artús a Tirant lo Blanc», Tirant al Blanc. Revista de Llengua i Literatura (Lleida), 1, pp. 57-58.
Gutiérrez del Caño, Marcelino (1917), «Ensayo bibliográfico de Tirant lo Blanc», Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 37, (3a època), pp. 239-269.
Gutiérrez del Caño, Marcelino (s.d.), Catálogo de los manuscritos existentes en la Biblioteca Universitaria de Valencia, 2, ed. de Francisco Rodríguez Marín, Valencia.
Hart, Thomas R. (1989), «Comedy and Chivalry in Tirant lo Blanc», en Alan D. Deyermond (ed.), The Age of the Catholic Monarchs, 1474-1516. Literary Studies in memory of Keith Whinnom, Liverpool, University Press, pp. 64-70.
Hart, Thomas R. (1993), «Tirant lo Blanc: betweeen romance and epic», en Alan D. Deyermond (ed.), Letters Russell on his eightieth birthday, Llangrannog, Dolphin Book, pp. 59-68.
Hart, Thomas R. (1999), «Language and Intimacy in Tirant lo Blanc», en Arthur Terry (ed.), Londres, Tamesis ('Tirant lo Blanc'. New Approaches), pp. 83-90.
Hart, Thomas R. (2003), «Rhyme and Reason in Jaume Roig’s Spill», Catalan Review, 17: 1, pp. 57-66.
Hatzfeld, Helmut (1978), «La Décadence de l'amour courtois dans le Saintré, l'Amadís e le Tirant lo Blanc», en Mélanges de littérature du moyen âge au XXe siècle offerts à Mademoiselle Jeanne Lods, 1, París, École Normale Supérieure des Jeunes Filles, pp. 339-350.
Hauf i Valls, Albert G. (1976), La 'Vita Christi' de Fr. Francesc Eiximenis (1340?-1409), y la tradición de las 'vitae Christi' medievales: aportación al estudio de las principales fuentes e influencia de la VCE, y edición de los cinco primeros libros.
Hauf i Valls, Albert G. (1980), «L'espiritualitat catalana medieval i la 'devotio moderna'», en Josep Massot i Muntaner & Jordi Bruguera (eds.),
Actes del cinquè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Andorra 1979, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 85-121.
Hauf i Valls, Albert G. (1983), «El lèxic d'Ausiàs March: primer assaig de valoració i llista provisional de mots i freqüències», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 6 (=Miscel·lània Pere Bohigas, 3), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 121-224.
Hauf i Valls, Albert G. (1987), «La Vita Christi de Sor Isabel de Villena y la tradición de las vitae Christi medievales», en Studia in honorem Prof. M. de Riquer, 2, Barcelona, Edicions dels Quaderns Crema, pp. 105-164. [Versió catalana: «Teologia i fantasia: la Vita Christide sor Isabel de Villena i la tradició de les Vitae Christi medievals», dins Albert G. Hauf, D'Eiximenis a sor Isabel de Villena. Aportació a l'estudi de la nostra cultura medieval, València / Barcelona, Institut de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 323-397.]
Hauf i Valls, Albert G. (1989), «El parany historiogràfic. Notes al pròleg del Tirant», Saó, 115 (=monogràfic Tirant lo Blanc), pp. 19-23.
Hauf i Valls, Albert G. (1989), «Isabel de Villena i la Istòria de la Passió», en Antoni Ferrando Francés (ed.), Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana. VIII àrea. 7 Història de la Llengua, València, Institut de Filologia Valenciana, pp. 541-552.
Hauf i Valls, Albert G. (1989), «El món cultural de sor Isabel de Villena», en Actes del Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana (València 1986), 7, València, pp. 541-552. [Reed. dins Albert G. Hauf, D'Eiximenis a sor Isabel de Villena. Aportació a l'estudi de la nostra cultura medieval, València / Barcelona, Institut de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1990, pp. 303-321.]
Hauf i Valls, Albert G. (1989), «Isabel de Villena i la Istòria de la Passió », en Antoni Ferrando Francés (ed.), Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana. VIII àrea. 7 Història de la llengua, València, Institut de Filologia Valenciana, pp. 541-552.
Hauf i Valls, Albert G. (1990), D'Eiximenis a sor Isabel de Villena: aportació a l'estudi de la nostra cultura medieval, València, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Sanchis Guarner, 19).
Hauf i Valls, Albert G. (1990a), «Artur a Constantinoble. Entorn a un curiós episodi del Tirant lo Blanc», L'Aiguadolç. Revista de Literatura, 12-13 (=Homenatge al 'Tirant lo Blanc'), pp. 13-31.
Hauf i Valls, Albert G. (1990b), «La cruzada literaria o cómo redimir con la imaginación», La Vanguardia, (20 de novembre), pp. 3-4.
Hauf i Valls, Albert G. (1990c), «Introducció al dossier Tirant lo Blanc. Amb un inventari-epíleg de les commemoracions tirantianes», Afers. Fulls de recerca i pensament, 10, pp. 263-266.
Hauf i Valls, Albert G. (1990d), «L'aventura d'editar un text medieval», Cultura (Barcelona, Dept. de Cultura de la Generalitat de Catalunya) (Barcelona), 11 (='Tirant lo Blanc', cinc-cents anys), pp. 37-38. [Reproduït a La Safor 1490-1990: un itinerari bibliogràfic, Gandia, Departament de Cultura, 1990, pàgs. 21-23.]
Hauf i Valls, Albert G. (1991), «Una nova edició de Tirant lo Blanc», Serra d'Or, 374, (febrer), pp. 50-53 [120-133].
Hauf i Valls, Albert G. (1991), «Text i context de l'obra de sor Isabel de Villena», en Germà Colón Domènech, Leopoldo Peñarroja Torrejón, C. Tarancón & Albert G. Hauf i Valls (eds.), Literatura valenciana del segle XV: Joanot Martorell i sor Isabel de Villena, València, Consell Valencià de Cultura, Generalitat Valenciana, pp. 91-124.
Hauf i Valls, Albert G. (1992a), Ramon Llull i el Tirant, Palma de Mallorca, Publicacions del Centre d'Estudis Teològics de Mallorca.
Hauf i Valls, Albert G. (1992b), «Que vingui Plaerdemavida! Que vingui Tirant!», Fascicle 1 del 'Tirant lo Blanc' actualitzat en fascicles annexos a la revista El Temps (València), pp. 3-6. [Versió de Joan Pellicer i Rosa Giner de Tirant lo Blanch.]
Hauf i Valls, Albert G. (1993), «Una piadosa broma clerical», Posdata, suplement cultural del diari Levante, València, 2-VII.
Hauf i Valls, Albert G. (1993), «Tirant lo Blanc: algunes qüestions que planteja la connexió corelliana», en Rafael Alemany Ferrer, Antoni Ferrando Francés & Lluís B. Meseguer (eds.), Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Alacant - Elx, 1991), 2, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat / Univ. d'Alacant, de València i Jaume I, pp. 69-116.
Hauf i Valls, Albert G. (1993), «Tres cartes d'amor: contribució a l'estudi del gènere epistolar en el Tirant lo Blanc », en Actes del Symposion Tirant lo Blanc , Barcelona, Quaderns Crema, pp. 379-409.
Hauf i Valls, Albert G. (1993a), «Tres cartes d'amor: contribució a l'estudi del gènere epistolar en el Tirant lo Blanc», en Actes del Symposion 'Tirant lo Blanc' (Barcelona, 1990), Barcelona, Quaderns Crema, pp. 379-409.
Hauf i Valls, Albert G. (1993b), «Tirant lo Blanc, algunes qüestions que planteja la connexió corellana», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Alacant/Elx, 9-14 de setembre de 1991), 2, Barcelona / Alacant / València / Castelló, Publicacions de l'Abadia de Montserrat / Universitat d'Alacant / Universitat de València / Universitat Jaume I (Biblioteca Abat Oliba, 125), pp. 69-116. [Versió castellana refosa: «Tirant lo Blanc: ¿novela anticaballeresca? Algunas cuestiones que plantea la conexión corelliana», en Juan Paredes, Enrique Nogueras i Lourdes Sánchez (eds.), Estudios sobre el 'Tirant lo Blanc', Granada, Universidad de Granada, 1995, pàgs. 110-151.]
Hauf i Valls, Albert G. (1994), «La dama de Rodes: tècnica i energia boccacciana en un novellino del Tirant lo Blanc», en Antoni Ferrando Francés (ed.), Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de llengua i literatura, 8, València / Barcelona, Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València / Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 143), pp. 79-118.
Hauf i Valls, Albert G. (1995), «Tirant lo Blanc ¿novela anticaballeresca?: algunas cuestiones que plantea la conexión coreliana», en Juan Paredes Núñez, Enrique J. Nogueras Valdivieso & Lourdes Sánchez Rodrigo (eds.), Estudios sobre el 'Tirant lo Blanc', Granada, Universidad de Granada, pp. 110-151.
Hauf i Valls, Albert G. (1995a), «Tirant lo Blanc: ¿novela anticaballeresca? Algunas cuestiones que plantea la conexión coreliana», en Juan Paredes Núñez (ed.), Estudios sobre el 'Tirant lo Blanc', Granada, Universidad de Granada, pp. 110-151.
Hauf i Valls, Albert G. (1995b), «Profetisme, cultura literària i espiritualitat en la València del segle XV: d'Eiximenis i sant Vicent Ferrer a Savonarola, passant pel Tirant lo Blanc», en Xàtiva, els Borja: una projecció europea. Catàleg de l'exposició, 1, Xàtiva, Ajuntament de Xàtiva, pp. 101-138.
Hauf i Valls, Albert G. (1995c), «Seducció i Anti-seducció: d'Ovidi a l'Heptamerón, passant pel Tirant lo Blanc», en Elena Real Ramos (ed.), El arte de la seducción en el mundo románico medieval y renacentista, València, Departament de Filologia Francesa i Italiana de la Universitat de València, pp. 119-144.
Hauf i Valls, Albert G. (1997), «Manus habent: entorn als eufemismes amorosos de tipus militar en el Tirant lo Blanc», en Jean Marie Barberà (ed.), Actes del Col·loqui Internacional 'Tirant lo Blanc' (Ais de Provença, 21-22 d'octubre de 1994). Estudis crítics sobre 'Tirant lo Blanc' i el seu context, Centre Aixoix de Recherches Hispaniques / Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 182), pp. 145-185. [Traducció francesa en pàgs. 187-217.]
Hauf i Valls, Albert G. (1997), «Manus habent: entorn als eufemismes amorosos de tipus militar en el Tirant lo Blanc», en Jean Marie Barberà (ed.), Estudis crítics sobre 'Tirant lo Blanc' i el seu context. Actes del Col·loqui Internacional 'Tirant lo Blanc', 'l'albor de la novel·la moderna europea' (Ais de Provença, 1994), Aix-en-Provence / València / Barcelona, Centre Aixois de Recherches Hispaniques / Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publ. Abadia de Montserrat, pp. 145-185, trad.fr. 187-218.
Hauf i Valls, Albert G. (1997a), «L'apocalipsi marquià. Ausiàs March, místic i profeta de l'amor humà», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Ausiàs March: textos i contextos, Alacant; Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant; Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Sanchis Guarner, 37), pp. 191-220.
Hauf i Valls, Albert G. (1997b), «Ausiàs March o la voz del silencio», Cuadernos Hispanomericanos, 569, (1997), pp. 71-83. [Versió catalana abreviada: «Ausiàs March: el clamor del silenci», L'Illa, revista de lletres, 18, pàgs. 6-10.]
Hauf i Valls, Albert G. (1997c), «Ausiàs March, o el poder de la paraula», Abalorio. Revista de Creación, 24-25, pp. 47-52.
Hauf i Valls, Albert G. (1998), «Corrientes espirituales valencianas en la baja Edad Media (siglos XIV-XV)», Anales Valentinos. Revista de Filosofía y Teología, 24: 48, pp. 261-302.
Hauf i Valls, Albert G. (1998 [1999]), «Sinó per la fe de Jhesucrist (Tirant lo Blanch, c. 403)», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 74, pp. 49-75.
Hauf i Valls, Albert G. (1998a), «La mia por d'alguna causa mou (XXXVII). Ausiàs March i el temor d'amor», en Albert G. Hauf i Valls (ed.), Lectures d'Ausiàs March (15 de gener - 10 de desembre de 1997), València, Fundació Bancaixa, pp. 87-126.
Hauf i Valls, Albert G. (1998c), «Possibles ressons de les Tusculanes en el poema XXXVII d'Ausiàs March», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 24, pp. 105-116. [En la introducció d'aquest número de la revista s'indica que aquest article (contràriament a la resta) no correspon a la comunicació que Hauf va fer al Simposi Joan Roís de Corella..]
Hauf i Valls, Albert G. (1999), «Ausiàs March, ara i encara?», en El gust d'Ausiàs March (Gandia, Palau dels Borja. Del 14 de novembre de 1997 al 15 de febrer de 1998), Gandia, Ajuntament de Gandia; Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, pp. 45-55. [Versió espanyola en Ausiàs March (Madrid, Biblioteca Nacional, 13 mayo-27 junio 1999), València, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1999, pàgs. 87-96.]
Hauf i Valls, Albert G. (1999), «The Eschatological Framework of Tirant's African Adventure», en Arthur Terry (ed.), 'Tirant lo Blanc'. New Approaches, Londres, Tamesis, pp. 69-82.
Hauf i Valls, Albert G. (1999), «Text, pintura i meditació: el Speculum animae atribuït a sor Isabel de Villena, i la funció empàtica de l'art religiós», en Tomàs Martínez Romero & Santiago Fortuño (eds.), Actes del VII Congrés de l'Associació Hispànica de Literatura Medieval (Castelló de la Plana, 1997), 1, Castelló de la Plana, Publicacions de la Universitat Jaume I, pp. 33-59.
Hauf i Valls, Albert G. (2001), «De l’Speculum humanae salvationis a l’Spill de Jaume Roig: itinerari especular i figural», Estudis Romànics, 23, pp. 173-219.
Hauf i Valls, Albert G. (2005), «'No és negú qui virtuosament ame'. Tirant lo Blanc revisitado», en Robert Archer (ed.), Antes y después del 'Quijote' en el cincuentenario de la Asociación de Hispanistas de la Gran Bretaña e Irlanda, València, Generalitat Valenciana (Biblioteca Valenciana), pp. 79-98.
Hauf i Valls, Albert G. (2006), La 'Vita Christi' de sor Isabel de Villena (s. XV) como arte de meditar: introducción a una lectura contextualizada, València, Biblioteca Valenciana / Generalitat Valenciana.
Hauf i Valls, Albert G. (2009), «Ressenya de «Joanot Martorell, Joanot, Der Roman vom Weissen Ritter Tirant lo Blanc. Aus der altkatalnischen Sprache des Königreichs Valencia erstmals ins Deutsche gebracht von Fritz Vogelgsang. 3 vols., Frankfurt del Main, Fischer Verlag, 2007»», Estudis Romànics, 31, pp. 520-524.
Hauf i Valls, Albert G. (2014), «Les vides de Jesucrist: el perquè d’uns best-sellers medieval. Notes sobre el context de Lo Cartoixà», Saó, 389 (gener), pp. 21-23.
Hauf Valls, Albert G. (2013), «La lectura “al spiritual” del c. 12 del Vita Christi d’Isabel de Villena», en Germà Colón Domènech (ed.), Els escriptors valencians del segle XV, Castelló de la Plana, Universitat Jaume I, pp. 235-257.
Heid, Patricia (1996), «The Influence of Ausiàs March in Garcilaso's Use of Analogy», en Suzanne S. Hintz (ed.), Essays in Honor of Josep M. Solà Solé. Linguistic and Literary Relations of Catalan and Castilian, Nova York, Berna, Peter Lang, pp. 235-246.
Hernández Guardiola, Lorenzo (1998-99), «El mundo artístico de Ausiàs March», Canelobre. Revista de l'Institut de Cultura 'Juan Gil-Albert' (Alacant), 39-40, pp. 153-162.
Hernández i Dobon, Francesc Jesús (1997a), «Ausiàs March, l'amor i la dona», Mètode. Revista de difusió de la investigació de la Universitat de València, 16, pp. 22-23. [Taula rodona amb Robert Archer, Lola Badia, Lluís Cabré i Rosanna Cantavella.]
Hernández i Dobon, Francesc Jesús (1997b), «Ausiàs a Internet», Mètode. Revista de difusió de la investigació de la Universitat de València, 16, p. 27.
Hernàndez Ortega, Josep (2005), «Tirant a Àfrica: la regeneració de l’heroi», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 8. http://parnaseo.uv.es/Tirant/Butlleti.8/Article_Hernandez_Africa.htm
Hernández-León de Sánchez, Francisca (1959), Doña Maria de Castilla, esposa de Alfonso V el Magnánimo, València, Universitat de València. [Indexs;tesi doctoral. .]
Hernando i Delgado, Josep (1993), «El testament de Jaume Marc, senyor d'Eramprunyà, pare dels poetes Jaume i Pere Marc i avi d'Ausiàs Marc», Arxiu de Textos Catalans Antics, 12, pp. 305-314.
Hinojosa Montalvo, José (2004), «Cristianos contra musulmanes: la situación de los mudéjares», en José Ignacio De la Iglesia Duarte (ed.), Conflictos sociales, políticos e intelectuales en la España de los siglos XIV y XV. XIV Semana de Estudios Medievales (Nájera, 4-8 de agosto de 2003), Logroño, Gobierno de la Rioja / Instituto de Estudios Riojanos (Colección Actas), pp. 335-392.
Hintz, Suzanne S. (1992), «Tirant lo Blanc: An Analysis of Its Transitional Styles», Romance Languages Annual, 4, pp. 487-490.
Hintz, Suzanne S. (1993), «Scholarship on Tirant lo Blanc», en Josep Maria Solà-Solé (ed.), 'Tirant lo Blanc': Text and Context. Proceedings of the Second Catalan Symposium, Nova York / Berna, Peter Lang, pp. 95-105.
Hintz, Suzanne S. (1993), «Scholarship on Tirant lo Blanc (on Its Five Hundredth Anniversary)», en Josep Maria Solà-Solé (ed.), 'Tirant lo Blanc': Text and Context. Proceedings of the Second Catalan Symposium a Catholic University, Washington, D. C., oct. 1991, Nova York, Peter Lang (Translation and Criticism, 11), pp. 93-105.
Hoefler, Josephine von (1977), «Notes a les traduccions castellanes d'Ausiàs March al segle d'or», en Catalan Studies. Volum in memory of Josephine de Boer, Barcelona, Borràs Ediciones, pp. 239-249.
Huguet, Jesús (1991), «Tirant lo Blanc i els orígens de la impremta valenciana», Gutenberg-Jahrbuch, 66, pp. 135-137.
Huguet, Jesús (1997), «Ausiàs March i les Corts del seu temps», Abalorio. Revista de Creación, 24-25, pp. 41-45.
Ibarz, William (2004), Ausias March and the troubadour question, tesi doctoral llegida el 21 de desembre al Fitzwilliam College, Faculty of Modern and Medieval Languages, University of Cambridge.
Iborra, Josep (1989), «La vida literària valenciana a finals del XV», Saó, 115 (=Monogràfic Tirant lo Blanc), pp. 13-18.
Iborra, Josep (1989), «La vida literària valenciana a finals del XV», Saó, (febrer), pp. 13-18.
Iborra, Josep (1990), El tinell del 'Tirant': la cuina clàssica del segle XV, Oliva, Colomar Editors (El Clotal, 1).
Icardo, Juan Antonio (1973), «Nota preliminar», en Juan Antonio Icardo (ed.), Ausiàs March, Poemes, La Palmas, Inventarios Provisionales (Nuevo Hontanar, 1).
Icardo, Juan Antonio (2010), «La presencia de Aristóteles en Ausiàs March», en Ricard Bellveser (ed.), La poesía d'Ausiàs March i el seu temps, València, Institució Alfons el Magnànim, pp. 373-378.
Impiwaara, Heikki (1936), «La portentosa memoria de Cervantes», Neuphilologische Mitteilungen, 37, pp. 42-45.
Indini, Maria Luisa & Vincenzo Minervini (1990), «Il viaggio di Tirante. Fortuna e infortuni di un romanzo cavalleresco», Romanica Vulgaria Quaderni, 12 (=Studi catalani e provensali, 88), pp. 5-66.
Ivars, Andreu (1929), «Estatge de Joanot Martorell a Londres», Anales del Centro de Cultura Valenciana, 2, pp. 54-62.
Ivars, Andreu (1930), «Ausiàs March i Joanot Martorell», Erudición Ibero-Ultramarina, 1, pp. 68-82.
Ivars, Andreu (1930), «Ausiàs March y Joanot Martorell», Erudición Ibero-Ultramarina, 1, pp. 68-82 i 173-206.
Izquierdo, Josep (2010), «Ressenya de: «Rafael Beltrán, Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, Madrid, Síntesis, 2006. Rafael Alemany, Introducció al Tirant lo Blanc, Alzira, Bromera & Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana»», Llengua & Literatura, 21, pp. 360-369.
Jacquart, Danielle & Claude Thomasset (1989), Sexualidad y saber médico en la Edad Media, Barcelona, Labor.
Janer, Maria de la Pau (1993a), «L'espòs transformat al Tirant lo Blanc», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, 2, Barcelona / Alacant / València / Castelló, Publicacions de l'Abadia de Montserrat / Universitat d'Alacant / Universitat de València / Universitat Jaume I (Biblioteca Abat Oliba, 125), pp. 159-171. [Traducció castellana: «El esposo transformado en Tirant lo Blanc», en Actas do IV Congresso da Associação Hispânica de Literatura Medieval, 4, Lisboa, Cosmos, 1993, pàgs. 123-128.]
Janer, Maria de la Pau (1993b), «El esposo transformado en el Tirant lo Blanc», en Actas do IV Congresso da Associação Hispânica de Literatura Medieval, 4, Lisboa, Ediçôes Cosmos, pp. 123-128.
Jewers, Caroline Amanda (1990), Romance into Novel: Parody and Transformation in Chrétien de Troyes, the 'Roman de Flamenca' and 'Tirant lo Blanc', Oregon, University of Oregon. [Tesi doctoral inèdita.]
Jiménez Millán, Antonio (1985), «El concepto de "Fortuna" en la obra de Ausias March: la influencia doctrinal de Aristóteles y Boecio», en Jesús Montoya Martínez & Juan Paredes Núñez (eds.), Estudios románicos dedicados al profesor Andrés Soria Ortega, 1, Granada, Universidad de Granada, pp. 389-405.
Johnston, Mark (1979), «Scholastic Psychology as a Literary Tradition in Ausias March», Romance Notes, 19: 3, pp. 383-387.
Juan-Mompó, Joaquim (1999), «O, dona, ja no dona: la Història de la gloriosa santa Magdalena», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 39 (=Homenatge a Arthur Terry, 3), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 115-143.
Keller, J. E. (1949), Motif-Index of Medieval Spanish Exempla, Knoxville (Tennessee), University of Tennessee.
Kelly, Henry A. (1993), Ideas and Forms of tragedy from Aristotle in the Middle Ages, Cambridge, Cambridge University Press.
Kempis, Thomas a. (1911), La imitació de Jesucrist del venerable Tomàs de Kempis, ed. de Ramon Miquel i Planas, Barcelona, Biblioteca Catalana. ['Novament publicada per R Miquel y Planas segons la ediició de l'any 1482'.]
Keown, Dominic (1996), Some reflections on the poetry of Ausiàs March, en Online Conference on Catalan Studies. The Life and Work of Ausiàs March(24 d'octubre-24 de novembre de 1996) (Pàgina web / Fòrum). [Traduc. catalana: Avui. Suplement 'Ausiàs March (1397-1997): Sis-cents anys del naixement' (23-5-1997), pàgs. XVIII-XXI.]
Keown, Dominic (1998-1999), «Algunes reflexions sobre la traducció d'Ausiàs March», Canelobre. Revista de l'Institut de Cultura «Juan Gil-Albert», 39-40 (= Estudis sobre Ausiàs March), (hivern), pp. 201-210.
Keown, Dominic (1999), «The subversive presence of Ausiàs March», en D. W. Cruickshank (ed.), A Life Time's Reading. Hispanic Essays for Patrick Gallagher, Dublin, University College Dublin Press, p. 230.
Keown, Dominic & Magí Almirall (1996), Online Conference on Catalan Studies. The Life and Work of Ausiàs March (24 d'octubre-24 de novembre de 1996) (Pàgina web / Fòrum).
Knowlton, Edgar G. (1983), «Lewis' The Monk and Tirant lo Blanc», Notes and Queries, 228, pp. 64-65.
La Fontaine, Ray & Josep Maria Solà-Solé (1993), «A New English Translation of Tirant lo Blanc», en Josep Maria Solà-Solé (ed.), Tirant lo Blanc: Text and Context. Proceedings of the Second Catalan Symposium a Catholic University, Washington, D. C , pp. 107-148.
Labrado, Víctor (2007), El segle valencià, Alzira, Bromera. [Inclou una aproximació al poema Veles e vents d'Ausiàs March.]
Labrado, Víctor (2007), El segle valencià , Alzira, Bromera.
Lacarra Lanz, Eukene (2006), «Misoginia y vituperio: un camino de ida y vuelta a los maldits», en Vicenç Beltran & Juan Paredes Núñez (eds.), Convivio. Estudios sobre la poesía de cancionero, Granada, Editorial Universidad de Granada / Campus Universitario de Cartuja, pp. 419-430.
Lapesa Melgar, Rafael (1948a), «Garcilaso y Ausias March», en La trayectoria poética de Garcilaso, Madrid, Revista de Occidente, pp. 62-70.
Lapesa Melgar, Rafael (1948b), «Ausias March, Petrarca y la poesía castellana del siglo XV», en La trayectoria poética de Garcilaso, Madrid, Revista de Occidente, pp. 289-298.
Lapesa Melgar, Rafael (1994), «Gonzalo de Berceo y Joan Roís de Corella ante el duelo de la Virgen», en Miscel·lània d'homenatge al Dr. Esteve Pujals, Barcelona, Columna, pp. 175-187.
Lara Cantizani, M. (1993), «El amor caballeresco de Tirant lo Blanc, el último caballero», Angélica (Revista de Literatura), 4.
Lara Pozuelo, Antonio (2000), Concordances i índex de mots de les poesies d'Ausiàs March, Barcelona, Barcino. [Publicació en CD-Rom.]
Lawrance, Jeremy (1999), «Death in Tirant lo Blanc», en Arthur Terry (ed.), 'Tirant lo Blanc'. New Approaches, Londres, Tamesis, pp. 91-107.
Lázaro Carreter, Fernando (1993), «Atardecer medieval en Tirant lo Blanc», en Actes del Symposion 'Tirant lo Blanc' (Barcelona, 1990), Barcelona, Quaderns Crema (Assaig, 14), pp. 411-439.
Le Naïl, Bernard (1987), «Tirant lo Blanc, les exploits légendaires d'un chevalier breton à travers l'Europe», Bulletin de l'Association Bretonne (Rennes), pp. 146-155.
Leguiel, Emile (1913), «Tirant lo Blanc. Aphorismes et proverbes», Revue Catalane, 1, pp. 90-92 i 122-124.
Lesfargues, Bernard (1995), «Non, Cervantès n'a pas condamné Martorell à ramer sur une galère», Cahiers de Tirant lo Blanc (Église Neuve d'Isaac), 1.
Leveroni, Rosa (1944-45), «El meu Auziàs March», Poesia, 5, p. sense paginació. [CD-ROM.]
Leveroni, Rosa (1951), «Les imatges marineres en la poesia d'Ausiàs March», Bulletin of Hispanic Studies, 28, pp. 152-166.
Lida de Malkiel, María Rosa (1950), Juan de Mena poeta del prerrenacimiento español, Mèxic D. C., El Colegio de México. [2a ed., amb addicions de Yakov Malkiel: Mèxic, D. F., Centro de Estudios Lingüísticos y Literarios del Colegio de México, 1984. Per a Ausiàs March, vegeu l'índex de noms.]
Lida de Malkiel, María Rosa (1952), La idea de la fama en la Edad Media castellana, Mèxic, FCE.
Lida de Malkiel, María Rosa (1959), «Arthurian Literature in Spain and Portugal», en R. S. Loomis (ed.), Arthurian Literature in the Middle Ages, Oxford, Clarendon, pp. 406-418. [Traduc. castellana: «La literatura artúrica en España y Portugal», en María Rosa Lida, Estudios de literatura española y comparada, Buenos Aires, EUDEBA, 1966.]
Lieja, Arnau de (2004), Recull d’exemples i miracles ordenat per alfabet, 2 vols., ed. de Josep-Antoni Ysern i Lagarda, Barcelona, Barcino.
Limorti, Paül (1993), «Notes al 'pròleg' i a la 'dedicatòria' del Tirant», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, 2, Barcelona / Alacant / València / Castelló, Publicacions de l'Abadia de Montserrat / Universitat d'Alacant / Universitat de València / Universitat Jaume I (Biblioteca Abat Oliba, 125), pp. 147-158.
Limorti, Paül (1994), «L'entrellaçament en el Tirant: la retòrica de la narració i la transmissió de l'obra», en Carlos Romero Muñoz (ed.), La cultura catalana tra l'Umanesimo e il Barocco. Atti del V Convegno dell'Asociazione Italiana di Studi Catalani (Venezia, 24-27 marzo 1992), Pàdua, Editoriale Programa (Atti, 3), pp. 39-70.
Limorti, Paül (1997), «Tirant lo Blanch i la historiografia catalana medieval», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 23, pp. 27-40.
Limorti, Paül (1999), 'Tirant lo Blanc' i la historiografia catalana medieval , Alacant, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana / Institut de Cultura 'Juan Gil-Albert' de la Diputació Provincial d'Alacant (Textos Universitaris).
Llabrés, Gabriel (1901), «Sobre Ausiàs March y su familia», Revista Crítica de Historia y Literatura, 6, p. 334.
Lledó-Guillem, Vicente (2004), «El rechazo del platonismo en Ausiàs March», Neophilologus, 88: 4, pp. 545-557.
Lliso Genovés, Francisco (1997), Con motivo del seiscientos aniversario de Ausiàs March 1397-1997, València, Librerías París-València.
Llompart, Josep Maria (1959), «Ausiàs March i el prosaisme», Ponent, 11, pp. 12-25.
Llopis i Guàrdia, Tomàs (1998-99), «...Car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs», Canelobre. Revista de l'Institut de Cultura «Juan Gil-Albert», 39-40, pp. 181-188.
Llorca Serrano, Magdalena (2010), «Sobre el caràcter no arquetípic del Tirant lo Blanch: el cas de Plaerdemavida», en José Manuel Fradejas Rueda, Déborah Dietrick Smithbauer, Demetrio Martín Sanz & Mª Jesús Díez Garretas (eds.), Actas del XIII Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval. In memoriam Alan Deyermond, 2, Valladolid, Universidad de Valladolid / Ayuntamiento de Valladolid, pp. 1147-1157.
Llorca Serrano, Magdalena (2011), «Gènere epistolar al Tirant lo Blanch: lletres d’amor i de guerra», en Imma Creus, Maite Puig & Joan R. Veny (eds.), Actes del Quinzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, 3, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat / Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, pp. 59-66.
Llorca Serrano, Magdalena & Joan Ignasi Soriano Asensio (2012a), «Tres penitències amoroses? Els periples expiatoris d'Amadís, Tirant i don Quijote», 1616. Anuario de Literatura Comparada (Salamanca), 2, pp. 231-253. http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/33996/1/2012_Llorca_Soriano_1616.pdf [També disponible en format electrònic.]
Llorca Serrano, Magdalena & Joan Ignasi Soriano Asensio (2012b), «Amadís, Tirant y don Quijote: tres ejemplos de caballeros penitentes», en Antonia Martínez Pérez & Ana Luisa Baquero Escudero (eds.), Estudios de Literatura Medieval. 25 años de la AHLM, Múrcia, Editum. Ediciones de la Universidad de Murcia, pp. 613-623. http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/26836/1/Amadís%2c Tirant y don Quijote. Tres ejemplos de caballeros penitentes.pdf [També disponible en format electrònic.]
Llorca Serrano, Magdalena & Joan Ignasi Soriano Asensio (2013), «El tòpic cavalleresc de la insularitat en l’Amadís, el Tirant i el Quijote», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 16, pp. 279-294. https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/35496/1/2013_Llorca_Soriano_Tirant.pdf [Publicació digital.]
Llorens, Alfons (1987), «La Vita Christi, un text coetani. Aproximació al món literari de la Festa d’Elx», Festa d’Elx, 3, pp. 109-123. http://www.lafesta.com/latramoia/papers/as00014.pdf
Lloret, Albert (2008a), «La formazione del Canzoniere a Stampa», Ecdotica, 5.
Lloret, Albert (2008b), «Ressenya d'Ausiàs March. Verse Translation of Thirty Poems. Trans. Robert Archer. Woodbridge: Tamesis; Barcelona: Barcino, 2006», Translation Review, 75, pp. 58-60.
Lloret, Albert (2012), «Readers and Compilatorsof Ausias March's Poetry in Barcelona (BNE 2985)», Digital Philology (John Hopkins University), 1: 1 (Spring), pp. 139-159.
Lloret, Albert (2013), Printing Ausiàs March: Material Culture and Renaissance Poetics, Madrid, Centro para la Edición de los Clásicos Españoles.
Lloret, Albert (2015), «Forging Renaissance Autorship: Petrarc and Ausias March», en Laura Delbrugge (ed.), Self- Fashioning and Assumptionsof Identity in Medieval and Early Modern Iberia, Leiden, Brill, pp. 253-276.
