BILICAME

EDICIONS › ANTERIORS AL SEGLE XX

[Martorell, Joanot] (1490), Tirant lo Blanch, ed. de Nicolau Spindeler, València. [Reproducció fascímil de l'exemplar conservat en la Biblioteca Universitària de València a cura de María de los Desamparados Cabanes Pecourt, València, Del Cènia al Segura, 1978; Transcripció diplomàtica de la mateixa autora, 3 vols., València, Del Cènia al Segura, 1980. Reproducció fascímil de l'exemplar conservat en la Hispanic Society of America de Nova York, Hispanic Society of America, 1904; Nova York, Kraus Reprint Corporation, 1967.]
[Martorell, Joanot] (1497), Tirant lo Blanch, ed. de Pere Miquel & Diego de Gumiel, Barcelona.
Martorell, Joanot & Martí Joan de Galba (1873-1905), Libre del valerós e strenu cavaller Tirant lo Blanc, 4 vols., ed. de Marian Aguiló, Llib. d'Alvar Verdaguer (Biblioteca Catalana).

EDICIONS › A PARTIR DEL SEGLE XX › CRÍTIQUES

Martorell, Joanot & Martí Joan de Galba? (1990), Tirant lo Blanch, 2 vols., ed. d'Albert G. Hauf i Valls, València, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana (Clàssics Valencians, 7-8). [2a ed. corregida 1992.]
[Martorell, Joanot & Martí Joan de Galba] (2005), Tirant lo Blanch, ed. d'Albert G. Hauf i Valls, València, Tirant lo Blanch. [Ressenyes: Albert Soler, Arxiu de Textos Catalans Antics, 28 (2009), pp. 737-739.]
[Martorell, Joanot & Martí Joan de Galba] (2008), Tirant lo Blanch, ed. d'Albert G. Hauf i Valls, València, Tirant lo Blanch.

EDICIONS › A PARTIR DEL SEGLE XX › NO CRÍTIQUES › COMPLETES

[Martorell, Joanot] (1967), Tirant lo Blanc, Nova York, Hispanic Society of America. [Facsímil de l'exemplar de l'edició de 1940 conservat a la Hispanic Society of America de Nova York.]
Martorell, Joanot (1990), 'Tirant lo Blanc' i altres escrits de Joanot Martorell, ed. de Martí de Riquer, Barcelona, Ariel (Clàssics Catalans Ariel, 1). [Reimpressions en el 1982 i següent. A partir de la reedició de 1990 desapareix Galba com a coautor.]
Martorell, Joanot & Martí Joan de Galba (1920), Tirant lo Blanc, 2 vols., ed. de Joan Givanel i Mas.
Martorell, Joanot & Martí Joan de Galba (1947), Tirant lo Blanc, ed. de Martí de Riquer, Barcelona, Selecta (Biblioteca Perenne).
Martorell, Joanot & Martí Joan de Galba (1969), Tirant lo Blanc, 2 vols., ed. de Martí de Riquer, Barcelona, Seix Barral (Bilbioteca Breve de Bolsillo). [Reedició 1970.]
Martorell, Joanot & Martí Joan de Galba (1979-1983), Tirant lo Blanc, 4 vols., ed. de Josep Palàcios i Martínez, País Valencià, Edicions de la Tercera Branca.
Martorell, Joanot & Martí Joan de Galba (1980), Tirant lo Blanch, 3 vols., ed. de María de los Desamparados Cabanes Pecourt, València, Del Cénia al Segura. [Transcripció diplomàtica de l'exemplar de l'edició princeps conservat en la Biblioteca Universitària de València.]
Martorell, Joanot & Martí Joan de Galba (1983), Tirant lo Blanc, ed. de Martí de Riquer, Barcelona, Edicions 62 / La Caixa (Les Millors Obres de la Literatura Catalana, 99-100).
Martorell, Joanot & Martí Joan de Galba (1984), Tirant lo Blanc, ed. de Martí de Riquer, Barcelona, Edicions 62 / Orbis (Història de la Literatura Catalana).
Martorell, Joanot & Martí Joan de Galba (1990), Tirant lo Blanc, ed. de Víctor Gómez, València, Alfons el Magnànim / IVEI (Biblioteca d'Autors Valencians, 23-25).

EDICIONS › A PARTIR DEL SEGLE XX › NO CRÍTIQUES › PARCIALS, ANTOLOGIES I ADAPTACIONS

[Martorell, Joanot] (1954), Tirant el Blanc, Barcelona, Ariel (Rondalles, 5). [Adaptació i vocabulari de Joan Sales, pròleg de Ferran Soldevila, amb 120 dibuixos i 6 aquarel·les d’Elvira Elias.]
Martorell, Joanot (1981), Tirant lo Blanc a Constantinoble, ed. de Manuel Llanas, Barcelona, Edicions 62 (El Garbell, 6).
Martorell, Joanot (1985), Tirant lo Blanc, ed. de Joan Sales, Barcelona, Laia. [Reed.: Barcelona, Columna, 1990.]
Martorell, Joanot (1989a), Tirant lo Blanc, ed. de Maria Aurèlia Capmany, Barcelona, Proa. [Il·lustracions de Manuel Boix.]
Martorell, Joanot (1989b), L'orde de cavalleria, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (El Tinter dels Clàssics).
Martorell, Joanot (1989c), Tirant lo Blanc, ed. de Jordi Tiñena, Barcelona, Laertes.
Martorell, Joanot (1990), Tirant lo Blanc, ed. de Francesc Marichant, Alzira, Bromera. [Il·lustracions de Manuel Boix.]
[Martorell, Joanot] (1990b), Tirant lo Blanc, ed. d'Isabel Grifoll, Barcelona, Teide (Tria de Clàssics, 1).
Martorell, Joanot (1991), 'Tirant lo Blanc', 21 fascicles annexos de la revista El Temps, ed. de Joan Pellicer, València.
Martorell, Joanot (1993), Tirant lo Blanc, ed. d'Isabel Grifoll, Barcelona, Teide (Tria de Clàssics, 1). [Text antic i text actualitzat acarats a doble columna.]
[Martorell, Joanot] (1998), Tirant lo Blanc, ed. d'Isabel Grifoll, Barcelona, Biblioteca Hermes / Clàssics Catalans.
[Martorell, Joanot] (1999), Tirant lo Blanc. Nova antologia comentada per al batxillerat, ed. de Jordi Gálvez & M. Josefa Gallofré, Barcelona, Edicions 62. [Edició feta a partir del text fixat per Martí de Riquer.]
Martorell, Joanot (2004a), Tirant lo Blanc, ed. de Rosa Giner & Joan Pellicer, València, Tres i Quatre (La Unitat, 187).
Martorell, Joanot (2004b), Els amors de Tirant i Carmesina, ed. de Víctor Gómez Labrado, Generalitat Valenciana.
Martorell, Joanot (2006), Tirant lo Blanch, ed. de Manuel Bas Carbonell, València, Delegació de Cultura de l'Ajuntament de València (Col·lecció 9 d'Octubre, 14).
Martorell, Joanot (2007), Les aventures del cavaller Espèrcius, ed. de Laura Campos i altres, Oliva, Col·lectiu de Mestres "La Safor".
Martorell, Joanot (2009), Contes d’amor de Tirant lo Blanc, ed. de Rafael M. Mérida Jiménez, Barcelona, La Magrana (Les ales esteses, 262). [Ressenyes: Julián Acebrón, Tirant, 13 (2010), pp. 105-106.]
Martorell, Joanot (2010), Amor i erotisme al Tirant, ed. d'Albert G. Hauf i Valls & Ricard Bellveser, Alzira, Bromera (Els Nostres Autors, 63).
Martorell, Joanot (2013), Les aventures de Tirant lo Blanc, ed. de Josep Palomero, Sedaví, Tabarca Llibres.
Martorell, Joanot & Martí Joan de Galba (1924-1929), Tirant lo Blanc, 5 vols., ed. de Josep M. Capdevila, Barcelona, Barcino (Els Nostres Clàssics). [Reimpressió 1980.]
Martorell, Joanot & Martí Joan de Galba (1991), Tirant lo Blanc, ed. de Rosa Giner, València, Tres i Quatre (La Unitat, 187).

TRADUCCIONS › ANTERIORS AL SEGLE XX

Espanyol

[Martorell, Joanot] (1511), Los cinco libros del esforçado e invencible cavallero Tirante el Blanco de Roca Salada, Valladolid.

Francés

[Martorell, Joanot] (1737), Histoire du vaillant chevalier Tiran le Blanc, Londres / Amsterdam. [Traducció de Tubiéres precedida d'un 'Avertissement' de Nicolas Frére. Hi ha reedicions en 3 vols. a Londres (1775) i en 2 vols. Amsterdam / París (1786).]

Italià

[Martorell, Joanot] (1538), Tirante el Bianco, 2 vols., Venècia. [Reedicions en 1566 i 1611.]

TRADUCCIONS › A PARTIR DEL SEGLE XX

Beltran Llavador, Rafael (2010), «Tirant lo Blanc i el gran teatre de la cavalleria: acció, personatges i recepció d'un clàssic», en Rafael Beltran Llavador & Jaume J. Giner Gimeno (eds.), Tirant lo Blanch: dos estudis, València, Generalitat Valenciana, pp. 9-59.
Gonzálvez Escolano, Hèctor (2003), «La traducció com a salconduit ficcional: les innovacions del Tirant lo Blanc i del Curial e Güelfa», en Momenti di Cultura Catalana in un Millennio. Atti del VII Convegno dell’AISC (Napoli, 22-24 maggio 2000) (eds. Anna Maria Compagna - Alfonsina De Benedetto - Núria Puigdevall), Nàpols, Liguori Editore, I, pp. 187-200. [Estudi del tòpic de la falsa traducció i la relació amb el concepte de ficció al segle XV.]
Martorell, Joanot (1990), 'Tirante el Blanco'. Traducción castellana del siglo XVI, ed. de Martí de Riquer, Barcelona, Planeta (Clásicos Universales Planeta, 195).
Martorell, Joanot (2007), Tirant Biały, Cracòvia, Ksiegarnia Akademicka. http://www.ivitra.ua.es/new_obres.php?tit=&aut=&edi=&tra=sasor
Martorell, Joanot (2010), Tirante el Blanco. Ang Maputing Kabalyero, Quezon City, CentralBooks.

Alemany

[Martorell, Joanot] (2007), Der Roman vom Weißen Ritter Tirant lo Blanc, 3 vols., ed. de Fritz Vogelgsang, Frankfurt, S. Fischer Verlag. [Ressenyes: Albert Hauf, Estudis Romànics, 31, pp. 520-524.]