Lluch Arenas, Marc (2004), «El cor com a interlocutor. Lectura a l'entorn del poema LII», en P. Rigobon & Carlos Romero Muñoz (eds.), falconiere del re. Atti della giornata di studio dedicata ad Ausiàs March, Venècia, Università ca' Foscari di Venezia. Dipartimento di Studi Anglo-Americani e Ibero-Americani, pp. 59-70.
Lluch, Carles J. (s.d [1998]), «Ausiàs March: la saviesa amorosa del mestre», Passadís. Quaderns de Lletres, 19-20, ([1998]), pp. 99-130. [V Premi d'assaig literari Alambor 1997.]
López Casas, Maria Mercè (2002), «¿Quevedo, traductor de Ausiàs March?», en Juan Casas Rigall & Eva M. Díaz Martínez (eds.), Iberia cantat. Estudios sobre poesía hispànica medieval, Santiago de Compostel·la, Universidade de Santiago de Compostela, pp. 555-588.
López Casas, Maria Mercè (2003), «La recepció d'Ausiàs March al segle XVI: l'edició de Romaní (1539)», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 34, pp. 79-110.
López Casas, Maria Mercè (2005), «La recepció d'Ausiàs March al segle XVI: l'edició de la traducció castellana de Romaní (Sevilla, 1553)», en Rafael Alemany Ferrer, Josep Lluís Martos Sánchez & Josep Miquel Manzanaro Blasco (eds.), Actas del X Congrés de l'Associació Hispànica de Literatura Medieval, 2, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (Symposia Philologica, 11), pp. 979-992.
López Casas, Maria Mercè (2009), «Ausiàs March traducido por Jorge de Montemayor: la edición valenciana de 1560», en Mercedes Brea (ed.), Pola melhor dona de quantas fez nostro Senhor». Homenaxe á Profesora Giulia Lanciani , Santiago de Compostela, Centro Ramón Piñeiro para a Investigación en Humanidades, pp. 291-311.
López Casas, Maria Mercè (2009), «El món medieval català al cinema», en Josep Lluís Martos Sánchez & Marinela Garcia Sempere (eds.), L’Edat Mitjana en el cinema i en la novel·la històrica, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (Symposia Philologica, 18), pp. 365-376.
López Casas, Maria Mercè (2010), «¿El Cancionero D de Ausiàs March, un original de imprenta?», en José Manuel Fradejas Rueda, Déborah Dietrick Smithbauer, Demetrio Martín Sanz & María Jesús Díez Garretas (eds.), Actas del XIII Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval. In memoriam Alan Deyermond, II, Valladolid, Universidad de Valladolid, pp. 1181-1200.
López Casas, Maria Mercè (2011), «De los impresos al cancionero E de Ausiàs March», en Josep Lluís Martos Sánchez (ed.), Del impreso al manuscrito en los cancioneros, Alcalá de Henares, Centro de Estudios Cervantinos, pp. 171-186.
López Casas, Maria Mercè (2014), «Las variantes de imprenta en la edición d de Ausiàs March (Valladolid 1555)», en Josep Lluís Martos Sánchez (ed.), La poesía en la imprenta antigua, Alacant, Publicacions de la Universitat d'Alacant, pp. 79-94.
López Casas, Maria Mercè (2015), «¿Un testimonio perdido de la poesía de Ausiàs March?», en Carlos Alvar (ed.), Estudios de literatura medieval en la Península Ibérica, San Millan de la Cogolla, Fundación de San Millán de la Cogolla-Cilengua, pp. 835-846.
López Casas, Maria Mercè (2017), «Lectores Humanistas y doble versión: variantes impresas para el Cancionero manuscrito E de Ausiàs March», en Josep Lluís Martos Sánchez (ed.), Variación y testimonio único. La reescritura de la poesía, Alacant, Universitat d'Alacant, pp. 181-196.
López Estrada, Francisco (1946), «Prólogo a Jorge de Montemayor, Los siete libros de Diana», en Jorge de Montemayor, Los siete libros de Diana, Madrid, Espasa-Calpe (Clásicos Castellanos, 27). [Per a Ausiàs March, vegeu especialment pàgs. 20-21. N'hi ha diverses reedicions.]
López Estrada, Francisco (1993), «El Tirante castellano de 1511 y los libros de viajes», en Actes del Symposion 'Tirant lo Blanc' (Barcelona, 1990), Barcelona, Quaderns Crema (Assaig, 14), pp. 441-469.
López i Verdejo, Voro (1997), «Ausias March: vida i obra», en Ausias March: estudis, 1, València, Xavier Boronat Editor, pp. 95-117.
López i Verdejo, Voro & Jesús Villalmanzo (1997), Edició facsímil del testament, codicil i inventari d'Ausiàs March, 2. vols., València, L'Oronella (Clàssics Valencians, Estudis, 1).
López Quiles, Antoni (2007), Literatura i espiritualitat: aproximació a l'obra de Corella com a resposta davant Déu i l'home, València, Alfons el Magnànim (Estudis Universitaris). [Ressenya d’Albert Hauf en Estudis Romànics, 32 (2010), pp. 496-501.]
López Quiles, Antoni (2012), «Conversos, Inquisició i pregària del Salteri. Estudi del Sal 54 segons Corella», Anales Valentinos. Revista de Filosofía y Teología, 76, pp. 319-341.
López Quiles, Antoni (2013), El "càntich novell" de Corella. Tècniques d'apropiació del ‘Psalteri’, València, Institució Alfons el Magnànim.
López Quiles, Antoni (2014), «La proposta sapiencial de Corella», en Joan Roís de Corella i el seu món, València, Institució Alfons el Magnànim, pp. 389-422.
López Quiles, Antoni & Abel Puig Gisbert (2014), Ensenyar, commoure i adelitar. Notes de propedèutica per a rellegir Corella, Catarroja, Perifèric Edicions. [Ressenya: Coronel 2014.]
López Ríos, Santiago (1995), «Teoría y práctica de la crueldad del caballero en Tirant lo Blanc», en Medievo y literatura. Actas del V Congreso de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (Granada, 1993), 3, Granada, Universidad de Granada, pp. 81-88.
Lucero Comas, Lluís (1996), «La tradició ovidiana en l'obra de Joan Roís de Corella: una aproximació parcial», en Mercè Puig Rodríguez-Escalona (ed.), Tradició clàssica. Actes de l'XI Simposi de la Secció Catalana de la SEEC (1993), Andorra la Vella, Govern d'Andorra. Conselleria d'Educació, Joventut i Esports, pp. 437-442.
Lucía Megías, José Manuel (1997), «Tirante el Blanco ante el género editorial caballeresco», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 1. http://parnaseo.uv.es/Tirant/Art.Lucia.html
Lucía Megías, José Manuel (2000), Imprenta y libros de caballerías, Madrid, Ollero & Ramos.
Lucía Megías, José Manuel (2005), «Libros de caballerías castellanos en la Biblioteca del Cigarral del Carmen (Toledo)», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 8. http://parnaseo.uv.es/Tirant/Butlleti.8/LibrosCaballeria.pdf
Lucía Megías, José Manuel (2006), «A modo de epílogo. Tras las huellas de Tirant: noticia del ejemplar perdido del Tirante castellano», en Rafael M. Mérida Jiménez (ed.), La aventura de Tirant lo Blanch y de Tirante el Blanco por tierras hispánicas, Alcalá de Henares, Centro de Estudios Cervantinos, pp. 171-180. [Al voltant del segon ejemplar de la traducció castellana del Tirant publicada a Valladolid en 1511, conservat en la biblioteca del Cigarral del Carmen de Toledo i, fins ara, mal conegut.]
Luján Atienza, Ángel Luis (1993), «Estructura semántica binaria en la lírica trovadoresca. Desde los provenzales a Ausias March», en O cantar dos trobadores, Santiago de Compostela, Conselleria de Cultura e Xuventude de la Xunta de Galicia, pp. 425-432.
Madrenas Tinoco, Dolors & Juan Miguel Ribera Llopis (1993), «Oralitat i narratologia: de la Història de Jacob Xalabín a la Tragèdia de Caldesa de Joan Roís de Corella», en Aires A. Nascimento & Cristina Almeida Ribeiro (eds.), Literatura medieval: actas do IV Congresso da Associação Hispânica de Literatura Medieval (Lisboa 1-5 Outubro 1991), 2, Lisboa, Cosmos, pp. 307-314.
Madurell i Marimon, Josep Maria (1973), Claudi Bornat, Barcelona, Fundació Vives Casajuana. [Introducció de Pere Bohigas.]
Mahiques Climent, Joan (2003), «D'Ausiàs March a Baltasar de Romaní: les al·lusions morals i teològiques en la "Cántica de amor», en Jesús L. Serrano Reyes (ed.), Cancioneros en Baena, II: Actas del II Congreso Internacional Cancionero de Baena. In memoriam Manuel Alvar, 2, Baena, Ayuntamiento de Baena, pp. 107-128.
Mahiques Climent, Joan (2004), «El Espill o Llibre de les dones, la Disputa de viudes i donzelles, el Procés de les Olives, el Somni de Joan Joan y la Brama de llauradors: notas sobre su difusión impresa en el siglo XVI», en M. Isabel de Páiz Hernández (ed.), La memoria de los libros. Estudios sobre la historia del escrito y de la lectura en Europa y América, I, Salamanca, Instituto de Historia del Libro y de la Lectura (Serie Maior, 4), pp. 639-654.
Mahiques Climent, Joan (2007), «Escolis i versos manuscrits a les edicions d'Ausiàs March», en Eulàlia Miralles & Josep Solervicens (eds.), El (re)descobriment de l'Edat Moderna. (=Estudis en homenatge a Eulàlia Duran), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 281-295.
Mahiques Climent, Joan (2008), «Un fals aparegut en el Tirant lo Blanc», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 44, (Primavera), pp. 55-78.
Maingon, Loïs P. (1981), «"Sapientia" i la identidad de dona Teresa en la poesia d'Ausiàs March», Els Marges, 21, pp. 113-119.
Maingon, Loïs P. (1985a), «Ausias March's Classical Imaginery in Poem LXXIX», Hispanófila, 83, pp. 33-41.
Maingon, Loïs P. (1985b), «The Hercules Theme in the Poetry of Ausiàs March», Hispanófila, 84, pp. 1-13.
Maingon, Loïs P. (1992), «Ausias March and the Fifteenth-Century Crisis in Meaning», en Actes del Sisè Col·loqui d'Estudis Catalans a Nord-Amèrica (Vancouver, 1990), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 255-270.
Maldonado de Guevara, F. (1951), «El dolo como potencia estética», Anales Cervantinos, 1, pp. 133-157.
Malé i Pegueroles, Jordi (1997), «Un editor d'Ausiàs March poc conegut: Carles Riba», Revista de Catalunya, 123, pp. 92-203.
Malé i Pegueroles, Jordi (1999), «Carles Riba i Ausiàs March: entre la passió i la raó», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 38 (=Homenatge a Arthur Terry, 2), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 227-242.
Malé i Pegueroles, Jordi (2000), «Carles Riba i el "Cant Espiritual" d'Ausiàs March», Reduccions, 72, (febrer), pp. 66-80.
Manero Sorolla, María Pilar (1985), «Ausiàs March y Antonio de Lofrasso, otra nota sobre el poeta de Gandía en la literatura castellana del Renacimiento», Anuario de Estudios Medievales, 15: =Homenaje a Claudio Sánchez Albornoz, pp. 579-587.
Manero Sorolla, María Pilar (1987), Introducción al estudio del petrarquismo en España, Barcelona, PPU (Estudios de Literatura Española y Comparada).
Manero Sorolla, María Pilar (1990), Imágenes petrarquistas en la lírica española del Renacimiento, Barcelona, PPU.
Manfredi, Girolamo (ed.) (2004), Quesits o perquens (regiment de sanitat i tractat de fisiognomonia), ed. d'Antònia Carré, Barcelona, Barcino.
Mansanet, Víctor (1997), «Un amor particular», Abalorio. Revista de Creación, 24-25, pp. 17-32.
Manzanaro Blasco, Josep Miquel (1996-1997), «L'altra protagonista: Fortuna versus Tirant lo Blanch», Revista de Lenguas y Literaturas Catalana, Gallega y Vasca, 5, pp. 89-107.
Manzanaro Blasco, Josep Miquel (1998), Fortuna en el 'Tirant lo Blanch' i en el 'Curial e Güelfa', Alacant, Publicacions de la Universitat d'Alacant.
Marçal, Maria-Mercè (1990), «Isabel de Villena i el seu feminisme literari», Revista de Catalunya, 44, pp. 120-130.
Marchand, James (1979), «Acyrologia as a Rhetorical Device and a Mode of Throught in the Poems of Ausias March», en Estudis de Llengua, Literatura i Cultura Catalanes. Actes del Primer Col·loqui d'Estudis Catalans a Nord-Amèrica, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de l'Abat Oliba), pp. 181-194.
Marfany, Marta (2007), «D'Ausiàs March a Bernat Hug de Rocabertí: Antoni Vallmanya i el cànon poètic de mitjan segle XV», Llengua & Literatura, 18, pp. 45-73.
Margalef, M. Rosa (1987), «Vigència inexhaurible d'Ausiàs March: March cantat per Raimon», L'Espill, 23-24, pp. 61-81.
Margarit, Mònica (1987), «Una isagoge para Ausiàs March. Notas para la lectura del poema I», Scriptura. Depto. de Lit. Esp. de la Universitat de Lleida, 3, pp. 24-47.
Marí Garcia, Enric (2002), «De l’habitatge de Jaume Roig i altres notícies sobre la seua família», Afers. Fulls de recerca i pensament, 41, pp. 129-149.
Marín Pina, M. Carmen (1994), «El tópico de la falsa traducción en los libros de caballerías españoles», en Actas del III Congreso de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (Salamanca, 3-6 octubre 1989), 1, Salamanca, Departamento de Literatura Española e Hispanoamericana de la Universidad de Salamanca.
Marinesco, Constantin (1953-1954), «Du nouveau sur Tirant lo Blanc», Estudis Romànics, 4, pp. 137-203. [Traducció castellana: «Nuevas notas sobre Tirant lo Blanch», Boletín de la Real Academia de la Historia, 138 (1956), pàgs. 287-305.]
Marinesco, Constantin (1979), «Nouvelles recherches sur Tirant lo Blanc», Estudis Universitaris Catalans (Barcelona), 23 (=Estudis de llengua i literatura catalanes oferts a R. Aramon i Serra en el seu setantè aniversari, 1), pp. 401-424.
Martí Grajales, Francisco (1927), Ensayo de un diccionario biográfico y bibliográfico de los poetas que florecieron en el reino de Valencia hasta el año 1700, Madrid, Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos. [Per a Ausiàs March, pàgs. 286-289.]
Martí Grajales, Francisco (1927), Ensayo de un diccionario biográfico y bibliográfico de los poetas que florecieron en el reino de Valencia hasta el año 1700 , Madrid, Tip. de la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos.
Martí, Sadurní (ed.) (1996), «El Cançoner del Marquès de Barberà. (Biblioteca del Monestir de Montserrat, ms. 992)», en DD AA (ed.), Els cançoners catalans medievals: concordances, 9, Bellaterra, Fundació La Caixa / Seminari de Filologia i Informàtica de la Universitat Autònoma de Barcelona. [Edició en microfitxa. Conté textos corellans.]
Martí, Sadurní (1998), «El Cançoner del marqués de Barberà (S1/BM1): descripció codicològica», Boletín Bibliográfico de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, 11, pp. 463-502.
Martín Pascual, Llúcia (1993), «Una aproximació a l'anàlisi de les comparacions extretes dels bestiaris en els poetes del XIV i XV catalans», en Rafael Alemany Ferrer, Antoni Ferrando Francés & Lluís B. Meseguer (eds.), Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Alacant-Elx, 9-14 de setembre de 1991), 1, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat; Universitats d'Alacant, de València i Jaume I (Biblioteca Abat Oliba, 124), pp. 245-256.
Martín Pascual, Llúcia (1993), «Una aproximació a l'anàlisi de les comparacions extretes dels Bestiaris en els poetes del XIV i XV catalans», en Rafael Alemany Ferrer, Antoni Ferrando Francés & Lluís B. Meseguer (eds.), Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Alacant - Elx, 1991), 1, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat / Univ. d'Alacant, de València i Jaume I, pp. 245-257.
Martín Pascual, Llúcia (1996), La tradició animalística en la literatura catalana medieval, Alacant, Diputació Provincial d'Alacant; Conselleria de Cultura, Educació i Ciència; Institut de Cultura Juan Gil-Albert (Textos Universitaris).
Martín Pascual, Llúcia (1996), La tradició animalística en la literatura catalana medieval, Alacant, Instituto de Cultura Juan Gil-Albert.
Martín Pascual, Llúcia (1997), «"Car no és pus que apetit brutal". L'amor, el pecat i l'animologia poètica en l'obra d'Ausiàs March», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Ausiàs March: textos i contextos, Barcelona, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant; Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Sanchis Guarner, 37), pp. 221-243.
Martín Pascual, Llúcia (1998-99), «Ausiàs March. El poeta i les imatges relacionades amb la naturalesa de l'amor hereos», Canelobre. Revista de l'Institut de Cultura «Juan Gil-Albert», 39-40, pp. 115-122.
Martín Pascual, Llúcia (1999), «Les comparacions de tema animal relacionades amb el desengany amorós en les poesies de Joan Roís de Corella i en l'Espill de Jaume Roig», en Vicent Martines (ed.), Estudis sobre Joan Roís de Corella, Alcoi, Marfil (Col·lecció Universitas, 9), pp. 193-210.
Martín Pascual, Llúcia (1999), «Les comparacions de tema animal relacionades amb el desengany amorós en les poesies de Joan Roís de Corella i en l'Espill de Jaume Roig», en Vicent Martines (ed.), Estudis sobre Joan Roís de Corella, Alcoi, Marfil (Col·lecció Universitas, 9), pp. 193-209.
Martín Pascual, Llúcia (2007), «La tradició poètica i moralitzant del cérvol. La poesia 89 de March», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 54 (=Homenatge a Joseph Gulsoy, 2), pp. 73-105.
Martín Pascual, Llúcia (2009), «La paròdia jurídica en Lo somni de Joan Joan», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 46, (primavera), pp. 89-114.
Martín Pascual, Llúcia (2013), «Alguns comentaristes ausiasmarquians. Aproximació a l’estudi de la crítica sobre Ausiàs March en el XIX», en Catalan Review, XXVII, pp. 69-86.
Martín Pascual, Llúcia (2014), «Lecturas divergentes y correcciones de copistas en los manuscritos F y N
de las poesías de Ausiàs March», en Cesc Esteve (ed.), El texto infinito. Tradición y reescritura en la Edad Media y el Renacimiento, Salamanca, Seminario de Estudios Medievales y Renacentistas (Publicaciones del Semyr. Actas 8), pp. 731-747.
Martin, Georges & Marie-Claire Zimmermann (2000), Ausiàs March (1400-1459). Premier poète en langue catalane, París, Publications du Seminaire d'Études Médiévales Hispaniques de l'Université de Paris 13 (Annexes des Cahiers de Linguistique Hispanique Médiévale, 14).
Martines, Josep (1999), «Sobre una construcció sintàctica catalana una mica controvertida: 'ser + de + infinitiu': 'E si de dos mals lo menor *és de elegir*, qual serà l'altre, si la mort per menor elegexes'», en Vicent Martines (ed.), Estudis sobre Joan Roís de Corella, Alcoi, Marfil (Col·lecció Universitas, 9), pp. 211-263.
Martines, Josep (2009), «L'expressió de l'abstracció i estudi de les traduccions. Les Poesies d'Ausiàs Marc i la traducció espanyola de Baltasar de Romaní», Estudis Romànics (Barcelona), 31, pp. 105-139.
Martines, Josep (2013), «El verb estimar i l’amor hereós i Joan Roís de Corella. Un acostament segons la pragmàtica diacrònica», Afers. Fulls de recerca i pensament, XXVIII: 76, pp. 717-739.
Martines, Josep & Sandra Montserrat (2009 [2010]), «La llengua de les Poesies d’Ausiàs Marc. Un tast de la sintaxi (i)», en Journal of Catalan Studies, 12, pp. 1-32.
Martines, Vicent (1993a), «El Tirant lo Blanc a Itàlia. In Spagna è riputato como qui il Decamerone di Giovanne Boccaccio», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, 2, Barcelona / Alacant / València / Castelló, Publicacions de l'Abadia de Montserrat / Universitat d'Alacant / Universitat de València / Universitat Jaume I (Biblioteca Abat Oliba, 125), pp. 173-181.
Martines, Vicent (1993b), «El Tirante il Bianco: èxit, ficció i ofici del Tirant lo Blanch a Itàlia», en Actas do IV Congresso da Associação Hispânica de Literatura Medieval, 4, Lisboa, Cosmos, pp. 331-334.
Martines, Vicent (1994), «Per adolcir cotante pene amare: una coincidència de Roís de Corella amb uns sonets italians de la fi del segle XV», Revista de l'Alguer, 5, pp. 219-228.
Martines, Vicent (1997), «Comentaris a la bibliografia sobre Joan Roís de Corella», en Joan Roís de Corella (1497-1997): cinc-cents anys de la mort, Suplement del diari Avui del 23 d'abril de 1997, pp. XVIII-XXI.
Martines, Vicent (1997a), «L'espai, dimensió poètica de contacte entre el dolce stil novo i la poesia catalana del segle XV», en XIV Congresso di Storia della Corona d'Aragona (Sassari-Alghero, 19-24 Maggio 1990), 5, Sàsser, Carlo Delfino Editore, pp. 760-775.
Martines, Vicent (1997a), «Aspectes de la recepció del Tirant lo Blanch a partir de les seues traduccions espanyola, italiana i francesa dels segles XVI-XVIII», en José Manuel Lucía Megías (ed.), Actas del VI Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, 2, Alcalá de Henares, Universidad de Alcalá de Henares, pp. 997-1008.
Martines, Vicent (1997b), «La recepció d'Ausiàs Marc. Assaig d'actualització bibliogràfica d'ençà de 1985», Afers. Fulls de recerca i pensament, 26, pp. 117-143.
Martines, Vicent (1997b), El 'Tirant' políglota. Estudi sobre el 'Tirant lo Blanch' a partir de les seues traduccions espanyola, italiana i francesa dels segles 16-18, Barcelona, Curial / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Textos d’Estudis de Cultura Catalana, 55).
Martines, Vicent (1997c [1999]), «El Tirant lo Blanch i les seues traduccions anteriors al segle XIX: aspectes de recepció i de traducció», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 23 (=’Tirant lo Blanc’: temes i problemes de recepció i de traducció literàries), pp. 91-118.
Martines, Vicent (1998-99), «"Sia cascú per ben oir attent" (XXXV, I): De les claus d'un volum d'estudis amb imàtgens», Canelobre. Revista de l'Institut de Cultura «Juan Gil-Albert», 39-40, pp. 6-14.
Martines, Vicent (ed.) (1999a), Estudis sobre Joan Roís de Corella, Alcoi, Marfil (Universitas, 8).
Martines, Vicent (ed.) (1999b), «Comentaris a la bibliografia sobre Joan Roís de Corella», en Estudis sobre Joan Roís de Corella, Alcoi, Marfil (Universitas, 8), pp. 5-39.
Martines, Vicent (1999c), «Concomitàncies entre Joan Roís de Corella i la lírica italiana medieval», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Ausiàs March i el món cultural del segle XV, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (Symposia Philologica, 1), pp. 265-298.
Martines, Vicent (2000), «Cavalleria de pomposos actes versus cavalleria honesta en Joan Roís de Corella: més elements sobre la mímesi literària», en Margarita Freixas, Silvia Iriso & Laura Fernández (eds.), Actas del VIII congreso de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, Santander 1999, 2, Santander, Consejería de Cultura del Gobierno de Cantabria / Año Jubilar Lebaniego / Asociación Hispánica de Literatura Medieval, pp. 1245-1251.
Martines, Vicent (2000a), «Comentari a la bibliografia marquiana», en Georges Martin & Marie-Claire Zimmermann (eds.), Ausiàs March (1400-1459). Premier poète en langue catalane, París, Séminaire d'études médiévales hispaniques de l'Université Paris 13 - Klincksieck (Annexes des Cahiers de linguistique hispanique médiévale, 14), pp. 375-407.
Martines, Vicent (2000b), «La obra de Ausiàs March en el contexto de la lírica románica medieval», en Enrique J. Nogueras Valdivieso & Lourdes Sánchez Rodrigo (eds.), Ausiàs March y las literaturas de su época, Granada, Editorial Universidad de Granada, pp. 43-65.
Martines, Vicent (2002), «Traducció i contacte de llengües: bescanvis culturals i literaris d'àmbit romànic», en Antonia Cano (ed.), Les claus del canvi lingüístic, Alacant / La Nucia, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Ajuntament de La Nucia / Caja de Ahorros del Mediterráneo (Symposia Philologica, 5), pp. 447-498.
Martines, Vicent (2005a), «Clàssics valencians multilingües: Ausiàs March traduït», en Robert Archer, V. Astvaldsson, S. Boyd, M. Thompson & A. de Miguel Canuto (eds.), Antes y después del Quijote en el cincuentenario de la Asociación de Hispanistas de la Gran Bretaña e Irlanda, València, Biblioteca Valenciana, pp. 641-655. [Edició en Cd-Rom.]
Martines, Vicent (2005b), «Traducciones al servicio de la exégesis temprana sobre Ausiàs March y otros clásicos valencianos y el sentido de sus relaciones románicas», Revista de Literatura Medieval, 17, pp. 155-176.
Martines, Vicent (2006), «Materials per a l'anàlisi multilingüe i contrastiva de locucions, col·locacions i fraseologia: un escandall quant a Ausiàs March i Tirant lo Blanch», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 40, pp. 153-189.
Martines, Vicent (2007), «Ut pictura poiesis: text i imatge, mimesi irealitat quant a Tirant lo Blanc», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 43, (tardor), pp. 213-242.
Martines, Vicent (2009), «Traducció, noves tecnologies i fraseologia per conèixer millor el llenguatge dels nostres clàssics: Ausiàs March i Tirant lo Blanch. Un esguard», en Kalman Faluba & Ildiko Szijj (eds.), Actes del Catorzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Budapest, 2006. Volum II, Fraseologia, 2, Barcelona, Publicacions Abadia de Montserrat (Textos i Estudis de Cultura Catalana, 151), pp. 239-247.
Martines, Vicent (2010), «Ausiàs March i les traduccions», en Ricard Bellveser (ed.), La poesia d'Ausiàs March i el seu temps, València, Institució Alfons el Magnànim, pp. 327-347.
Martines, Vicent (ed.) (2011a), 'Tirant lo Blanch' poliglota (1511-2011): cinc-cents anys de traduccions i estudis, IMAB / Ajuntament de Gandia / Editorial Marfil.
Martines, Vicent (2011b), «Tirant lo Blanch plurilingüe. De la Traducció com a eina per estudiar millor els originals i escampar-ne el coneixement», en Vicent Martines (ed.), 'Tirant lo Blanch' poliglota (1511-2011): cinc-cents anys de traduccions i estudis, Gandia, IMAB / Ajuntament de Gandia / Editorial Marfil, pp. 5-14.
Martines, Vicent (2013a), «Els elements plàstics en l’obra de Joan Roís de Corella. Pintar amb paraules els amors de Leànder i Hero», Afers. Fulls de recerca i pensament, XXVIII: 76, pp. 661-685.
Martines, Vicent (2013b), «El ars de traducir en Joan Roís de Corella, los límites de la difusión de sus obras y las claves para una Tragèdia de Caldesa políglota», en Antonio Cortijo Ocaña & Vicent Martines (eds.), Multilingual Joan Roís de Corella. The Relevance of a Fifteenth-Century Classic of the Crown of Aragon / Joan Roís de Corella Multilingüe. La importància d’un clàssic de la Corona d’Aragó del segle XV, Santa Bárbara, Publications of eHumanista, pp. 55-64.
Martínez Aloy de Requena, Carmen (1944), «La influencia afectiva de Isabel y Juana, mujeres de Ausias March en su obra poética», Mediterráneo, 2, pp. 216-227.
Martínez Pérez, Antonia (2004), «El mito artúrico en la literatura caballeresca catalana: La Faula y Tirant lo Blanc», en F. Carmona Fernández & M. García Cano (eds.), Europa y sus libros, Murcia, Universidad de Murcia - Museo de la Universidad de Mucia, pp. 143-158. [Actualització de les claus de reinterpretació mitològica del món artúric que trobem en La Faula de Guillem de Torroella, entesa com a interpretació i readaptació total de l’univers artúric a la societat del moment. Al seu torn, en el Tirant lo Blanc, Martorell, aprofitant parcialment elementos mítics i literaris del rei Artur tal como s’havien interpretat en La Faula, els hi introdueix sense que s’interrompa de manera dràstica la versemblança en l’episodi de l’arribada del rei Artur a la cort de Constantinoble.]
Martínez Romero, Tomàs (1988-1989), «Dues antologies de la Vita Christi de Sor Isabel de Villena: Vita Christi. Antologia, introducció i edició de L. Parra, València, i Protagonistes femenines a la Vita Christi, edició de R. Cantavella i L. Parra», Llengua & Literatura, 3, pp. 622-629.
Martínez Romero, Tomàs (1995), «La Brama dels lauradors o el llenguatge de la revolta», A Sol Post. Estudis de llengua i literatura (Alcoi), 3, pp. 179-192.
Martínez Romero, Tomàs (1996a), «Literatura i teologia en una proposta profeminista: el Triümfo de les dones de Joan Roís de Corella (1462)», Annali de Ca' Foscari (Venezia), 35: 1-2, pp. 225-236.
Martínez Romero, Tomàs (1996b), «Per a una interpretació del Triümfo de les dones, de Roís de Corella: claus ecdòtiques i literàries», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 33 (=Miscel·lània Germà Colón, 6), Barcelona, Barcelona, pp. 37-69.
Martínez Romero, Tomàs (1997), «"Dolor e por són bastants per ofender": de vicis i virtuts en el poema LVII de March», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Ausiàs March: textos i contextos, Barcelona; Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant; Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Sanchis Guarner, 37), pp. 245-264.
Martínez Romero, Tomàs (1997), «De la comtessa de Varoic a la princesa Carmesina: per la presència de Sèneca al Tirant lo Blanch», en Actes del Col·loqui Internacional 'Tirant lo Blanc' (Ais de Provença, 21-22 d'octubre de 1994). Estudis crítics sobre 'Tirant lo Blanc' i el seu context, pp. 285-305. [Traducció francesa, pàgs. 307-321.]
Martínez Romero, Tomàs (1998), «Materials senequians en autors medievals I: el Tirant lo Blanch», en el seu Un clàssic entre clàssics. Sobre traduccions i recepcions de Sèneca a l'època medieval, València / Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 155-198.
Martínez Romero, Tomàs (1998), «Variacions sobre el tema Corella i els contemporanis valencians», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 24, pp. 45-66.
Martínez Romero, Tomàs (1998 [1999]), «Funus triumpho simillimum? Consideracions al voltant de la mort i del dol per Tirant lo Blanch», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 74, pp. 23-48.
Martínez Romero, Tomàs (1998a), «Materials senequians en autors medievals II: Ausiàs March», en Un clàssic entre clàssics. Sobre traduccions i recepcions de Sèneca a l'època medieval, Barcelona; València, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Sanchis Guarner), pp. 199-243.
Martínez Romero, Tomàs (1998b), «Variacions sobre el tema "Corella i els contemporanis valencians"», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 24, pp. 45-66.
Martínez Romero, Tomàs (1999), «Per a una interpretació de la Balada de la garsa i l'esmerla», en Vicent Martines (ed.), Estudis sobre Joan Roís de Corella, Alcoi, Marfil (Col·lecció Universitas, 9), pp. 265-281.
Martínez Romero, Tomàs (1999), «Variacions sobre Corella i els contemporanis valencians», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 24 (=Joan Roís De Corella i el seu temps), (primavera), pp. 45-66.
Martínez Romero, Tomàs (2000a), «Alguns comentaris sobre l'orde de la Garrotera: del Triümfo de les dones al Tirant lo Blanch», en María Dolores Burdeus (ed.), Las órdenes militares: realidad e imaginario, Castelló de la Plana, Universitat Jaume I, pp. 503-517.
Martínez Romero, Tomàs (2000a), «Alguns comentaris sobre l'orde de la Garrotera: del Triümfo de les dones al Tirant lo Blanch», en María Dolores Burdeus, Elena Real Ramos & Joan Verdegal (eds.), Las órdenes militares: realidad e imaginario, Castelló de la Plana, Universitat Jaume I, pp. 503-517.
Martínez Romero, Tomàs (2000b), «Kirieleyson de Muntalbà o la literatura com a base i contrapunt», Medioevo Romanzo, 24: 1, pp. 92-109.
Martínez Romero, Tomàs (2000b), «De poesia i lògica corelliana: comentaris a La mort per amor», Estudis Romànics, 22, pp. 197-212.
Martínez Romero, Tomàs (2001), «Joan Roís de Corella interpretat des d'Ausiàs March», Cultura Neolatina, 61: 1-1, pp. 159-194.
Martínez Romero, Tomàs (2001), «Joan Roís de Corella interpretat des d'Ausiàs March», Cultura Neolatina, 61, pp. 159-194. [ID: 4428.]
Martínez Romero, Tomàs (2002), «La poesía de Joan Roís de Corella, entre el amor y la honestidad», en Juan Casas Rigall & Eva M. Díaz Martínez (eds.), Iberia Cantat. Estudios sobre poesía hispánica medieval, Santiago de Compostela, Universidade de Santiago de Compostela, pp. 525-554.