Anglés

Martorell, Joanot (1984), Tirant lo Blanc, Nova York / Londres, Schocken Books / MacMillan.
Martorell, Joanot & Martí Joan de Galba (1993), Tirant lo Blanc. The complete translation., París - Nova York, Peter Lang (Catalan Studies: Translations and Criticism, 1). [Traducció anglesa de 1974 amb un estudi introductori molt superat.]

Espanyol

[Martorell, Joanot] (1947-1949), Tirante el Blanco, 3 vols., ed. de Martí de Riquer, Barcelona, Asociación de Bibliófilos de Barcelona.
[Martorell, Joanot] (1990), Tirante el Blanco, ed. de Martí de Riquer, Barcelona, Planeta (Clásicos Universales Planeta, 195). [Traducció castellana de 1511.]
Martorell, Joanot & Martí Joan de Galba (1969), Tirant lo Blanc, Madrid, Alianza (El Libro de Bolsillo). [Reedició: 1984.]
[Martorell, Joanot & Martí Joan de Galba] (1974), Tirante el Blanco. Versión castellana impresa en Valladolid en 1511 de la obra de Joanot Martorell y Martí Joan de Galba, 5 vols., ed. de Martí de Riquer, Madrid, Espasa-Calpe (Clásicos Castellanos).
[Martorell, Joanot & Martí Joan de Galba] (2005), Tirante el Blanco, ed. de Vicent-Josep Escartí, València, Tirant lo Blanch.

Filipí

Martorell, Joanot (2010), Tirante el Blanco. Ang Maputing Kabalyero, Quezon City, CentralBooks.

Finés

Martorell, Joanot (1987), Tirant Valkoinen, Helsinki, Gummerus.

Francés

Martorell, Joanot (1995-1996), Il ‘Tirant lo Blanc’ del Comte de Caylus, La Sapienza, Università degli Studi di Roma.
[Martorell, Joanot] (1997a), Histoire du vaillant chevalier Tiran le Blanc, en 'Partinuples': précis sur la romance catalane. Histoire du vaillant chevalier Tiran le Blanc, ed. de Pep Vila, Girona, Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona. [Facsímil d'un resum del Tirant, fet a partir de la traducció francesa del comte de Caylus, publicat l'any 1783 a la Bibliothèque Universelle des Romans.]
Martorell, Joanot (1997b), 'Tirant le Blanc', traduction et adaptation en français par le Comte de Caylus, ed. de Jean Marie Barberà, París, Editions Gallimard (Collection Quarto). [Pròleg de Mario Vargas Llosa.]
Martorell, Joanot (2003), Tirant le Blanc, Tolosa de Llenguadoc, Anacharsis Éditions.

Italià

Martorell, Joanot (2013), Tirante il Bianco, ed. de Paolo Cherchi, Torí, Einaudi. [Ressenya de Stefano Neri, Tirant, 16, pp. 387-390.]
Martorell, Joanot & Martí Joan de Galba (1984), Tirante il Bianco. Romanzo cavalleresco del XVI secolo, ed. d'Annamaria Annicchiarico, Maria Luisa Indini, M. Majorano, Vincenzo Minervini, Saverio Panunzio & S. Zilli, Roma, Edizioni La Tipografica. [Introducció de G. E. Sansone.]

Multilingüe

Martorell, Joanot, Tirant lo Blanch poliglota. http://www.ivitra.ua.es/new_obres.php?tit=tirant&aut=&edi=&tra=
Martorell, Joanot, El Tirant políglota, ed. de Vicent Martines, M. Àngels Fuster, Elena Sánchez, Ramón Ruiz & Luis Navarro. http://www.ivitra.ua.es/tirant.php

Neerlandés

Martorell, Joanot (1988), Tirant lo Blanc, Amsterdam, Witgeverij Bert Bakker.

Polonés

Martorell, Joanot & Martí Joan de Galba (2007), Tirant Biały, Cracovia, Ksiegarnia Akademicka. http://www.ivitra.ua.es/new_obres.php?tit=&aut=&edi=&tra=sasor

Portugués

Martorell, Joanot (1998), Tirant lo Blanc, São Paulo, Editora Giordano.

Romanés

Martorell, Joanot (1978), Tirant lo Blanc, Bucarest, Minerva. [Traducció parcial.]

Rus

Martorell, Joanot (2005), Tirant lo Blanc, Moscou, Nautxno-Izdatel’ski Tstntr (Ladomir).

Suec

Martorell, Joanot & Martí Joan de Galba (1994), Tirant den Vite, 2 vols., Interculture, Interculture.

Xinés

Martorell, Joanot (1993), Tirant lo Blanc, Beijing, Renmin Wenxue Chu Bansche.