Martínez Romero, Tomàs (2003), «De Lo somni de Joan Joan a La vesita d'Herèdia amb consideracions sobre Corella i el Tirant», en Anna Maria Compagna Perrone Capano, Alfonsina De Benedetto & Nuria Puigdevall (eds.), Momenti di Cultura Catalana in un Millennio. Atti del VII Convegno dell'AISC (Napoli, 22-24 maggio 2000), 2, Napoli, Liguori Editore, pp. 351-374.
Martínez Romero, Tomàs (2003), «Reflexions sobre la categorització del Cançoner satírich valencià de Miquel i Planas», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 34, pp. 116-126.
Martínez Romero, Tomàs (2004), «Ecos mèdics i literaris d’una pestilència medieval. Nòtules sobre La Brama dels llauradors i l’Espill», en Germà Colón Domènech, Tomàs Martínez Romero & Maria Pilar Perea (eds.), La cultura catalana en projecció de futur. Homenatge Josep Massot i Muntaner, Castelló de la Plana, Publicacions de la Universitat Jaume I, pp. 309-328.
Martínez Romero, Tomàs (2004), «Dues lectures marquianes de La sepultura, de Joan Roís de Corella», en P. Rigobon & Carlos Romero Muñoz (eds.), Il falconiere del re: atti della giornata di studio dedicata ad Ausiàs March, Venezia, Università ca' Foscari di Venezia. Dipartimento si Studi Anglo-Americani e Ibero-Americani, pp. 71-90.
Martínez Romero, Tomàs (2004), «Ecos mèdics i literaris d’una pestilència medieval. Nòtules sobre La brama dels llauradors i l’Espill», en Germà Colón Domènech, Tomàs Martínez Romero & Maria Pilar Perea (eds.), La cultura catalana en projecció de futur. Homenatge a Josep Massot i Muntaner, Castelló de la Plana, Publicacions de la Universitat Jaume I, pp. 309-328.
Martínez Romero, Tomàs (2006), «Nòtules sobre adequació i rendibilitat d'intertextualitats tirantianes», Els Marges, 79, (primavera), pp. 87-93.
Martínez Romero, Tomàs (2008), «Reflexions corellanes: a pròposit d'un llibre sobre la literatura i l'espiritualitat de Corella», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 84, pp. 5-11.
Martínez Romero, Tomàs (2010), La literatura profana antiga i el 'Cançoner satírich valencià', Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Martínez Romero, Tomàs (2010), La literatura profana antiga i el 'Cançoner satírich valencià', Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Milà i Fontanals, 57).
Martínez Romero, Tomàs (2011), «Joan Roís de Corella i la literatura a la València de la segona meitat del XV», en Albert G. Hauf Valls (ed.), Panorama crític de la literatura catalana, 2, Barcelona, Vicens Vives, pp. 435-449.
Martínez Romero, Tomàs (2012), «Miquel Péreç i la posteritat de Corella», Revista de Literatura Medieval, XXIV, pp. 193-210.
Martínez Romero, Tomàs (2013a), «De Lo somni de Joan Joan a La vesita d'Herèdia amb consideracions sobre Corella i el Tirant», en Anna Maria Compagna Perrone Capano, Alfonsina De Benedetto & Núria Puigdevall (eds.), Momenti di Cultura Catalana in un Millennio. Atti del VII Convegno dell'AISC (Napoli, 22-24 maggio 2000), 2, Nàpols, Liguori Editore, pp. 351-374.
Martínez Romero, Tomàs (2013b), L'obra literària de Joan Roís de Corella, Alacant, Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives. http://www.cervantesvirtual.com/portales/rois_de_corella/obra_catalogo/
Martínez Romero, Tomàs (2014), «Joan Roís de Corella i la tradició literària valenciana», en E. Belenguer (ed.), Joan Roís de Corella i el seu món, València, Institució Alfons el Magnànim, pp. 465-486.
Martínez Romero, Tomàs & Isabel Micó (1989-1990), «Realitat i ficció al Cançoner satíric valencià», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 42, pp. 227-275.
Martínez Romero, Tomàs & Isabel Micó (1992), «Lectura del Cançoner Satíric Valencià», Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 25 (=Miscel·lània Jordi Carbonell, 4), pp. 5-25.
Martínez Sanmartín, Luis P. & Marc Borràs Barberà (1990), «Tirant lo Blanc, novel·la moderna? Mutació social i reacció ideològica a la fi de l'Edat Mitjana», Afers. Fulls de recerca i pensament, 10, pp. 275-300.
Martínez y Martínez, Francisco (1916), Martín Juan de Galba, coautor de 'Tirant lo Blanch', València, Vives Mora.
Martínez y Martínez, Francisco (1945), «Una visita al cenobio de la Santísima Trinidad de Valencia, sepultura de la reina doña María», Anales del Centro de Cultura Valenciana, Segunda época, 4, pp. 167-185.
Martínez-Amorós, Juli (2000), «La destrucció de la simbologia animal en Lo somni de Joan Joan (València, s. XV)», en Margarita Freixas, Silvia Iriso & Laura Fernández (dir.), Actas del VIII Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval , Santander, Consejería de Cultura del Gobierno de Cantabria / Año Jubilar Lebaniego / Asociación Hispánica de Literatura Medieval, pp. 1253-1267.
Martorell, Joanot (1998), Tirant lo Blanc, ed. d'Isabel Grifoll, Barcelona (Biblioteca Hermes / Clàssics Catalans).
Martorell, Joanot (1999), 'Tirant lo Blanc'. Nova antologia comentada per al batxillerat, ed. de Jordi Gálvez, Barcelona, Edicions 62. [Antologia feta a partir del text fixat per Martí de Riquer.]
Martorell, Joanot (2008), Der Roman vom Weißen Ritter Tirant lo Blanc, ed. de Fritz Vogelgsang, Frankfurt, S. Fischer Verlag.
Martorell, Joanot & Martí Joan de Galba (1990), Tirant lo Blanc, 3 vols., ed. de Víctor Gómez, València, Edicions Alfons el Magnàmim (Biblioteca d'Autors Valencians). [2a edició del 1991.]
Martorell, Joanot & Martí Joan de Galba? (1990), Tirant lo Blanch, 2 vols., ed. d'Albert G. Hauf i Valls, València, Consellerria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana (Clàssics Valencians, 7-8). [2a edició corregida del 1992.]
Martos Sánchez, Josep Lluís (1995), «De Trapos abaratados y blasmos de la mujer. A propósito de cuatro poemas de Ausiàs March», en Actas del Congreso Interncional "Escritura y Feminismo, Saragossa.
Martos Sánchez, Josep Lluís (1995), «La doctrina cavalleresca lul·liana en l'obra de Joanot Martorell: l'episodi de l'ermità», Estudis de Llengua i Literatura Catalanes (Barcelona), 30 (=Miscel·lània Germà Colón, 3), pp. 37-46.
Martos Sánchez, Josep Lluís (1996a), «El jo literario de Ausiàs March en el contexto de la tardor medieval catalana. La problemàtica de un referente ficcional verosímil», en José María Pozuelo Yvancos & Francisco Vicente Gómez (eds.), Mundos de Ficción (Actas del VI Congreso Internacional de la Asociación Española de Semiótica, Murcia, 21-24 noviembre, 1994, 2, Murcia, Universidad de Murcia (Investigaciones Semióticas, 6), pp. 1037-1046.
Martos Sánchez, Josep Lluís (1996b), «El cant a la dama en tres poemes marquians», en Actes del Col·loqui Internacional 'Paraula de dona' (26-29 d'abril de 1995), Tarragona, Universitat Rovira i Virgili, pp. 220-233.
Martos Sánchez, Josep Lluís (1997a), «'En cor gentil Amor per Mort no passa': teoría amorosa y coherencia en los poemas sobre la muerte de la amada en Ausiàs March», en Andrew M. Beresford (ed.), 'Quien hubiese tal ventura': Medieval Hispanic Studies in Honour of Alan Deyermond, Londres, Queen Mary and Westfield College, pp. 277-286.
Martos Sánchez, Josep Lluís (1997b), «Els fonaments arquitectònics del discurs poètic d'Ausiàs March», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Ausiàs March: textos i contextos, Barcelona; Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant; Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Sanchis Guarner, 37), pp. 265-280.
Martos Sánchez, Josep Lluís (1997c), Cant, queixa i patiment: cap a una tipologia textual d'Ausiàs March, Alacant, Servei de Publicacions de la Universitat d'Alacant (Biblioteca de Filologia Catalana, 4).
Martos Sánchez, Josep Lluís (1997d), «De sagetes i metalls sutzeus: l'al·legoria al poema LXXIX d'Ausiàs March», en José Manuel Lucía Megías (ed.), Actas del VI Congreso de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, 1, Alcalá de Henares, Universidad de Alcalá, pp. 1039-1047.
Martos Sánchez, Josep Lluís (1998-99), «L'estructura dels poemes d'Ausiàs March: un joc tripartit», Canelobre. Revista de l'Institut de Cultura 'Juan Gil-Albert', 39-49, pp. 123-132.
Martos Sánchez, Josep Lluís (1998a), «Símil y macroestructura sintáctica. Del soneto del Siglo de Oro a la cançó postrovadoresca de Ausiàs March», en Tomás Albaladejo, Emilio Del Rio & José Antonio Caballero (eds.), Quintiliano: historia y actualidad de la Retórica (14-8 noviembre de 1995), Logroño, Gobierno de la Rioja; Instituto de Estudios Riojanos; Ayuntamiento de Calahorra, pp. 569-672.
Martos Sánchez, Josep Lluís (1998b), «De llibres factitius i altres invents», A Sol Post. Estudis de Llengua i Literatura, 4, pp. 163-167.
Martos Sánchez, Josep Lluís (1999a), «Els mantells de les deesses en Lo johi de Paris de Roís de Corella: tradició i innovació iconogràfica», en Vicent Martines (ed.), Estudis sobre Joan Roís de Corella, Alcoi, Marfil (Col·lecció Universitas, 9), pp. 283-301.
Martos Sánchez, Josep Lluís (1999b), El Cançoner de Maians (BUV MS 728): un cançoner d'autor de Joan Roís de Corella, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. http://hdl.handle.net/10045/14076
Martos Sánchez, Josep Lluís (1999c), «El Còdex de Cambridge del Trinity College, R. 14. 17 (x2): descripció i estud», en Santiago Fortuño & Tomàs Martínez Romero (eds.), Actes del VII Congrés de l'Associació Hispànica de Literatura Medieval, Castelló de la Plana 1997, 2, Castelló, Universitat Jaume I, pp. 443-460. http://hdl.handle.net/10045/14083
Martos Sánchez, Josep Lluís (2000-2001), «Lematització del lèxic de les proses mitològiques de Joan Roís de Corella», Revista de Lenguas y Literaturas Catalana, Gallega y Vasca, 7, pp. 69-111.
Martos Sánchez, Josep Lluís (2000a), «El epitafio de Hero y Leandro en la obra de Joan Roís de Corella», en Andrew M. Beresford & Alan D. Deyermond (eds.), Proceedings of the Ninth Colloquium of the Medieval Hispanic Research Seminar, Londres, Queen Mary and Westfield College (Papers of the Medieval Hispanic Research Seminary, 26), pp. 85-94.
Martos Sánchez, Josep Lluís (2000b), «La Vida de Sancta Barbara del Jardinet d'orats: Joan Roís de Corella o la recepció de la seua obra», en Margarita Freixas, Silvia Iriso & Laura Fernández (eds.), Actas del VIII congresode la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, 2, Santander, Consejería de Cultura del Gobierno de Cantabria / Año Jubilar Lebaniego / Asociación Hispánica de Literatura Medieval, pp. 1269-1287. http://hdl.handle.net/10045/12664
Martos Sánchez, Josep Lluís (2000c), «La revaluació crítica de Joan Roís de Corella», en Dominic Keown (ed.), Third Online Conference on Catalan Studies: 'La cultura catalana i l'acadèmia', 27 de novembre - 3 de desembre de 2000, Cambridge - Barcelona, University of Cambridge - Universitat Oberta de Catalunya, p. http://www.uoc.edu/jocs/3/conferencia/cat/martos2.html. http://www.uoc.edu/jocs/3/conferencia/cat/martos2.html
Martos Sánchez, Josep Lluís (2001a), Fonts i seqüència cronològica de les proses mitològiques de Joan Roís de Corella, Alacant, Universitat d'Alacant, Departament de Filologia Catalana.
Martos Sánchez, Josep Lluís (2001b), «Boccaccio y Roís de Corella: las Genealogiae deorum», en La recepción de Boccaccio en España. Cuadernos de Filología Italiana, Madrid, Universidad Complutense, pp. 535-558. [Dins el número monogràfic coordinat per M. Hernández Esteban.]
Martos Sánchez, Josep Lluís (2001c), «La génesis de un cancionero catalán de autor: Joan Roís de Corella y el Cançoner de Maians», en Patrizia Botta, Carmen Parrilla & Ignacio Pérez Pascual (eds.), Canzonieri iberici, 1, Padova / Noia, Università di Padova / Toxosoutos / Universidade da Coruña, pp. 313-328. http://hdl.handle.net/10045/14081
Martos Sánchez, Josep Lluís (2001d), «El género popular de los goigs y Joan Roís de Corella: La vida de la sacratíssima verge Maria y la Oració», en Carlos Alvar, Cristina Castillo, Mariana Masera & José Manuel Pedrosa (eds.), Lyra mínima oral: los géneros breves de la literatura tradicional. Actas del Congreso Internacional (Alcalá de Henares, 1998), Alcalá de Henares, Universidad de Alcalá, pp. 85-97. http://hdl.handle.net/10045/14074
Martos Sánchez, Josep Lluís (2002), «Los espacios en blanco y la estructura del Cançoner del marqués de Barberà», en Proceedings of the Eleventh Colloquium of the Medieval Hispanic Research Seminar, London, Queen Mary University of London (Papers of the Medieval Hispanic Research Seminar, 34), pp. 57-65. http://hdl.handle.net/10045/14082
Martos Sánchez, Josep Lluís (2003), «Cuadernos y génesis del Cancionero O1 de Ausiàs March (Biblioteca Universitaria de Valencia Ms. 210)», en Jesús L. Serrano Reyes (ed.), Cancioneros en Baena, 2: Actas del II Congreso Internacional 'Cancionero de Baena' (=In memoriam Manuel Alvar), 2, Baena, Ayuntamiento de Baena, pp. 129-142.
Martos Sánchez, Josep Lluís (2003a), «Escola i aprenentatge literari a través de la traducció: Corella i els mites», Quaderns de Filologia. Estudis Literaris (València), 8, pp. 245-266. http://hdl.handle.net/10045/14086 [Publicat en el número monogràfic 'Traducción y práctica literaria en la Edad Media Románica/Traducció i pràctica literària a l'Edat Mitjana Romànica', coordinat per Rosanna Cantavella, Marta Haro i Elena Real.]
Martos Sánchez, Josep Lluís (2003b), «La Historia destructionis Troiae como fuente de las prosas mitológicas de Joan Roís de Corella», en L. von der Walde, C. Company & A. González (eds.), Literatura y conocimiento medieval. Actas de las VIII Jornadas Medievales, México, Universidad Nacional Autónoma de México / Universidad Autónoma Metropolitana / El Colegio de México, pp. 297-327.
Martos Sánchez, Josep Lluís (2003c), «La presència de Boccaccio en les proses mitològiques de Joan Roís de Corella», en Anna Maria Compagna Perrone Capano, Alfonsina De Benedetto & Nuria Puigdevall (eds.), Momenti di Cultura Catalana in un Millennio. Atti del VII Convegno dell'AISC (Napoli, 22-24 maggio 2000), 1, Nàpols, Liguori Editore, pp. 263-294.
Martos Sánchez, Josep Lluís (2005), «La restauración de las obras de Ausiàs March: los cancioneros impresos del siglo XVI», en Andrea Baldissera & Giuseppe Mazzocchi (eds.), I canzonieri di Lucrecia - Los cancioneros de Lucrecia, Padua, Unipress, pp. 409-426.
Martos Sánchez, Josep Lluís (2005a), «Con li suoi vestimenti asciugare il morto viso della salata acqua, e bagnarlo di molte lagrime: La Fiammeta en el Leànder y Hero de Roís de Corella», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 39, pp. 257-275. http://hdl.handle.net/10045/12548
Martos Sánchez, Josep Lluís (2005b), «El còdex de Cambridge, el cançoner de Maians y el Jardinet d'orats a través de la obra de Roís de Corella», en M. Moreno & Dorothy S. severin (eds.), Los cancioneros españoles: materiales y métodos, Londres, Papers of the Medieval Hispanic Research Seminar, pp. 113-140.
Martos Sánchez, Josep Lluís (2005c), «'Amor es tal que, si us obre la porta, / tart s'esdevé que pels altres la tanque': una reinterpretació de la Tragèdia de Caldesa», en Rafael Alemany Ferrer, Josep Lluís Martos Sánchez & Josep Miquel Manzanaro Blasco (eds.), Actes del X Congrés Internacional de l'Associació Hispànica de Literatura Medieval (Alacant, 18-22 de setembre de 2003), 3, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (Symposia Philologica, 12), pp. 1169-1178. http://hdl.handle.net/10045/12666
Martos Sánchez, Josep Lluís (2005d), «Sèneca i Roís de Corella», en Carmen Parrilla & M. Pampín (eds.), Actas del IX Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (A Coruña, 18-22 de septiembre de 2001), 3, Noia, Toxosoutos (Biblioteca Filológica, 15), pp. 131-150.
Martos Sánchez, Josep Lluís (2006), «Parásitos», en Vicenç Beltrán & Juan Paredes Núñez (eds.), Convivio: estudios sobre la poesía de cancionero, Granada, Universidad de Granada, pp. 481-492. http://hdl.handle.net/10045/14075
Martos Sánchez, Josep Lluís (2007), «La gramatización de la poética en la Edad Media: crisis y prescripción», Romance Phylology, 61, pp. 125-146.
Martos Sánchez, Josep Lluís (2007), «Els estudis clàssics al País Valencià: un apropament socioliterari», Itaca: Quaderns Catalans de Cultura Clàssica, 23, pp. 81-96. http://hdl.handle.net/10045/13886
Martos Sánchez, Josep Lluís (2007), «Un ascle en l'edició crítica de la poesía de Joan Roís de Corella», en Armando López Castro & María Luzdivina Cuesta Torre (eds.), Actas del XI congreso internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, León, 20-24 de septiembre de 2005, León, Universidad de León, pp. 863-871. http://hdl.handle.net/10045/13885
Martos Sánchez, Josep Lluís (2008a), «La literatura perduda de Joan Roís de Corella: les fonts», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 45, pp. 93-112. http://hdl.handle.net/10045/12509
Martos Sánchez, Josep Lluís (2008b), «Fechas para la datación del còdex de Cambridge», Critica del Testo, 11/3, pp. 87-108.
Martos Sánchez, Josep Lluís (2009), «La duplicació de poemes en el cançoner G d'Ausiàs March i el copista G2b», Cancionero General (A Coruña), 7, pp. 35-69.
Martos Sánchez, Josep Lluís (2009a), «El cataclisme còsmic en l'obra de Joan Roís de Corella», en J. Cañas Murillo, Francisco J. Grande Quejigo & J. Roso Díaz (eds.), Medievalismo en Extremadura: estudios sobre literatura y cultura hispánicas en la Edad Media, Cáceres, Universidad de Extremadura, pp. 835-845. http://hdl.handle.net/10045/13882
Martos Sánchez, Josep Lluís (2009b), «L'escondit de Joan Roís de Corella», Revista de Poética Medieval, 22, pp. 115-132. http://hdl.handle.net/10045/13075
Martos Sánchez, Josep Lluís (2009c), «Sotsmissió amorosa: uns poemes mal editats de Joan Roís de Corella», Llengua & Literatura, 20, pp. 7-25. http://hdl.handle.net/10045/12650
Martos Sánchez, Josep Lluís (2010), «La gènesi del Cançoner G d'Ausiàs March. Les mans dels copistes de G2 i G4», en José Manuel Fradejas Rueda, Déborah Dietrick Smithbauer, Demetrio Martín Sanz & María Jesús Díez Garretas (eds.), Actas del XIII Congreso de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval. In memoriam Alan Deyermond, II, Valladolid, Universidad de Valladolid, pp. 1349-1359.
Martos Sánchez, Josep Lluís (2010), «'Tot entenent amador mi entengua': la transmissió del poema 87 en el cançoner G d'Ausiàs March», Catalan Review, 24, pp. 59-76.
Martos Sánchez, Josep Lluís (2010), «De sor Isabel de Villena a Mel Gibson, passant per Anne Katherine Emmerich: la meditació a través de l'art i l'estil que commou», en Imma Creus, Maite Puig & Joan R. Veny (eds.), Actes del quinzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Lleida 2009, 2, Barcelona, AILLC - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 345-358 + xxiii-xxiv.
Martos Sánchez, Josep Lluís (2010a), «March en Corella: asimilación, perspectiva e innovación en la Tragèdia de Caldesa», Boletín de la Biblioteca Menéndez Pelayo, 86, pp. 17-45.
Martos Sánchez, Josep Lluís (2010b), «La cosmovisión medieval en March y en Corella: ‘la que fexuga jau’ y la ‘tremuntana ferma’», Revista de Filología Románica, 27, pp. 101-130.
Martos Sánchez, Josep Lluís (2010b), «La cosmovisión medieval en March y en Corella: 'la que fexuga jau' y 'la tremuntana ferma'», Revista de Literatura Medieval, 27, pp. 101-130. http://hdl.handle.net/10045/14278
Martos Sánchez, Josep Lluís (2011), «La copia completa y la restauración parcial: los cancioneros impresos de Ausiàs March en los manuscritos», en Josep Lluís Martos Sánchez (ed.), Del impreso al manuscrito en los cancioneros, Alcalá de Henares, Centro de Estudios Cervantinos, pp. 13-45.
Martos Sánchez, Josep Lluís (2012), «Josep Maria Torres Belda i la còpia vuitcentista del Cançoner de Saragossa», Estudis de Llengua i Literatura Catalanes (Barcelona), 64: Miscel·lània Albert Hauf, 3, pp. 125-152.
Martos Sánchez, Josep Lluís (2013), «Estructura codicológica y problemas de transmisión del cancionero C de Ausiàs March (Real Biblioteca, El Escorial, L-III-26)», eHumanista, 25, pp. 156-178.
Martos Sánchez, Josep Lluís (2013), «Tradicio textual, reescriptura i difusio literaria: els testimonis de l’obra de Joan Rois de Corella», en Antonio Cortijo Ocaña & Vicent Martines (eds.), Multilingual Joan Roís de Corella. The Relevance of a Fifteenth-Century Classic of the Crown of Aragon / Joan Roís de Corella Multilingüe. La importància d’un clàssic de la Corona d’Aragó del segle XV, Santa Bárbara, Publications of eHumanista, pp. 27-40.
Martos Sánchez, Josep Lluís (2014), «La variante del traductor», en Josep Lluís Martos Sánchez (ed.), La poesía en la imprenta antigua, Alacant, Publicacions de la Universitat d'Alacant, pp. 105-118.
Martos Sánchez, Josep Lluís (2014), «Un salteri català del segle XV perdut», Memorabilia, 16, pp. 74-85.
Martos, Josep Lluís (2917), «Rima i ecdótica en Joan Roís de Corella: Sotmissió amorosa», en Josep Lluís Martos (ed.), Variación y testimonio único. La reescritura de la poesía, Alacant, Universitat d'Alacant (Cancionero, Romancero e Imprenta, 1), pp. 229-252.
Mascarell, Purificació (2016), «Tirant d’escena (a propòsit del Nou Tirant de CRIT Companyia de Teatre)», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 19, pp. 279-284.
Masoliver Ródenas, Joaquin (1959), «Ausiàs March, olvidado poeta de la soledad», en Homenaje a Ausiàs March con motivo del V centenario de su muerte, Barcelona, INEM 'Ausiàs March', pp. 75-90.
Masoliver Ródenas, Joaquin (1976), «'Pròleg' a Ausiàs March, Antologia poètica», en Ausiàs March, Antologia poètica, Barcelona, Los Libros de la Frontera.
Masoliver, Juan Ramon (1978), «Tocar de oído cuando hay pentagrama», La Vanguardia, (7 de setembre).
Massip Bonet, Jesús Francesc (1996), «El món de l'espectacle en Tirant lo Blanc (primera aproximació)», en Jesús Francesc Massip Bonet (ed.), Formes teatrals de la tradició medieval. Actes del VII Col·loqui de la Societé Internationale pour l'Étude du Théâtre Médiéval (Girona, juliol 1992), Barcelona, Institut del Teatre (Diputació de Barcelona), pp. 151-162.
Massip Bonet, Jesús Francesc (2000), «Topography and Stagecraft in Tirant lo Blanc», Mediaevalia, 22, pp. 83-131.
Massip Bonet, Jesús Francesc (ed.) (2010), «Política, espectacle cavalleresc i context escènic en Tirant lo Blanc», en A cos de rei. Festa cívica i espectacle del poder reial a la Corona d’Aragó, Valls, Cossetània, pp. 149-174.
Massó i Torrents, Jaume (1896), Manuscrits catalans de la Biblioteca Nacional de Madrid. Notíces per un catàleg raonat, Barcelona, L'Avenç.
Massó i Torrents, Jaume (1901), «Manuscrits de la Biblioteca de l'Ateneu Barcelonès», 1, pp. 12-16-154-226. [N'hi ha un tiratge independent: Catàleg dels manuscrits, presentació d'E. Moliné y Brasés, Barcelona, L'Avenç, 1902 (Biblioteca del 'Ateneo Barcelonés'); per al ms. M de les poesies de March, vegeu les pàgs. 1-56.]
Massó i Torrents, Jaume (1906), «Manuscrits catalans de València», Revista de Bibliografia Catalana. Catalunya-Balears-Rosselló-València, 6, pp. 145-269.
Massó i Torrents, Jaume (1913-14), «Bibliografia dels antics poetes catalans», Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, 5, pp. 3-276. [N'hi ha un tiratge independent: Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1914.]
Massó i Torrents, Jaume (1914), «Catàleg dels manuscrits de la Biblioteca de Catalunya», Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, 1, pp. 49-121.
Massó i Torrents, Jaume (1926), El príncep de Viana i les seves relacions literàries, Barcelona, Ateneu Barcelonès.
Massó i Torrents, Jaume (1932), Repertori de l'antiga literatura catalana. La poesia, 1, Barcelona, Alpha. [Per als manuscrits amb composicions de March, vegeu les pàgs. 14-20.]
Mata López, Manuel (1967), «Obras en el Real Monasterio de la Santísima Trinidad (siglo XV)», Saitabi, 17, pp. 43-50.
Mata López, Manuel (1991), Relación de limosnas para la construcción del Monasterio de la Trinidad de Valencia, 87, Zaragoza, Anubar (Textos medievales (Anúbar), 87). [Edició i índexs per Manuel Mata López; 22 cm.]
Mateu y Llopis, Felipe (1956), «Notas sobre archivos eclesiásticos y de protocolos del reino de Valencia», Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 62, pp. 699-737.
Mateu y Llopis, Felipe (1958), «Sello del Monasterio de la Trinidad de Valencia : fundación de la reina doña María», Anales del Centro de Cultura Valenciana, Segunda época, 19, pp. 226-234.
Mateu y Llopis, Felipe (1960), «Florines y timbres durante Alfonso V y Ausias March», Anales del Centro de Cultura Valenciana, 28, pp. 179-225.
Matoses, Rafael & Salvador Vendrell (1997), Ausiàs March, el poeta i el seu temps, València, Bromera.
McCready, Warren T. (1958), «Cervants and the Caballero Fonseca», Modern Language Notes, 83, pp. 33-35.
McNerney, Kathleen (1979), «Ausiàs March and Juan Boscan», en Estudis de Llengua, Literatura i Cultura Catalanes. Actes del Primer Col·loqui Internacional d'Estudis Catalans a Nord-Amèrica, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 15), pp. 195-208.
McNerney, Kathleen (1980), «Humor in Tirant lo Blanc», Fifteenth Century Studies, 3, pp. 107-114.
McNerney, Kathleen (1981), «Ausiàs March y Lope de Vega», en Manuel Criado del Val (ed.), Lope de Vega y los orígenes del teatro. Actas del I Congreso Internacional sobre Lope de Vega, Madrid, Patronato Arcipreste de Hita, pp. 62-72.
McNerney, Kathleen (1982), The influence of A. March in Early Goldey Age Poetry, Amsterdam, Rodopi (Biblioteca Hispanoamericana y Española en Amsterdam, 3).
McNerney, Kathleen (1983), Tirant lo Blanc Revisited: A Critical Study, Michigan, Michigan Consortium for Medieval and Early Modern Studies (Medieval and Renaissance Monograph Series, 4). [Per a l'ús de versos marquians en el Tirant lo Blanc, vegeu pàgs. 75-82.
Ressenyes: P. Kenworthy, Cervantes, 5:1 (1985); E. T. Aylward, uth Atlantic Review, 49:4 (novembre), pp. 158-161.]
McNerney, Kathleen (1983), 'Tirant lo Blanc' revisted. A critical study, Detroit, Michigan Consortium for Medieval and Early Modern Studies (Medieval and Renaissance Monograph Series, 4). [Ressenyes: P. Kenworthy, Cervantes, 5:1 (1985); E. T. Aylward, uth Atlantic Review, 49:4 (novembre), pàgs. 158-161.]
McNerney, Kathleen (1984a), «Elements of Courtly Romance in Tirant lo Blanc», en Guy Mermier (ed.), Courtly Romance, Fifteenth-Century Symposium, Detroit, pp. 151-160.
McNerney, Kathleen (1984b), «Mario Vargas Llosa and Joanot Martorell: A Look at Narrations, Creations and New Reality», en Juan Cruz Mendizábal (ed.), El escritor como crítico literario, Indiana, Indiana University of Pennsylvania, pp. 329-337.
McNerney, Kathleen (1993), «E solaçant de coses de plaer», en Actes del Symposion 'Tirant lo Blanc' (Barcelona, 1990), Barcelona, Quaderns Crema (Assaig, 14), pp. 471-483.
McNerney, Kathleen & Cristina Enríquez de Salamanca (eds.) (1994), Double minorities of Spain: A bio-bibliographic guide to women writers of the Catalan, Galician and Basque countries, New York, Modern Language Association of America.
Menaca, Marie de (1987), «Matière romanesque et roman de chevalerie de quelques personnages féminins dans Tirante el Blanco», Texte et Langages, 14, pp. 149-163.
Méndez Cabrera, Jerónimo (2008), «Usos de la animalización en la literatura catalana bajomedieval: del terror fascinador a la carcajada paródica», en Actas del III Simposio internacional de jóvenes medievalistas (Lorca, 2006), Múrcia, Universidad de Murcia, pp. 109-120.
Mendia, Lia (1988), «Dal cor al gest: cuore e corpo nella lirica catalana dai trovatori ad Ausiàs March», en Francesco Bruni (ed.), Capitoli per una storia del cuore, Palermo, Sellerio Editore, pp. 161-180. [Altres pàgs. 279-283.]
Menéndez y Pelayo, Marcelino (1883), «Primeras manifestaciones del platonismo erótico: Ausías March», en Historia de las ideas estéticas en España, 1: Hasta finales del siglo XV, 1, Madrid, Imprenta de A. Pérez Dubrull (Escritores Castellanos, Críticos, 8), pp. 432-441. [Reed. en Edición nacional de las obras completas de Menéndez Pelayo, 1: Historia de las ideas estéticas en Espanya, 1.Hasta fines del siglo XV, ed. d'Enrique Sánchez Reyes, Madrid/Santander, Consejo Superior de Investigaciones Científicas / Aldus, 1945, pàgs. 253-267.]
Menéndez y Pelayo, Marcelino (1905), Orígenes de la novela, Madrid.
Menéndez y Pelayo, Marcelino (1908), Antología de poetas líricos castellanos, 13, Madrid, Perlada Páez. [Veg. ps 289-305
Reed. en Edición nacional de las obras completas de Menéndez Pelayo, 26: Antología de poetas líricos castellanos, 10, ed. d'Enrique Sánchez Reyes, Madrid/Santander, Consejo Superior de Investigaciones Científicas / Aldus, 1945, pàgs. 253-267.]
Menéndez y Pelayo, Marcelino (1941), «La poesía mística en España», en Enrique Sanchez Reyes (ed.), Edición nacional de las obras completas de Menéndez Pelayo, 7: Estudios y discursos de crítica histórica y literaria (Humanistas, lírica, teatro anterior a Lope), 2, 7, Santander, Consejo Superior de Investigaciones Científicas; Aldus, pp. 69-110. [Correspon al «Discurso de ingreso de Menéndez Pelayo en la Real Academia Española. Año 1881.» Per a Ausiàs March, vegeu pàgs. 87-89.]
Menéndez y Pelayo, Marcelino (1943), Orígenes de la novela, 1, Madrid, CSIC. [1a edició 1905.]
Mérida Jiménez, Rafael M. (1991), «El Tirante de 1511. Reflexions sobre els valors d'una traducció», Lletra de canvi, 34, pp. 44-46.
Mérida Jiménez, Rafael M. (1993), «¿Las desgracias de un editor? Diego de Gumiel, Tirant lo Blanc y Tirante el Blanco», en Actas do IV Congresso da Associação Hispãnica de Literatura Medieval, 4, Lisboa, Cosmos, pp. 257-262.
Mérida Jiménez, Rafael M. (1994), «El 'espíritu nuevo' de Joanot Martorell: las lecturas de Dámasco Alonso y Mario Vargas Llosa», Verba Hispanica (Ljubljana, Eslovenia), 4, pp. 97-103.
Mérida Jiménez, Rafael M. (1994), «Elogio y vituperio de la mujer medieval: hada, hechicera y puta», en Actas del IX Simposio de la Sociedad Española de Literatura General y Comparada (Zaragoza, 1992), 1 (=La mujer: elogio y vituperio), Zaragoza, SELGYC, pp. 260-276.
Mérida Jiménez, Rafael M. (1994), «Elogio y vituperio de la mujer medieval: hada, hechicera y puta», en Actas del IX Simposio de la Sociedad Española de Literatura General y Comparada (Zaragoza, 1992), I: La mujer: elogio y vituperio, Zaragoza, pp. 269-276.
Mérida Jiménez, Rafael M. (1995a), «Diego Clemancín i la seva lectura quixotesca del Tirant lo Blanch», A Sol Post. Estudis de Llengua i Literatura, 3, pp. 211-224.
Mérida Jiménez, Rafael M. (1995b), «Tirant lo Blanch y los libros de caballerías: en torno al 'Discurso preliminar' de Pascual de Gayangos», Cuadernos para la Investigación de la Literatura Hispánica, 20, pp. 153-159.
Mérida Jiménez, Rafael M. (1997 [1999]), «La fortuna de Tirant lo Blanch entre alguns lectors hispànics dels segles XVI al XIX», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 23, pp. 75-90.
Mérida Jiménez, Rafael M. (1997-1998), «La desaparición de Morgana: de Tirant lo Blanch (1490) y Amadís de Gaula (1508) a Tyran le Blanch (1737)», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 46, pp. 135-156.
Mérida Jiménez, Rafael M. (1997-1999), «Sicilia y la ficción caballeresca catalana de los siglos XIV y XV», en XIV Congresso di Storia della Corona d'Aragona (Sassari-Alghero 19-24 maggio 1990), 5, Cagliari, Istituto sui Rapporti Italo-Iberici / Università, pp. 417-429.
Mérida Jiménez, Rafael M. (1998), «La aportación de la primera historiografia española moderna a los estudios 'tirantianos' (de José Amador de los Ríos a Marcelino Menéndez Pelayo)», Boletín de la Biblioteca Menéndez Pelayo, 74, pp. 13-32.
Mérida Jiménez, Rafael M. (1998-99), «Ausiàs March, matèria de poètica i de debat (de Santillana a Lope de Vega)», Canelobre. Revista de l'Institut de Cultura «Juan Gil-Albert», 39-40, pp. 211-215.
Mérida Jiménez, Rafael M. (1999), «Ressenya de Vicent Martines, El «Tirant» políglota. Estudi sobre el «Tirant lo Blanc» a partir de les seues traduccions espanyola, italiana i francesa dels segles XVI-XVIII, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997», Afers. Fulls de recerca i pensament, 32, pp. 244-248.
Mérida Jiménez, Rafael M. (1999), «Comentaris a l'entorn de la primera difusió impresa de Joan Roís de Corella», en Vicent Martines (ed.), Estudis sobre Joan Roís de Corella, Alcoi, Marfil (Col·lecció Universitas, 9), pp. 303-313.
Mérida Jiménez, Rafael M. (2001), «Un anciano volumen caballeresco de la biblioteca de Alonso Quijano», en Julián Acebrón Ruiz (ed.), Estudios sobre la ficción caballeresca, Lleida, Universitat de Lleida, pp. 231-249.
Mérida Jiménez, Rafael M. (2002), Women in Medieval Iberia: A Selected Bibliography, Eugene, University of Oregon / Society for the Medieval Feminist Scholarship.
Mérida Jiménez, Rafael M. (2004-2005), «Cinco libros, dos prólogos y cuatrocientos sesenta y cinco capítulos para Tirant lo Blanch», Letras, 50-51 (=Número monográfico: Libros de caballerías. El ‘Quijote’. Investigaciones y relaciones), pp. 252-271.
Mérida Jiménez, Rafael M. (2006), La aventura de ‘Tirant lo Blanch’ y de ‘Tirante el Blanco’ por tierras hispánicas, Alcalá de Henares, Centro de Estudios Cervantinos.
Mérida Jiménez, Rafael M. (2008), Damas, santas y pecadoras: hijas medievales de Eva, Barcelona, Icaria (Mujeres y Culturas, 98).
Mérida Jiménez, Rafael M. (2010), «Las rúbricas capitulares de Tirante el Blanco (1511)», eHumanista, 16 ( = El dominio del caballero: nuevas lecturas del género caballeresco áureo [Homenaje a Francisco López Estrada]), pp. 359-380. http://www.ehumanista.ucsb.edu/volumes/volume_16/post/2%20articles/18%20ehumanista%2016.merida_jimenez.pdf
Mérida Jiménez, Rafael M. & Rubén D. Builes (2002), Tirante el Blanco (Valladolid, Diego de Gumiel, 1511), Alcalá de Henares, Centro de Estudios Cervantinos (Guías de Lectura Caballeresca, 7).
Merrill, Charles J. (1988), «Errant el blanc: el fi de Tirant», en Philip D. Rasico (ed.), Actes del Cinquè Col·loqui d'Estudis Catalans a Nord-Amèrica (Tampa-St. Augustine, 1987), Barcelona, North American Catalan Society / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 155-162.
Merrill, Charles J. (1993), «Reading Tirant lo Blanc as Medieval Romance», en Josep Maria Solà-Solé (ed.), 'Tirant lo Blanc': Text and Context. Proceedings of the Second Catalan Symposium a Catholic University, Washington, D. C., oct. 1991, Nova York, Peter Lang, pp. 165-179.
Mesalles i Naranjo, Helena (1989), «Ausiàs March: un poeta modern», Tirant al Blanc. Revista de Llengua i Literatura, pp. 37-38.
Meseguer, Lluís B. (1984a), «Amor (per a la lectura d'un poema d'Ausiàs March», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Suplemento Literario, 4, pp. 1-8.
Meseguer, Lluís B. (1984b), «De l'amor a la mort. Per a la lectura d'un poema d'Ausiàs March», en Miscel·lània de textos en homenatge a les Normes de Castelló, Castelló de la Plana, Diputació de Castelló; Col·legi Universitari de Castelló, pp. 49-53.
Meseguer, Lluís B. (1997), «Ausiàs March a la ciutat (Nota sobre erudició i poesia sobre Ausiàs March a Castelló de la Plana)», Abalorio. Revista de Creación, 24-25, pp. 57-64.
Meseguer, Lluís B. (2003), «Sobre les musicacions populars de poesia (March segons Raimon», en Professor Joaquim Molas. Memòria, Escriptura, Història, 2, Barcelona, Universitat de Barcelona (Col·lecció Homenatges, 19), pp. 705-719.
Mestre Zaragoza, M. (2014), Ausias March. L’impossible orthodoxie de l’être, Madrid, Casa de Velázquez.
Micó, José Maria (1978), La ciència en vint-i-dos biblioteques valencianes del Renaixement, València, Universitat de València.
Micó, José Maria (2004), «Traduir March», en P. Rigobon & Carlos Romero Muñoz (eds.), Il Fanconiere del Re. Atti della giornata di studio dedicata ad Ausiàs March. Ateneo Veneto, Sala Tommasea, 8 Aprile 2000, Venezia, Università Ca'Foscari di Venezia, pp. 47-47.
Milà i Fontanals, Manuel (1865), «Resenya histórica i crítica dels antichs poetes catalans», en Jochs Florals de Barcelona, Barcelona. [Reed. en les seues Obres completes, 3: Estudios sobre historia, lengua y literatura de Cataluña, Barcelona, Imprenta Barcelonesa.]
Milà i Fontanals, Manuel (1890), «Ausiàs March», en Obres completes, 3: Estudios sobre historia, lengua y literatura de Cataluña, 3, Barcelona, Imprenta Barcelonesa, pp. 176-186.
Milà i Fontanals, Manuel (1890), «Resenya histórica y crítica dels antichs poetas catalans», en Manuel Milà i Fontanals (ed.), Obras completas, 3, Barcelona, Librería de Álvaro Verdaguer, pp. 141-240. http://www.archive.org/details/obrascompletasd13pelagoog
Millet, Víctor (1988), «L'orgull del poeta: Ausiàs March entre la seva vida i la seva obra», Lletra de canvi, 9, pp. 7-10.
Minervini, Vincenzo (1989), «Tirant lo Blanc, de Cervantes a Martorell», Saó (València), 115 (=monogràfic Tirant lo Blanc), (febrer), pp. 27-29.
Minervini, Vincenzo (1993), «La prima analisi critica del Tirant», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Alacant-Elx, 1991), 2, Barcelona / Alacant / València / Castelló, Publicacions de l'Abadia de Montserrat / Universitat d'Alacant / Universitat de València / Universitat Jaume I (Biblioteca Abat Oliba, 125), pp. 18-30.
Minervini, Vincenzo (2001), «Mentire nelle Letterature Medievali Romanze», Bérénice. Rivista quadrimestrale di studi comparati e ricerche sulle avanguardie, 26, (juliol), pp. 65-73.
Minervini, Vincenzo (2003), «Capire e farsi capire nella narrativa catalana (XIV-XV secolo)», en G. Carbonaro (ed.), Medioevo Romanzo e Orientale. Macrotesti fra Oriente e Occidente. Atti del IV Colloquio Internazionale (Vico Equense, 26-29 ottobre 2000), Soveria Manelli, Rubbettino Editore, pp. 433-445.
Miquel i Planas, Ramon (1911-1914), «Bibliografia del Tirant lo Blanc», Bibliofilia, 1, pp. 455-461.
Miquel i Planas, Ramon (1915-1920), «Una nota de Rousseau sobre'l Tirant», Bibliofilia, 2. [Col. 510.]
Miquel i Planas, Ramon (1936-1942), Introducción al Libro del Arcipreste de Talavera y al Espejo de Jaime Roig, Barcelona, Orbis.
Mir, Josep M. (1989a), «Capítol XXXVI: Com desagraduen los cavalers (a propòsit de Josep Carner)», Tirant al Blanc. Revista de Llengua i Literatura (Lleida), 1, pp. 53-55.
Mir, Josep M. (1989b), «La marrada africana de Tirant», en Antoni Ferrando Francés (ed.), Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de llengua i literatura, 1, València / Barcelona, Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València / Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 78), pp. 85-94.
Mira, Eduard (2010), «Ausiàs March i la geopolítica del seu temps», en Ricard Bellveser (ed.), La poesia d'Ausiàs March i el seu temps, València, Institució Alfons el Magnànim, pp. 87-99.
Miralles, Carles (1977-1978), «Raons de Mirra en boca d'Esperança. (Sobre un altre plagi de Roís de Corella en el Tirant lo Blanc)», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 37, pp. 141-147. [Reedició en el seu Eulàlia, estudis i notes de literatura catalana, Barcelona, Edicions del Mall, 1986, pàgs. 51-60.]
Miralles, Carles (1980), «'...mas no les obres.' Remarques sobre la narració i la concepció de l'amor en el Tirant lo Blanc», Estudis Universitaris Catalans, 24 (=Estudis de llengua i literatura catalanes oferts a R. Aramon i Serra en el seu setantè aniversari, 2), pp. 395-413. [Reedició en el seu Eulàlia. Estudis i notes de literatura catalana, Barcelona, Edicions del Mall, 1986, pàgs. 21-50.]
Miralles, Carles (1991a), «Raons de Mirra en boca de Carmesina (Encara un altre plagi de Roís de Corella en el Tirant lo Blanc)», en Estudis de llengua i literatura catalanes, 23 (=Miscel·lània Jordi Carbonell, 2), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 5-16.
Miralles, Carles (1991b), «Les qualitats de les dones en el Tirant lo Blanc», Serra d'Or, 382, pp. 46-52 [806-812].
Miralles, Carles (1993), «La dona és el món», en Actes del Symposion Tirant lo Blanc (Barcelona, 1990), Barcelona, Quaderns Crema (Assaig, 14), pp. 485-539.
Miralles, Carles (1997), «Sobre les comparacions marines en la poesia d'Ausiàs March», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Ausiàs March: textos i contextos, Alacant; Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant; Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Sanchis Guarner), pp. 281-296.
Miralles, Carles (1998), «Corella i el Tirant: qüestions d'intertextualitat», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 24, pp. 67-79. [En el monogràfic 'Joan Roís de Corella i el seu temps', coordinat per Albert Hauf.]
Miralles, Carles (1998-99), «Sobre les comparacions marines en la poesia d'Ausiàs March», Revista de Lenguas y Literaturas Catalana, Gallega y Vasca, 6, pp. 101-112.
Miró i Baldrich, Ramon (1983), «Escolis a Ferran de Cardona d'en Jaume Torres. Ferran Folch de Cardona i Ausiàs March», El Pregoner d'Urgell, 96, p. 6-8. [Continua en la mateixa publicació, número 97, pàgs. 6-7.]
Molas, Joaquim (1964), «Nota sobre Carles Riba i els nostres clàssics», en Homenatge a Carles Riba 1893-1959, Igualada, Cercle de Cultura Torras i Bages, pp. 37-44.
Molas, Joaquim (1971), «El cas Tirant», en el seu Una cultura en crisi, Barcelona, Edicions 62, pp. 28-35.
Molas, Joaquim (1978), «'Introducció' a Ausiàs March, Obra poètica / Obra poética», en Pere Gimferrer (ed.), Ausiàs March, Obra poètica / Obra poética, Madrid, Alfaguara (Clásicos Alfaguara, 7-8), pp. I-LXVII.
Molho, Maurice (1944-45), «Note zur Auziàs March», Poesía, 11. [Edició facsímil: Barcelona, Aymà, 1976.]
Moliné i Brasés, Ernest (1907), «La Letra de reyals costums del Petrarca», Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, 1, pp. 345-351.
Moliné i Brasés, Ernest (1908), «Addició a la Letra de reyals costums del Petrarca», Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, 2, pp. 619-620.
Moll, Francesc de Borja (1933), «Els refranys del Tirant lo Blanch», Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, 15, pp. 169-172.
Moll, Francesc de Borja (1934), «Rudiments de versificació en el Tirant lo Blanc», Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, 16, pp. 179-182.
Montoliu, Manuel de (1928), «La herencia de Ausiàs March», El Debate, (18 i 22 de novembre). [Reed.: La Prensa (29 de març de 1936).]
Montoliu, Manuel de (1942), El alma de España y sus reflejos en la literatura del Siglo de Oro, Barcelona, Editorial Cervantes. [Inclou els apartats «Ausias March», pàgs. 401-413, i «Influencia de Ausias March en el pensamiento español», pàgs. 413-414.]
Montoliu, Manuel de (1949), «El juicio de Cervantes sobre el Tirant lo Blanc», Boletín de la Real Academia Española, 29, pp. 263-277.
Montoliu, Manuel de (1959), Ausiàs March, Barcelona, Alpha (Grans Personalitats de la Literatura Catalana, 6).
Montoliu, Manuel de (1961), «Un escorç en la poesia i la novel·lística dels segles XIV i XV», en Les grans personalitats de la literatura catalana, 5, Barcelona, Alpha, pp. 71-119.
Moran Ocerinjauregui, Josep (2002), «La família Gualba i el Tirant lo Blanc», Llengua & Literatura, 13, pp. 7-30.
Morant Almendro, Purín (1999), «El Gui de Warewic al Tirant lo Blanch: anàlisi comparativa», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 39 (=Homenatge a Arthur Terry, 3), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 39-61.
Morel-Fatio, Alfred (1882), Auzias March et son oeuvre, París.
Morel-Fatio, Alfred (1885), Rapport sur une mission philologique à Valence suivi d'une étude sur le ‘Livre des femmes’, poème du XVè siècle, París.
Morel-Fatio, Alfred (1892), Catalogue des manuscrits espagnols et des manuscrits portugais, París, Imprimerie Nationale. [Vegeu núm. 595, pàg. 198, per al ms. A de les poesies de March, i núm. 684, pàgs. 361-364, per al ms. B.]
Morros Mestres, Bienvenido (1999), «La difusión de un diagnóstico de amor desde la antigüedad a la época moderna», Boletín de la Real Academia Española, 89-276, (gener-abril), pp. 93-150.
Morros Mestres, Bienvenido (2001), «El Tirant lo Blanc y la égloga II de Garcilaso», Voz y Letra, 12: 1, pp. 3-22.
Moya Plana, Lluís (1959), «Ausias March 'lo ple de seny'», en Homenaje a Ausiàs March con motivo del V centenario de su muerte, Barcelona, INEM 'Ausiàs March', pp. 57-71.
Müller, Isabel (2009), «Creixent saber l·ignorança·s desperta - Ausiàs Marchs Cant CXIII und die Grenzen des menschlichen Wissens», Zeitschrift für Katalanistik. Revista d'Estudis Catalans, 22, pp. 225-248. http://www.romanistik.uni-freiburg.de/pusch/zfk/22/13_Mueller.pdf
Muñoz, Ferran (2002), «Lectura i contemplació. Noves aportacions al voltant del retaule del convent de la Puritat de València», Afers. Fulls de recerca i pensament, 17: 41, pp. 57-72.
Nadal, Josep M. & Modest Prats i Domingo (1996), «Ausiàs March», en Història de la llengua catalana, 2: El segle XV, 2, Barcelona, Edicions 62 (Col·lecció d'Estudis i Documents, 34), pp. 280-289.
Nascimento, Aires A. (1994), «Leitura de príncipes: Gui de Warwick, un romance de cavaleria na corte de Avis», Oceanos, 17, pp. 58-64.
Nascimento, Aires A. (1995), «Guido de Warwick, historia latine exarata: um epigono de romance de cavalaria, entre os monges de Alcobaça», en Juan Paredes Núñez (ed.), Medioevo y literatura. Actas del V Congreso de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (Granada, 1993), 3, Granada, Universidad de Granada, pp. 447-461.
Navarro Durán, Rosa (2011), El Tirant lo Blanc i la seva presència en el Lazarillo de Tormes i en les novel·les de Cervantes, Castelló / Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Navarro i Borràs, Enric (1934), «'Pròleg' a Poesies d'Ausiàs March», en Poesies d'Ausiàs March, València, L'Estel (Sèrie Popular de Clàssics Valencians), pp. 7-18.
Navarro i Tomàs, Alexandre (1997), «De com vaig descobrir Ausiàs March», Abalorio. Revista de Creación, 24-25, pp. 73-77.
Navarro, Josep (1979), «Una interpretació hispanoamericana del Tirant lo Blanc», en Estudis Universitaris Catalans, 23 (=Miscel·lània Aramon i Serra, 2), Barcelona, Curial, pp. 435-444.
Navarro, Miquel (2014), «El ressò de Lo Cartoixà a l’època medieval», Saó, 389 (gener), pp. 17-18.
Navarro, Pere (1986), «De gramàtica històrica catalana: estudi morfològic de l'article definit en el Tirant lo Blanc», Universitas Tarraconensis, 10, pp. 149-161.
Neumeister, Sebastian (1998), «Amor und Fortuna bei Ausiàs March (Lied XXIV)», en Dietrich Briesemeister & Axel Schönberger (eds.), Ex nobili philologorum officio. Festschrift für Heinrich Bihler zu seinem 80. Geburtstag, Berlín, Domus Editoria Europaea, pp. 133-142.
Nickel, Helmut (1995), «Arthurian Armings for War and for Love», Arthuriana, 3-4, pp. 3-21.
Nicolau d'Olwer, Lluís (1905), «Sobre les fonts catalanes del Tirant lo Blanc», Revista de Bibliografia Catalana, 5, pp. 5-37.
Nicolau d'Olwer, Lluís (1918), «Nota biogràfica», en Joan Estelrich (ed.), Ausiàs March, Poesies, Barcelona, R. Duran y Alsina (Minerva, Col·lecció de Literatures Modernes, 5). [2a ed.: Mèxic, D. F., Edicions de la Biblioteca Catalana (Clàssics Catalans, 3), 1946, pàg. 13-15.]
Nicolau d'Olwer, Lluís (1927), «Un témoignage catalan du siège de Rhodes en 1444», Estudis Universitaris Catalans, 12, pp. 376-387.
Nicolau d'Olwer, Lluís (1929), «Al marge de Tirant lo Blanc», en Paisatges de la nostra història: assaigs i notes de literatura catalana,, Barcelona, pp. 189-194.
Nicolau d'Olwer, Lluís (1961), «Tirant lo Blanc: examen de algunas cuestiones», Nueva Revista de Filología Hispánica, 15, pp. 131-154.
Nijs, Bob de (1988), «Experiència de traductor», Serra d'Or, 346, pp. 16-19.
Nijs, Bob de (1989), «L'aventura neerlandesa del Tirant», Saó (València), 115, (febrer), pp. 30-32.
Nijs, Bob de (1997 [1999]), «La traducció del Tirant lo Blanch en neerlandès», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 23 (='Tirant lo Blanc': temes i problemes de recepció i de traducció literàries), (tardor), pp. 131-143.
Nogueras Valdivieso, Enrique J. & Lourdes Sánchez Rodrigo (1994), «Les versions recents del Cant espiritual d'Ausiàs March. Notes sobre la traducció de la poesia medieval romànica)», Annali dell'Istituto Universitario Orientale. Sezione Romanza, 37, pp. 174-184.
Nogueras Valdivieso, Enrique J. & Lourdes Sánchez Rodrigo (1999), «Notas sobre la traducción de la poesía románica medieval: cuatro siglos de Ausiàs March», en Juan Paredes Núñez & Eva Muñoz Raya (eds.), Traducir la Edad Media. La traducción en la literatura medieval románica, Granada, Universidad de Granada (Monográfica. Crítica Literaria), pp. 167-206.
Nogueras Valdivieso, Enrique J. & Lourdes Sánchez Rodrigo (2000a), «Ausiàs March y Jorge de Montemayor: traducción e interpretación», en Georges Martin & Marie-Claire Zimmermann (eds.), Ausiàs March (1400-1459). Premier poète en langue catalane, París, Séminaire d'études médiévales hispaniques de l'Université Paris 13 - Klincksieck (Annexes des Cahiers de linguistique hispanique médiévale, 14), pp. 357-374.
Nogueras Valdivieso, Enrique J. & Lourdes Sánchez Rodrigo (2000b), «Ausiàs March en el Siglo de Oro. La interpretación de Jorge de Montemayor», en Enrique J. Nogueras Valdivieso & Lourdes Sánchez Rodrigo (eds.), Ausiàs March y las literaturas de su época, Granada, Editorial Universidad de Granada, pp. 87-110.
O’Connor, E. (1958), The Dogma of Immaculate Conception. History and Significance, París, University of Notre Dame Press. [Pp. 51-85, 161-211.]
Oleza Simó, Joan (1985), «La prosa narrativa: Joanot Martorell y el Tirant», en Tierras de España: Valencia, Madrid / Barcelona, Fundación Juan March / Noguer, pp. 117-121.
Oleza Simó, Joan (1992), «Tirant lo Blanch y la ansiedad de ficción del caballero Martorell», en Rafael Beltran Llavador (ed.), Historias y ficciones: coloquio sobre la literatura del siglo XV, València, Universitat de València, pp. 323-335.
Olivar, Marçal (1925), «Sobre Auziàs March i Jordi de Sant Jordi», La Paraula Cristiana, 5, pp. 474-480. [Reed. en el seu Obra dispersa. Llibre en homentage en seu 90è aniversari, a cura de Francesc Fontbona i Amadeu-J. Soberanas, Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 1991, pàgs. 59-63.]
Ontalville, L (1897), «Mossèn Johan Roiç de Corella, ensaig crítich», Revista de Catalunya, pp. 113-118, 166-173, 193-204 i 249-261.
Orazi, Veronica (2005), «La satira misogina nello Spill di Jaume Roig (sec. XV)», en Stefano Carrai & Giuseppe Marrani (eds.), Cecco Angiolieri e la poesia satirica medievale. Atti del convegno (Siena 2002), Florència, Il Galluzzo / Sismel, pp. 197-231.
Orazi, Veronica (2007), «Strategie tematiche e strutturali nello Spill», Estudis Romànics, 29, pp. 159-179.
Orobitg. Christine (2000), «Ausiàs March: une poétique de la négation», en Georges Martin & Marie-Claire Zimmermann (eds.), Ausiàs March (1400-1459). Premier poète en langue catalane, París, Publications du Séminaire d'études médiévales hispaniques de l'université Paris 13, pp. 261-281.
Ortí Ramos, Innocenci (1997), «Ausiàs March: un personatge masmediàtic?», Abalorio. Revista de Creación, 24-25, pp. 129-132.
Ortiz-Hernán Puparali, Elami (2005), «El aprendizaje iniciático del caballero», en Carmen Parrilla (ed.), Actas del IX Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (A Coruña, 18-22 de septiembre de 2001), 3, Noia (Toxosoutos Biblioteca Filológica, 15), pp. 255-264.
Orts i Bosch, Pere Maria (2011), «Isabel de Villena (Elionor d'Aragó i de Castella)», en Vicent-Josep Escartí (ed.), Isabel de Villena Vita Christi, València, Alfons el Magnànim, pp. 7-13.
Orts Molines, Josep-Lluís (1992), «Una muestra temprana de peculiarismo estilístico-literario femenino. Vita Christi de sor Isabel de Villena», en Cristina Segura Graiño (ed.), La voz del silencio, I: Fuentes directas para la historia de las mujeres (siglos VIII-XVIII), Madrid, Asociac¬ión Cultural Al-Mudayna (Laya, 9), pp. 265-276.
Orts Molines, Josep-Lluís (1993), «A propòsit de l'estil femení de sor Isabel de Villena», en Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Alacant - Elx, 1991), 1, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat / Univ. d'Alacant, de València i Jaume I, pp. 315-326.
Osório, Jorge (2003), «Luís de Camões e Ausias March», Península. Revista de Estudios Ibéricos, 0, pp. 171-183.
Pabst, W. (1972), La novela corta en la teoría y en la creación literaria, Madrid, Gredos.
Pacheco, Arseni (1983), «L'anàlisi de la passió amorosa en alguns texts del segle XV: anatomia d'un gènere en embrió», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes VI = Miscel·lània Pere Bohigas 3, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 25-38.
Pacheco, Arseni (1988), «La narració en primera persona en els segles XIV i XV: Notes per a una reavaluació crítica», en Philip D. Rasico & Curt J. Wittlin (eds.), Actes del Cinquè Col·loqui d'Estudis Catalans a Nord-Amèrica (Tampa-St. Augustine, 1987) , Barcelona, North American Catalan Society; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 99-110.
Pagès, Amédée (1888a), «Documents inédits relatifs à la vie d'Auzias March», Romania, 17, pp. 186-206. [Reed., amb correccions: Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 16: 3 (1935), pàgs. 125-143.]
Pagès, Amédée (1888b), «Notice sur la vie et les travaux de Joseph Tastu», Révue des Langues Romanes, 32, pp. 57-76. [En la pàg. 135 es dóna notícia de treballs inèdits de Tastu sobre March.]
Pagès, Amédée (1901), «Documents relatifs à Pere March et à Auzias March», Revista de Bibliografia Catalana, 1-2, pp. 129-153.
Pagès, Amédée (1907), «Étude sur la chronologie des poesies de Auzias March», Romania, 36, pp. 203-223.
Pagès, Amédée (1908), «Observations sur l'utilité d'une édition critique d'Auzias March pour l'étude de la langue et de l'orthographe catalanes», en Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, Barcelona, Estampa d'en Joaquim Horta, pp. 519-521.
Pagès, Amédée (1912a), Auzias March et ses prédécesseurs: Essai sur la poésie amoureuse et philosophique en Catalogne aux XIVè et XVè siècles, París, Champion (Bibliothèque de l'École des Hautes Études, 194). [Reed.: Ginebra, Slatkine Reprints, 1974. [Traducció catalana de Víctor Gómez: Ausiàs March i els seus predecessors, València, Edicions Alfons el Magnànim, IVEI (Col·lecció Politècnica, 41), 1990.]
Pagès, Amédée (1912b), Introducció a l'edició crítica de les obres d'Auzies March, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans.
Pagès, Amédée (1925), Commentaire des poésies d'Auzias March, Paría, Champion (Bibliotèque de l'École des Hautes Etudes, 247).
Pagès, Amédée (1934), «Une temptative d'expropiation litéraire», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 15, pp. 276-281. [Reed.: Bulletin Hispanique, 36 (1934), pàgs. 426-431.]
Pagès, Amédée (1935a), «Sur un vers d'Auzias March et un passage du Curial e Güelfa», Romania, 61, pp. 85-90.
Pagès, Amédée (1935b), «Documents relatifs à la vie d'Auzias March», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 16: 3, pp. 124-143. [Tiratge independent: Castelló de la Plana, Societat Castellonenca de Cultura, 1935.]
Pagès, Amédée (1936), La Poésie française en Catalogne du XIIIe siècle à la fin du XVe, Toulouse-Paris, Bibliothèque Méridionale.
Pagès, Amédée (1936a), «Les deux Auzias March», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 16, pp. 338-353. [Reed.: Bulletin Hispanique, 38, 1936, pàgs. 5-18.]
Pagès, Amédée (1936b), La poésie française en Catalogne du XIIIe siècle à la fin du XVe, Toulouse, Privat.
Pagès, Amédée (1936c), «La 'Table de Prusse' et l'ordre teutonique dans l'ancienne littérature catalane», Romania, 62, pp. 242-245.
Pagès, Amédée (1948), «Les origines paternelles d'Auzias March d'après de nouveaux documents», Bulletin Hispanique, 50, pp. 313-332.
Palacín, G. B. (1964), «El pasaje más oscuro del Quijote», Duquesne Hispanic Review, 3, pp. 1-18.
Palàcios i Martínez, Josep (1990), «The Publishing History of Tirant lo Blanc», Catalan Writing, 5, pp. 62-83.
Palau i Fabre, Josep (1956), «Ausias March, poète féroce», Les Lettres Nouvelles, 35, (març), pp. 382-386.
Palau i Fabre, Josep (1969), «La mandíbula d'Ausiàs March», El Pont. [Reed. en el seu Quaderns de l'Alquimista, Barcelona, Pòrtic (Col·lecció Cristalls, 7), 1976, pàgs. 113-117.]
Palau i Fabre, Josep (1997), «El centenari d'Ausiàs March», Avui. Suplement de Cultura, Suplement 'Ausiàs March (1397-1997): Sis-cents anys del naixement', (25-03-1997), pp. 3-4.
Palazón Loustaunau, Alicia (1998), «L'entorn lliterari d'Ausias March», en Ausiàs March estudis, 2, València, Xavier Boronat Editor, pp. 11-26.
Palomero, Josep (1985), Guia didàctica d'Ausiàs March i els altres poetes (XV-XVI) musicats per Raimon, Valencia, Generalitat Valenciana. [Reed.: Barcelona, Laertes (Lectures i itineraris, 12), 1990.]
Palomero, Josep (1997), «L'Ausiàs March de Raimon», Abalorio. Revista de Creación, 24-25, pp. 87-98.
Panunzio, Saverio (1980), «Una cançó emblemàtica d'Ausiàs March: Així com cell que desija vianda i el contrast entre 'cors' i 'enteniment'», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 1 (=Homenatge a Josep M. Casacuberta, 1), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 197-220. [Reed. en Narcís Garolera (ed.), Anàlisis i comentaris de textos literaris catalans, 1, Barcelona, Curial (Manuals Curial, 5), 1982, pàgs. 113-126.]
Panunzio, Saverio (1983), «Realisme i didactisme en les comparacions d'Ausiàs March pròpies del Bestiari», en Actes del Sisé Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 31), pp. 397-409.
Papa, Cristina (1994a), «Car vos senyora sos la gran papesa: Mariologia i genealogie femminili nella Vita Christi di Isabel de Villena», en M. Carmen Graña Cid (ed.), Las sabias mujeres: educación, saber y autoría (siglos, XIII-XVII), Madrid, Asociación Cultural Almudaina, pp. 213-225.
Papa, Cristina (1994b), «'...l'avrebbe adorata come Dio, se la fede cristiana non l'avesse trattenuto. La Vita Christi di Isabel de Villena», Hagiographica, 1, pp. 287-314.
Pardo García, Pedro Javier (1995), La tradición cervantina en la novela inglesa del siglo XVIII, Salamanca.
Pardo Molero, Juan Francisco (1993), «La religiosidad en las obras de Roiç de Corella», Anales Valentinos. Revista de Filosofía y Teología, 29: 37, pp. 175-193.
Paredes Núñez, Juan (1995), «Tirant lo Blanc (1490-1990)», en Juan Paredes Núñez (ed.), Estudios sobre el 'Tirant lo Blanc', Granada, Universidad de Granada (Monográfica. Crítica Literaria), pp. 7-9.
Paredes Núñez, Juan (2000), «Ausiàs March y las literaturas románicas medievales», en Enrique J. Nogueras Valdivieso & Lourdes Sánchez Rodrigo (eds.), Ausiàs March y las literaturas de su época, Granada, Editorial Universidad de Granada, pp. 7-25.
Paredes Núñez, Juan, Enrique J. Nogueras Valdivieso & Lourdes Sánchez Rodrigo (eds.) (1995), Estudios sobre el 'Tirant lo Blanc', Granada, Universidad de Granada.
Paredes Núñez, Juan, Enrique J. Nogueras Valdivieso & Lourdes Sánchez Rodrigo (eds.) (1995), «Tirant lo Blanc (1490-1990)», en Juan Paredes Núñez (ed.), Estudios sobre el 'Tirant lo Blanc', Granada, Universidad de Granada (Monográfica. Crítica Literaria), pp. 7-9.