ESTUDIS

Abràmova, Marina (1981), «La transformació de l'oposició: utopia-realitat en la novel·la de Joanot Martorell, Tirant lo Blanc», en La literatura occidental, Moscou, MGU, pp. 80-82.
Abràmova, Marina (1986a), La novel·la de Joanot Martorell «Tirant lo Blanc»: una aportació al problema de gènere de la novel·la, Moscou, MGU.
Abràmova, Marina (1986b), «La novel·la cavalleresca catalana dels segles XIII-XV», en Literatura en el context cultural, Moscou, MGU, pp. 68-82.
Abràmova, Marina (1988), «Polifonia estilística de género en la novela de Joanot Martorell Tirant lo Blanc», en Lecturas cervantinas, Moscou, Nauka, pp. 7-13.
Abràmova, Marina (1992), «Tirant lo Blanch, una aportació al problema de la tipologia de la novel·la», Revista de Catalunya, 68, pp. 108-125.
Abràmova, Marina (1997), «La polifonia de gèneres i d'estils en Tirant lo Blanch i el problema de la seva adequada traducció al rus», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 23 (='Tirant lo Blanc': temes i problemes de recepció i de traducció literàries), pp. 145-152.
Acebrón, Julián (2010), «Ressenya de: Martorell, Joanot, Contes d’amor de Tirant lo Blanc, ed. de Rafael Mérida», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 13, pp. 105-106.
Aguilar Àvila, Josep-Antoni (2001), «Xenofont, Anaxàgores i l'emperador: sobre dues anècdotes del Breviloqui al Tirant lo Blanc», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 42 (=Miscel·lània Giuseppe Tavani, 1), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 61-75.
Aguilar Àvila, Josep-Antoni (2003), «Posant les virtuts davant los vicis»: Joan de Gal·les, font del Tirant lo Blanch», Llengua & Literatura, 14, pp. 241-282.
Aguilar i Montero, Miquel (2004), «Claus interpretatives de la ficció de la Viuda en el Tirant lo Blanc», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 7. http://parnaseo.uv.es/Tirant/Butlleti.7/Article.Aguilar.Viuda.htm
Aguilar i Montero, Miquel (2010), ««El Llibre de l’orde de cavalleria en el context sociocultural medieval»», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 13, pp. 5-14.
Aguiló i Fuster, Marian (1923), Catálogo de obras en lengua catalana impresas desde 1474 hasta 1860, Madrid, Imp. Sucesores de Rivadeneyra.
Aguiló, Àngel (1905), «Bibliografia», en Marian Aguiló (ed.), Libre del valeros e strenu cavaller Tirant lo Blanch, scrites les tres parts per lo magnifich e virtuos cavaller Mossen Johanot Martorell e a la mort sua acabada la quarta, a pregaries de la senyora Dona Isabel de Loriç, per Mossen Marti Johan de Galba, I, Barcelona, Celestí Verdaguer i Fidel Giró, pp. IX-XIV.
Aguirre Bellver, Joaquín (1999), El estilo del Tirant lo Blanch, Torrevieja, Instituto Municipal de Cultura "Joaquín Chapaprieta".
Albístur, Jorge (1992), Del andante al peregrino, o de la historia al discurso: 'Tirante el Blanco' y 'El Criticón' , Montevideo, Ediciones de la Banda Oriental.
Alchalabi, Frédéric (2007), «Des vertus des personnages du Tirant lo Blanc et de leur appétit: réflexions sur le rôle de la nourriture dans l’oeuvre de Joanot Martorell», Langues néo-latines: Revue del langues vivantes romanes, 341, pp. 17-36.
Alcoy i Pedrós, Rosa (1991), «Imatges del cavaller i el seu món», en 'Tirant lo Blanc', imatges i objectes (Catàleg de l'exposició commemorativa del V Centenari de la 1a ed. de 'Tirant lo Blanc'), Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, pp. 17-31.
Alegre i Alsina, César (1991), 'Tirant lo Blanc': la madurez de la caballería , Auburn University. [Tesi Master of Arts.]
Alemany Ferrer, Rafael (1993-1994), «L'aportació de Maria Jesús Rubiera a la catalanística», Sharq Al-Andalus. Estudios Árabes, 10-11 (=Homenaje/Homenatge a Maria Jesús Rubiera Mata), pp. 111-122.
Alemany Ferrer, Rafael (1993a), «De la lògica d'un final aparentment il·lògic: a propòsit del desenllaç del Tirant lo Blanc», en Actas do IV Congresso da Associação Hispânica de Literatura Medieval (Lisboa, 1991), 4, Lisboa, Cosmos, pp. 243-247.
Alemany Ferrer, Rafael (1993b), «Ressenya de Jesús Villalmanzo i Jaime J. Chiner, La pluma y la espada. Estudio documental sobre Joanot Martorell y su familia (1373-1483) (Valencia, 1992)», Revista de Filología Románica, 10, pp. 410-414.
Alemany Ferrer, Rafael (1994), «La mort de Tirant i el triomf d'Hipòlit o la crisi del món cavalleresc vista per un cavaller en crisi», en Carlos Romero Muñoz (ed.), La cultura catalana tra l'Umanesimo e il Barocco. Atti del V Convegno dell'Associazione Italiana di Studi Catalani (Venezia, 24-27 marzo 1992), Pàdua, Programma, pp. 13-26.
Alemany Ferrer, Rafael (1995a), «Ressenya de Jesús Villalmanzo i Jaime J. Chiner, La pluma y la espada. Estudio documental sobre Joanot Martorell y su familia (1373-1483) (València, 1992)», A Sol Post. Estudis de Llengua i Literatura, 5, pp. 269-272.
Alemany Ferrer, Rafael (1995b), «En torno al desenlace del Tirant lo Blanc», en Juan Paredes Núñez (ed.), Estudios sobre el 'Tirant lo Blanc', Granada, Universidad de Granada, pp. 11-26.
Alemany Ferrer, Rafael (1997a), «Al voltant dels episodis africans del Tirant lo Blanc i del Curial e Güelfa», en Jean Marie Barberà (ed.), Actes del Col·loqui Internacional 'Tirant lo Blanc' (Ais de Provença, 21-22 d'octubre de 1994). Estudis crítics sobre 'Tirant lo Blanc' i el seu context, Barcelona, Centre Aixoix de Recherches Hispaniques / Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 182), pp. 219-229 i 231-237 (versió francesa).
Alemany Ferrer, Rafael (1997b), «A propósito de la reutilización de dos fuentes en el Tirant lo Blanc», Revista de Filología Románica, 14: 2, pp. 15-25.
Alemany Ferrer, Rafael (1997c), «La reutilització de les fonts en el Tirant lo Blanc», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 23 (='Tirant lo Blanc': temes i problemes de recepció i de traducció literàries), pp. 11-26.
Alemany Ferrer, Rafael (2002), «La diversitat polifònica del discurs amorós en el Tirant lo Blanc», Estudi General. Revista de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, 22 (=Miscel·lània d’homenatge a Modest Prats, 2), pp. 393-408.
Alemany Ferrer, Rafael (2004), «Función y sentido de algunos elementos fantásticos del Tirant lo Blanc», en Nicasio Salvador Miguel (ed.), Fantasía y literatura en la Edad Media y los Siglos de Oro, Madrid, Universidad de Navarra / Editorial Iberoamericana / Vervuert, pp. 9-27.
Alemany Ferrer, Rafael (2005a), «L'episodi tirantià d'Artús és necessàriament un entremés?», en Carmen Parilla & Mercedes Pampín (eds.), Actas del IX Congreso Internacional de la Asociación Hispànica de Literatura Medieval, I, A Coruña, Universidade da Coruña/Editorial Toxosoutos, pp. 251-265.
Alemany Ferrer, Rafael (2005b), «Artús i Espèrcius o el culte al meravellós en el Tirant lo Blanc», en Rafael Alemany Ferrer, Josep Lluís Martos Sánchez & Josep Miquel Manzanaro Blasco (eds.), Actes del X Congrés Internacional de l’Associació Hispànica de Literatura Medieval, 1, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, pp. 241-253.
Alemany Ferrer, Rafael (2007), Introducció al 'Tirant lo Blanc', Alzira, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Bromera (Essencial, 9). [Ressenyes: Joan M. Perujo Melgar, Caplletra, 46 (2009), pp. 250- 254; Josep Iquierdo, Llengua & Literatura, 21 (2010), pp. 360-369.]
Alemany Ferrer, Rafael (2008), «Els amors dels parents de Tirant amb les parentes de Carmesina», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 11, pp. 5-18.
Alemany Ferrer, Rafael (2009), «La reescriptura fílmica del Tirant lo Blanc de Vicente Aranda», en Josep Lluís Martos Sánchez & Marinela Garcia Sempere (eds.), L'Edat Mitjana en el cinema i en la novel·la històrica, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (Symposia Philologica, 18), pp. 11-35. http://rua.ua.es/dspace/handle/10045/12138
Alemany Ferrer, Rafael (2010a), «El desenllaç de l’adaptació cinematogràfica del Tirant lo Blanc de Vicente Aranda en relació amb l’original de Joanot Martorell: repercussions estètiques i conceptuals», en Maite Puig i Joan R. Veny Imma Creus (ed.), Actes del Qinzè Col·loqui Internaconal de Llengua i Literatura Catalanes (Lleida, 2009), II, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 359-370.
Alemany Ferrer, Rafael (2010b), «Per a una caracterització literària bàsica del Tirant lo Blanc», en A. Gómez J. L. Cifuentes (ed.), Los caminos de la lengua. Estudios en homenaje a Enrique Alcaraz Varó, Alacant, Publicaciones de la Universidad de Alicante, pp. 941-954.
Alemany Ferrer, Rafael (2010c), «Tirant i Carmesina: complexitat d’una historia d’amor», en Actas del XIII Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval. In memoriam Alan Deyermond, I, Valladolid, Universidad de Valladolid / Ayuntamiento de Valladolid, pp. 297-310.
Alemany Ferrer, Rafael (2010d), «El mito de Troya en el espajo del Tirant lo Blanc», en Montserrat Cots i Fernando Monegal (ed.), Actas del XVII Congreso de la Sociedad Española de Literatura General y Comparada, I, Barcelona, Universitat Pompeu Fabra / SELGYC, pp. 215-226.
Alemany Ferrer, Rafael & Josep Lluís Martos Sánchez (1998), «Llull en el Tirant lo Blanc: entre la reescriptura i la subversió», en Joan Mas i Vives (ed.), Actes de l'Onzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Palma de Mallorca, setembre de 1997) , Barcelona / Palma de Mallorca, Publicacions de l'Abadia de Montserrat / Universitat de les Illes Balears, pp. 129-142.
Alemany, Rafael (2014), «Los perfiles diversos de la seducción en el Tirant lo Blanc», en Patricia Cifre Wibrow & Manuel González de Ávila (eds.), Culturas de la seducción, Salamanca, Universidad de Salamanca, pp. 141-148. http://rua.ua.es/dspace/handle/10045/45710
Alemany, Rafael & Magdalena Llorca Serrano (2015), «Utopia i cavalleria en el Tirant i en el Quijote», en Àlex Martín Escribà, Adolf Piquer Vidal & Fernando Sánchez Miret (eds.), Actes del XVI Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Salamanca, 2012), 2, Barcelona, Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes / Universitat de Salamanca / Publicacions de l’Abadia de Montserrat,, pp. 27-37.