Parisi, Ivan (2009), «La verdadera identidad del comendador Escrivà, poeta valenciano de la primera mitad del siglo XVI», Estudis Romànics (Barcelona), 31, pp. 141-162.
Parra, Lluïsa (1990), «El feminisme de sor Isabel de Villena», Saó, 133, (setembre), pp. 33-34.
Parramon i Blasco, Jordi (1989), «Dos anònims relacionats amb Bernat de Fenollar», en Antoni Ferrando Francés & Albert G. Hauf i Valls (eds.), Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de llengua i literatura, I, Barcelona, Departament de Filologia Catalana (Universitat de València) / Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 78), pp. 77-83.
Parramon i Blasco, Jordi (1989), «Dos anònims relacionats amb Bernat Fenollar», en Antoni Ferrando Francés & Albert G. Hauf i Valls (dir.), Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de Llengua i Literatura , 1, Barcelona, Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València / Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, pp. 77-84.
Parramon i Blasco, Jordi (1992), Repertori mètric de la poesia catalana medieval, Barcelona, Curial / Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Parramon i Blasco, Jordi (1995), «Roís de Corella i l'enigma de Caldesa», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 30 (=Miscel·lània Germà Colón, 3), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 69-79.
Pastor Cuevas, María Carmen (1993), «Tipología del ermitaño: ficcionalización y función en los libros de caballerías hispánicos (Zifar, Amadís, Tirante el Blanco)», en Actas IV Congresso Associação Hispánica de Literatura Medieval (Lisboa, 1991), 4, Lisboa, Cosmos, pp. 35-40.
Paz y Melia, Antonio (1901), «Noticias para la vida de Ausias March», Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 1, pp. 369-374.
Pedrell, Felip (1907), «Dos músichs cinchcentistes catalans cantors d'Auzias March», Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, 1, pp. 408-413.
Pedrell, Felip (1909), Catàlech de la Biblioteca musical de la Diputació de Barcelona ab notes històriques, biogràfiques y crítiques, transcripcions en notació moderna dels principals motius musicals y facsímils dels documents més importants per a la bibliografia espanyola, 2, Barcelona, Palau de la Diputació.
Peirats, Anna Isabel (1998 [1999]), «L'Espill de Jaume Roig: notes per a una edició crítica», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 74, pp. 13-22.
Peirats, Anna Isabel (2001-2002), «Consilia, disciplina, doctrina: lectura d’un fragment de l’Spill de Jaume Roig», Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 48, pp. 289-312.
Peirats, Anna Isabel (2001a), «De no concepta: debat versus veritat a l'Spill de Jaume Roig?», Llengua & Literatura, 12, pp. 7-45.
Peirats, Anna Isabel (2001b), «Del temple al boch de Biterna: una lectura de l’Spill de Jaume Roig», Quaderns de Filologia. Estudis Literaris, 6, pp. 139-160.
Peirats, Anna Isabel (2002a), «Consilia, disciplina, doctrina: lectura d’un fragment de l’Spill de Jaume Roig», Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 48, pp. 289-311.
Peirats, Anna Isabel (2002b), «De confraries i gerretes: dues realitats històriques a l’Spill de Jaume Roig», Revista de Lenguas y Literaturas Catalana, Gallega y Vasca, 7, pp. 113-119.
Peirats, Anna Isabel (2002c), «Una edició desconeguda de l'Spill de Jaume Roig?», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 44 (=Miscel·lània Giuseppe Tavani, 3), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 65-75.
Peirats, Anna Isabel (2003), «Lo Cartoixà: taller mòbil o coincidència amena amb l'Spill de Jaume Roig», Afers. Fulls de recerca i pensament: 45, pp. 463-476.
Peirats, Anna Isabel (2003a), «Analogies entre el Livre des lamentations de Matheolus i l’Spill de Jaume Roig», en Marie-Claire Zimmermann & Anne Charlon (dir.), Actes del Dotzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Universitat de París IV-Sorbonne, 4-10 de setembre de 2000), Barcelona, Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 47-68.
Peirats, Anna Isabel (2003b), «La metàfora cinegètica a l’Spill de Jaume Roig», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 34, pp. 127-142.
Peirats, Anna Isabel (2003c), «L'Spill de Jaume Roig, de mestre Grau a sir Joan Fuster i Lopus-Rodó?», Zeitschrift für Katalanistik. Revista d'Estudis Catalans, 16, pp. 87-110.
Peirats, Anna Isabel (2003d), «L’Spill de Jaume Roig: la comicitat de la moral o la moral de la comicitat?», Estudis Romànics, 25, pp. 251-277.
Peirats, Anna Isabel (2003e), «Lo Cartoixà, taller mòbil o coincidència amena amb l’Spill de Jaume Roig?», Afers. Fulls de recerca i pensament, 45, pp. 463-476.
Peirats, Anna Isabel (2004), Una aproximació a l’’Espill’ de Jaume Roig, Alzira, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Bromera.
Peirats, Anna Isabel (2005), «La traducció castellana de Mateu i Sanç a l’Espill de Jaume Roig», en Carmen Parrilla & M. Pampín (eds.), Actas del IX Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (A Coruña, 18-22 de septiembre de 2001), 3, Noia, Toxosoutos (Biblioteca Filológica, 15), pp. 309-322.
Peirats, Anna Isabel (2008), «Les particularitats lingüístiques de l’Spill», en Emili Casanova Herrero & Jaume Buigues (eds.), En el món de sant Vicent Ferrer, Teulada / València, Denes, pp. 295-312.
Peirats, Anna Isabel (2013), «Moralitat i comicitat a l’Spill de Jaume Roig», en Germà Colón Domènech (ed.), Els escriptors valencians del segle XV, Castelló de la Plana, Universitat Jaume I, pp. 79-97.
Pellisa Prades, Gemma (2013), La ficció sentimental catalana de la segona meitat del segle xv.
Peñarroja Torrejón, Leopoldo (1991), «Sintaxis i lèxic en el Tirant lo Blanc (del valencià quatrocentiste al valencià modern)», en Germà Colón Domènech, Albert G. Hauf i Valls, Leopoldo Peñarroja Torrejón & Vicente Enrique y Tarancón (eds.), Literatura valenciana del segle XV, València, Consell Valencià de Cultura de la Generalitat Valenciana, pp. 37-66.
Pereira, Michela (1986), «Imperfetta e impura: testi filosofici sulla donna fra il XII e il XIII secolo», en Antonella Barina (ed.), Melusina. Mito e legenda di una dona serpente, Roma, Utopia, pp. 52-60.
Perera i Parramon, Joan (1986), «Contribució a l'estudi de les preposicions en el Tirant lo Blanc (primera part)», Llengua & Literatura, 1, pp. 51-110.
Perera i Parramon, Joan (1987), «Contribució a l'estudi de les preposicions en el Tirant lo Blanc (segona part)», Llengua & Literatura, 2, pp. 19-66.
Pérez Montaner, Jaume (1997), «Vicent Andrés Estellés a l'ombra d'Ausiàs March», Abalorio. Revista de Creación, 24-25, (tardor-hivern 1997), pp. 79-86.
Pérez Rosado, Miguel (1999), «De Catón a Tirant: evolución de un fragmento del Pseudo-Catón en la literatura hispánica de los siglos XIV y XV», Voz y Letra, 10: 1, pp. 3-24.
Pérez Saldanya, Manuel (2004), «La negació i la concordança negativa en català antic», Estudis Romànics, 26, pp. 65-83. http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/view/38583/49236
Perles Martí, Felip G. (1978), «Pròleg genealògic», en Josep Ramon Costa i Sarió (ed.), Ausiàs March i el seu 'Cant Espiritual'. Assaig d'aproximació, Gandia, Publicacions de l'Institut Duc Reial Alfons el Vell. [Introducció de Josep Piera.]
Perles Martí, Felip G. (1979), Joanot Martorell. Crestomatía, Gandia, Publicacions de l'Institut Duc Real Alfons el Vell.
Perles Martí, Felip G. (1990), «Los Aureos: March, Martorell, Corella», Anales de la Real Academia de Cultura Valenciana, 66, pp. 179-195.
Pers y Ramona, Magín (1857), «Aussias March», en Historia de la lengua y de la literatura catalana, desde su origen hasta nuestros días, Barcelona, Imprenta de José Tauló, pp. 128-132.
Perujo Melgar, Joan M. (1994), «L'illa del Lango no és un illot: el nus estructural de l'episodi del drac en el Tirant lo Blanc», en Carlos Romero Muñoz (ed.), La cultura catalana tra l'Umanesimo e il Barocco. Atti del V Convegno dell'Associazione Italiana di Studi Catalani (Venezia, 24-27 marzo 1992), Pàdua, Editoriale Programma (Atti, 3), pp. 71-85.
Perujo Melgar, Joan M. (1995a), «La tècnica de l'anticipació en el Tirant lo Blanc», en Juan Paredes Núñez (ed.), Actas del V Congreso de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (Granada, 1993), 4, Granada, Universidad de Granada, pp. 51-64.
Perujo Melgar, Joan M. (1995b), La coherència estructural del 'Tirant lo Blanc', Alacant, Generalitat Valenciana: Conselleria d'Educació i Ciència / Institut de Cultura Juan Gil-Albert (Diputació d'Alacant) (Textos Universitaris). [Ressenya de Curt Wittlin (1998), Catalan Review, 12: 1, pàgs. 169-171.]
Perujo Melgar, Joan M. (1995c), «El Tirant lo Blanch i la Història del rei Omar An-Numan», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 31 (=Miscel·lània Germà Colón, 4), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 107-123.
Perujo Melgar, Joan M. (1997a), «L'eriçó i l'exemplum de la vinya narrat per Hipòlit en el Tirant lo Blanch», en Actes del Col·loqui Internacional 'Tirant lo Blanc' (Ais de Provença, 21-22 d'octubre de 1994). Estudis crítics sobre 'Tirant lo Blanc' i el seu context, pp. 123-133. [Traducció francesa en pàgs. 135-143.]
Perujo Melgar, Joan M. (1997b), «De Troia a Constantinoble: Aquil·les i Tirant en l'amor i en la guerra», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 23, pp. 41-56.
Perujo Melgar, Joan M. (1998), «L'obra de Guido delle Colonne reutilitzada en el Tirant lo Blanch», en Paolo Maninchedda (ed.), La Sardegna e la presenza catalana nel Mediterraneo. Atti del VI Congresso (III Internazionale) dell'Associazione Italiana di Studi Catalani (Cagliari, 11-15 ottobre 1995), 1, Cagliari, Cooperativa Universitari Editrice Cagliaritana, pp. 462-472.
Perujo Melgar, Joan M. (2002), «Ressenya de V. Martines ed. Joan Roís de Corella 'Prosa profana'», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 33, pp. 161-165.
Perujo Melgar, Joan M. (2009), «Ressenya de: «Rafael Beltrán, Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, Madrid, Síntesis, 2006. Rafael Alemany, Introducció al Tirant lo Blanc, Alzira, Bromera & Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana»», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 46, pp. 250-254.
Peydró i Sanz, Eva & Anna Rodrigo i Mancho (1985), «Algunes notes sobre l'Espill de Jaume Roig», La Rella, (octubre), pp. 31-42.
Peyton, Myron A. (1957), «Auzias March as Transmitter of Dante Heritage in Spain», Italica, 34, pp. 83-91.
Piccat, M. (1987), «El planh per la caiguda de Constantinoble», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 15 (=Miscel·lània Antoni M. Badia i Margarit, 7), pp. 55-84.
Picquet, Théa (1997), «Tirant le Blanc et le roman chevaleresque italien», en Jean Marie Barberà (ed.), Estudis crítics sobre 'Tirant lo Blanc' i el seu context. Actes del Col·loqui Internacional 'Tirant lo Blanc', 'l'albor de la novel·la moderna europea' (Ais de Provença, 1994), Barcelona, Centre Aixois de Recherches Hispaniques / Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 409-427.
Piera, Emili (1997), «De com el cavaller Ausiàs aparegué en les nostres vides», Abalorio. Revista de Creación, 24-25, pp. 69-72.
Piera, Josep (1974), «Una nueva versión de Ausiàs March», Ínsula, 329, pp. 83-91.
Piera, Josep (1978), «Introducció a la influència d'Ausias March en la poesia actual», en Josep Ramon Costa i Sarió (ed.), Ausiàs March i el seu 'Cant Espiritual'. Assaig d'aproximació, Gandia, Publicacions de l'Institut Duc Reial Alfons el Vell, pp. 7-21. [Introducció de Josep Piera, pròleg de Felip G. Perles Martí.]
Piera, Josep (1997a), «Per la pervivència de la paraula dels poetes», Abalorio. Revista de Creación, 24-25, pp. 111-114.
Piera, Josep (1997c), «Ausiàs Marc: homenatge», Avui, (20 de setembre), p. 17.
Piera, Josep (2001), Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March, Barcelona, Edicions 62 (El Balancí).
Piera, Montserrat (1998a), «Com Tirant vencé la batalla e per força d'armes entrà en lo castell: Rape and Conquest in Tirant lo Blanc», en Actes del Vuitè Col·loqui d'Estudis Catalans a Nord-Amèrica (Bloomington, 1995), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 259-280.
Piera, Montserrat (1998b), «Llull i el concepte de la croada evangelitzadora al Tirant lo Blanch de Martorell», en Joan Mas i Vives (ed.), Actes de l'Onzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Palma de Mallorca, setembre de 1997), 1, Barcelona / Palma de Mallorca, Publicacions de l'Abadia de Montserrat / Universitat de les Illes Balears, pp. 113-125.
Piera, Montserrat (1998c), «Lletres de Batalla de mujeres en Tirant lo Blanc y Curial e Güelfa: la verbalización del discurso femenino dentro del código caballeresco», La Corònica. A Journal of Medieval Spanish Language and Literature, 27, 1, pp. 35-53. [Les «lletres de batalla» escrites per dones són un mitjà per superar la marginació femenina i equipar-se als usos masculins.]
Piera, Montserrat (1999), «Tirant lo Blanc: Rehistoricizing the "Other" Reconquista», en Arthur Terry (ed.), 'Tirant lo Blanc'. New Approaches, Londres, Tamesis, pp. 46-58.
Piera, Montserrat (2003), «Writing, auctoritas and canon formation in sor Isabel de Villena's Vita Christi», La Corònica. A Journal of Medieval Spanish Language and Literature, 32: 1, pp. 105-118.
Piera, Montserrat (2006), «Mary Magdalene's Iconographical Redemption in Isabel de Villena's Vita Christi and the Speculum Animae», Catalan Review, 20, pp. 313-328.
Pierce, Frank (1962), «The Role of Sex in Tirant lo Blanc», Estudis Romànics, 10, pp. 291-300.
Pijoan i Picas, Maria Isabel (2000), «Sobre alguns mitemes marquians: metàfores i símbols», en Georges Martin & Marie-Claire Zimmermann (eds.), Ausiàs March (1400-1459). Premier poète en langue catalane, París, Publications du Séminaire d'études médiévales hispaniques de l'université Paris 13, pp. 283-296.
Pijoan, Josep (1930), «Ausiàs March l'any 1444 era a Nàpols», Revista de Bibliografia Catalana, 3: 6, pp. 39-44.
Pinell i Pons, Jordi (1983), «Cor salvatge, dels trobadors a Ausiàs March, d'Ausiàs March a Carles Riba», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 6 (=Miscel·lània Pere Bohigas, 3), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 225-259.
Pinell i Pons, Jordi (1989), «De l'art a l'ús: la poesia catalana en tensió a la conquesta d'una llengua pròpia: del dezir dels trobadors al pla català», en Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana, 8: Àrea 7. Història de la llengua, 8, València, Institut de Filologia Valenciana, pp. 687-692.
Pinto, Raffaele (1997), «Fuentes médicas de Ausiàs March: una imagen de licantropia», en Marie Madeleine Fragonard & Caridad Martínez (eds.), Transfert de themes, transfert de textes. Mythes, légendes et langues entre Catalogne et Languedoc, Barcelona, PPU, pp. 87-94.
Piquer, Adolf (1997a), «Retòrica i discursivitat en Ausiàs March», Avui. Suplement de Cultura, Suplement 'Ausiàs March (1397-1997): Sis-cents anys del naixement', (23-5-1997), pp. 34-37.
Piquer, Adolf (1997b), «Ausiàs March en un context diferent», Abalorio. Revista de Creación, 24-25, pp. 53-56.
Piquer, Adolf (1998-99), «Els mecanismes expressius d'Ausiàs March», Canelobre. Revista de l'Institut de Cultura 'Juan Gil-Albert', 39-40, pp. 133-140.
Piquer, E. (1994), «La primera traducció a l'anglès del Tirant surt als Estats Units amb vint anys de retard», Avui. Suplement de Cultura, (12 de febrer).
Plavskin, Zacarías I. (1986), La literatura d'Espanya als segles IX-XV, Moscou, Escola Superior. [El capítol 2 es dedica a Ausiàs March i a altres poetes en llengua catalana del s. XV.]
Polit, Carlos E. (1991), «Constancia e incertidumbre en el poema XLVI de Ausiàs March», en Estudis de Llengua i Literatura, (=Homenatge a Josep Roca-Pons), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat / Universitat d'Indiana, pp. 223-230.
Pomer Monferrer, L. (2000), «Reminiscències explícites de l'Antiguitat greco-llatina al Tirant lo Blanch», Studia Philologica Valentina, 4, pp. 117-138.
Pomer, Lluís (2009), «El personatge d´Alexandre al Tirant lo Blanc», en Litterae Humaniores. Del Renacimiento a la Ilustración. Homenaje al profesor José María Estellés ( = Quaderns de Filologia, Anejo 69), València, Universitat de València, pp. 485-505.
Pons Bordería, Salvador & Ofèlia Sanmartín Bono (1990), «Vers una anàlisi estilística del Tirant lo Blanc», Afers. Fulls de recerca i pensament, 10, pp. 329-361.
Pons Borderia, Salvador & Ofèlia Sanmartín Bono (1991), Algunes consideracions per a l'anàlisi estilística del 'Tirant lo Blanc', València, Ajuntament de València.
Pons Conca, Jaume (2016), Scripta. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna / International Journal of Medieval & Modern Literature & Culture, 8, pp. 78-89. https://ojs.uv.es/index.php/scripta/article/view/9282/8774
Pons i Altés, Albert (1989), «'Qui oblida lo passat oblida si mateix'. Sobre la relació Cort-Camp en el Tirant lo Blanc», Tirant al Blanc. Revista de Llengua i Literatura (Lleida), 1, pp. 51-52.
Pons i Altés, Albert (1991), «L'heroi militar i l'estratagema en el Tirant lo Blanc», en Antoni Ferrando Francés (ed.), Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de llengua i literatura, 3, València / Barcelona, Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 94), pp. 169-178.
Pons, Josep-Sebastià (1933), «Note sur la Canción IV de Garcilaso de la Vega», Bulletin of Hispanic Studies, 35, pp. 168-171.
Pons, Joseph-Sébastien (1962), «La Dame et la garzette», Bulletin Hispanique, 64bis (=Mélanges offerts à Marcel Bataillon), pp. 567-571.
Poveda Clement, Vicent Ramon (2014), «Els límits dels stemmata codicum de les poesies d'Ausiàs March», eHumanista/IVITRA, 6, pp. 12-31.
Poveda Clement, Vicent Ramon (2015), «La font de l’editio princeps d’Ausiàs March», Revista de cancioneros impresos y manuscritos, 4, pp. 78-109. http://www.cancioneros.org/rcim/tabla_contenidos.aspx
Prats i Domingo, Modest (1998), Sobre el Cant espiritual d'Ausiàs March, Barcelona, Fundació Joan Maragall / Editorial Claret.
Prats i Domingo, Modest (2009), «Notes fragmentàries al Cant espiritual d'Ausiàs Marc», en Francesc Feliu (ed.), Engrunes i retalls. Escrits de llengua i de cultura catalanes , Girona, CCG Edicions, pp. 101-108.
Puig Rodríguez-Escalona, Mercè (1996), «Un episodi d’Apuleu a Jaume Roig», en Mercè Puig Rodríguez-Escalona (ed.), Tradició clàssica. Actes de l’XI Simposi de la Secció Catalana de la SEEC (1993), Andorra la Vella, Govern d'Andorra. Conselleria d'Educació,Joventut i Esports, pp. 563-566.
Pujadó, Miquel (1989), «Raimon canta Ausiàs March: una guia d'audició», Serra d'Or, 357, pp. 66-67.
Pujol, Josep (1988-1989), «Els versos estramps a la lírica catalana medieval», Llengua & Literatura, 3, pp. 41-87.
Pujol, Josep (1988-89), «Els versos estramps a la lírica catalana medieval», Llengua & Literatura, 3, pp. 41-87.
Pujol, Josep (1991), «L'esperiment molt perillós i la vida moral de l'amant tímid. A propòsit del poema LIX d'Ausiàs March», Serra d'Or, 337, pp. 56-59. [Reed., amb modificacions: «Ausiàs March i la timidesa de l'enamorat: una lectura del poema LIX», en Narcís Garolera (ed.), Textos literaris catalans. Lectures e interpretacions, 1, Barcelona, Columna, 1994, pàgs. 101-116.]
Pujol, Josep (1994), «Ausiàs March i la timidesa de l'enamorat: una lectura del poema LIX», en Narcís Garolera (ed.), Textos literaris catalans. Lectures i interpretacions, 1, Barcelona, Columna, pp. 101-116.
Pujol, Josep (1995), «Jo viu lo ray ab la nobla Leuseta. Ressons d'una razo a la literatura catalana del segle XV», A Sol Post. Estudis de Llengua i Literatura, 3, pp. 125-132.
Pujol, Josep (1995), «Jo viu lo Ray ab la nobla Leuseta: ressons d'una razo a la literatura catalana del XIV», A Sol Post. Estudis de Llengua i Literatura (Alcoi), 3, pp. 125-132. http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/45705178762369430154679/p0000001.htm#I_1_
Pujol, Josep (1995-1996), «El desenllaç tràgic del Tirant lo Blanc, Les Troianes de Sèneca i les idees de tragèdia al segle XV», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 45, pp. 29-66.
Pujol, Josep (1997), «De Guido delle Colonne a l'Ovidi epistolar: sobre el rendiment narratiu i retòric d'unes fonts del Tirant lo Blanc», Anuari de l'Agrupació Borrianenca de Cultura, 8 (=De literatura i cultura a la València medieval), pp. 133-174.
Pujol, Josep (1997), «De Guido delle Colonne a l'Ovidi epistolar: sobre el rendiment narratiu i retòric d'unes fonts del Tirant lo Blanc», Anuari de l'Agrupació Borrianenca de Cultura, 8, pp. 133-174. [Número monogràfic coordinat per Tomàs Martínez: 'Lo gentil estil fa pus clara la sentència': estudis de literatura i cultura a la València medieval.]
Pujol, Josep (1997a), «Ausiàs March: una retòrica de la veritat», Avui. Suplement de Cultura, Suplement 'Ausiàs March (1397-1997): Sis-cents anys del naixement', (23-05-1997), pp. 5-7.
Pujol, Josep (1997b), «Amor i desmemòria. Notes per a la interpretació del poema X de March», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Ausiàs March: textos i contextos, Barcelona, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant; Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Sanchis Guarner, 37), pp. 297-320.
Pujol, Josep (1998), «'Micer Johan Bocaci' i mossèn Joanot Martorell: presències del Decameron i de la Fiammeta al Tirant lo Blanc», Llengua & Literatura, 9, pp. 49-100.
Pujol, Josep (1999), «Escriptura, imitació i memòria al Tirant lo Blanc», Els Marges, 65, (desembre), pp. 23-50.
Pujol, Josep (1999a), «Boccaccio al Tirant lo Blanc: les questioni d'amore del Filocolo (IV 14-72)», en Santiago Fortuño (ed.), Actes del VIIè Congrés de l'Associació Hispànica de Literatura Medieval (Castelló de la Plana, 22-26 de setembre de 1977), Castelló de la Plana, Universitat Jaume I, pp. 181-197.
Pujol, Josep (1999b), «Escriptura, imitació i memòria al Tirant lo Blanc», Els Marges, 65, (desembre), pp. 23-50.
Pujol, Josep (1999c), «"Poets and Historians" in Tirant lo Blanc: Joanot Martorell's Models and the Cultural Space of Chivalresque Fiction», en Arthur Terry (ed.), 'Tirant lo Blanc'. New Approaches, Londres, Tamesis, pp. 29-43.
Pujol, Josep (2002), «Expondre, traslladar i reescriure clàssics llatins en la literatura catalana del segle XV», Quaderns. Revista de Traducció, 7, pp. 9-32. http://ddd.uab.cat/pub/quaderns/11385790n7p9.pdf
Pujol, Josep (2002), La memòria literària de Joanot Martorell: models i escriptura en el 'Tirant lo Blanc', Barcelona, Curial / Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Pujol, Josep (2002a), La memòria literària de Joanot Martorell. Models i escriptura en el 'Tirant lo Blanc', Barcelona, Curial Edicions Catalanes / Publicacions de l'Abadia de Montserrat. [Ressenya d’Annamaria Annicchiarico, Llengua & Literatura, 16 (2005), pàgs. 440-446.]
Pujol, Josep (2002b), «De Pere el Gran a Tristany de Leonís: models cronístics i novel·lescos per a la mort de Tirant lo Blanc», en Lola Badia (ed.), Literatura i cultura a la Corona d'Aragó (segles XIII-XV). Actes del III Col·loqui Problemes i mètodes de literatura catalana antiga (Universitat de Girona, juliol de 2000), Barcelona, Curial / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 409-418.
Pujol, Josep (2007), «L'atribució de les cançons amoroses de Jaume March», en Sadurní Martí, Míriam Cabré, Francesc Feliu, Narcís Iglesias & David Prats (eds.), Actes del Tretzé Col·loqui Internacional de LLengua i Literaura Catalanes (Girona 2003), 3, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 323-336.
Pujol, Josep (2007), «Els qui en vulgar parlaren sobirà: de Lo somni al Tirant», en La literatura catalana en una perspectiva europea, Barcelona, Generalitat de Catalunya / Institut Ramon Llull, pp. 26-35.
Pujol, Josep (2013), «Noves dades sobre l'ús de la versió catalana de les Heroides al Tirant lo Blanc», Llengua & Literatura, 23, pp. 195-206. http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000191%5C00000092.pdf
Pujol, Josep (2014), «Veus elegíaques al Tirant lo Blanc», en Isabel Grifoll, Julián Acebrón Ruiz & Flocel Sabaté (eds.), Cartografies de l’ànima: identitat, memòria i escriptura, Lleida, Pagès, pp. 61-84.
Pujol, Josep (2015), «Tirant lo Blanc», en Història de la Literatura Catalana, III (Literatura Medieval, III: Segle XV), Barcelona, Enciclopèdia Catalana / Barcino / Ajuntament de Barcelona, pp. 107-161.
Quadrado, Josep Maria (1841), «Ausiàs March», 1: 3a serie, pp. 509-532. [Reeds.: Museo Balear, 4 (28-febrer-1875), pàgs. 96-106; 5 (15-març-1875), pàgs. 128-136; 6 (31-març-1875), pàgs. 160-167; 7 (15-abril-1875), pàgs. 192-205; 8 (30-abril-1875), pàgs. 225-233; en Josep Torras i Bages, La tradició catalana, Barcelona, 1892; en Amédée Pagès, Auzias March et ses predecesseurs; en Pere Bohigas 1959; en Josep Maria Quadrado, Assaigs literaris, a cura d'Antònia Tayadella, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàgs. 89-146.]
Quarti, Lara (2015), «The Fier baiser: A fantastic episode in Joanot Martorell’s realism», en Anna Maria Babbi & Vicent-Josep Escartí (eds.), More about Tirant lo Blanc. From the sources to the tradition / Més sobre el Tirant lo Blanc. De les fonts a la tradició, Amsterdam, John Benjamins, pp. 69-86. [Silvia Millán, Ressenya deAnna Maria Babbi & Vicent Josep Escartí (eds.), More about Tirant lo Blanc. From the sources to the tradition / Més sobre el Tirant lo Blanc. De les fonts a la tradició, Amsterdam, John Benjamins, 2015, pp. 399-402; p. 400.]
Quer, Pere (2000), «Andreu Febrer, contemporani de March», Reduccions. Revista de Poesia, 72, (febrer de 2000), pp. 81-99.
Querol, F. (1963), La vida valenciana en el siglo xv. Un eco de Jaume Roig, València, Institució Alfons el Magnànim.
Radatz, Hans Ingo (1994), «Ausiàs March: Gedanken anläblich der erstmaligen Übertragung des groben valencianischen Klassikers ins Deutsche (ein Werkstattbericht)», en Axel Schönberger & Klaus Zimmermann (eds.), De orbis Hispani linguis litteris historia moribus. Festschrift für Dietrich Briesemeister zum 60. Geburtsta, Frankfurt del Main, Domus Editoria Europaea, pp. 373-404.
Rafanell, August (1990), «El català del Tirant i la llengua nacional», Circulart, 21, pp. 10-11.
Rafel, Joaquim & Arthur Terry (1977), «Introducción a la lengua y a la literatura catalana, amb un apèndix bibliogràfic d'Albert Hauf i Enric Sullà», Barcelona, Ariel (Letras e ideas: Instrumenta, 11), pp. 125-132.
Ramírez i Molas, Pere (1970a), La poesia d'Ausiàs March: anàlisi textual, cronologia, elements filosòfics, Basilea, Privatdruk der J. R. Geigy A. G.
Ramírez i Molas, Pere (1970b), «Utilitat de la traducció llatina de Vicent Mariner per a la interpretació textual d'Ausiàs March», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 44, pp. 273-301.
Ramírez i Molas, Pere (1979), «La poesia espiritual tardana d'Ausiàs March», Iberorromania, 9, pp. 23-40.
Ramírez i Molas, Pere (1980), «El problemàtic cant 128 d'Ausiàs March i la tradició manuscrita», 24: (=Estudis de Llengua i Literatura Catalanes oferts, pp. 497-512.
Ramírez i Molas, Pere (1981), «Un manuscrit inèdit d'Ausiàs March», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, (=Homenatge a Josep M. Casacuberta, 2), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 217-240.
Ramírez i Molas, Pere (1984), «El decasíl·lab d'Ausiàs March i la recepció de l'endecasílabo petrarquista», Versants, 7, pp. 67-88.
Ramírez i Molas, Pere (1997), «Ausiàs March: el saber del sentiment», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Ausiàs March: textos i contextos, Alacant; Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant; Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Sanchis Guarner, 37), pp. 321-341.
Ramon, Ramon (1997), «Ausiàs, fill dels March», Mètode. Revista de difusió de la investigació de la Universitat de València, 16, pp. 24-25.
Ramos, Rafael (1995), «Tirant lo Blanc, Lancelot du Lac y el Llibre de l'orde de cavalleria», La Corònica. A Journal of Medieval Spanish Language and Literature, 23: 2, pp. 74-87.
Ramos, Rafael (1997), «Tirante el Blanco y El libro del caballero Zifar a la zaga de Amadís de Gaula», en Andrew M. Beresford (ed.), «Quien hubiese tal ventura»: Medieval Hispanic Studies in Honour of Alan Deyermond, Londres, Departament of Hispanic Studies. Queen Mary and Westfield College, pp. 207-225.
Ramos, Rafael (1998), «Tirant a la zaga del Amadís», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 1. http://parnaseo.uv.es/Tirant/Art.Ramos.html
Recio, Roxana (1993), «Las interpolaciones latinas en la Vita Christi de sor Isabel de Villena: ¿traducciones, glosas o amplificaciones?», Anuario Medieval, 5, pp. 126-140.
Recio, Roxana (2002), «Ressenya de Joan Roís de Corella, Prosa profana, traducció de Vicent Martines», Arxiu de Textos Catalans Antics, 21, pp. 799-802.
Recio, Roxana (2016), «Otra forma de literatura humanística de los siglos XV y XVI: las vitae Christi de Isabel de Villena y Cristóbal de Fonseca», Mirabilia Journal, 22, pp. 30-56.
Redón i Díaz, Maria Àngels (1997), Ausiàs March, siscents aniversari, València, Lo Rat Penat (Quaderns de Divulgació, 10).
Redondo Sánchez, Jordi (1996), «Hipòcrates líric a l'Humanisme català», Faventia, 18: 1, pp. 89-103.
Redondo Sánchez, Jordi (2009), L’Espill de Jaume Roig i la poesia satírica bizantina, ed. de L. Pomer Monferrer, Jordi Redondo Sánchez, J. Sanchis & J. Teodoro, Àmsterdam, Adolf M. Hakkert (Classical and Byzantine Monographs, 68).
Renau, Xavier (1991), «Martí Joan de Galba, vida i llinatge», Serra d'Or, 375, pp. 46-48 [206-208].
Renedo, Xavier (1989), «De libidinosa amor los efectes», L'Avenç, 123, pp. 18-23. http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/02587398666815417654480/p0000001.htm#I_1_
Renedo, Xavier (1990), «Lectures del Tirant lo Blanc», Circulart, 21, pp. 5-7.
Renedo, Xavier (1992 [1994]), «Quin mal és lo besar? (Literatura i moral al voltant de la quarta línia de l'amor)», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 13, pp. 99-116.
Renedo, Xavier (1995-1996), «Raó i intuïció en Plaerdemavida», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 45, pp. 317-360. http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/57993842116461617422202/p0000001.htm
Renedo, Xavier (1995-1996), «Raó i intuïció en Plaerdemavida», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 45, pp. 317-360.
Renedo, Xavier (1997), «Turpia feminarum incesta lascivarum: el joc teatral en el capítol 283 del Tirant lo Blanc», en Jesús Francesc Massip Bonet (ed.), Actes del VIIè Col·loqui de la Société Internationale pour l'Étude du Théâtre Médiévale (Girona, 1992), Barcelona, Institut del Teatre, pp. 209-216.
Renedo, Xavier (2005), «El Tirant lo Blanc i l'illa de Gran Canària», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Actes del X Congrés Internacional de l'Associació Hispànica de Literatura Medieval (Alacant, 18-22 de setembre de 2003), 3, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (Symposia Philologica, 12), pp. 1367-1378.
Resa, Joan de (1929), Vocabulari valencià-castellà, ed. de Salvador Guinot, València, L'Estel.
Rhodes Primavera, Elisabet (1985), «Ausiàs March: imatges d'un llarg viatge», en Actes del Quart Col·loqui d'Estudis Catalans a Nord-Amèrica (Washington, D. C., 1984), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 157-173.
Riba i Civil, Àlex (2005), Homogeneïtat d’estil en el ‘Tirant lo Blanc’, Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya.
Riba, Àlex & Josep Ginebra Molins (2000), «Riquesa de vocabulari i homogeneïtat d'estil en el Tirant lo Blanc», Revista de Catalunya, 152, pp. 99-118.
Riba, Carles (1927), «La 'Oració' de Roiç de Corella», en Els marges, Barcelona, pp. 52-56.
Riba, Carles (1948), «Nota a una edició d'Ausiàs March», en Ausiàs March, Cants d'Amor, Barcelona, Josep Janés Editor (Poesia del Mundo), p. s. p..
Riba, Carles (1957), «Nota a la poesia d'Ausiàs March», en Més els poemes. Notes sobre poetes i poesia, Barcelona, Joaquim Horta, pp. 19-20. [Reproduït a Carles Riba; Obres completes, vol.2: Assaigs crítics, Barcelona, Edicions 62, 1967, ps. 485-486.]
Riba, Carles (1986), «L''Oració' de Roís de Corella», en Obres completes II: Crítica 1 (1920-1926), Barcelona, Edicions 62, pp. 224-226.
Ribelles Comín, José (1915-1920), Bibliografia de la lengua valenciana: o sea catálogo razonado por orden alfabético de autores de los libros, folletos... etc., que escritos en lengua valenciana y bilingüe, han visto la luz pública desde el establecimiento de la imprenta en España hasta nuestros días, 2 vols., Valencia, Imp. de la Rev. de Archivos, Bibliotecas y Museos.
Ribelles Comín, José (1915-29), Bibliografia de la lengua valenciana :o sea catálogo razonado por orden alfabético de autores de los libros, folletos... etc., que escritos en lengua valenciana y bilingüe, han visto la luz pública desde el establecimiento de la imprenta en España hasta nuestros días , 2 vols., Madrid, Imp. de la Rev. de Archivos, Bibliotecas y Museos.
Ribelles Comín, José (1929), «Ausiàs March», en Bibliografía de la lengua valenciana. Siglo XVI, 2, Madrid, Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, pp. 354-407.
Ribelles Comín, José (2001), Bibliografía de la lengua valenciana, València, Diputació de València. [José Ribelles Comín; v. :il. ;.27 cm; T.I; Reprod. facs. de la ed. de :Madrid : Tip. de la "Rev. de Arch., Bibl. y Museos", 1915.]
Ribera Llopis, Juan Miguel (1993), «Peregrinación y literatura: pasos y poses de Guillem de Varoic en Tirant lo Blanc», en Actas do IV Congresso Associação Hispánica de Literatura Medieval, 3, Lisboa, Cosmos, pp. 221-226.
Ribera Llopis, Juan Miguel (1993), «Per a una genealogia de les literatures peninsulars: encara al voltant de Spill i la picaresca», en Rafael Alemany Ferrer, Antoni Ferrando Francés & Lluís B. Meseguer (dir.), Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Alacant-Elx, 9-14 de setembre de 1991), 1, Barcelona; Alacant; Valencia; Castelló, Publicacions de l'Abadia de Montserrat / Universitat d'Alacant; Universitat de València / Universitat Jaume I de Castelló, pp. 289-300.
Rico, Francisco (1982), «Lo viscahí qui·s troba·n Alemanya», en Primera cuarentena y Tratado general de literatura, Barcelona, Sirmio (El festín de Esopo), pp. 85-87. [Reed.: «Sylvae (XXI-XXV)», Estudis Universitaris Catalans, 34 (=Estudis de llengua i literatura catalanes oferts a Ramon Aramon i Serra en el seu setantè aniversari, 4) (1984), pàgs. 233-237.]
Rico, Francisco (1982), «Caldesa, Carmesina y otras perversas», en Primera cuarentena y Tratado general de literatura, Barcelona, El Festín de Esopo, pp. 91-93.
Rico, Francisco (1982), «Caldesa, Carmesina y otras perversas», en Primera cuarentena y Tratado general de literatura, Barcelona, El Festín de Esopo (Quaderns Crema), pp. 91-93.
Rico, Francisco (1984), «Imágenes del prerrenacimiento español: Joan Roís de Corella y la Tragèdia de Caldesa», en Frauke Gewecke (ed.), Estudios de literatura española y francesa, siglos XVI al XVII: homenaje a Horst Baader, Frankfurt, Klaus Dieter Veuvert, pp. 15-27.
Rico, Francisco (1984), «Sylvae (XXI-XXV)», Estudis Universitaris Catalans, 26 (=Miscel·lània Aramon, 4), pp. 233-237.
Riera i Sans, Jaume (1993), «Falsos dels segles XIII, XIV i XV », en Rafael Alemany Ferrer, Antoni Ferrando Francés & Lluís B. Meseguer (eds.), Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Alacant - Elx, 1991) , Barcelona.
Riquer, Isabel de (1994), «Canción de cruzada del siglo XV», en Maria Isabel Toro Pascua (ed.), Actas del III Congreso de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (Salamanca, 1989), 2, Salamanca, Departamento de Literatura Española e Hispanoamericana, pp. 869-876.
Riquer, Isabel de (1996-97), «La Mala Cansó provenzal, fuente del Maldit catalán», Revista de Lenguas y Literaturas Catalana, Gallega y Vasca, 5, pp. 109-127.
Riquer, Isabel de (1998), «La mala cansó source occitane du maldit catalan», en Christian Camps (ed.), Languedoc - Roussillon - Catalogne. État, nation, identité culturelle réginalle (des origines à 1659). Actes du Colloque, 20-22 mars 1997, Montpeller, Université Paul Valéry, pp. 17-37.
Riquer, Martí de (1935a), «Polèmica literària: Ausiàs March, el cínic», Mirador, 7, (10 de gener), p. 6.
Riquer, Martí de (1935b), «Els poetes petrarquistes a Catalunya», La Revista, 21, (gener-juny), pp. 53-55. [Reed. en els seus Comentaris crítics sobre clàssics catalans, Barcelona, La Revista, 1935 (Publicacions de La Revista, 130), pàgs. 7-17.]
Riquer, Martí de (1936a), «El tema de la fortuna en Auziàs March», Quadern de Poesia, 2: 6, pp. 22-27.
Riquer, Martí de (1936b), «Auziàs March i el record del temps feliç en la dissort», Quadern de Poesia, 2: 8, pp. 87-89.
Riquer, Martí de (1941), «Relacions entre la literatura renacentista castellana y la catalana en la Edad Media», Escorial, 2, pp. 31-49.
Riquer, Martí de (1941a), «Influència de Ausias March en la lírica castellana de la Edad de Oro», Revista Nacional de Educación, 8, pp. 49-74.
Riquer, Martí de (1941b), «Relaciones entre la literatura renacentista castellana y la catalana en la Edad Media», Escorial. Revista de Cultura y Letras, 2, pp. 31-49.
Riquer, Martí de (1943), «Echar a galeras y el pasaje más oscuro del Quijote», Boletín de la Real Academia Española, 27, pp. 82-86.
Riquer, Martí de (1944), «El 'senhal' en los antiguos poetas catalanes», Revista de Bibliografía Nacional, 5, pp. 247-261.
Riquer, Martí de (1946), Traducciones castellanas de Ausiàs March en la Edad de Oro, Barcelona, Instituto Español de Estudios Mediterráneos.
Riquer, Martí de (1947), Resumen de literatura catalana, Barcelona, Seix-Barral (Estudio de Conocimientos Generales, 56).
Riquer, Martí de (1949), «Nuevas contribuciones a las fuentes del Tirant lo Blanc», en Conferencias desarrolladas con motivo del IV centenario del nacimiento de Miguel de Cervantes, Barcelona, Biblioteca Central, pp. 9-30.
Riquer, Martí de (1949), Nuevas contribuciones a las fuentes del "Tirant lo Blanch", Barcelona, Diputación Provincial de Barcelona (Conferencias desarrolladas con motivo del IV centenario del nacimiento de Miguel de Cervantes, 3).
Riquer, Martí de (1951), «Poesie di March», en Dizionario Letterario Bompiani, 5, Milano, Bompiani, pp. 654-655.
Riquer, Martí de (1955a), «Alain Chartier y Ausiàs March», Revista de Filología Española, 39, pp. 336-338.
Riquer, Martí de (1955b), «La lengua de los poetas catalanes medievales», en VII Congreso Internacional de Lingüística Romànica, Barcelona, Imprenta F. Rodríguez, pp. 171-179.
Riquer, Martí de (1960), «Alfonso el Magnanimo visto por sus poetas», en Estudios sobre Alfonso el Magnànimo con motivo del quinto centenario de su muerte, Barcelona, Universitat de Barcelona, pp. 3-24.
Riquer, Martí de (1963-1968), Lletres de batalla, cartells de deseiximents i capítols de passos d'armes, 3 vols., ed. de Martí de Riquer, Barcelona, Barcino.
Riquer, Martí de (1964), «Ausiàs March», en Història de la literatura catalana. Part antiga, 2, Barcelona, Ariel, pp. 471-567.
Riquer, Martí de (1964), Història de la literatura catalana, 2, Barcelona, Ariel. [2a edició del 1984, 3, pàgs. 306-395.]
Riquer, Martí de (1964), «Jaume Roig», en Història de la literatura catalana: part antiga, 3, Barcelona, Ariel, pp. 213-243.
Riquer, Martí de (1964), «Sor Isabel de Villena», en Martí de Riquer (ed.), Història de la literatura catalana, 3, Barcelona, Ariel, pp. 453-484.
Riquer, Martí de (1964), «Joan Roís de Corella», en Història de la literatura catalana: part antiga, 3, Barcelona, Ariel, pp. 254-320.
Riquer, Martí de (1965), Vida caballeresca en la España del siglo XV, Madrid, Real Academia Española.
Riquer, Martí de (1967), Caballeros andantes españoles, Madrid, Espasa-Calpe.
Riquer, Martí de (1968), L'arnès del cavaller: armes i armadures catalanes medievals, Esplugues del Llobregat, Ariel.
Riquer, Martí de (1970), Cavalleria fra realtà e letteratura nel Quattrocento, Bari, Adriatica Editrice.
Riquer, Martí de (1972), «Ausias March», en Literatura catalana medieval, Barcelona, Ajuntament de Barcelona: Delegació de Serveis de Cultura (Publicacions del Museu d'Història de la Ciutat, 25), pp. 88-94. [N'hi ha també versió espanyola.]
Riquer, Martí de (1973), «L'art militar al Tirant lo Blanc», en In memoriam Carles Riba, Barcelona, Ariel, pp. 325-338.
Riquer, Martí de (1975), «Un nuevo ejemplar del Tirant lo Blanc de Valladolid», Miscellanea Barcinonensia, 42, pp. 7-15.
Riquer, Martí de (1985-86), «El cavaller Bernat de Vilarig, amic d'Ausiàs March, lector de Bernat Metge i admirat per Joanot Martorell», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 40, pp. 205-226.
Riquer, Martí de (1988), «El Voyage de sir John Mandeville en català», en Miscel·lània d'homenatge a Enric Moreu Rey, 3, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 66), pp. 151-162.
Riquer, Martí de (1990), Aproximació al Tirant lo Blanc, Barcelona, Quaderns Crema (Assaig, 8). [Per a l'ús de versos marquians en Joanot Martorell, vegeu pàgs. 186-187.]
Riquer, Martí de (1990a), Aproximació al Tirant lo Blanc, Barcelona, Edicions dels Quaderns Crema (Assaig, 8). [Ressenyes: Germà Colón, Zeitschrift für Romanische Philologie, 109, 5/6, 1993, pàgs. 616-618; Rafael Beltrán i Josep Izquierdo, Llengua & Literatura, 5, 1992-1993, pàgs. 710-716.]
Riquer, Martí de (1990b), «Al mig mil·lenari de Tirant lo Blanch», Cultura (Barcelona, Dept. de Cultura de la Generalitat de Catalunya) (Barcelona), 11 (='Tirant lo Blanc': cinc-cents anys), pp. 28-30. [Reproduït a La Safor 1490-1990: un itinerari bibliogràfic, Gandia, Departament de Cultura, 1990, pàgs. 7-11. Traducció anglesa: 'The 500th Aniversary of Tirant lo Blanc', Catalan Writing, 5 (1990), pàgs. 40-44.]
Riquer, Martí de (1990c), «The 500th Anniversary of Tirant lo Blanc», Catalan Writing, 5, pp. 40-44.
Riquer, Martí de (1991), «Les chevaleries de Jacques de Lalaing en Espagne», en Comptes rendís des Séances de l’année 1991. Académie des Inscriptions & Belles-Lettres, París, Académie des Inscriptions & Belles-Lettres, pp. 351-365.
Riquer, Martí de (1992), 'Tirant lo Blanch', novela de historia y de ficción, Barcelona, Sirmio. [Ressenyes: Júlia Butinyà, Revista de Filolología Románica, 10 (1993), pàgs. 406-407; Stefano M. Cingolani, Romanistisches Jahrbuch, 44 (1993), pàgs. 302-294; Lluís Cabré, The Modern Language Review, 89, 1 (1994), pàgs. 232-233.]
Riquer, Martí de (1993), «Los escritores mossèn Joan Escrivà y el Comendador Escrivà», Cultura Neolatina, 53: 1-2, pp. 85-113.
Riquer, Martí de & Mario Vargas Llosa (1972), El combate imaginario: las cartas de batalla de Joanot Martorell, Barcelona, Seix Barral. [2a ed.: Barcelona, Sirmio, 1990.]
Riquer, Martí de & Lola Badia (1986), «Les poesies de Ramon Boter i l'herència d'Ausiàs March», en Lola Badia & Josep Massot i Muntaner (eds.), Estudis de literatura catalana en honor de Josep Romeu i Figueras, 2, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 45), pp. 253-293.
Rius, J. (1926), «Refranes del siglo XIV», Revista de Filología Española, 13: 1, pp. 364-372.
Roca Ricart, Rafael (2013), «L’inici de la recuperació de Joan Roís de Corella», Afers. Fulls de recerca i pensament, XXVIII: 76, pp. 741-757.
Roca Ricart, Rafael (2015), «The reception of Tirant lo Blanc in Valencia in the second half of the 19th century and the beginning of the 20th century», en Anna Maria Babbi & Vicent-Josep Escartí (eds.), More about Tirant lo Blanc. From the sources to the tradition / Més sobre el Tirant lo Blanc. De les fonts a la tradició, Amsterdam, John Benjamins, pp. 139-152. [Silvia Millán, Ressenya de:Anna Maria Babbi & Vicent Josep Escartí (eds.), More about Tirant lo Blanc. From the sources to the tradition / Més sobre el Tirant lo Blanc. De les fonts a la tradició, Amsterdam, John Benjamins, 2015, pp. 399-402; p. 401.]
Rodrigo Lizondo, Mateo (1981), «Sobre l'ascendència d'Ausiàs March», Revista Valenciana de Filología, 7: 4, pp. 351-372.
Rodrigo Pertegàs, J. (1927), «Hospitales de Valencia en el siglo XV. Su administración, régimen interior y condiciones higiénicas», Boletín de la Real Academia de la Historia, 90: 90, pp. 56-¿?.
Rodríguez Risquete, Francisco J. (2002), «Del cercle literari del Príncep de Viana i unes poesies satíriques del Cançoner de Saragossa», Estudi General. Revista de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, 22: 2, pp. 365-391. [És el segon volum de la Miscel·lània d'homenatge a Modest Prats.]
Rodríguez Velasco, Jesús D. (1999), «The Chivalresque Worlds in Tirant lo Blanc», en Arthur Terry (ed.), 'Tirant lo Blanc'. New Approaches, Londres, Tamesis, pp. 1-14.
Rodríguez-Bernabeu, Emili (1997), «La clonació humana, el mite de Narcís i Roís de Corella», en Joan Roís de Corella (1497-1997): cinc-cents anys de la mort, Suplement del diari Avui del 23 d'abril de 1997, pp. XII-XV.
Rodríguez, José & Ignacio Savalls (1747), Biblioteca valentina, Valencia, Joseph Tomàs Lucas. [Compuesta por ... Josef Rodriguez ..., por su muerte interrumpida su impression ; aora continuada y aumentada con el prologo y originales del mismo autor ; añadidas algunas enmiendas y correcciones como las dexò el autor entre sus originales con que se mejoran muchos lugares de su obra ; juntase la continuacion de la misma obra, hecha por ... Ignacio Savalls ...; ;2º ;30 cm; F. ***2 cancel·lat, sign.: *6, **-***2, A-Ccc6, Ddd2; Text a 2 columnes, 54 lín. i reclams; Escuts a port., fris i caplletra orn.; Index; A la p. 460: "Noticia de los escritores valencianos anonimos ..."; la cont. de l'obra per Savalls comença a la p. 477; a la p. 542: "Indice de aquellos escritores que no siendo valencianos, escrivieron algo de nuestra ciudad ò de nuestro reyno, ò sacaron a luz, ò exornaron, ò impugnaron ò traduxeron diferentes obras de autores naturales de nuestra provincia"; Referències: CCPB 000069181-X, NR 0358817, Palau 272941; 752: |dValència.]
Rodríguez, José & Ignacio Savalls (1980; 1747), Biblioteca valentina, Valencia, Librerías París-Valencia (Biblioteca valenciana). [Compuesta por Josef Rodríguez... Juntase la continuación de la misma obra, hecha por Ignacio Savalls; ;28 cm; Reprod. facs. de l'ed. de:Valencia : Joseph Thomàs Lucas, 1747; Biblioteca valenciana (Librerías París-Valencia). .]
Rodríguez, José, José Tomás Lucas & Ignacio Savalls (1747), Biblioteca Valentina, Valencia, Joseph Thomas Lucas. [Compuesta por ... Fr. Josef Rodriguez ... del Orden de la SS. Trinidad ... por su muerte, interrumpida su impression ... ; Juntase la continuacion de la misma obra, hecha por ... Fr. Ignacio Savalls, del mismo Orden ...]
Rodríguez, Juan Carlos (2000), «Ausiàs March o la anomalía salvaje», en Lourdes Sánchez Rodrigo & Enrique J. Nogueras Valdivieso (eds.), Ausiàs March y las literaturas de su época, Granada, Editorial Universidad de Granada (Monográfica: Crítica Literaria), pp. 133-150.
Roig i Sala, Josep Lluís (1993a), «Tirant lo Blanc, un heroi possible?», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, 2, Barcelona / Alacant / València / Castelló, Publicacions de l'Abadia de Montserrat / Universitat d'Alacant / Universitat de València / Universitat Jaume I, pp. 117-129.
Roig i Sala, Josep Lluís (1993b), «De Muntaner a Martorell: l'evolució necessària», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 26 (=Miscel·lània Jordi Carbonell, 5), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 85-94.
Rolph, Wendy (1969), The function of the anecdotal comparison in the love poetry of Ausiàs March, University of Toronto.
Rolph, Wendy (1971), «Conflit and Choice: the sea-storm in the poems of Ausiàs March», Hispanic Review, 39, pp. 69-75.
Romero Lucas, Diego (2003), «La traducción valenciana de las Meditationes Vitae Chrisit del Cartujano Ludolfo de Sajonia: las primeras ediciones valencianas impresas», Quaderns de Filologia. Estudis Literaris, 8, pp. 299-314. [Publicat en el número monogràfic 'Traducción y práctica literaria en la Edad Media Románica/Traducció i pràctica literària a l'Edat Mitjana Romànica', coordinat per Rosanna Cantavella, Marta Haro i Elena Real.]
Romero Muñoz, Carlos (1979), «Re-imaginaciones de Ausias March», Rassegna Iberistica, 4, pp. 3-60.
Romeu i Figueras, Josep (1964), «Ausias March», en Literatura Catalana Antiga. El segle XV (segona part), 4, Barcelona, Barcino (Col·lecció Popular Barcino, 207), pp. 52-67.
Romeu i Figueras, Josep (1984), «Situació del jo amorós en el cant XI d'Ausiàs March», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 9 (=Miscel·lània Antoni M. Badia i Margarit, 1), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 119-138. [Reed. en Narcís Garolera (ed.), Anàlisis i comentaris de textos literaris catalans, 3, Barcelona, Curial (Manuals Curial, 8), 1985, pàgs. 73-92.]
Romeu i Figueras, Josep (1984), «Dos poemes de Joan Roís de Corella: A Caldesa i La sepultura», en Miscel·lània Sanchis Guarner, 1, València, Annexos de Quaderns de Filologia / Universitat de València, pp. 299-308.
Romeu i Figueras, Josep (1984), «Dos poemes de Joan Roís de Corella: A Caldesa i La sepultura», en Miscel·lània Sanchis Guarner, I, València, Universitat de València (Annexos de Quaderns de Filologia), pp. 299-308. [Reeds.: Narcís Garolera (ed.), Anàlisis i comentaris de textos literaris catalans, Barcelona, Curial (Manuals Curial, 8), 1985, pp. 137-167; Antoni Ferrando (ed.), Miscel·lània Sanchis Guarner, III, València/Barcelona, Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992, pp. 109-138.
.]
Romeu i Figueras, Josep (1985), «Dos poemes de Joan Roís de Corella: 'A Caldesa' i 'La sepultura'», en Anàlisis i comentaris de textos literaris catalans, Barcelona, Curial, pp. 137-167.
Romeu i Figueras, Josep (1991), «Situació del jo amorós en el cant XI d'Ausiàs March», en Quatre lectures de poesia medieval, Barcelona, La Magrana, pp. 57-78.
Romeu i Figueras, Josep (1991), Quatre lectures de poesia medieval, Barcelona, La Magrana.
Romeu i Figueras, Josep (1992), «Dos poemes de Roís de Corella: A Caldesa i La sepultura», en Misce·lània Sanchis Guarner, 3, Barcelona / València, Publicacions de l'Abadia de Montserrat / Dept. de Fil. Catalana / Univ. de Valencia, pp. 109-138. [Publicat prèviament en la primera edició de la Miscel·lània Sanchis Guarner, dins Annexos de 'Quaderns de Filologia', 1984, vol. 1, 299-308.]
Romeu i Figueras, Josep (1994), «Ficció que féu la Reprovada Viuda a Tirant. Comentaris al capítol 283 del Tirant lo Blanc», Butlletí dels Mestres, 227, pp. 26-31. [Reedició en Narcís Garolera (ed.), Textos literaris catalans. Lectures i interpretacions, I, Barcelona, Columna, 1994, pàgs. 125-138.]
Romeu i Figueras, Josep (1998), «Tragèdia de Caldesa, de Joan Roís de Corella: una aproximació textual», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 24, pp. 81-92. [Dins el monogràfic 'Joan Roís de Corella i el seu temps' coordinat per Albert Hauf.]
Rosenthal, David H. (1981), «Excerpts from Tirant lo Blanc», Allegorica, 6: 1, pp. 64-180.
Rosenthal, David H. (1986), «Lletra dels Estats Units: les traduccions del català a l'anglès», Revista de Catalunya, 2, pp. 175-178.
Rosenthal, David H. (1989), «Els Estats Units, darrera conquesta de Tirant lo Blanc», Saó, 115 (=Homenatge al 'Tirant'), pp. 33-35.
Rossich, Albert (1989), «La novel·la catalana entre el Tirant i L'orfaneta de Menargues», Revista de Catalunya, 29, pp. 150-162.
Roubaud, Sylvia (1970), «Chevalier contre chien: l'étrange duel du Tirant lo Blanc», Mélanges de la Casa de Velázquez, 6, pp. 131-159.
Rovira Cerdà, Helena (2015), «Els exempla de Valeri Màxim a la literatura catalana medieval», Scripta. Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, 5, pp. 21-51.
Rovira, José Carlos (1987), «Los poemas del amor de Lucrezia D'Alagno y Alfonso V de Aragón», Boletín de la Real Academia Española, 67, pp. 77-107.
Rovira, José Carlos (1991), «'Fahent camins duptosos per la mar' (A propòsit del topos de la navegació d'amor)», L'Aiguadolç. Revista de Literatura, 15, pp. 7-22.
Rozas, Juan Manuel (1964), «Petrarca y Ausiàs March en los sonetos-pròlogo amorosos del Siglo de Oro», en Homenajes. Estudios de Filología Española, 1, Madrid, pp. 57-75.
Rubens, Erwin Félix (1959), «Sobre el capítulo VI de la primera parte del Quijote», Cuadernos del Sur (Bahía Blanca: Universidad Nacional del Sur) (Bahía Blanca / Universidad Nacional del Sur), pp. 35-37.
Rubiera Mata, Maria Jesús (1990a), «Tirant lo Blanc i els moros», L'Aiguadolç. Revista de Literatura, 12-13, pp. 33-40.
Rubiera Mata, Maria Jesús (1990b), «El Tirant i la literatura àrab», Serra d'Or, 371, pp. 57-58.
Rubiera Mata, Maria Jesús (1990c), «El món cavalleresc àrab i el món cavalleresc del Tirant», Afers. Fulls de recerca i pensament, 10, pp. 267-274.
Rubiera Mata, Maria Jesús (1993), Tirant contra el Islam, Altea, Ediciones Aitana (L'Albir, 1).
Rubiera Mata, Maria Jesús (1997), «Tirant et l'Islam», en Jean Marie Barberà (ed.), Actes del Col·loqui Internacional 'Tirant lo Blanc' (Ais de Provença, 21-22 d'octubre de 1994). Estudis crítics sobre 'Tirant lo Blanc' i el seu context, pp. 429-435.
Rubiera Mata, Maria Jesús (1999), «Tirant lo Blanc and the Muslim World in the Fifteenth Century», en 'Tirant lo Blanc'. New Approaches, Londres, Tamesis, pp. 59-67.
Rubio Albarracín, Josep Enric (1993-94), «Les tres potències de l'ànima en la poesia d'Ausiàs March», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 44, pp. 143-168.
Rubio Albarracín, Josep Enric (1997), «El foll amor i l'amor foll», Abalorio. Revista de Creación, 24-25, pp. 37-40.
Rubio Albarracín, Josep Enric (2000), «De Llull a March: memòria, enteniment, voluntat», en Georges Martin & Marie-Claire Zimmermann (eds.), Ausiàs March (1400-1495). Premier poète en langue catalane, París, Séminaire d'études médiévales hispaniques de l'Université de Paris 13 - Klincksieck (Annexes des Cahiers de linguistique hispanique médiévale, 14), pp. 115-122.
Rubió i Balaguer, Jordi (1948), «Concepte de la poesia en Auziàs March», en De l'Edat mitjana al Renaixement. Figures literàries de Catalunya i València, Barcelona, Aymà (Guió d'Or, 6), pp. 44-49. [Reeds.: Barcelona, Teide, 1979 (Obras Básicas de Formación Cultural), pàgs. 37-42; i en Estudis de literatura catalana (=Obres de Jordi Rubió i Balaguer, 10), Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992 (Biblioteca Abat Oliba, 114), pàgs. 158-60.]
Rubió i Balaguer, Jordi (1948), «Els plagis del Tirant lo Blanc», en De l'Edat Mitjana al Renaixement: figures literàries de Catalunya i València, Barcelona, Aymà, pp. 74-77.
Rubió i Balaguer, Jordi (1953), «Jordi de Sant Jordi; Ausiàs March», en Guillermo Diaz-Plaja (ed.), Historia general de las literaturas hispánicas. Renacimiento y Barroco, 3, Barcelona, Barna, pp. 807-818. [Versió catalana: Jordi Rubió i Balaguer, Història de la literatura catalana, 1, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1984, pàgs. 324-342.]
Rubió i Balaguer, Jordi (1959), «Sobre la cultura en la Corona de Aragón en la primera mitad del siglo XV», en IV congreso de Historia de la Corona de Aragón (25 septiembre - 2 octubre 1955), Palma de Mallorca, Diputación Provincial de Baleares (Actas y Comunicaciones), pp. 5-16.
Rubió i Balaguer, Jordi (1960), «Las cartas de Alfonso el Magnànimo y la espiritualidad del Renacimiento», en Estudis sobre Alfonso el Magnánimo, Barcelona, Universitat de Barcelona. [Reed. en el seu La cultura catalana del Renaixement a la Decadència, Barcelona, 1964.]
Rubió i Balaguer, Jordi (1984), Història de la Literatura Catalana, 1 (=Obres de Jordi Rubió i Balaguer, 1), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 35).
Rubió i Balaguer, Jordi (1984), Història de la literatura catalana I, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Rubió i Balaguer, Jordi (1984), Història de la literatura catalana I, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Rubió i Lluch, Antoni (1889), El Renacimiento clasico en la literatura catalana. Discurso leído en su solemne recepción en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona el día 17 de junio de 1889, Barcelona, Imprenta de Jaime Jepús Ruviralta. [Per a Ausiàs March, vegeu especialment pàgs. 34-36.]
Rubió i Lluch, Antoni (1889), El renacimiento clásico en la literatura catalana, Barcelona, Impremta de Jaime Jesús Roviralta.
Rubió i Lluch, Antoni (1907), «Discurso de contestación a Isidoro Bonsoms», en Discursos leídos en la recepción pública de D. Isidoro Bonshoms Sicart el dia 9 de mayo de 1907, Barcelona, Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, pp. 141-170.
Rubió i Lluch, Antoni (1912), Comentaris sobre una crítica d'Auzias March, Barcelona, Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans.
Rubio Vela, Agustín (1981), «Una fundación burguesa en la Valencia medieval: el Hospital de En Clapers (1311)», Dynamis, 1, pp. 17-49.
Rubio Vela, Agustín (1982), «La asistencia hospitalaria infantil en la Valencia del siglo XIV: pobres, huérfanos y expósitos», Dynamis, 2, pp. 159-191.
Rubio Vela, Agustín (1983a), «Un hospital medieval según su fundador: el testamento de Bernat dez Clapers (Valencia 1311)», Dynamis, 3, pp. 373-387.
Rubio Vela, Agustín (1983b), «Autobiografia i ficció en l'Espill de Jaume Roig. A propòsit de l'episodi en l'hospital», L'Espill, 17/18, pp. 127-148.
Rubio Vela, Agustín (1994-1995), «Las epidemias de peste en la ciudad de Valencia durante el siglo XV. Nuevas aportaciones», Estudis Castellonencs, 6, pp. 1179-1221.
Rubio Vela, Agustín (ed.) (2010), Joanot Martorell y el condado de Dénia. Una clave en el ‘Tirant’, València.
Rubio Vela, Agustín (2011), «Es va escriure Tirant lo Blanch en la cort barcelonina del príncep de Viana? Notes de crítica documental a l'entorn d'un miratge literari», en 'Tirant lo Blanch' poliglota (1511-2011): cinc-cents anys de traduccions i estudis, Gandia, IMAB / Ajuntament de Gandia / Editorial Marfil, pp. 15-22.
Rubio Vela, Agustín (2013), «El context històric de Joan Roís de Corella. Tríptic documental sobre el seu entorn», Afers. Fulls de recerca i pensament, XXVIII: 76, pp. 593-615.
Rubio Vela, Agustín (2013a), «L’escrivà de ració del príncep de Viana i l’autoria del Tirant lo Blanch.Notes de crítica documental a l'entorn d'un miratge literari», en Germà Colón Domènech (ed.), Els escriptors valencians del segle XV, Castelló de la Plana, Universitat Jaume I, pp. 109-137.
Rubio Vela, Agustín (2013b), «El condado de Dénia en tiempos del Tirant. A vueltas con la identidad de Joanot Martorell», eHumanista, 23, pp. 557-604. http://www.ehumanista.ucsb.edu/volumes/volume_23/regular/8%20ehumanista23.rubiovela.pdf [Ressenya de Mateu Rodrigo Lizondo, Estudis Romànics, 34 (2012), pp. 632-637.]
Rubio Vela, Agustín (2014a), «Joan Roís de Corella, el mundo de los caballeros y la guerra. Notas de archivo sobre notas de lectura», eHumanista/Ivitra, 5, pp. 443-446.
Rubio Vela, Agustín (2014b), «Circunstancia familiar y entrada en la vida política del joven poeta valenciano Joan Escrivà (1461-1462)», Scripta. Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, 3 (juny), pp. 46-70.
Rubio Vela, Agustín (2015), «Sobre Joan Martorell, señor de Beniarbeig, y otros casos de homonimia en el siglo XV valenciano. Notas de archivo y observaciones metodológicas», Scripta. Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, 5, pp. 52-92.
Rubió y Ors, Joaquín (1882), Ausias March y su época, Barcelona, Imprenta de la Viuda e Hijos de I. Subirana.
Ruiz de Conde, Justina (1948), El amor y el matrimonio secreto en los libros de caballerías, Madrid, Aguilar.
Ruiz Doménech, José Enrique (1991a), Set dones per a Tirant, Barcelona, Columna.
Ruiz Doménech, José Enrique (1991b), «Tirant davant la cultura cavalleresca», Lletra de canvi, 34, pp. 6-9.