Alexandri, Ferran (2001), «Sobre Philippe de Rémi i un passatge del Tirant lo Blanch», Catalan Review, 15: 1, pp. 9-21.
Alfonso, Martha M. (1966), «Influencia de la literatura catalana en Don Quijote de la Mancha», Estudios Lulianos, 10, p. 111.
Alonso, Dámaso (1951), «Tirant lo Blanc, novela moderna», Revista Valenciana de Filología, 1, pp. 179-215. [Reeds.: Dámaso Alonso, Antología Crítica, ed. de Vicente Gaos, Madrid, Escelicer, 1956, pàgs. 177-196; Dámaso Alonso, Primavera temprana de la literatura europea, Madrid, Guadarrama, 1961, pàgs. 201-253; Dámaso Alonso, Obras completas, 8, Madrid, Gredos, 1985, pàgs. 499-536.]
Alonso, Dámaso (1972), «El realismo libre y vitalista del Tirant lo Blanc: un ejemplo», Coloquio, 7, pp. 5-11.
Alpera, Lluís (1987), «La concepció de l'amor al Tirant lo Blanc», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Estudis de literatura catalana al País Valencià, Alacant, Ajuntament de Benidorm / Universitat d'Alacant, pp. 25-36.
Alpera, Lluís (1994), «Una interpretació en la didàctica amorosa entre Carmesina i Tirant», en el seu Lectures de Sociolingüística i Filologia, València, Tres i Quatre, pp. 167-182.
Álvarez da Silva, Noemi & Gemma Pellissa Prades (2014), «Ab un espill me requerí de amors» (Tirant lo Blanc, caps. 126-127): la imagen de tres espejos catalanes del siglo XV, entre la magia y el tocador», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 17, pp. 201-222.
Amador de los Ríos, José (1865), Historia crítica de la literatura española, 7, Madrid, Imprenta Joaquín Muñoz. [Edició facsímil: Madrid, Gredos (Biblioteca Románica Hispánica), 1969.]
Amezcua, José (1973), Libros de caballerías hispánicos: Castilla, Cataluña y Portugal, Madrid, Alcalá (Aula Magna, 26).
Amezcua, José (1984), «El caso de Tirante», en el seu Metamorfosis del caballero: sus transformaciones en los libros de caballerías españoles, Iztapalpa (México), Universidad Autónoma Metropolitana (Cuadernos Universitarios, 14), pp. 135-140.
Amezcua, José (1984), «Notas sobre el amor en Tirant lo Blanc», en Concepción Abellán (ed.), Heterodoxia y ortodoxia medieval (Actas de las Segundas Jornadas Medivales), Mèxic, Universidad Nacional Antónoma de México, pp. 155-164.
Annicchiarico, Annamaria (1996), Varianti corelliane e plagi del 'Tirant': Achille e Polisena, Bari, Schena (Biblioteca della Ricerca: Cultura Stranier, 72).
Annicchiarico, Annamaria (1998), «Voglia di pathos e un'altra connexió: Fiametta e Corella nel Tirant lo Blanch», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 24 (=Joan Roís de Corella i el seu temps), pp. 25-44.
Annicchiarico, Annamaria (1999), «Presenza e presenza-assenza di madonna Fiammetta e di Corella nel Tirant lo Blanc», en Vicent Martines (ed.), Estudis sobre Joan Roís de Corella, Alcoi, Marfil (Col·lecció Universitas, 9), pp. 55-69.
Annicchiarico, Annamaria (2005), «Josep Pujol, La memòria literària de Martorell. Models i escriptura del ‘Tirant’ (Barcelona, Curial / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002)», Llengua & Literatura, 16, pp. 440-446.
Annicchiarico, Annamaria (2006), «Joanot Martorell (Martí Joan de Galba) (2006), Tirant lo Blanch, ed. d’Albert G. Hauf, Vicent Josep Escatí i Anna I. Peirats, València, Tirant lo Blanch, 2005», Estudis Romànics, 18, pp. 491-496.
Anònim (1969), Le Rommant de Guy de Warwik et de Herolt d'Ardenne, ed. de D. J. Conlon, Chapel Hill, University of North Carolina Press.
Antón, Jacinto (1990), «Tirant lo Blanc és una mina inexhaurible (entrevista a Martí de Riquer)», El País. Quadern, 424 (15 de novembre), pp. 4-5.
Anyó i Oliver, Joaquim (1999a), «Portuguesos al Tirant lo Blanc», Afers. Fulls de recerca i pensament, 33-34, pp. 633-638.
Anyó i Oliver, Joaquim (1999b), «Tirant lo Blanc i les fonts de Much ado about nothing», Estudis de Llengua i Literatura Catalanes (Barcelona), 39 (=Homenatge a Arthur Terry, 3), pp. 63-82.
Anyó i Oliver, Joaquim (2001), «Tirant lo Blanc a Anglaterra. Notes de recepció literària», Estudis Romànics, 23, pp. 221-227.
Anyó i Oliver, Joaquim (2003), «Entorn de Tirant lo Blanc a Constantinoble», Estudis de Llengua i Literatura Catalanes (Barcelona), 47 (=Miscel·lània Joan Veny, 3), pp. 65-83.
Anyó i Oliver, Joaquim (2004), 'Tirant lo Blanch' i 'Shakespeare': les fonts de ‘Much Ado About Nothing’, Alacant / Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Sanchis Guarner).
Anyó i Oliver, Joaquim (2005), «Constantinoble des de Castella. Tirant lo Blanch a través de la Crónica de Enrique IV d’Alfonso de Palencia», en Rafael Alemany Ferrer, Josep Lluís Martos Sánchez & Josep Miquel Manzanaro Blasco (eds.), Actes del X Congrés Internacional de l’Associació Hispànica de Literatura Medieval (Alacant, 18-22 de setembre de 2003), I, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, pp. 273-282.
Archer, Robert (2001), Misoginia y defensa de las mujeres. Antología de textos medievales, Madrid, Ediciones Cátedra / Universitat de València / Instituto de la Mujer (Feminismos).
Armistead, Samuel G. & James T. Monroe (1989), «Celestina's Muslim Sisters», Celestinesca, 13: 2, pp. 3-27.
Arnold, H. H. (1935), «The Most Difficult Passage of Don Quijote», Modern Language Notes, 50, pp. 182-185.
Ashomole, E. (1672), The institution, laws and cerimonies of the Most Noble Order of the Garter, Londres, J. Macock.
Aubrun, Charles-Vicent (1980), «Letres d’or’, poème de Joan Roiç de Corella (1438?-1497). Sculpture et poésie», en Hans Dieter Bork, Arthur Greive & Dieter Woll (eds.), Romanica Europeae et Americana. Festschrift für Harri Meier, Bonn, pp. 27-34.
Avalle-Arce, Juan Bautista (1974), «Para las fuentes de Tirant lo Blanc», en el seu Temas hispánicos medievales, Madrid, Gredos, pp. 233-261.
Avalle-Arce, Juan Bautista (1985), «Tirant lo Blanc, Amadís de Gaula y la caballeresca medieval», en Harold L. Boudreau (ed.), Studies in Honor of Summer M. Greenfield, Lincoln (Nebraska), Society of Spanish and Spanish-American Studies, pp. 17-31.
Avalle-Arce, Juan Bautista (1993), «Amadís de Gaula - Tirant lo Blanc: Tirant lo Blanc - Amadís de Gaula», en Actes del 'Symposion Tirant lo Blanc', Barcelona, Quaderns Crema (Assaig, 14), pp. 7-19.
Aylward, Edward T. (1974), The influence of 'Tirant lo Blanc' on the 'Quijote', Princeton. [Tesi doctoral.]
Aylward, Edward T. (1985a), Martorell's 'Tirant lo Blanc': A Program for Military and Social Reform in Fifteenth-Century Christendom, Chapel Hill, University of North Carolina Press (North Carolina Studies in the Romances Languages and Literatures, 225). [Ressenyes: P. Kenworthy, Hispania (USA), 69: 4 (1986), pàgs. 862-863; Robert B. Tate, Bulletin of Hispanic Studies, 64 (1987), pàgs. 361-362; Kathleen McNerney, Llengua & Literatura, 2 (1987), pàgs. 535-537; Curt Wittlin, Speculum, 62 (1987), pàgs. 900-901; Frank Pierce, Modern Language Review, 83 (1988), pàgs. 478-479; E. J. Neugaard, Romance Quarterly, 35: 1 (1988), pàgs. 110-111.]
Aylward, Edward T. (1985b), «Tirant lo Blanch and the Artistic Intent of Joanot Martorell», Hispanófila, 27, pp. 23-32.
Aylward, Edward T. (1993), «Tirant lo Blanc comentado en los capítulos 6 y 21 del Quijote (1605): una relación invertida», en Actes del Symposion 'Tirant lo Blanc' (Barcelona, 1990), Barcelona, Quaderns Crema (Assaig, 14), pp. 21-33.
Azorín i Martínez, David (2001), «Nova intenció de Joanot Martorell», en Actes del Novè Col·loqui d’Estudis. Catalans a Nord-Amèrica (Barcelona, 1998), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 85-119.
Babbi, Anna Maria & Vicent-Josep Escartí (2015a), More about Tirant lo Blanc. From the sources to the tradition / Més sobre el Tirant lo Blanc. De les fonts a la tradició, Amsterdam, John Benjamins.
Babbi, Anna Maria & Vicent-Josep Escartí (2015b), «Introductory Note», en More about Tirant lo Blanc. From the sources to the tradition / Més sobre el Tirant lo Blanc. De les fonts a la tradició, Amsterdam, John Benjamins, pp. VII-X.
Badia, Lola (1979), «Desgreuge per Tirant», Quaderns Crema, 2, pp. 101-106.
Badia, Lola (1989), «De la Faula al Tirant lo Blanc, passant, sobretot, pel Llibre de Fortuna e Prudència», en Quaderns Crema, deu anys: miscel·lània , Barcelona, pp. 17-57. [Reed. corregida en Lola Badia, Tradició i modernitat als segles XIV i XV. Estudis de cultura literària i lectures d'Ausiàs March, València / Barcelona, Institut de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Sanchis Guarner, 25), 1993, pàgs. 93-128.]
Badia, Lola (1991), «El Tirant, la tradició i la moral», Serra d'Or, 373, (gener), pp. 56-59. [Lleugerament actualitzat en Lola Badia, Tradició i modernitat als segles XIV i XV. Estudis de cultura literària i lectures d'Ausiàs March, València / Barcelona, Institut de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Sanchis Guarner, 25), 1993, pàgs. 129-13.]
Badia, Lola (1993-1994), «Tot per a la dona però sense la dona: notes sobre el punt de vista masculí al Tirant lo Blanc», Journal of Hispanic Research, 2: 1, pp. 39-60.
Badia, Lola (1993a), «El Tirant en la tardor medieval catalana», en Actes del Symposion 'Tirant lo Blanc' (Barcelona, 1990), Barcelona, Quaderns Crema (Assaig, 14), pp. 35-99.
Badia, Lola (1993b), Tradició i modernitat als segles XIV i XV. Estudis de cultura literària i lectures d'Ausiàs March , València / Barcelona, Institut de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Sanchis Guarner, 25). [Ressenya d'Anna Maria Compagna Perrone, Medioevo Romanzo, 18 (1993), pàgs. 306-311.]
Badia, Lola (2005), «'Llevadle a casa y leedle'. Ressenya d'Anton Espadaler, Glòria Sabaté i Lourdes Soriano (eds.), Novelas caballerescas del siglo XV. Historia de Jacob Xalabín, Curial y Güelfa, Tirante el Blanco», Ínsula. Revista de Letras y Ciencias Humanas, 708, pp. 4-6.
Baile López, Eduard (2007), «Estudi paremiològic del Tirant lo Blanch», en Armando López Castro (ed.), Actas del XI Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (León, 20-24 de septiembre de 2005), 1, Lleó, Universitat de Lleó / Secretariat de Publicacions, pp. 277-285.
Baile López, Eduard (2009a), «Repertori d'aliments en el Tirant lo Blanc: "e dinaren-se ab molt gran plaer"», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 12, pp. 5-31. http://parnaseo.uv.es/Tirant/Butlleti.12/Art_1_Baile_Aliments.pdf
Baile López, Eduard (2009b), «Aproximació al vocabulari eroticoamorós del Tirant lo Blanch », Interlingüística. La lingüística entre los jóvenes investigadores (Girona), 19, pp. 416-427. [Coordinació a cura de Daniela Ibra.]
Baile López, Eduard (2010a), «Comentaris a les parèmies del Tirant lo Blanch», Interlingüística. La lingüística entre los jóvenes investigadores (Barcelona), 20, pp. 1-11.
Baile López, Eduard (2010b), «Amau a qui us ama (nòtules sobre el lèxic eroticoamorós del Tirant lo Blanch)», en Estudis de llengua i literatura catalanes, 60 (=Miscel·lània Joaquim Molas, 5), Barcelona, pp. 73-88.
Baile López, Eduard (2012), «Apunts sobre el lèxic de les fortificacions en el Tirant lo Blanc», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, LXIV (= Miscel·lània Albert Hauf, 3), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 183-202.
Baile López, Eduard (2013), «Panorámica sobre las metáforas eróticas en el Tirant lo Blanch: Per ço com amor té poder absolut sobre mi», en C. Villanueva Morte, D. A. Reinaldos Miñarro, J. Maíz Chacón & I. Calderón Medina (eds.), Nuevas investigaciones de jóvenes medievalistas. Lorca, 2010, Múrcia, Universidad de Murcia, pp. 67-69.
Baile López, Eduard (2014), «Comentaris sobre alguns mots del Tirant lo Blanc», en Miscel·lània Jordi Bruguera, 2, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 35-40.
Balaguer Perigüell, Emili (1991), «La medicina al Tirant», El Temps, 376, pp. 67-69.
Bandera, Cesáreo (1974), «Cervantes frente a Don Quijote. Violenta simetria entre la realidad y la ficción», Modern Language Notes, 89, pp. 159-172. [Reed. en el seu Mimesis conflictiva. Ficción literaria y violenta en Cervantes y Calderón, Madrid, Gredos, 1975, pàgs. 39-48.]
Baranda, Nieves (1994), «El desencanto de la caballería», en Actas del III Congreso de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (Salamanca, 3-6 octubre 1989) , 1, Salamanca, Departamento de Literatura Española e Hispanoamericana de la Universidad de Salamanca, pp. 149-157.
Barberà, Jean Marie (1990), «Oar ur goadeg digenvez», Afers. Fulls de recerca i pensament, 10, pp. 301-312.
Barberà, Jean Marie (1995), «Joanot Martorell, auteur de Tirant le Blanc», en Patrimonie littéraire européen 6: prémices de l'humanisme, 1400-1515, Brussel·les, De Bpeck Université, pp. 386-387.
Barberà, Jean Marie (ed.) (1997a), Actes del Col·loqui Internacional 'Tirant lo Blanc' (Ais de Provença, 21-22 d'octubre de 1994). Estudis crítics sobre 'Tirant lo Blanc' i el seu context , Barcelona, Centre Aixoix de Recherches Hispaniques / Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 182). [Ressenya d'Stefano Cingolani, Romanistisches Jahrburch, 46 (1966), pàgs. 433-437.]
Barberà, Jean Marie (ed.) (1997b), «Presentation de Tirant le Blanc», en Jean Marie Barberà (ed.), Estudis crítics sobre «Tirant lo Blanc» i el seu context. Actes del Col·loqui Internacional «Tirant lo Blanc» «l'albor de la novel·la moderna europea» (Ais de Provença, 1994), Barcelona, Centre Aixois de Recherches Hispaniques / Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 11-28. [Hi ha disponible una traducció catalana en les pàgines 29-42.]
Barberà, Jean Marie (1997c), «La fonction narrative du naufrage dans Tirant le Blanc», Cahiers d'Études Romanes. Nouvelle série (Université de Provence), 3 (fébrer).
Barberà, Jean Marie (1997d), «L'anamorphose de la mort dans Tirant lo Blanc», en Actes del Col·loqui Internacional 'Tirant lo Blanc' (Ais de Provença, 21-22 d'octubre de 1994). Estudis crítics sobre 'Tirant lo Blanc' i el seu context, Barcelona, Centre Aixoix de Recherches Hispaniques / Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 182), pp. 261-283.
Barberà, Jean Marie (1997e), «La traduction française moderne de Tirant lo Blanc: méthode et problèmes», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 23 (='Tirant lo Blanc': temes i problemes de recepció i de traducció literàries), pp. 153-181.
Barberà, Jean Marie (1998), «L'étranger dans le Tirant le Blanc», en Christian Camps (ed.), Languedoc - Roussillon - Catalogne. État, nation, identité culturelle régionale (des origines à 1659). Actes du Colloque, 20-22 mars 1997, Montpeller, Université Paul Valéry, pp. 85-122.
Barberà, Jean Marie (2000), «Les images du Cavaller à Valence au XVe siècle: d’Ausiàs March au Tirant de Martorell», en Georges Martin & Marie-Claire Zimmermann (eds.), Ausiàs March (1400-1459), premier poète en langue catalane, Séminaire d’études médiévales hispaniques de l'Université de Paris 13 / Klincksieck (Annexes des Cahiers de linguistique hispanique médiévale, 14), pp. 27-40.
Barberà, Jean-Marie (2016), «La casa a la Saphir, temptativa d’explicació d’un punt obscur del Tirant lo Blanc», eHumanista/IVITRA, 10, pp. 493-499.
Bargalló Valls, Josep (1991a), «Tirant: bibliografia per a un any», Serra d'Or, 379-380, (juliol-agost), pp. 58-61.
Bargalló Valls, Josep (1991b), «Un any de llibres», Lletra de canvi (Barcelona), 34, pp. 47-50.
Bates, Margaret (1953), «Cervantes' Criticism of Tirant lo Blanch», Hispanic Review, 21, pp. 142-144.
Bates, Margaret (1967), «Cervantes and Martorell», Hispanic Review, 35, pp. 365-366.
Bellveser, Ricard (2009), «Introducció», en Amor i erotisme al ‘Tirant’, Alzira, Bromera (Els Nostres Autors, 63), pp. 7-35.
Beltran Llavador, Rafael (1983), Tirant lo Blanc, evolució i revolta de la narració de cavalleries, València, Institució Alfons el Magnànim (Col·lecció Politècnica, 12). [Ressenya de Curt Wittlin, Catalan Review, I, 1 (juny 1986), pp. 359-360.]
Beltran Llavador, Rafael (1988), «Paralelismos en los enamoramientos de Calisto y Tirant lo Blanc», Celestinesca, XII: 2, (tardor), pp. 33-53.
Beltran Llavador, Rafael (1989), «Eliseu (Tirant lo Blanc) a l'espill de Lucrècia (La Celestina), retrat de la donzella com a còmplice fidel de l'amor secret», en Antoni Ferrando Francés (ed.), Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de llengua i literatura, 1, Barcelona / València, Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València / Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 78), pp. 95-124. [Hi ha una versió castellana actualitzada: Beltrán Llavador, Rafael (1997), «Eliseu (Tirant lo Blanc) en el espejo de Lucrecia (la Celestina): retrato de la doncella como cómplice fiel del amor secreto», en Cinco siglos de "Celestina": aportaciones interpretativas (eds. R. Beltrán Llavador - J. L. Canet), Valencia, Universidad de Valencia, pp. 15-41.]
Beltran Llavador, Rafael (1990a), «L'amor privat front al discurs públic de l'amor al Tirant», en La Safor 1490-1990, un itinerari bibliogràfic, Gandia, Departament de Cultura, pp. 17-19.
Beltran Llavador, Rafael (1990b), «Las bodas sordas en Tirant y la Celestina», Revista de Filología Española, 70: 1-2, pp. 91-117.
Beltran Llavador, Rafael (1991a), «Llegir Tirant lo Blanc (I i II)», en 'El Temps', col·leccinable 'el món del Tirant', fascicles 24 i 25, València, Ediccions del País Valencià, pp. 625-648. [Versió castellana actualitzada i ampliada: «Tirante el Blanco en el gran teatro de la caballería», Voz y Letra, 7: 1, pàgs. 81-130.]
Beltran Llavador, Rafael (1991b), «Relaciones de complicidad ante el juego amoroso: Amadís, Tirant lo Blanc y La Celestina», en María Eugenia Lacarra (ed.), Evolución narrativa e ideológica de la literatura caballeresca, Bilbao, Universidad del País Vasco, pp. 103-126.
Beltran Llavador, Rafael (1993), «Tirant lo Blanc i la biografia cavalleresca», en Actes del Symposion 'Tirant lo Blanc' (Barcelona, 1990), Barcelona, Quaderns Crema (Assaig, 14), pp. 101-131. [Estudi de l'evolució de les biografies cavalleresques i de la interrelació entre les que tenen un origen fictici i les basades en cavallers reals a partir de l'estudi de la repetició d'una sèrie de motius propis de la descripció de tot heroi mític.]
Beltran Llavador, Rafael (1994), «La huella de Tirant lo Blanc en La Celestina», en Maria Isabel Toro Pascua (ed.), Actas del III Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (Salamanca, 3-6 octubre 1989), Salamanca, Departamento de Literatura Española e Hispanoamericana de la Universidad de Salamanca (Biblioteca Española del siglo XV), pp. 169-179.
Beltran Llavador, Rafael (1995), «Tres magas en el arte de la seducción: Trotaconventos, Plaerdemavida y Celestina», en Elena Real Ramos (ed.), El arte de la seducción en el mundo románico medieval y renacentista, València, Departament de Filologia Francesa i Italiana de la Universitat de València, pp. 29-38.
Beltran Llavador, Rafael (1997a), «La muerte de Tirant: elementos para una autopsia», en Jean Marie Barberà (ed.), Actes del Col·loqui Internacional 'Tirant lo Blanc' (Ais de Provença, 21-22 d'octubre de 1994). Estudis crítics sobre 'Tirant lo Blanc' i el seu context, Barcelona, Centre Aixoix de Recherches Hispaniques / Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 182), pp. 75-93.
Beltran Llavador, Rafael (1997b), «Urganda, Morgana y Sibila: el espectáculo de la nave profética en la literatura de caballerías», en Ian Macpherson (ed.), The Medieval Mind. Hispanic Studies in Honour of Alan Deyermond, Londres, Tamesis, pp. 21-47.
Beltran Llavador, Rafael (1998), «El conjur d'Eliseu al Tirant lo Blanc: poesia i oralitat en la literatura culta», en Joan Mas i Vives (ed.), Actes de l'Onzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Palma de Mallorca, setembre de 1997), 1, Barcelona / Palma de Mallorca, Publicacions de l'Abadia de Montserrat / Universitat de les Illes Balears, pp. 461-478.
Beltran Llavador, Rafael (1999), «Comedy and Performance in Tirant lo Blanc», en Arthur Terry (ed.), Tirant lo Blanc. New Approache, Londres, Tamesis, pp. 15-28.