Ruiz Doménech, José Enrique (1991c), «La búsqueda del más solitario», en el seu La novela y el espíritu de la caballería, Barcelona, Mondadori (Biblioteca Mondadori, 38), pp. 91-100.
Ruiz Doménech, José Enrique (1993), «Tirant ante la cultura caballeresca», en Actes del Symposion Tirant lo Blanc (Barcelona, 1990), Barcelona, Quaderns Crema (Assaig, 14), pp. 541-555.
Ruiz Doménech, José Enrique (1999), El despertar de las mujeres: la mirada femenina en la Edad Media, Barcelona, Península-Atalaya.
Ruiz i Calonja, Joan (1954), Història de la literatura catalana, Barcelona, Teide. [Veg. pàgs. 278-295.]
Ruzafa, Manuel (2010), «L'entorn mudéjar d'Ausiàs March», en Ricard Bellveser (ed.), La poesia d'Ausiàs March i el seu temps, València, Institució Alfons el Magnànim, pp. 69-86.
Saavedra, Ana María de (1955), «El humanismo catalán: Roiç de Corella», Clavileño, 35, pp. 43-47. [En parla Badia 'Baixes antenes' 147 n. 5, i ja havia estat citat per Carbonell ed. p. 9.]
Sabaté Marín, Glòria (1998), «El Tirant lo Blanc i la seva traducció castellana del segle XVI», en Carmen Parrilla (ed.), Edición y anotación de textos. Actas del I Congreso de Jóvenes Filólogos (A Coruña, 1996), 2, A Coruña, Universidade da Coruña: Servicio de Publicacións, pp. 607-620.
Sabaté Marín, Glòria (1999), «Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc davant la cavalleria de la tardor medieval», en S. Fortuno & T. Martínez (eds.), Actes del VII Congrés de l’Associació Hispànica de Literatura Medieval (Castelló de la Plana, 1997), 3, Castelló de la Plana, Publicacions de la Universitat Jaime I, pp. 335-344. http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor-din/sabate-glria-1/html/ffdb0960-82b1-11df-acc7-002185ce6064_2.html#I_1_ [Pèrdua del valor de l'antic ideal de cavalleria o voluntat de recuperar-lo.]
Sabaté Marín, Glòria & Lourdes Soriano Robles (2000), «Martorell i la taula rodona: la matèria de Bretanya al Tirant lo Blanch», en Margarita Freixas (ed.), Actas del VIII Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, 2, Santander, Consejería de Cultura del Gobierno de Cantabria / Año Jubilar Lebaniego / Asociación Hispánica de Literatura Medieval, pp. 1575-1585.
Sainz Rodríguez, Pedro (1980), Antología de la literatura espiritual española, I: Edad Media, Madrid, Universidad Pontificia de Salamanca / Fundación Universitaria Española.
Sáiz, Jorge (2010), «La carrera militar y el linaje de Ausiàs March», en Ricard Bellveser (ed.), La poesia d'Ausiàs March i el seu temps, València, Institució Alfons el Magnànim, pp. 115-134.
Sales Dasí, Emilio José (1991), «Tirant lo Blanc i la mítica cavalleria medieval», en Antoni Ferrando Francés (ed.), Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de Llengua i Literatura, 4, València / Barcelona, Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València / Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 97), pp. 97-118.
Sales Dasí, Emilio José & Juan Noyes (1992), «Morgana i Artús en Constantinopla (un episodio del Tirant lo Blanc)», en José Manuel Lucía Megías (ed.), Actas del II Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (Segovia, del 5 al 19 de octubre de 1987), 2, Alcalá de Henares, Universidad de Alcalá, pp. 815-826.
Sales y Alcalá, Agustín de (1761), Historia del real Monasterio de la Sma Trinídad: Religiosas de Sta Clara de la Regular Observancia / forma De Los muros de la ciudad de Valencia. Sacada de los originales de su archivo y Monumentos coetáneos con que también se ilustran varias familias y sucessos del Reino etc, Valencia, J.E. Dolz Impr. del S. Oficio. http://roderic.uv.es/handle/10550/19756
Sales y Alcalá, Agustín de (1762),
Respuesta a la carta de un padre trinitario sobre puntos de su Habito, en la 'Historia del real monasterio de la SSma. Trinidad, religiosas de Santa Clara'.
http://roderic.uv.es/handle/10550/19557
Salvà Ballester, Adolf (1934), «Mestre Jacme Roig y Baltasar Bou», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 15, pp. 294-301.
Salvador y Monserrat, Vicente Marqués de Cruilles (1876), Guia urbana de Valencia antigua y moderna, Valencia, Imp. Jose Rivas.
Salvador, Vicent (1981), «Les formes rituals al Tirant lo Blanch. Algunes reflexions semiòtiques», L'Espill, 12, pp. 43-52.
Samper, Hipólito (1688), «Carta prólogo», en Luis de Salazar y Castro (ed.), Aduertencias historicas, sobre las obras de algunos doctos escritores modernos, donde con las chronicas, y con las escrituras, solicita su mejor inteligencia D. Luis de Salazar y Castro .. , Madrid, Matheo de Llanos y Guzman, pp. 17-19.
Sánchez Alonso, Fernando (1994-95), «Ausiàs March o la tragedia del corazón», Revista de Lenguas y Literaturas Catalana, Gallega y Vasca, 4, pp. 33-56.
Sánchez Cutillas, Carmelina (1980), «Jaume Gassull. Poeta satíric valencià del segle XV», en Actas del Primer Congreso de Historia del País Valenciano (1971), 2, València, pp. 909-923.
Sánchez Gozalbo, Ángel (1935), «En torno a Ausias March», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 16, pp. 96-104.
Sánchez López, Elena (2013), Estudi de la llengua d'Ausiàs March a través de les col·locacions. Una aproximació semiautomàtica, Berlin / Boston, De Gruyter (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 372).
Sánchez López, Elena & Antonio Cortijo Ocaña (2013), «Joan Rois de Corella and His Historical and Cultural European Context. 15th-Century Selected Chronology», en Antonio Cortijo Ocaña & Vicent Martines (eds.), Multilingual Joan Roís de Corella. The Relevance of a Fifteenth-Century Classic of the Crown of Aragon / Joan Roís de Corella Multilingüe. La importància d’un clàssic de la Corona d’Aragó del segle XV, Santa Bárbara, Publications of eHumanista, pp. 81-102.
Sánchez Parent, Xabier (2003), «La trasmissione della lirica numero 86 attribuita ad Ausiàs March», en Anna Maria Compagna Perrone Capano, Alfonsina De Benedetto & Núria Puigdevall (eds.), Momenti di Cultura Catalana in un Millennio. Atti del VII Convegno dell'Associazione Italiana di Studi Catalani (Napoli, 22-24 maggio 2000), 1, Nàpols, Liguori Editore, pp. 465-474.
Sánchez Rodrigo, Lourdes & Enrique J. Nogueras Valdivieso (1994), «Les versions recents del Cant espiritual d'Ausiàs March (Notes per a la traducció medieval romànica)», en Annali dell'Istituto Universitario Orientale. Sezione Romanza, 37: 1, pp. 175-184.
Sánchez Rodrigo, Lourdes & Enrique J. Nogueras Valdivieso (1995), «Quinientos años del Tirant lo Blanc», en Juan Paredes Núñez (ed.), Estudios sobre el Tirant lo Blanc, Granada, Universidad de Granada (Monográfica. Crítica literària), pp. 153-179.
Sánchez Rodrigo, Lourdes & Enrique J. Nogueras Valdivieso (2000), Ausiàs March y las literaturas de su época, Granada, Universidad de Granada (Monográfica: Crítica Literaria).
Sanchis Guarner, Manuel (1959-1962), «La lengua de Ausiàs March», Revista Valenciana de Filología, 6, pp. 85-99.
Sanchis Llopis, J. (2009), «La evolución de la figura de Pentesilea: de la literatura greco-latina al final de la Edad Media. Un ejemplo más de la recepción del ciclo troyano», en Lluís Pomer, Jordi Redondo Sánchez & J. Teodoro (eds.), Les literatures antigues a les literatures medievals, Àmsterdam, Adolf M. Hakkert (Classical and Byzantine Monographs, 68), pp. 179-196.
Sanmartín Bono, Ofèlia & Salvador Pons Borderia (1991), Algunes consideracions per a l'anàlisi estilística del ‘Tirant lo Blanc’, València, Ajuntament de València.
Sansone, Giuseppe E. (1960), «Ancora del guidizio di Cervantes sul Tirant lo Blanch», Studi Mediolatini e Volgari, 8, pp. 235-253.
Sansone, Giuseppe E. (1974), «Il Tiran francese», Saggi Iberici (Bari), pp. 168-191.
Sansone, Giuseppe E. (1980), «Lelio Manfredi traductor dels versos del Tirant lo Blanch», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 1 (=Homenatge a Josep M. de Casacuberta, 1), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 221-232.
Sansone, Giuseppe E. (1983a), «El Tirante de Lelio Manfredi», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 6 (=Miscel·lània Pere Bohigas, 3), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 291-308. [Reedició en Sansone, Giuseppe E., Scritti catalani di filologia e letteratura, Bari, Adriatica Editrice (Biblioteca di Filologia Romanza, 38), 1994.]
Sansone, Giuseppe E. (1983b), «Tirant en la cruïlla», L'Ullal, 4, pp. 29-34. [Versió italiana en el seu Scritti catalani di filologia e letteratura, Bari, Adriatica Editrice (Biblioteca di Filologia Romanza, 38), 1994.]
Sansone, Giuseppe E. (1984), «Tirant al bivio», en Studi di Iberistica in memoria G. C. Rossi, Nàpols, pp. 190-197.
Sansone, Giuseppe E. (1991), «Sui senhals minori in Ausias March», Studi Mediolatini e Volgari, 37, pp. 152-168. [Reed. en el seu Scritti catalani di filologia e letteratura, Bari, Adriatica Editrice, 1994, pàgs. 123-145.]
Sansone, Giuseppe E. (1992), «Ausias/Ausiàs e la metrica», Annali Istituto Universitario Orientale. Sezione Romanza, 34: 1, pp. 451-466. [Reed. en el seu Scritti catalani di filologia e letteratura, Bari, Adriatica Editrice, 1994, pàgs. 105-121.]
Sansone, Giuseppe E. (1992), «Il Tiran del Conte di Caylus», Rivista di Letterature Moderne e Comparate, 45: 4, pp. 359-375.
Sansone, Giuseppe E. (1993), «Tirant lo Blanc e le vie del romanzo», en Actes del Symposion 'Tirant lo Blanc' (Barcelona, 1990), Barcelona, Quaderns Crema (Assaig, 14), pp. 557-571. [Reedició en el seu Scritti catalani di filologia e letteratura, Bari, Adriatica Editrice (Biblioteca di Filologia Romanza, 38), 1994.]
Sansone, Giuseppe E. (1994), «Ipotesi su Ausias CXIV», en Scritti catalani di filologia e letteratura, Bari, Adriatica Editrice (Biblioteca di Filologia Romanza, 38), pp. 147-155.
Sansone, Giuseppe E. (1994), Scritti catalani di filologia e letteratura, Bari, Adriatica Editrice (Biblioteca di Filologia Romanza, 38).
Sansone, Giuseppe E. (ed.) (2001), Poesia catalana del Medioevo. Antologia, Novara, Interlinea.
Santanach, Joan & Vicent Martines (2000), «Bibliografía ausiasmarquiana», en Pere Bohigas, Amadeu-J Soberanas & Noemí Espinàs (eds.), Ausiàs March, Poesies, Barcelona, Barcino (Els Nostres Clàssics, B, 19).
Santanach, Joan & Joan Torruella Casañas (2005), [Ausiàs March], Poesies. Banc de bases textuals en DBT, Barcelona, Barcino (Biblioteca Digital, 2). [Publicació en CD-Rom.]
Santonja, Pedro (2000), «Las doctrinas de los alumbrados españoles y sus posibles fuentes medievales», Dicenda. Cuadernos de Filología Hispánica, 18, pp. 353-392.
Sanvisenti, Bernardo (1902), I primi influssi di Dante, del Petrarca e del Boccaccio sulla letteratura spagnuola, Milano, Hoepli. [Per a Ausiàs March, vegeu pàgs. 371 i següents.]
Sanvisenti, Bernardo (1902), I primi influssi di Dante del Petrarca e del Boccaccio sulla letteratura spagnuola: con appendici di documenti inediti , Milano, Hoepli.
Sanvisenti, Bernardo (1922), «Il passo più oscuro del Chisciotte», Revista de Filología Española, 9, pp. 58-62.
Sanz i Garcia, Esther (1998-99), «De Laura a la dona marquiana. Influència de Petrarca en el 'Primer cant de mort'», Canelobre. Revista de l'Institut de Cultura «Juan Gil-Albert», 39-40, pp. 141-150.
Saragossà i Alba, Abelard (1992), «Sobre l’autoria de les Regles d’esquivar vocables o mots grossers i pagesívols», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 24 (=Miscel·lània Jordi Carbonell, 3), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 81-113.
Saroïhandy, J. (1917), «El boque de Biterna en los Fueros Catalanes de la Vall d'Àneu», Revista de Filología Española, 4, pp. 26-49.
Sattel, Sabine (1993), Ausiàs March: Katalanische Lyrik em 15. Jahrhundert, Frankfurt del Main, Domus Editoria Europaea.
Sau, David (1990), «El mar en el Tirant lo Blanc», L'Aiguadolç. Revista de Literatura, 12 / 13 (=Homenatge al 'Tirant lo Blanc'), pp. 41-53.
Saverio Quadrio, Francesco (1741), «Ausias March», en Della Storia e della ragione d'ogni poesia volumini quatro, 2, Bologna, F. Pisani, pp. 145-146.
Saz Sanchez, Agustín del (1959), «Matèria poètica en la traducción de Montemayor de seis esparsas de Ausias March», en Homenaje a Ausiàs March con motivo del V centenario de su muerte, Barcelona, INEM "Ausiàs March", pp. 25-36.
Schönberger, Axel (1991), «Tirant lo Blanc (1490) und Curial e Güelfa (ca. 1450): Formen ritterlicher Liebe im späten katalanischen Mittelalter», Zeitschrift für Katalanistik. Revista d'Estudis Catalans, 4, pp. 174-248.
Sears, Theresa Ann (1987), «Tirante and the Dragon: Reading Realism in Romance», The USF Language Quarterly (Florida), 26: 1-2, pp. 3-7 i 35.
Segre, Cesare (1993), «La comunicación indirecta en Tirant lo Blanc», en Actes del Symposion Tirant lo Blanc (Barcelona, 1990), Barcelona, Quaderns Crema (Assaig, 14), pp. 573-586.
Sella, Antoni (2004), «Les quatre cares del primer poeta en català: Ausiàs March, entre l'espasa i els versos», Sapiens, 24, pp. 38-43.
Serís, Homero (1925), «La reaparición del Tirant lo Blanch de Barcelona de 1497: primera descripción bibliográfica completa», en Homenaje a Menéndez Pidal, 3, Madrid, Hernando, pp. 57-76.
Serrano, Manuel (2014), «La realidad griega en la ficción del Tirant», Journal of Iberian and Latin American Literary and Cultural Studies, 1, pp. 181-195.
Serverat, Vicent (2000), «L'enigme du Moi: Scolastique et essor de la subjectivité dans le "Cant Espiritual" d'Ausiàs March», en Georges Martin & Marie-Claire Zimmermann (eds.), Ausiàs March (1400-1459). Premier poète en langue catalane, París, Publications du séminaire d'études médiévales hispaniques de l'université de Paris, 13, pp. 123-155.
Serverat, Vicent (2000), «Le Spill de Jaume Roig: roman de l’homme et nouvelles de la femme», Revue d'Études Catalanes, 3, pp. 59-83.
Simbor, Vicent & Vicent Salvador (1985), «Panorama dels estudis sobre la novel·lística catalana: un escorç.», L'Espill, 21, pp. 13-22.
Simó Santonja, Vicente (2010), «Análisis jurídico de las últimas voluntades de Ausiàs March», en Ricard Bellveser (ed.), La poesia d'Ausiàs March i el seu temps, València, Institució Alfons el Magnànim, pp. 135-167.
Simó, Meritxell (2008), «Sexualidad y contacto entre culturas en la literatura medieval: del motivo de la bella sarracena al erotismo oriental del Tirant lo Blanch», en J. Masó (ed.), Escrituras de la sexualidad, Barcelona, Icaria, pp. 63-85. [L’anàlisi de les representacions de la sexualitat femenina en l’èpica francesa, a propòsit de la presència de les sarracenes, serveix com a pòrtic per a un estudi de l’erotisme en personatges no cristians en Curial e Güelfa (Càmar) i en Tirant lo Blanc.]
Simonde de Sismodi, J. Ch L. (1892), De la Littérature du Midi de l'Europe, 1, Paris, Treuttel und Würtz. [Sobre March, vegeu pàg. 235.]
Sirera, Josep Lluís (1995), «Ausiàs March, una figura essencial», en Història de la literatura valenciana, València, Edicions Alfons el Magnànim; Generalitat Valenciana, pp. 88-101.
Siviero, Donatella (1997a), 'Tirant lo Blanch' e la tradizione medievale. Echi testuali e modelli generici., Soveria Mannelli, Rubbettino.
Siviero, Donatella (1997b), «Il modello della narrativa cortese e della precettistica cavalleresca nel Tirant lo Blanch», Zeitschrift für Katalanistik. Revista d'Estudis Catalans, 9, pp. 33-71.
Siviero, Donatella (2000), «Veles, vents i poetes: Andreu Febrer, Jordi de Sant Jordi, i Ausiàs March», en Georges Martin & Marie-Claire Zimmermann (eds.), Ausiàs March (1400-1459). Premier poète en langue catalane, Paris, Publications du Séminaire d'Études Médiévales Hispaniques de la Université Paris 13 (Annexes des Cahiers de lingüistique hispanique médiévale, 14), pp. 157-166.
Skubic, Mitja (1989), «L'estructuració de l'oració composta en el Tirant lo Blanc», Linguistica (Ljubljana) (Ljubljana), 29, pp. 137-145.
Skubic, Mitja (1992), «Noms de persona en el Tirant lo Blanc», Verba Hispanica (Ljubljana, Eslovenia) (Ljubljana), 2, pp. 107-109.
Smith, Nathaniel B. (1980), «El Tirant i el Quijote», Butlletí de la North American Catalan Sociey, 6, pp. 1-17.
Smith, Nathaniel B. (1982), «From Peire Raimon de Tolosa to Ausias March: toward a post-courtly psychology», en Actes del segon Col·loqui d'Estudis Catalans a Nord-Amèrica (Yale, 1979), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 24), pp. 189-196.
Sobrer, Josep Miquel (1982), «Ausiàs March, the Myth of Language and the Troubadour Tradition», Hispanic Review, 50: 3, pp. 327-336.
Sobrer, Josep Miquel (1984), «Notes sobre el poema 105 d'Ausiàs March», Els Marges, 30, pp. 111-122. [Reed. en Narcís Garolera (ed.), Anàlisis i comentaris de textos literaris catalans, 3, Barcelona, Curial (Manuals Curial, 8), 1985, pàgs. 112-136.]
Sobrer, Josep Miquel (1985), «Cincelando la obra de Ausiàs March en silencio», Hispanic Journal, 6: 2, pp. 11-26.
Sobrer, Josep Miquel (1992a), «The Architecture of Ausias March's First Death Song (Poem 92)», Hispanic Review, 60: 3, pp. 267-284.
Sobrer, Josep Miquel (1992b), «El canto del cisne», en Bridget Aldaraca (ed.), Texto y sociedad. Problemas de historia literaria, Amsterdam; Atlanta, Rodopi, pp. 48-59.
Solà-Solé, Josep Maria (1979), «El Tirant i el Quixot», en Estudis Universitaris Catalans, 23 (=Miscel·lània Aramon i Serra, 1), Barcelona, Curial, pp. 543-552.
Solà-Solé, Josep Maria (1993a), 'Tirant lo Blanc': Text and Context. Proceedings of the Second Catalan Symposium a Catholic University, Washington, D. C., oct. 1991, ed. de Josep Maria Solà-Solé, Nova York, Peter Lang (Translation and Criticism, 11).
Solà-Solé, Josep Maria (1993b), «Tirant lo Blanc (A Bibliography)», en el seu 'Tirant lo Blanc': Text and Context. Proceedings of the Second Catalan Symposium a Catholic University, Washington, D. C., oct. 1991, Nova York, Peter Lang, pp. 181-201.
Soldevila, Carles (1955), «Ausiàs March. El metafísic de l'amor, el millor poeta català del seu segle», en Figures de Catalunya, Barcelona, Aedos (Col·lecció Aedos, 2), pp. 93-96. [Pròleg de Ferran Soldevila.]
Soldevila, Carles (1955), Figures de Catalunya, Barcelona, Aedos.
Soldevila, Ferran (1926), «La llegenda arturiana en la nostra literatura», Revista de Catalunya, 30, pp. 593-602.
Soler d'Hyver, Carlos (1999), «El caballero», en Ausiàs March (Madrid, Biblioteca Nacional, 13 mayo-27 junio 1999), València, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, pp. 155-170.
Soler Molina, Abel (2015), «La relació de Martorell a la cort de Nàpols i la discreta presència d’Itàlia en Tirant lo Blanc», en Anna Maria Babbi & Vicent-Josep Escartí (eds.), More about Tirant lo Blanc. From the sources to the tradition / Més sobre el Tirant lo Blanc. De les fonts a la tradició, Amsterdam, John Benjamins, pp. 35-52.
Soler, Abel (2012), «Sobre el lloc on Joanot Martorell escrigué el Tirant lo Blanc (1460-1464): Barcelona, Dénia o València?», eHumanista, 22, pp. 598-622.
Soler, Abel (2013), El corsari Jaume de Vilaragut i la donzella Carmesina. El cavaller que inspirà el 'Tirant lo Blanc', 2 vols., València, Institució Alfons el Magnànim.
Soler, Abel (2013), «Joan Roís de Corella enfront d’alguns problemes socials i polítics del seu temps», Afers. Fulls de recerca i pensament, XXVIII: 76, pp. 617-633.
Soler, Abel (2014), «Joanot Martorell, “cavaller habitador de la ciutat de València”. Nous documents sobre els darrers anys de l'autor de Tirant lo Blanc», eHumanista/IVITRA, 5, pp. 467-502. http://www.ehumanista.ucsb.edu/eHumanista%20IVITRA/Volume%205/Volum%20Regular/4_Soler.pdf
Soler, Abel (2014a), «Les dones, l’amor i una elegia eròtica d’Ovidi en la vida i en l’obra poètica de Roís de Corella», Scripta. Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, 3 (juny), pp. 178-208.
Soler, Abel (2014b), «Joan Roís de Corella i Miquel Peres: relacions familiars», Revista de Cancioneros Impresos y Manuscritos, 3, pp. 132-156.
Soler, Abel (2014c), Joan Roís de Corella (1435-1497). Síntesi biogràfica i aportació documental, València, Acadèmia Valenciana de la Llengua (Recerca, 18).
Soler, Albert (1989), «'Mas cavaller qui açò fa lo contrari'. Una lectura del tractat lul·lià sobre la cavalleria.», Estudios Lulianos, 29, pp. 1-23 i 101-124.
Soler, Albert (1992), «L'any del Tirant i les edicions del Tirant: una qüestió oberta, però no tant», Revista de Catalunya, 59, pp. 121-126.
Soler, Albert (2009), «Joanot Martorell (Martí Joan de Galba): Tirant lo Blanch. Edició coordinada per Albert Hauf», Arxiu de Textos Catalans Antics, 28, pp. 737-739.
Solervicens, Josep (1991), «La literatura catalana quatrecentista, un esclat de gosadies», pp. 601-624. [Fascicles 22 i 23 de la versió actualitzada del Tirant lo Blanch publicada per la revista El Temps de València.]
Solervicens, Josep (1997), «La modernitat de Roís de Corella», Joan Roís de Corella (1497-1997): cinc-cents anys de la mort. Suplement del diari Avui del 23 d'abril de 1997,pp. VIII-XI. », Avui, suplement, pp. VIII-XI.
Solomon, Michael (1997), The Literature Mysogyny in medieval Spain, the ‘Arcipreste de Talavera’ and the 'Spill', Cambridge, Cambridge University Press.
Sòria, Enric (1997), «D'un temps, d'un país», Joan Roís de Corella (1497-1997): cinc-cents anys de la mort, Suplement del diari Avui del 23 d'abril de 1997, pp. VI-VII.
Soriano Asensio, Joan Ignasi (2009), «Les relacions entre el Tirant lo Blanc i l'Amadís de Gaula: primera aproximació per a un estat de la qüestió», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 12, pp. 167-173. http://parnaseo.uv.es/Tirant/Butlleti.12/Notes_1_%20Soriano_Tirant-Amadis.pdf [Publicació digital.]
Soriano Asensio, Joan Ignasi (2011), «Els personatges secundaris en el Tirant lo Blanc i en l’Amadís de Gaula», Catalan Review, 24, pp. 139-152. http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/23659/1/Els personates secundaris en el Tirant i en l%27Amadís.pdf [També disponible en format electrònic.]
Soriano Asensio, Joan Ignasi (2012a), «L'amor cortés en el Tirant lo Blanc i en l'Amadís de Gaula: aproximació comparativa», en Rafael Alemany Ferrer & Francisco Chico Rico (eds.), Literatures Ibèriques medievals comparades / Literaturas Ibéricas medievales comparadas, Alacant, Universitat d'Alacant / Sociedad Española de Literatura General y Comparada, pp. 409-417. http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/23657/1/L%27amor cortés en el Tirant i en l%27Amadís.pdf [També disponible en format electrònic.]
Soriano Asensio, Joan Ignasi (2012b), «La fortuna en el Tirant lo Blanc y en el Amadís de Gaula: aproximación comparativa», en Natalia Fernández Rodríguez & María Fernández Ferreiro (eds.), Literatura medieval y renacentista en España: líneas y pautas, Salamanca, Sociedad de Estudios Medievales y Renacentistas (SEMYR), pp. 909-917. http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/25526/1/La fortuna en el Tirant lo Blanc y en el Amadís de Gaula.pdf [També disponible en format electrònic.]
Soriano del Castillo, Catherine (1989), «El erotismo en el Tirant lo Blanc», en Covadonga López Alonso (ed.), Eros literario. Actas del Coloquio celebrado en la Universidad Complutense de Madrid, diciembre 1988, Madrid, Universidad Complutense, pp. 45-52.
Sotos, Juan (2000), «Étude du poème XIX: Hohiu, hohiu, tots los qui bé amats», en Georges Martin & Marie-Claire Zimmermann (eds.), Ausiàs March (1400-1459). Premier poète en langue catalane, París, Publication du Séminarie d'études médiévales hispaniques de l'université de Paris 13, pp. 223-229.
Southey, Robert (ed.) (1892), «Tirante el Blanco», en Omniana, Londres, pp. 275-280. [Reed. a cura de Robert Gittings, Carbondale, Southern Illinois University Press, 1969.]
Spaggiari, Barbara (1987), «Una lirica di Ausias March», Medieovo e Rinacimiento: Anuario del Dipartamento di Studi sul Medioevo e il Rinascimento dell'Università di Firenze, 1, pp. 131-186.
Stegmann, Tílbert Dídac (1989), Der katalanische Mittlealterliche Roman 'Tirant lo Blanc': Realität, Fiktion, Erählperspektive , Frankurt, J. W. Goethe Universität.
Stegmann, Tílbert Dídac (1997), «Aspectes del realisme tècnic i del no-detallisme al Tirant lo Blanc», Zeitschrift für Katalanistik. Revista d'Estudis Catalans, 10, pp. 7-38.
Stegmann, Tílbert Dídac (1998), «Narrative Vermittlung und Leserpartizipation im Tirant lo Blanc», en Dietrich Briesemeister (ed.), Ex nobili philologorum officio. Festschrift für Heinrich Bihler zu seinem 80. Geburtstag, Berlín, Domus Editoria Europaea, pp. 235-256.
Stegmann, Tilbert Dídac (2016), «Mediació narrativa i participació del lector en el Tirant lo Blanc», en El plaer de llegir literatura catalana, Lleida, Pagès editors (Argent viu), pp. 165-200.
Stegmann, Tilbert Dídac (2016), «El "realisme tècnic" i el "·detallisme sobri" al Tirant lo Blanc», en El plaer de llegir literatura catalana, Lleida, Pagès editors (Argent viu), pp. 201-246.
Stegnano Picchio, Luciana (1966), «Fortuna iberica di un topos letterario: la corte di Costantinopoli dal Cligès al Palmerín de Olivia», en Studi sul Palmerín de Olivia. III. Saggi e ricerche, Pisa, Università di Pisa, pp. 99-136. [Reedició: 'Proto-história dos Palmerins. A Corte de Constantinopla do Cligès ao Palmerín de Olivia, en A lição do texto. Filologia e literatura. Idade Média, Lisboa, Edições 70, 1979, pp. 169-206.]
Subiràs i Pugibet, Marçal (1996-97), «Ausias March, trovador de la modernidad», Quimera, 153-154, pp. 30-34.
Sugranyes de Franch, Ramon (1982), «De l'amada divinitzada a la dona de carn i ossos», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 4 (=Miscel·lània Pere Bohigas, 2), Barcelona, Publicacions Abadia de Montserrat, pp. 191-207.
Swan, Alan (1999), «El manuscrit Rothschild: Breviarium secundum ordinem cistercientium i els dos manuscrits ausiasmarquians de la Bibliothèque Nationale de France, París», en Josep A. Gisbert Santonja (ed.), El gust d'Ausiàs March (Gandia, Palau dels Borja. Del 14 de novembre de 1997 al 15 de febrer de 1998), Gandia, Ajuntament de Gandia; Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, pp. 71-85.
Tait, Margaret (1988), «The Enchanted Princess of Zulichium», Scott Newsletter, 13, pp. 14-15.
Tate, Robert Brian (1962), «Joanot Martorell in England», Estudis Romànics, 10, pp. 277-281.
Tavani, Giuseppe (1987), «Marc, Ausias», en Enciclopedia Virgiliana, 3, Roma, Istituto della Enciclopedia Italiana, pp. 361-362.
Terry, Arthur (1972), «Poetry from Llull to Roiç de Corella», en A Literary History of Spain. Catalan Literature, Londres; Nova York, Ernest Benn Limited; Barnes & Noble Books, pp. 36-48. [Traducció espanyola: «La poesía, de Llull a Roiç de Corella», en Joaquim Rafel i Arthur Terry, Introducción a la lengua y la literatura catalanas, Barcelona, Ariel, 1977 (Letras e Ideas: Instrumenta, 8), pàgs. 123-135.]
Terry, Arthur (1976), «Introduction», en Ausias March. Selected Poems, Edinburgh, Edinburgh University Press (Edinburg Bilingual Library, 12), pp. 1-25.
Terry, Arthur (1982), «Charachter and Role in Tirant lo Blanch», en Robert Brian Tate (ed.), Essays on Narrative Fiction in the Iberian Peninsula in Honour of Frank Pierce, Oxford, Dolphin Books, pp. 177-195. [Traducció catalana: 'El paper del personatge al Tirant lo Blanc', L'Espill, 16 (1982), pàgs. 27-44.]
Terry, Arthur (1986), «Introspection in Ausiàs March», en Ian Michael & Richard A. Cardwell (eds.), Medieval and Ranaissance Studies in honor of Robert Brian Tate, Oxford, Dolphin Book, pp. 165-177.
Terry, Arthur (1994), «Ausiàs March and the Medieval Imagination», en Nigel Griffin (ed.), The Discerning Eye. Studies Presented to Robert Pring-Mill on his seventieth birthday, Oxford, The Dolphin Book Co, pp. 17-26. [Traducció catalana en Rafael Alemany (ed.), Ausiàs March: textos i contextos, Alacant/Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Sanchis Guarner, 37), pàgs. 343-354.]
Terry, Arthur (1997a), «Introspecció i imaginació en l'obra d'Ausiàs March», Avui. Suplement Ausiàs March (1397-1997). Sis cents anys del naixement, (23-5-1997), pp. 26-34. [Publicat també en Afers, fulls de recerca i pensament, 26 (1997), ps. 87-102.]
Terry, Arthur (1997b), «'Per la mort és uberta la carrera'. A Reading of Ausiàs March, Poem 92», en Ian Macpherson & Ralph Penny (eds.), The Medieval Mind. Hispanic Studies in Honour of Alan Deyermond, Londres, Tamesis, pp. 469-479.
Terry, Arthur (2000), Three Fifteenth-Century Valencian Poets, London, Department of Hispanic Studies, Queen Mary and Westfield College (Papers of the Medieval Hispanic Research Seminar, 24).
Terry, Arthur (2000a), Three Fifteenth-Century Valencian Poets, Londres, Department of Hispanic Studies, Queen Mary and Westfield College (Col. Papers of the Medieval Hispanic Research Seminar, 24).
Terry, Arthur (2000b), «"Per la mort és uberta la carrer" Una lectura d'Ausiàs March, poema 92», en Georges Martin & Marie-Claire Zimmermann (eds.), Ausiàs March (1400-1459). Premier poète en langue catalane, París, Publication du Séminaire d'études médiévales hispaniques de l'université Paris 13, pp. 231-241.
Thomas, Henry (1920), Spanish and Portuguese Romances of Chivalry, Cambridge, The University Press. [Traducció castellana d'E. Pujals, Las novelas de caballerías españolas y portuguesas, Madrid, 1952.]
Todesco, Venanzio (1927), «Appunti sulla lirica di Auzias March», Archivum Romanicum, 11, pp. 313-324.