Beltran Llavador, Rafael (2001a), «Aspera et inurbana verba: la ira de Melibea y Carmesina y la lección desoída de Andreas Capellanus», en Leonardo Funes (ed.), Studia in honorem Germán Orduna, Alcalá de Henares, Universidad de Alcalá de Henares, pp. 73-89.
Beltran Llavador, Rafael (2001b), «Huellas de las oraciones de Los tres reyes de oriente y Las cuatro esquinas en Tirant lo Blanc», en Carlos Alvar (ed.), Lyra mínima oral. Los géneros breves de la literatura tradicional. Actas del Congreso Internacional (Alcalá de Henares, 1998), Alcalá de Henares, Universidad de Alcalá de Henares, pp. 415-424.
Beltran Llavador, Rafael (2002), «Sobre el simbolismo profético de visiones y representaciones en libros de caballerías: de Curial y Güelfa y Tirant lo Blanc a la Corónica de Adramón», en Edad de Oro, 21, pp. 481-498. [Estudi panoràmic del motiu: comparació de les dues novel·les catalanes amb la tradició cavalleresca castellana (especialment l'Amadís de Gaula).]
Beltran Llavador, Rafael (2005a), «La noria con arcaduces (cimera de Jorge Manrique) y otras doce invenciones poéticas en Tirant lo Blanc», en Dejar hablar a los textos: homenaje a Francisco Márquez Villanueva, 1, Sevilla, Universidad de Sevilla, pp. 135-152. [Anàlisi de les tretze invencions del Tirant, el primer text peninsular a reunir de forma coherent més d'una desena de lletres d'invencions i que no tornem a trobar fins al Jardinet d'Orats.]
Beltran Llavador, Rafael (2005b), «Facecia, agudeza y transmutación en la figura del caballero: dos anécdotas sobre Julio César, desde Tirant lo Blanc hasta Don Quijote y el Arte de ingenio de Gracián», en Barry Taylor & G. West (eds.), Historicist Essays on Hispano-Medieval Narrative In Memory of Roger M. Walker, Londres, Maney Publishing for the Modern Humanities Research Association (Publications of the Modern Humanities Research Association, 16), pp. 53-71. [Es fa ressò de dues anècdotes atribuïdes a Juli César, en les quals, d’una manera aguda i divertida, es modifica el primer significat per un altre d’inesperat gràcies a una interpretació novedosa. Aquesta doble facècia és aplicada a altres personatges, com a Tirant lo Blanc o a don Quijote, després d’haver estat lleugerament alterada per a adaptar-la a la nova escena narrativa. L’autor, tanmateix, creu reconèixer-hi una mateixa font.]
Beltran Llavador, Rafael (2006a), «La princesa que no sabia l’endevinalla», en Rafael Beltran Llavador (ed.), El cuento folclórico en la literatura y en la tradición oral, València, Universitat de València, pp. 57-87.
Beltran Llavador, Rafael (2006b), 'Tirant lo Blanc' de Joanot Martorell , Madrid, Síntesis (Historia de la Literatura Universal). [Ressenyes: RafaelM. Mérida, Revista de Literatura Medieval, 20, 2008, pp. 255-258; Joan M. Perujo Melgar, Caplletra, 46 (2009), pp. 250- 254; Josep Iquierdo, Llengua & Literatura, 21 (2010), pp. 360-369.]
Beltran Llavador, Rafael (2007a), «Invenciones poéticas en Tirant lo Blanc y escritura emblemática en la cerámica de Alfonso el Magnánimo», en Juan Manuel Cacho Blecua (ed.), De la literatura caballeresca al 'Quijote', Zaragoza, Prensas Universitarias de Zaragoza, pp. 59-93. [L’anàlisi de la presència d’emblemes cavallerescos o de lemes de caràcter sapiencial, en la ceràmica encarregada pel Magnànim i per altres nobles valencians del segle XV constitueix una excel·lent via d’estudi, poc transitada fins ara, per a valorar les invencions poètiques en la novel·la de Joanot Martorell i, per extensió, en moltes altres obres, en vers i en prosa, de les lletres hispàniques del segle. Aquest article inclou 14 il·lustracions procedents dels fons de dues importants col·leccions madrilenyes.]
Beltran Llavador, Rafael (2007b), «Modalidades de la palabra en acción: narradores internos, recitaciones, rezos y conjuros en Tirant lo Blanc», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 10. http://parnaseo.uv.es/Tirant/Butlleti.10/Art.Beltran_Modalidades.htm [Extracte del llibre de l’autor Joanot Martorell, “Tirant lo Blanc”, Madrid, Síntesis, 2006, pp. 232-243, cap. 4.8.1, 4.8.2, 4.8.3 i 4.8.4, amb lleugeres modificacions i actualitzacions.]
Beltran Llavador, Rafael (2007c), «Cuentos literarios, cuentos folklóricos y otros cuentos en el Tirant lo Blanc», en Reinhard Huamán Mori (ed.), De los orígenes de la narrativa corta en Occidente, Lima, Chätäro Editores (Tessel·la Cultura Medieval), pp. 335-351. [El Tirant lo Blanc ha estat definit como una 'novel·la total' per la quantitat d’elements narratius dispars que engloba al seu si. La crítica ha volgut veure la presència de Boccaccio en nombrosos contes de la novel·la; tanmateix, l’empremta efectiva d’aquest és menor del que es podia suposar. Els contes incorporats a l’argument del Tirant són molt més pròxims i es troben també en fonts populars de la nostra tradició. Es tracta de narracions breus de naturalesa meravellosa, didàctica, clerical, exempla, lais, contes folklòrics… L’article insereix adequadament molts d’aquests contes en la tradició de la qual procedeixen.]
Beltran Llavador, Rafael (2008a), «Conjúrote, fantasma: almas en pena y conjuros paródicos entre Tirant lo Blanc y Don Quijote», en José Manuel Lucía Megías (ed.), Amadís de Gaula: quinientos años después. Estudios en homenaje a Juan Manuel Cacho Blecua, Alcalá de Henares, Centro de Estudios Cervantinos, pp. 43-62.
Beltran Llavador, Rafael (2008b), «Los orígenes del Grial en las leyendas artúricas: interpretaciones cristianas y visiones simbólicas», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 11, pp. 19-54. http://parnaseo.uv.es/Tirant/Butlleti.11/Art.2_Beltran_Grial.pdf
Beltran Llavador, Rafael (2009), «Llegir Tirant lo Blanc», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 12. http://parnaseo.uv.es/Tirant/Llegir Tirant.html
Beltran Llavador, Rafael (2009-10), «El tropiezo afortunado: historia y recepción de una anécdota clásica des de Tirant lo Blanc hasta Don Quijote», Destiempos.com = Caballerías, 23, pp. 149-166. http://www.destiempos.com/n23/beltran.pdf
Beltran Llavador, Rafael (2014), «Memoria histórica y de ficción: las biografías militares y caballerescas en la Europa del XV y los referentes realistas de Tirant lo Blanc y Curial e Güelfa», en Isabel Grifoll, Julián Acebrón Ruiz & Flocel Sabaté (eds.), Cartografies de l’ànima: identitat, memòria i escriptura, Lleida, Pagès, pp. 217-230.
Beltran Llavador, Rafael (2015a), «De Guerrin Meschino a Tirant lo Blanc: el simbolismo de la Sibila narrativa y teatral», en Anna Maria Babbi & Vicent-Josep Escartí (eds.), More about Tirant lo Blanc. From the sources to the tradition / Més sobre el Tirant lo Blanc. De les fonts a la tradició, Amsterdam, John Benjamins, pp. 87-100.
Beltran Llavador, Rafael (2015b), «Joanot Martorell i la cavalleria», en Lola Badia (ed.), Història de la Literatura Catalana, 3 (Literatura Medieval, III: Segle XV), Barcelona, Enciclopèdia Catalana / Barcino / Ajuntament de Barcelona, pp. 30-37.
Beltran Llavador, Rafael & Josep Izquierdo (1996), «Bibliografia d'estudis sobre Tirant lo Blanc», Llengua & Literatura, 7, pp. 345-405.
Beltran Llavador, Rafael & Josep Izquierdo (1997), «Tirant le Blanc: bibliographie essentielle», en Jean Marie Barberà (ed.), Actes del Col·loqui Internacional 'Tirant lo Blanc' (Ais de Provença, 21-22 d'octubre de 1994). Estudis crítics sobre 'Tirant lo Blanc' i el seu context, Centre Aixoix de Recherches Hispaniques / Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 182), pp. 477-484.
Beltran Llavador, Rafael & Josep Izquierdo (1999), «Edicions i estudis sobre el Tirant lo Blanc (1995-1997)», 10, pp. 387-401.
Beltran Llavador, Rafael & Josep Izquierdo (2009), «Bibliografia del Tirant lo Blanc», 12 (2009). http://parnaseo.uv.es/Tirant/BIBLIOGRAFIA/bibliografia_descriptiva.htm [Bibliografia exhaustiva d'edicions antigues i modernes, traduccions i estudis (monografies i articles de revista) fins el 1995. S'inclouen un índex cronològic i un de temàtic.]
Beltran, Vicenç (1995), «Realismo, coloquialismo y erotismo en Tirant lo Blanc», en Juan Paredes Núñez (ed.), Estudios sobre el 'Tirant lo Blanc', Granada, Universidad de Granada, pp. 27-43.
Benet i Jornet, Josep Maria (1990), «L'experiència de dur Tirant al teatre», Cultura (Barcelona, Dept. de Cultura de la Generalitat de Catalunya) (Barcelona), 11 (='Tirant lo Blanc', cinc-cents anys), (abril), pp. 39-41.
Bensoussan, Mathilde (1992), «Tirant lo Blanc, un roman Moderne vieux de 500 ans», Arquivos do Centro Cultural Portunguês (Lisboa / París), 31, pp. 567-574.
Bensoussan, Mathilde (1997), «Tirant le Blanc au 18e siècle: l'adaptation française du comte de Caylus», en Jean Marie Barberà (ed.), Actes del Col·loqui Internacional 'Tirant lo Blanc' (Ais de Provença, 21-22 d'octubre de 1994). Estudis crítics sobre 'Tirant lo Blanc' i el seu context, Centre Aixoix de Recherches Hispaniques / Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 182), pp. 469-475.
Berger, Philippe (1987), Libro y lectura en la Valencia del Renacimiento, 2 vols., València, Edicions Alfons el Magnànim (Estudios Universitarios, 19 i 20). [Ressenya de Rafael Beltran, Llengua & Literatura, 3 (1988-1989), pàgs. 540-543.]
Berger, Philippe (1990), «A propòs des romans de chevalerie a Valence», Bulletin Hispanique, 92: 1, pp. 83-99.
Bernal, Assumpció (1991), «La formació de l'heroi Tirant: de l'actant al personatge. Una aproximació metodològico-didàctica», en Antoni Ferrando Francés (ed.), Miscel·lània Joan Fuster: estudis de llengua i literatura, 4, València / Barcelona, Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València / Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 97), pp. 119-145.
Beysterveldt, Antony van (1981a), «El amor caballeresco del Amadís y el Tirante», Hispanic Review, 49: 4, pp. 407-425.
Beysterveldt, Antony van (1981b), «La transformación de la misión del caballero andante en el Esplandián y sus repercusiones en la concepción del amor cortés», Zeitschrift für Romanische Philologie, 97, pp. 352-369.
Boehne, Patricia (1975), «Tirant and the New Dream», en el seu Dream and Fantasy in Fourteenth and Fifteenth Century Catalan Prose, Barcelona, Ediciones Hispam, pp. 111-137.
Boehne, Patricia (1989), The Renaissance Catalan Novel, Boston, Twayne (Twayne's World Authors Series, 812). [Ressenyes: Manuel Duran, Catalan Review, 5: 1, (1991), pàgs. 278-279; Dona Rogers, Catalan Review, 7: 1, (1993), pàgs.170-173.]
Boehne, Patricia (1991), «Guy i Tirant: contagiositat de la malaltia d'amor», en Jane White Albrecht (ed.), Homenatge a Josep Roca-Pons. Estudis de llengua i literatura, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat / Universitat d'Indiana (Biblioteca Abat Oliba, 89), pp. 111-126. [Versió anglesa: «Lovesickness as Contagion: Guy and Tirant», en Josep Maria Solà-Solé (ed.), Tirant lo Blanc: Text and Context. Proceedings of the Second Catalan Symposium, Nova York / Berna, Peter Lang (Catalan Studies: Translation and Criticism, 11), 1993.]
Bognolo, Anna (2015), «Il Tirante a Venezia: Sul contesto editoriale della prima edizione italiana, Pietro di Nicolini da Sabbio alle spese di Federico Torresano d’Asola, 1538», en Anna Maria Babbi & Vicent-Josep Escartí (eds.), More about Tirant lo Blanc. From the sources to the tradition / Més sobre el Tirant lo Blanc. De les fonts a la tradició, Amsterdam, John Benjamins, pp. 101-118.
Bohigas, Pere (ed.) (1947), «Guillem de Varoic», en el seu Tractats de cavalleria, Barcelona, Barcino (Els Nostres Clàssics, 57).
Bohigas, Pere (1949), «Orígenes de los libros de caballerías», en Guillermo Díaz-Plaja (dir.), Historia general de las literaturas hispánicas, 3, Barcelona, pp. 521-541.
Bohigas, Pere (1961), «La matière de Bretagne en Catalogne», Bulletin Bibliographique de la Societé Internationale Arthurienne, 13, pp. 81-98. [Versió catalana en el seu Aportació a l'estudi de la literatura catalana, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 23), 1982, pàgs. 277-294.]
Bonilla y San Martín, Adolfo (1908), «Las novelas catalanas de caballerías y Tirant lo Blanc», en Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906), Barcelona, Horta, pp. 577-583.
Bonsoms y Sicart, Isidro (1907), «La edición príncipe del Tirant lo Blanc; cotejo de los tres ejemplares impresos en Valencia en 1490», en Discursos leídos en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona en la recepción pública de D. Isidro Bonsoms y Siscart el día 9 de mayo de 1907, Barcelona, Tip. La Académica, de Serra Hermanos y Russell, pp. 9-63.
Borja i Sanz, Joan (2009), «El cavaller Espèrcius a l'illa de Lango: un espai de fantasia en el Tirant lo Blanc», en Joan Armangué i Herrero & Caterina Valriu (eds.), Illes i insularitat en el folklore dels Països Catalans, Cagliari, Edizioni Grafica del Parteolla, pp. 23-42.
Borràs Barberà, Marc & Luis P. Martínez Sanmartín (1990), «Tirant lo Blanc: novel·la moderna? Mutació social i reacció ideològica a la fi de l'Edat Mitjana», Afers. Fulls de recerca i pensament, 10, pp. 275-300.
Bosch, Rafael (1987), «Dos llenguatges i dos autors del Tirant», Daina, 2, (març), pp. 23-34.
Bosch, Siegfried (1949-1950), «Les fonts orientals del Tirant lo Blanch», Estudis Romànics, 2, pp. 1-50.
Bosch, Siegfried (1951-1952), «La batalla a 'ús e costum de França' en el Tirant lo Blanch», Estudis Romànics, 3, pp. 99-101.
Botella, Miquel Àngel (1993), Tirant i el Gui de Warwick, Universitat de Barcelona. [Tesina dirigida per Lola Badia i Isabel de Riquer.]
Brossa i Alavedra, Maria (1990), Lematització semiautomatitzada i regularització gràfica del 'Tirant lo Blanch' (Semiautomatic Lemmatization and Graphic Regularization of 'Tirant lo Blanch', Universitat de Michigan. [Tesi doctoral.]
Brummer, Rudolf (1962), «Die episode von König Artus in Tirant lo Blanc», Estudis Romànics, 10, pp. 283-290.
Burgaya i Ibáñez, Cecília (1990), «Symposion Tirant lo Blanc. Cinc-cents anys, ILLC-RABLB, Barcelona, 19-23 novembre, 1990», Afers. Fulls de recerca i pensament, 10, pp. 575-580.
Butiñá Jiménez, Julia (1990), «Una nova font del Tirant lo Blanc», Revista de Filología Románica, 7, pp. 191-196.
Butiñá Jiménez, Julia (1991-1992 [1993]), «Convivencia de lenguas en Curial e Güelfa y Tirant lo Blanch», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 43, pp. 333-346.
Butiñá Jiménez, Julia (1992), «En torno a una posible intencionalidad política en el Tirant lo Blanc i en la Història de Jacob Xalabín», Epos. Revista de Filología. UNED, 8, pp. 473-484.
Butiñá Jiménez, Julia (1993a), «El paso de Fortuna por la Península durante la Baja Edad Media», Medievalismo, 3, pp. 209-229.
Butiñá Jiménez, Julia (1993b), «Ressenya de Martín de Riquer, 'Tirant lo Blanch'. Novela de historia y de ficción (Barcelona, Sirmio, 1992)», Revista de Filología Románica, 10, pp. 406-407.
Butiñá Jiménez, Julia (1997a), «La influencia de Metge sobre Martorell: la sombra de Lo somni sobre el Tirant lo Blanch», en Actas del VI Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, Alcalá de Henares, Universidad de Alcalá, pp. 381-391.
Butiñá Jiménez, Julia (1997b [1999]), «Sobre la font d'una font del Tirant lo Blanc i la modernitat de la novel·la», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 23 (=’Tirant lo Blanc’: temes i problemes de recepció i de traducció literàries), (tardor), pp. 57-74.
Butiñá Jiménez, Julia (2007), «'Lo çucre de la saliva que dels labis de Johan en los seus era romasa'», Revista de Filología Románica, Extra 5, pp. 55-68.
Cabré, Lluís (1994), «Ressenya de Martín de Riquer, 'Tirant lo Blanch'. Novela de historia y de ficción (Barcelona, Sirmio, 1992)», Modern Language Review, 89: 1, pp. 232-233.
Cabré, Lluís (2007), «British Influence in Medieval Catalan Writing: an Overview», en María Bullón-Fernández (ed.), England and Iberia in the Middle Ages, 12th to 15th Century. Cultural, Literary and Political Exchanges, Nova York / Londres, Palgrave / MacMillan, pp. 29-46.
Cacho Blecua, Juan Manuel (1979), Amadís: heroísmo mítico cortesano, Madrid, Cupsa.
Cacho Blecua, Juan Manuel (1993a), «El amor en el Tirant lo Blanc: Hipòlit y la emperadriu», en Actes del Symposion 'Tirant lo Blanc' (Barcelona, 1990), Barcelona, Quaderns Crema (Assaig, 14), pp. 133-169.
Cacho Blecua, Juan Manuel (1993b), «El beso en el Tirant lo Blanch», en José Romera (ed.), Ex Libris. Homenaje al profesor José Fradejas Lebrero, 1, Madrid, Departamento de Literatura Española y Teoría de la Literatura de la UNED, pp. 39-57.
Calvo Rigual, Cesáreo (1991), «Estudi bibliogràfic de les edicions de la traducció francesa de Tirant lo Blanc», en Antoni Ferrando Francés (ed.), Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de llengua i literatura, 3, València / Barcelona, Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València / Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 94), pp. 179-194.
Calvo Rigual, Cesáreo (1992), «Il lessico della traduzione italiana del Tirant lo Blanc: studio contrastivo di due lingue romanze verso la fine del XV secolo e l'inizio del XVI», en Actas do XIX Congreso Internacional de Lingüística e Filoloxía Románicas, 2, A Coruña, Fundación Pedro Barrié de la Maza, Conde de Fenosa, pp. 667-683.
Calvo Rigual, Cesáreo (1993), Estudi contrastiu del lèxic de la traducció italiana del 'Tirant lo Blanc' (1538), València, Servei de Publicacions de la Universitat de València (Tesis Doctorals en Microfitxes).
Calvo Rigual, Cesáreo (1997a), «Tirante il Bianco: aspectes de l'elaboració de la traducció italiana cincentista del Tirant lo Blanch», en Jean Marie Barberà (ed.), Actes del Col·loqui Internacional 'Tirant lo Blanc' (Ais de Provença, 21-22 d'octubre de 1994). Estudis crítics sobre 'Tirant lo Blanc' i el seu context, Barcelona, Centre Aixoix de Recherches Hispaniques / Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 182), pp. 437-453. [Traducció francesa, pàgs. 455-467.]
Calvo Rigual, Cesáreo (1997b), «La selecció lèxica del català i de l'italià: el Tirant i la seua traducció italiana cara a cara», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 34 (=Miscel·lània Germà Colón, 7), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 51-78.
Calvo Rigual, Cesáreo (2012), Estudi contrastiu del lèxic de la traducció italiana del Tirant lo Blanc (1538), Barcelona, Publicacions de l'Institut d'Estudis Catalans (Biblioteca Filològica, 72). [Ressenya de Curt Wittlin, Tirant, 16 (2013), pp. 375-377.]
Canavaggio, Jean (1993), «'Aquí duermen los caballeros': el poco dormir de don Quijote visto desde la perspectiva del Tirant», en Actes del Symposion 'Tirant lo Blanc' (Barcelona, 1990), Barcelona, Quaderns Crema (Assaig, 14), pp. 207-221.
Cantalupi, Cecilia (2015a), «A Petrarchan source of Tirant lo Blanc. The letter Familiare XII 2 and its Catalan tradition», en Anna Maria Babbi & Vicent-Josep Escartí (eds.), More about Tirant lo Blanc. From the sources to the tradition / Més sobre el Tirant lo Blanc. De les fonts a la tradició, Amsterdam, John Benjamins, pp. 1-16. [Silvia Millán, ressenya de Anna Maria Babbi & Vicent Josep Escartí (eds.), More about Tirant lo Blanc. From the sources to the tradition / Més sobre el Tirant lo Blanc. De les fonts a la tradició, Amsterdam, John Benjamins, pp. 399-402, p. 399.]
Cantalupi, Cecilia (2015b), «Tirant e il paradosso del Cavaliere inesistente», en Anna Maria Babbi & Vicent-Josep Escartí (eds.), More about Tirant lo Blanc. From the sources to the tradition / Més sobre el Tirant lo Blanc. De les fonts a la tradició, Amsterdam, John Benjamins, pp. 153-166. [Silvia Millán, Ressenya de Anna Maria Babbi & Vicent Josep Escartí (eds.), More about Tirant lo Blanc. From the sources to the tradition / Més sobre el Tirant lo Blanc. De les fonts a la tradició, Amsterdam, John Benjamins, 2015, pp. 399-402; p. 401.]
Cantavella, Rosanna (1987), «Tirant lo Blanc», en el seu El debat pro i antifeminista a la literatura catalana medieval, València, Universitat de València, pp. 337-346. [Tesi doctoral.]
Cantavella, Rosanna (2003), «Debate on Women in Tirant lo Blanch», en Wolfram Aichinger, Marlen Bidwell-Steiner, Judith Bösch & Eva Cescutti (eds.), The "Querelle des Femmes" in the Romania: Studies in Honour of Firederike Hassauer, Wien, Turia+Kant, pp. 45-56.