Todolí, Júlia (1990), «L'art de la persuassió en el Tirant lo Blanc», Anuari de l'Agrupació Borrianenca de Cultura, 1, pp. 69-86.
Toldrà, Albert (2003), «Judes a l'Edat Mitjana», Afers. Fulls de recerca i pensament, 18: 45, pp. 447-462.
Toldrà, Maria (2013), «Un lector del Tirant lo Blanc i Il Guerrin Meschino a la Barcelona de 1508», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 16, pp. 369-372. http://parnaseo.uv.es/Tirant/Butlleti.16/NotaToldra.pdf
Torras i Bages, Josep (1892), «El poeta Ausàs March», en La tradició catalalana, Barcelona. [2a ed. 1924. Altres reeds.: Josep Torras i Bages, Obres selectes, Barcelona, Selecta, 1948, 1966; Josep Torras i Bages, La tradició catalana, Barcelona, Edicions 62 / La Caixa (Les Millors Obres de la Literatura Catalana, 66), pàgs. 305-330.]
Torres Amat, Fèlix (1836), Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña, Barcelona, Imprenta de J. Verdaguer. [Edició facsímil: Barcelona / Sueca, Curial, 1973 (Documents de Cultura-Facsímils). Per a Ausiàs March, vegeu les pàgs. 363-366.]
Torres i Reyetó, Jacinto (1879), «Lo castell d'Aramprunyà», Memorias de la Associació Catalanista d'Excursions Científiques, 3, pp. 33-64.
Torres-Alcalá, Antonio (1979), El realismo de 'Tirant lo Blanch' y su influencia en el 'Quijote', Barcelona, Puvill. [Ressenyes: Charlotte Stern, Romance Philology, 36 (1982-1983), pàgs. 647-649; Alberto Sánchez, Anales Cervantinos, 17 (1980), pàgs. 252-259; Henry Ettenghausen (1980), Bulletin of Hispanic Studies, 57, pàgs. 271.]
Torres-Alcalá, Antonio (1988-1989), «Tirant lo Blanc: entre el espíritu y la carne», en Gregorio C. Martín (ed.), Selected Procedings of the Pennsylvania Foreing Language Conference, Pittsburgh, Department of Modern Languages / Duquesne University, pp. 376-379. [Versió anglesa en Solà-Solé, Josep Maria, 'Tirant lo Blanc': Text and Context. Proceedings of the Second Catalan Symposium a Catholic University, Washington, D. C., oct. 1991, Nova York, Peter Lang (Translation and Criticism, 11, 1993, pàgs. 203-212.]
Torres-Alcalá, Antonio (1993), «Tirant lo Blanc: Between the Spirit and the Flesh», en Josep Maria Solà-Solé (ed.), 'Tirant lo Blanc': Text and Context. Proceedings of the Second Catalan Symposium, Nova York / Berna, Peter Lang, pp. 203-212.
Torres, Milagros (2000), «Teatralidad y poeticidad en Ausiàs March: la catarsis del poema XIII», en Georges Martin & Marie-Claire Zimmermann (eds.), Ausiàs march (1400-1459). Premier poète en langue catalane, París, Publications du Séminaire d'études médiévales hispaniques de l'université Paris 13, pp. 297-305.
Torró Torrent, Jaume (1999), «Ausiàs March no va viure en temps d'Ovidi», en August Rafanell & Pep Valsalobre (eds.), Estudis de filologia catalana. Dotze anys de l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes. Secció Francesc Eiximenis, Barcelona, Institut de Llengua i Cultura Catalanes; Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 219), pp. 175-199.
Torró Torrent, Jaume (2002), «El patró que sorgia en platja i l'enarratio auctorum», Estudi General. Revista de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, 22: 2 (=Miscel·lània d'homenatge a Modest Prats), pp. 353-364.
Torró Torrent, Jaume (2005), «Ausiàs March, falconer d'Alfons el Magnànim», en Rafael Alemany Ferrer, Josep Lluís Martos Sánchez & Josep Miquel Manzanaro Blasco (eds.), Actes del X Congrés Internacional de l'Associació Hispànica de Literatura Medieval (Alacant, setembre del 2003), 3, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (Symposia Philologica), pp. 1521-1538.
Torró Torrent, Jaume (2006a), «La doble autoría de Tirant lo Blanc o un colofón y la estilística», Revista de Erudición y Crítica, 1, pp. 75-82.
Torró Torrent, Jaume (2006b), «El setge de Bonifacio d'Alfons el Magnànim i el setge de Rodes del Tirant lo Blanc», Mot So Razo, 5, pp. 29-40.
Torró Torrent, Jaume (2007), «Pròlegs al cançoner d'Ausiàs March: Ovidi exiliat», en Sadurní Martí, Míriam Cabré, Francesc Feliu, Narcís Iglesias & David Prats (eds.), Actes del Tretzè Col.loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Girona,2003), 3, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba), pp. 378-423.
Torró Torrent, Jaume (2009), Sis poetes de la cort d’Alfons el Magnànim. Lluís de Requesens, Bernat Miquel, Martí Garcia, Rodrigo Dies, Lluís de Vila-Rasa, Francesc Sunyer, Barcelona, Barcino (Els Nostres Clàssics).
Torró Torrent, Jaume (2009-2010), «La Consulta i el prefaci quadripartit de l’Espill de Jaume Roig», Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 52, pp. 51-69.
Torró Torrent, Jaume (2010a), «La Cort literària d'Alfons el Magnànim», en Ricard Bellveser (ed.), La poesia d'Ausiàs March i el seu temps, València, Institució Alfons el Magnànim, pp. 27-39.
Torró Torrent, Jaume (2010b), «El Cançoner de Saragossa», en Lola Badia, Anna Alberni & Lluís Cabré (eds.), Translatar i Transferir: la transmissió dels textos i el saber (1200-1500), Santa Coloma de Queralt, Obrador Edendum, Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, pp. 379-423.
Torró Torrent, Jaume (2012), «La respuesta literaria y retórica del Espill de Jaume Roig», en María Antonia Martínez Pérez (ed.), Actas del XIV Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, Múrcia, Universidad de Murcia, pp. 117-128.
Torró Torrent, Jaume (2013), «Nota per a la identificació de la noble senyora dona Isabel de Lloris», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 16, pp. 373-374. http://parnaseo.uv.es/Tirant/Butlleti.16/NOTA_Torro.pdf
Torró, Jaume (2016), «Il romanzo cavalleresco tra la letteratura antica e il romani cavallereschi e d'avventura francesi e borgognoni», en Fulvio Delle Donne & Jaume Torró Torrent (eds.), L'immagine di Alfonso il Magnanimo / La imatge d'Alfons el Magnànim, Firenze, SISMEL, Edizione del Galluzzo.
Torruella Casañas, Joan (1992), La rima en la lírica medieval (estudi mètric del cançoner L), Bellaterra, Seminari de Filologia i Informàtica del Departament de Filologia Espanyola de la Universitat Autònoma de Barcelona (Sèrie Filologia, 2).
Tremoleda, José (1959), «Ausiàs March, glòria de València: vuit notes o una breu incursió en la seva poesia», en Homenaje a Ausiàs March con motivo del V centenario de su muerte, Barcelona, INEM 'Ausiàs March', pp. 91-125.
Triadú, Joan (1997), «Solitud i 'jo' d'Ausiàs March al peu de l'abisme», Avui. Suplement de Cultura, Suplement 'Ausiàs March (1397-1997): Sis-cents anys del naixement', (23-05-1997), pp. 14-16.
Trilla Millàs, E. & V. Cristóbal López (1996), «Las Heroidas de Ovidio en Joan Roís de Corella», en Mercè Puig Rodríguez-Escalona (ed.), Tradició clàssica. Actes de l'XI Simposi de la Secció Catalana de la SEEC (1993), Andorra la Vella, Govern d'Andorra. Conselleria d'Educació, Joventut i Esports, pp. 693-697.
Turró, Jaume (1992), «El MS. 151 de la Biblioteca Universitària de Barcelona (Jardinet d'Orats): descripció i estudi codicològic», Boletín Bibliográfico de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, 6: 1, pp. 1-55. [Reedició com a apèndix de la introducció a Romeu Llull, Obra completa, Barcelona, Barcino, 1996, pp. 261-295.]
Turró, Jaume (1996), «El mite de Caldesa: Corella al Jardinet d'orats», Atalaya, Révue Française d'Études Médiévales Hispaniques, 7, pp. 103-116.
Turró, Jaume (2001), «Una cort a Barcelona per a la literatura del segle XV», Revista de Catalunya, 163, (juny), pp. 97-123.
Turró, Jaume (2002), «Joanot Martorell, escrivà de ració», L'Avenç, 273, pp. 12-18.
Twomey, Lesley K. (2003a), «Sor Isabel de Villena: A Gendered Perspective on the Immaculate Conception», Journal of Catalan Studies, 6. http://www.anglo-catalan.org/jocs/6/articles/twomey/index.html
Twomey, Lesley K. (2003b), «Sor Isabel de Villena, her Vita Christi and an example of gendered immaculist writing in the fifteenth Century», La Corònica. A Journal of Medieval Spanish Language and Literature, 32: 1, pp. 89-103.
Twomey, Lesley K. (2005), «Una relectura del color rojo: la alegoría en la Vita Christi de Isabel de Villena», en Rebeca Sanmartín & Rosa Vidal Doval (eds.), Las metamorfosis de la alegoría: discurso y sociedad en la Península Ibérica desde la Edad Media hasta la Edad Contemporánea, Madrid, Iberoamericana-Veuvert, pp. 189-202.
Twomey, Lesley K. (2006), «On the Scent of Mary: The Power of Perfume in the Espill», Catalan Review, 20, pp. 337-346.
Twomey, Lesley K. (2007a), «María, joya entre joyas», en Antonia María Medina Guerra (ed.), Avanzando hacia la igualdad, Málaga, Diputación - Asociación de Estudios Históricos sobre la Mujer, pp. 55-71.
Twomey, Lesley K. (2007b), «Poverty and Richly Decorated Garments: A Re-Evaluation of Their Significance in the Vita Christi of Isabel de Villena», en Robin Netherton & Gale R. Owen-Crocker (eds.), Medieval Clothing and Textiles, 3, Woodbridge, Boydell & Brewer, pp. 119-134.
Twomey, Lesley K. (2007c), «La corona de las doce estrellas: devoción y desarrollo», en Beatriz Mariscal & María Teresa Miaja de la Peña (eds.), Actas del XV Congreso de la Asociación Internacional de Hispanistas "Las dos orillas ", Monterrey 2004, 2, México, Fondo de Cultura Económica, pp. 601-610.
Twomey, Lesley K. (2013a), The Fabric of Marian Devotion in Isabel de Villena’s Vita Christi , Woodbrige & Nova York, Tamesis (Monografias).
Twomey, Lesley K. (2013b), «Manus mee distillaverunt mirram: the essence of the Virgin and an interpretation of myrrh in the Vita Christi of Isabel de Villena», en Andrew M. Beresford, Louise M. Haywood & J. Wess (eds.), Medieval Hispanic Studies in Memory of Alan Deyermond, Londres, Tamesis Books, pp. 189-214.
Twomey, Lesley K. (2016), «Isabel de Villena: Prayer and Franciscan Spirituality», Mirabilia Journal, 22, pp. 176-200.
Twomey, Lesley K. (en premsa), Conceived as Immaculate: Isabel de Villena and her Vita Christi, London, Tamesis.
Vacca, O. (1986), «Una 'fiaba di magia' nel Tirant lo Blanch: funzione e mito», Annali della Facoltà di Lettere e Filosofia dell'Università di Bari, 29, pp. 193-213.
Vaeth, Joseph A. (1918), Tirant lo Blanch: A Study of its Autorsship, Principal Sources and Historical Setting, Nova York, Columbia University Press (Studies in Romance Philology and Literature). [Reimpressió: Nova York, AMS Press, 1966.]
Vaganay, Hugues (1935), «A propos des deux Auzias March», Bulletin Hispanique, 37, pp. 480-481.
Valente, José Ángel (1978), «Ausiàs March o la gala de los poetas antiguos», El País. Arte y Pensamiento, (21 de maig de 1978), p. 1.
Valesio, Paolo (1979), «Il seggio e l'ombra: da un romanzo spagnolo del quattrocento», Scienze Umane, 1, pp. 73-88.
Valesio, Paolo (1980), «Genealogy of a Staged Scene (Orlando Furioso, V)», Yale Italian Studies, new series, 1, pp. 5-31.
Valls i Taberner, Ferran (1915), «El cançoner del XVèn segle de l'Ateneu Barcelonès», Butlletí de l'Ateneu Barcelonés, 1, pp. 3-112. [Inclou la transcripció dels fols. 1-79v del ms. M.]
Valsalobre, Pep (1994), «Joan Pujol: una lectura contrareformista d'Ausiàs Marc», Estudi General. Revista de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, 14, pp. 105-135.
Valsalobre, Pep (1997), «Devótion pour Ausiàs March au XVe siècle hispanique: Vision de la Catalogne», en Francine Wild (ed.), Regards sur le passé dans l’Europe des XVIe-XVIIe siècles. Actes du Colloque organisé par l’Université de Nancy II (14 au 16 décembre 1995), Berna, Peter Lang, pp. 73-86.
Valsalobre, Pep (1999), «Lectura de Cant d'amors, de Pere Serafí: una art poètica del renaixement hispànic», en Pep Valsalobre & August Rafanell (eds.), Estudis de filologia catalana. Dotze anys de l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes. Secció Francesc Eiximenis, Barcelona, Institut de Llengua i Cultura Catalanes; Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 219), pp. 223-252.
Vargas Llosa, Mario (1969), «Carta de batalla por Tirant lo Blanc», Revista de Occidente, 70, pp. 1-21. [Reed.: Carta de batalla por 'Tirant lo Blanc', Barcelona, Seix Barral, 1991; Traducció catalana: Lletra de batalla per Tirant lo Blanc, Barcelona, Edicions 62, 1985, 2010.]
Vargas Llosa, Mario (1990), «The Total Novel», Catalan Writing, 5, pp. 45-48.
Vargas Llosa, Mario (1993), «Tirant lo Blanc: las palabras como hechos», en Actes del Symposion 'Tirant lo Blanc' (Barcelona, 1990), Barcelona, Quaderns Crema (Assaig, 14), pp. 587-603.
Várvaro, Alberto (1984), «Il testo storiografico come opera letteraria: Ramon Muntaner», en Symposium in honores prof. M. de Riquer, Barcelona, Universitat de Barcelona / Quaderns Crema, pp. 403-415.
Várvaro, Alberto (2002), «El Tirant lo Blanch en la narrativa europea del segle XV», Estudis Romànics, 24, pp. 149-167.
Vela i Aulesa, Carles (1996), «La col·lació, un àpat medieval poc conegut», en La Mediterrània, àrea de convergència de sistemes alimentaris (segles V-XVIII). XIV Jornades d'Estudis Històrics Locals , Palma de Mallorca, Institut d'Estudis Baleàrics, pp. 669-686.
Velázquez Elizalde, Alejandro (2007), «Función y sentido de los espacios exteriores en Tirant lo Blanch: ciudades, plazas, posadas e iglesias», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 10. http://parnaseo.uv.es/Tirant/Butlleti.10/Art.Vel%C3%A1zquez_Espacios.htm [Anàlisi funcional dels espais de la cort en la novel·la i estudi de la relació que mantenen amb les accions que hi succeeixen i amb la configuració del personatge de Tirant.]
Vellón Lahoz, Xavier (1996), «Literatura misògina i moral burgesa: la corporalitat com a espai de la sàtira a l’Espill», Zeitschrift für Katalanistik. Revista d'Estudis Catalans, 9, pp. 20-32.
Ventura, Jordi (1988), «Isabel de Villena: paraula de dona», El Temps, 230, (14-20 de novembre), pp. 75-76.
Veny, Joan (1993), «El valencià antic "saura" ('gralla') no és un mot fantasma», en Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de llengua i literatura, 6, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 307-317.
Verdaguer, Isabel (1994), «Tirant lo Blanc en lengua inglesa», Atlantis, 16: 1-2, pp. 217-229.
Verdaguer, Pere (1981), «Ausiàs March», en Histoire de la littérature catalane, Barcelona, Barcino (Manuals Lingüístics i Literaris Barcino, 12), pp. 102-107.
Vergari, Elena de la Cruz (2015), «Vegetius’ Epitoma rei militaris in Tirant lo Blanch», en Anna Maria Babbi & Vicent-Josep Escartí (eds.), More about Tirant lo Blanc. From the sources to the tradition / Més sobre el Tirant lo Blanc. De les fonts a la tradició, Amsterdam, John Benjamins, pp. 17-34.
Verger, Eduard J. (1986), «La sepultura de Roís de Corella, amb una postil·la», en Lola Badia & Josep Massot i Muntaner (eds.), Homenatge a Josep Romeu i Figueras, 2, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 357-365.
Verger, Eduard J. (1986), «La sepultura de Roís de Corella, amb una postil·la», en Lola Badia & Josep Massot i Muntaner (eds.), Estudis de literatura catalana en honor de Josep Romeu i Figueras, II, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 357-366.
Verger, Eduard J. (2011), «Sotsmissió amorosa de Roís de Corella, amb una postil·la», en Estudis de llengua i literatura catalanes (Miscel·lània Hauf, 1), 62, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 57-76.
Vergés, Gerard (1994), «Tirant ferit», Els Marges, 51, pp. 83-86.
Viciano, Pau (1997), «El temps d'Ausiàs. Un Quatre-cents cavalleresc», Afers. Fulls de recerca i pensament, 26, pp. 15-31.
Vidal Alcover, Jaume (1980), «Ausias March», en Síntesi d'història de la literatura catalana, 1, Barcelona, La Magrana (Els orígens, 4), pp. 157-171.
Vidal Alcover, Jaume (1990), «Sobre Ausiàs March», Avui. Suplement de Cultura, (17 de febrer), p. 7.
Vidal i Tomàs, Berant (1959), «Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March», Ponent, 11, pp. 29-32.
Vila, Pep (1987), Bocavulvari eròtic de la llengua catalana, Barcelona, El Llamp.
Vila, Pep (1993), «El Tirant lo Blanch i Partinobles, dues obres a la Biblioteque Universalle des Romans (1775-1789)», Revista de Catalunya, 121, (nova etapa, setembre 1997), pp. 99-123.
Vila, Pep (2000), «Una religiosa clarissa de Vic, lectora del 'Cant espiritual' d'Ausiàs Marc (1570)», Revista de Catalunya, 150, pp. 133-141.
Vilaplana, Silvestre (2010), Joanot Martorell. Un cavaller sense fronteres, Alzira (València), Bromera. [Obra de gran format, que, amb una clara intenció divulgativa, aproxima el lector a la vida de Martorell i estableix una sèrie de paral·lelismes entre aquesta i la seua obra, el Tirant lo Blanc.]
Vilarós-Soler, Teresa (1985), «Ausiàs March, poeta solitari», en Actes del Quart Col·loqui d'Estudis Catalans a Nord-Amèrica, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 43), pp. 143-155.
Vilches de Frutos, Francisca (1981), «Nuevas aportaciones al estudio de la influencia de la Divina Comedia en la obra poética de Ausias March», Revista de Literatura, 43: 86, pp. 5-19.
Vilella, Eduard (2004), «L'aspro parlar di Ausiàs March», en P. Rigobon & Carlos Romero Muñoz (eds.), Il falconiere del Re. Atti della giornata di studio dedicata ad Ausiàs March, Ateneo Veneto, Sala Tommasos, 8 Aprile 2000, Venezia, Universià Ca'Foscari di Venezia, pp. 23-45.
Villa Català, C. (1993), Tirant lo Blanc: assaig d'una literatura amorosa, Universitat de València. [Treball d'investigació dirigit per Albert G. Hauf.]
Villalmanzo, Jesús (1995), Joanot Martorell. Biografía ilustrada y diplomatario, València, Ajuntament de València.
Villalmanzo, Jesús (1995), Joanot Martorell: biografía ilustrada y diplomatario, València, Ajuntament de València.
Villalmanzo, Jesús (1999), Documenta Ausiàs March, València, Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València.
Villalmanzo, Jesús & Jaume J. Chiner Gimeno (1992), La pluma y la espada. Estudio documental sobre Joanot Martorell y su familia (1373-1483), València, Ajuntament de València (Estudis, 1). [Pròleg de Martí de Riquer.]
Volf, E. M. (1991), «Formes 'supralingüístiques' del discurs poètic a Catalunya en els segles», en Models de formes supradialectals de la llengua, Moscou, pp. 157-174.
Vossler, Karl (1935), Poesie der Einsamkeit in Spanien, München, Verlag der Bayrischen Akademie der Wissenschaften. [Traducció espanyola: La soledad en la poesia española, Madrid, Revista de Occidente, 1941; conté l'estudi «Ausias March y otros», pàgs. 51-54.]
Vossler, Karl (1941), «Ausias March y otros», en La soledad en la poesia española, Madrid, Revista de Occidente, pp. 51-54.
Wacks, David (2006), «Reading Jaume Roig's Spill and the Libro de buen amor in the Iberian maqâma tradition», Bulletin of Spanish Studies, 83: 5, pp. 597-616.
Walters, Gareth (1997), «The reader misled and empowered: expectations, ambiguity and deception in three poems of Ausiàs March», Bulletin of Hispanic Studies, 76, pp. 41-60.
Walters, Gareth (1998), «Així com cell qui en lo somni·s delita (I). Ausiàs March: el poema i la descoberta del lector», en Albert G. Hauf i Valls (ed.), Lectures d'Ausiàs March, València, Fundació Bancaixa, pp. 21-40.
Walters, Gareth (2000), «Ausiàs March i la resistència a la imitació», en Georges Martin & Marie-Claire Zimmermann (eds.), Ausiàs March (1400-1459). Premier poète en langue catalane, París, Séminaire d'études médiévales hispaniques de l'Université de Paris 13 - Klincksieck (Annexes des Cahiers de linguistique hispanique médiévale, 14), pp. 308-316.
Walters, Gareth (2005), «'Lija mos dits': una revaluación de la traducción de Ausiàs March hecha pot Jorge de Montemayor», en Robert Archer, V. Astvaldsson, S. Boyd, M. Thompson & A. de Miguel Canuto (eds.), Antes y después del Quijote en el cincuentenario de la Asociación de Hispanistas de la Gran Bretaña e Irlanda, València, Generalitat Valenciana - Biblioteca Valenciana, pp. 253-266.
Webster, Jill R. (1985), «Patronage and Piety: Catalan Letters from Llull to March», en Robert I. Burn (ed.), The Worlds of Alfonso the Learned and James the Conqueror. Intellect & Force in the Middle Ages, Princeton, Princeton University Press, pp. 68-94.
Welther, J. T. (1927), L’exemplum dans la littérature religieuse et didactique du moyen âge, París; Tolosa.
Wheeler, Max W. (1971-1975 [1980]), «Estar i anar amb gerundi en Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa», Estudis Romànics, 16, pp. 21-40.
Whitenack, Judith A. (1988), «Conversion to Christianity in the Spanish Romance Chivalry, 1490-1524», Journal of Hispanic Philology (Florida), 13: 1, pp. 13-39.
Wild, Gerhard (1990a), «Ausgrenzung und Integration arthurischer Themen im katalanischen Mittelalter (von Muntaners Crònica, Blandín de Cornualla und Torroellas La Faula zu Martorells Tirant lo Blanc)», Zeitschrift für Katalanistik. Revista d'Estudis Catalans, 3, pp. 67-89.
Wild, Gerhard (1990b), «Tirant lo Blanc», Kindlers Neues Literaturlexikon (Munich, Kindler), pp. 280-282.
Winter, Eric W. (1989-1991), «Tradició, transformació i recomposició en Tirant lo Blanc», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 42, pp. 277-296.
Wiplinger de Torra, Ulrike (1981), «Zu einer Jugendausgabe des Tirant lo Blanc», Synthesis. Bulletin du Comite National de Literature de la Republique Socialiste de Roumanie, 8, pp. 149-168.
Withers, Alfred Miles (1923), The Sources of the Poetry of Gutierre de Cetina, Philadelphia, Westbrook (Publications of the University of Pensylvania. Roman Language and Literatures, 9).
Withers, Alfred Miles (1936), «Further Influence of Ausias March on Gutierre de Cetina», Modern Language Notes, 51, pp. 373-379.
Wittlin, Curt J. (1986), «Especulacions psicoanalítiques sobre la sexualitat en el Tirant lo Blanc», Llengua & Literatura, 1, pp. 31-48.
Wittlin, Curt J. (1987), «Grupos de sinónimos y fórmulas multinominales en la antigua traducción castellana del Tirant lo Blanc», en Studia in honorem prof. Martí de Riquer, 2, Barcelona, Quaderns Crema, pp. 467-483.
Wittlin, Curt J. (1989), «La influència lingüística de la traducció catalana de les Històries Troianes sobre el Tirant lo Blanc», en Antoni Ferrando Francés (ed.), Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana, 8 (Àrea 7: Història de la llengua), València, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, pp. 751-757.
Wittlin, Curt J. (1990), «Pistes per a descobrir canvis introduïts per Martí Joan de Galba en el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell», Afers. Fulls de recerca i pensament, 10, pp. 313-327.
Wittlin, Curt J. (1991a), «Observacions sobre el Psalteri de Joan Roís de Corella i d'altres traduccions de salms», 22 (= Miscel·lània Jordi Carbonell, 1).
Wittlin, Curt J. (1991b), Repertori d'expressions multinomials i de grups de sinònims en traduccions catalanes antigues, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans.
Wittlin, Curt J. (1992), «Joan Roís de Corella: Introducció a una concordança de les seves obres», en Actes del novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Alacant-Elx 1991, 1, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 327-367.
Wittlin, Curt J. (1992), «Els grups de sinònims dels traductors medievals: una font important per a la lexicografia catalana», en Karl Kobbervig, Arseni Pacheco & Josep Massot i Muntaner (eds.), Actes del Sisè Col·loqui d'Estudis Catalans a Nord-Amèrica, Vancouver 1990, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 89-99.
Wittlin, Curt J. (1993), «Dels manuscrits a l'edició: El Tirant, elaborat per Martorell el 1460 usant materials preexistents, revisat després en valenciana prosa per Galba», en Actes del Symposion 'Tirant lo Blanc' (Barcelona, 1990), Barcelona, Quaderns Crema, pp. 605-633.
Wittlin, Curt J. (1993), «Joan Roís de Corella. Introducció a una concordança de les seves obres», en Rafael Alemany Ferrer, Antoni Ferrando Francés & Lluís B. Meseguer (eds.), Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Alacant-Elx, 9-14 de setembre de 1991), I, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat / Universitats d'Alacant, de València i Jaume I, pp. 327-366.
Wittlin, Curt J. (1995), De la traducció literal a la creació literària: estudis filològics i literaris sobre textos catalans i valencians, València - Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana - Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Wittlin, Curt J. (1995a), «Les dues traduccions angleses del Tirant lo Blanc: La Fontaine 1974/1993, Rosenthal 1984-1985», Els Marges, 52, pp. 91-97.
Wittlin, Curt J. (1995b), «Ressenya de: J. Paredes, E. Nogueras i L. Sánchez (eds.), Estudios sobre el Tirant lo Blanc (Granada, Universidad de Granada, 1995)», Catalan Review, 9, 1, pp. 241-243.
Wittlin, Curt J. (1997), «La Biblis, Mirra i Santa Anna de Joan Roís de Corella: traduccions modulades, amplificades i adaptades», Anuari de l'Agrupació Borrianenca de Cultura (Borriana), 8, pp. 175-189. [Dins el monogràfic 'Lo gentil estil fa pus clara la sentència', coordinat per Tomàs Martínez.]
Wittlin, Curt J. (1997a), «La crítica del Tirant lo Blanc de Robert Southey (1807)», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 35 (=Homenatge a Arthur Terry, 1), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 83-92.
Wittlin, Curt J. (1997b [1999]), «Tres traduccions angleses del capítol 436 del Tirant lo Blanch», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 23 (=’Tirant lo Blanc: temes i problemas de traducción i transmissió literàries), pp. 119-130.
Wittlin, Curt J. (1998), «Ressenya de: Vicent Martines, El Tirant políglota. Estudi sobre el Tirant lo Blanch a partir de les seues traduccions espanyola, italiana i francesa dels segles XVI-XVIII, Barcelona, Curial / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997)», Catalan Review, 12, 2, pp. 142-143.
Wittlin, Curt J. (1998), «La biblioteca de la família Mercader de València l'any 1489», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 24, (primavera), pp. 93-104.
Wittlin, Curt J. (1998), «La Vida de Santa Caterina de Sena de Miquel Peres: Ampliació literària d’extrets escollits en el Chronicon d’Antonino de Florència », en Actes del vuitè Col·loqui d’Estudis Catalans a Nord-Amèrica (Bloomington, 1995), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 305-332.
Wittlin, Curt J. (1998-99), «Ausiàs March en anglés, amb una versió rítmica del poema XXVIII: 'Lo jorn ha por...'», Canelobre. Revista de l'Institut de Cultura «Juan Gil-Albert», 30-40, pp. 223-232. [Anteriorment aparegut en Dominique Keown i Magí Almirall (eds.), Online Conference on Catalan Studies. The Life and Work of Ausiàs March (24 d'octubre-24 de novembre de 1996), University of Cambridge / Universitat Oberta de Catalunya, publicació en hipertext.]
Wittlin, Curt J. (1999), «La Història de Josef de Joan Roís de Corella: traducció amplificada i retoricada del text bíblic», en Vicent Martines (ed.), Estudis sobre Joan Roís de Corella, Alcoi, Marfil (Col·lecció Universitas, 9), pp. 315-329.
Wittlin, Curt J. (2000), «Three Modern English Versions of Tirant lo Blanc», Mediaevalia, 22 (=Mediaeval and Early-Renaissance Literature in Catalan), pp. 61-81.
Wittlin, Curt J. (2002a), «Pujol, Josep. La memòria literària de Joanot Martorell. Models i escriptura en el Tirant lo Blanc, Barcelona: Curial / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002», Catalan Review, XVI, 1-2, pp. 299-307. [Ressenya d'aquesta obra de Pujol.]
Wittlin, Curt J. (2002b), «L’antiga traducció catalana anònima de la Letra de reials costums de Petrarca i el capítol 143 del Tirant lo Blanc», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes (=Miscel·lània Giuseppe Tavani), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Monsterrat, pp. 37-64. [Carta original de Petrarca en llatí, versió catalana anònima i versió retocada per Martorell al Tirant: acarament, comparació i discussió. A les notes 18, 19, 20 i 21 es valora la bibliografia sobre la manipulació de fonts en el Tirant.]
Wittlin, Curt J. (2003), «Ressenya de Josep Lluís Martos ed., Les proses mitològiques de Joan Roís de Corella: edició crítica», Catalan Review, 17, pp. 153-154.
Ximeno, Vicente (1747), «Mossen Ausias March», en Escritores del Reyno de Valencia, chronologicamente ordenados desde el año M.CC.XXXVIIL de la Christiana Conquista de la misma Ciudad, hasta el de M.DCC.XLVII, 1, València, Joseph Estevan Dolz, pp. 41-43. [Edició facsímil: València, Librerías París-Valencia, 1980.]
Ximeno, Vicente (1747), Escritores del reyno de Valencia :Chronologicamente ordenados desde el año MCCXXXVIII ... hasta el de MDCCXLVII, 2 vols., Valencia, En la Oficina de Josef Estevan Dolz.
Ximeno, Vicente (1747), Escritores del reyno de Valencia :Chronologicamente ordenados desde el año MCCXXXVIII ... hasta el de MDCCXLVII , Valencia, Josef Estevan Dolz.
Yates, Alan (1980), «Tirant lo Blanc: the Ambiguous Hero», en John England (ed.), Hispanic Studies in Honour of Frank Pierce, Sheffield, University of Sheffield, pp. 181-198. [Traducció catalana: «Tirant lo Blanc: l'heroi ambigu», L'Espill, 6/7 (1980), pàgs. 23-39.]
Yates, Alan (1988), «El Tirant lo Blanc vist des de fora», en Una aproximació a la literatura catalana i universal, Barcelona, Fundació Caixa de Pensions (De Set a Nou, 25), pp. 39-52.
Ysern i Lagarda, Josep-Antoni (1996-1997), «Retòrica sermonària, exempla i construcció textual de l'Espill de Jaume Roig», Revista de Lenguas y Literaturas Catalana, Gallega y Vasca, 5, pp. 151-180.
Ysern i Lagarda, Josep-Antoni (2009), «Roig, Jaume (2006): Espill. Edició, traducció i comentaris d’Antònia Carré. Barcelona: Quaderns Crema», Estudis Romànics, 31, pp. 524-529.
Zarco Cuevas, Julián (1932), Catálogo de los manuscritos catalanes, valencianos, gallegos y portugueses de la Biblioteca de El Escorial, Madrid, Tipografía de Archivos. [Per al ms. C, vegeu pàgs. 46-47; vegeu també pàg. 103.]
Zilli, Carmelo (1983), «Notizia di Lelio Manfredi, letterato di corte», Studi e problemi di critica testuale, 22, pp. 39-54.
Zilli, Carmelo (1991), «Frammenti del Tirante in un inedito manoscritto della Biblioteca Ariostea di Ferrara», Studi Mediolatini e Volgari, 37, pp. 179-219.
Zimmermann, Marie-Claire (1975), «Ausiàs March et la quête de l'impossible lieu», en Mélanges offerts à Charles-Vincent Aubrun, 2, Paris, Éditions Hispaniques, pp. 399-413. [Traducció catalana en el seu Ausiàs March o l'emergència del jo, València / Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998, pàgs. 37-54.]