Carmack, Stanford Allen (1983), Past Participle Agreement in 'Tirant lo Blanc', Santa Barbara, University of California. [Tesi Master of Arts.]
Carmona, Fernando (1995), «La aventura y el amor en el Tirant lo Blanc», en Juan Paredes Núñez (ed.), Estudios sobre el 'Tirant lo Blanc', Granada, Universidad de Granada, pp. 45-58.
Casalese, Angela (ed.), Il ‘Tirant lo Blanc’ del Comte de Caylus, Roma, Università degli Studi di Roma La Sapienza.
Casanova Herrero, Emili (1994), «Llengua popular i llengua col·loquial al Tirant lo Blanc», en Antoni Ferrando Francés & Albert G. Hauf i Valls (eds.), Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de llengua i literatura, 8, València / Barcelona, Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València / Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 143), pp. 119-138.
Castells-Cambray, Jordi (1993), «Apunts en brut sobre Tirant lo Blanc», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 27 (=Miscel·lània Jordi Carbonell, 6), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 11-36.
Castells, Ricardo (1910), «"Cosas de que todos los demás libros de este género carecen": tácticas militares y guerra asimétrica en el episodio de Guillem de Vàroic en el Tirant lo Blanc», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 13, pp. 15-26. http://parnaseo.uv.es/Tirant/Butlleti.13/02%20Castells.pdf
Cátedra, Pedro M. (1988), «Sobre la obra catalana de Enrique de Villena», en Homenaje a Eugenio Asensio, Madrid, Gredos, pp. 127-140. [En les pàgs. 137-138 s'inclou el text de la dedicatòria a Pero Pardo amb la qual Enrique de Villena obri Els dotze treballs d'Hèrcules, que va ser plagiada per Joanot Martorell en el Tirant lo Blanc.]
Cátedra, Pedro M. (1993), «Los Doze trabajos de Hércules en el Tirant (Lecturas de la obra de Villena en Castilla y Aragón)», en Actes del Symposion 'Tirant lo Blanc' (Barcelona, 1990), Barcelona, Quaderns Crema (Assaig, 14), pp. 171-205.
Centeno, Augusto (1935), «Sobre el pasaje del Quijote referente a Tirant lo Blanc», Modern Language Notes, 50, pp. 275-378.
Chauchadis, Claude (1997), «Le combat cheváleresque dans Tirant lo Blanc», en Jean Marie Barberà (ed.), Actes del Col·loqui Internacional 'Tirant lo Blanc' (Ais de Provença, 21-22 d'octubre de 1994). Estudis crítics sobre 'Tirant lo Blanc' i el seu context, Centre Aixoix de Recherches Hispaniques / Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 182), pp. 95-109.
Cherchi, Paolo (2012a), «Joanot Martorell, Ausiàs March e la Vita nuova», L'Alighieri (Rassegna dantesca), 40, nova sèrie (juliol-desembre), pp. 109-113.
Cherchi, Paolo (2012b), «La leggenda del collare del cervo nel Tirant lo Blanc», Cultura Neolatina, LXII, 3-4 (2012), pp. 317-323.
Cherchi, Paolo (2014), «Gli stratagemmi del Tirant lo Blanc», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 17, pp. 239-256.
Cherchi, Paolo (2015a), «“Se confessaren los huns ab los altres” (Tirant, cap. 296)», », Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 18, pp. 285-290.
Cherchi, Paolo (2015b), «L’orazione parenetica e profetica di Abdal·là Salomó: Tirant lo Blanc, CXLIII», eHumanista/IVITRA, 8, pp. 227-239.
Chiner Gimeno, Jaume J. (1992), «Batalla a ultrança per Joanot Martorell», A Sol Post. Estudis de Llengua i Literatura, 2, pp. 83-127.
Chiner Gimeno, Jaume J. (1993), El viure novel·lesc. Biografia de Joanot Martorell (amb un fragment d'un manuscrit del 'Tirant lo Blanch'), Alcoi, Marfil (Universitas, 4).
Chiner Gimeno, Jaume J. (1994), «El Tirant lo Blanch de Nicolau Spindeler (1490): una edició fragmentària? A l'entorn de la seua estructura capitular», Rassegna Iberistica, 50, pp. 3-19.
Chiner Gimeno, Jaume J. (1995), «Aragón, la Comunidad de Aldeas de Daroca y la familia de Joanot Martorell, autor del Tirant lo Blanch», Presencia Aragonesa (València), 46, pp. 19-22.
Chiner Gimeno, Jaume J. (1996), «Del rei ermità a l’emperador de Constantinoble: monarquia versus cavalleria al Tirant lo Blanc», en El poder real en la Corona de Aragón (siglos XIV-XVI). Actas del XV Congreso de Historia de la Corona de Aragón, 3, Saragossa, Departamento de Educación y Cultura, pp. 321-333.
Chiner Gimeno, Jaume J. (1997a), «A l'entorn d'un full manuscrit del Tirant lo Blanch», en Jean Marie Barberà (ed.), Actes del Col·loqui Internacional 'Tirant lo Blanc' (Ais de Provença, 21-22 d'octubre de 1994). Estudis crítics sobre 'Tirant lo Blanc' i el seu context, Barcelona, Centre Aixoix de Recherches Hispaniques / Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 182), pp. 43-59. [Traducció francesa, en pàgs. 61-73.]
Chiner Gimeno, Jaume J. (1997b), «El consell d'Abdal·là Salomó al Tirant lo Blanch (cap. 143)», Anuari de l'Agrupació Borrianenca de Cultura, 8 (=De literatura i cultura a la València medieval), pp. 47-66.
Chiner Gimeno, Jaume J. (2010), «A l’entorn d’un full manuscrit del Tirant lo Blanch», en Rafael Beltran Llavador & Jaume J. Chiner Gimeno (eds.), València, Generalitat Valenciana, pp. 61-77.
Chiner Gimeno, Jaume J. & Jesús Villalmanzo, «Faura-Almarig, señorío de los Martorell», Arse, 26, pp. 75-88.
Chiner Gimeno, Jaume J. & Jesús Villalmanzo (1991a), «Joanot Martorell, Galba y el Tirant en un documento inédito de 1465», Ínsula. Revista de Letras y Ciencias Humanas, 530, pp. 4-6.
Chiner Gimeno, Jaume J. & Jesús Villalmanzo (1991b), «Nova biografia de Joanot Martorell», en 'El Temps', col·leccionable 'El món del Tirant', fascicle 26, València, Ediccions del País Valencià, pp. 649-664.
Cingolani, Stefano M. (1993), «Ressenya de: Martín de Riquer Tirant lo Blanc, novela de historia y de ficción (Sirmio: Barcelona, 1992)», Romanistisches Jahrbuch, 44, pp. 392-394.
Cingolani, Stefano M. (1995-1996), «Clàssics i pseudo-clàssics al Tirant lo Blanc. Reflexions a partir d'unes fonts de Joanot Martorell», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 155, pp. 361-388.
Cingolani, Stefano M. (1996), «Ressenya de Actes del Symposion 'Tirant lo Blanch' (Barcelona: Quaderns Crema, 1993, 232 pp.)», Romanistisches Jahrburch, 46 (1996), pp. 433-437.
Cingolani, Stefano M. (1998), «Ressenya d'Annamaria Annicchiarico, Varianti corelliane e "plagi" nel Tirant: Achille e Polissena (Fassano di Brindisi: Schena Editore, 1996)», Llengua & Literatura, 9, pp. 479-482.
Cirlot, Victòria (1991), «Visualització d'una novel·la cavalleresca», en 'Tirant lo Blanc', imatges i objectes (Catàleg de l'exposició commemorativa del V Centenaria de la 1a ed. de 'Tirant lo Blanc'), Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, pp. 3-16.
Clos, Toni & Joan Jubany (1990), «Tirant eròtic blanc?», Circulart, 21, pp. 14-15.
Cocozzella, Peter (1993), «Roques and Pageantry: Artifici as a Function of Joanot Martorell's Dramatic Text», en Tirant lo Blanc: Text and Context. Proceedings of the Second Catalan Symposium a Catholic University, Washington, D. C., oct. 1991, pp. 19-37.
Coleman, A. (1978), «The transfiguration of the Chivalric Novel», World Literatue Today, 52, pp. 24-30.
Colomina, Jordi & Josep Martines (1992), «Una mica d'onomàstica del Tirant lo Blanc», en Lluís Gimeno Betí (ed.), Actes del Setzè Col·loqui General de la Societat d'Onomàstica (Castelló de la Plana, 1991), Castelló de la Plana, pp. 543-553.
Colón Domènech, Germà (1965), «Premiers échos de l'Ordre de la Jarretière», Zeitschrift für Romanische Philologie, 81, pp. 441-453. [Versió catalana en el seu La llengua catalana en el seus textos, 1, Barcelona, Curial, 1978, pàgs. 264-278.]
Colón Domènech, Germà (1981), «Contrastes léxicos en catalán, español e italiano a partir del Tirant lo Blanch», en Logos Semantikós. Studia Linguistica in honorem E. Coseriu (1921-1981), 3, Berlín / Nova York / Madrid, De Gruyter / Gredos, pp. 191-201. [Versió catalana en el seu, Problemes de la llengua a València i als seus voltants, València, Servei de Publicacions de la Universitat de València, 1987, pàgs. 103-115.]
Colón Domènech, Germà (1991), «La llengua a l'època del Tirant», en Germà Colón Domènech, Albert G. Hauf i Valls, Leopoldo Peñarroja Torrejón & Vicente Enrique y Tarancón (eds.), Literatura valenciana del segle XV, València, Consell Valencià de Cultura de la Generalitat Valenciana (Sèrie Minor, 6), pp. 9-35.
Colón Domènech, Germà (1993a), «Problemes lingüístics entorn del Tirant lo Blanc», en Actes del Symposion 'Tirant lo Blanc' (Barcelona, 1990), Barcelona, Quaderns Crema (Assaig, 14), pp. 223-259.
Colón Domènech, Germà (1993b), «Ressenya de Martí de Riquer, Aproximació al 'Tirant' (Barcelona, Quaderns Crema, 1990)», Zeitschrift für Romanische Philologie, 109: 5-6, pp. 616-618.
Colón Domènech, Germà (1993c), «¿Qué lengua habla Plaerdemavida en el Tirant?», en Literatura y bilingüismo. Homenaje a Pere Ramírez, Kassel, Reichenberger (Problemata Literaria, 15), pp. 19-27. [Traduït al català dins Germà Colón, Estudis de Filologia catalana i romànica, València / Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat (‘Biblioteca Sanchis Guarner’), 1997, pàgs. 3-13.]
Compagna Anna Maria (2014), «"Per lo hun costat dels murs de la ciutat, pres-lo, passejant,tan gran mal de costat" (Tirant lo Blanc, cap. 467): l’eroe imperfetto e la sua virtuosa debolezza», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 17, pp. 257-264.
Concina, Chiara (2015), «Ancora sulla fortuna del Tirant in Italia (con alcune postille sulla traduzione di Lelio Manfredi)», en Anna Maria Babbi & Vicent-Josep Escartí (eds.), More about Tirant lo Blanc. From the sources to the tradition / Més sobre el Tirant lo Blanc. De les fonts a la tradició, Amsterdam, John Benjamins, pp. 119-138. [Silvia Millán, Ressenya de:Anna Maria Babbi & Vicent Josep Escartí (eds.), More about Tirant lo Blanc. From the sources to the tradition / Més sobre el Tirant lo Blanc. De les fonts a la tradició, Amsterdam, John Benjamins, 2015, pp. 399-402; p. 401.]
Cònsul, Isidor (1992), Tirant lo Blanc, Barcelona, Labor (Gent Nostra, 100).
Cònsul, Isidor & Ferran Gadea i Gambús (1990a), Tirant lo Blanc. Guia de lectura, Barcelona, La Magrana.
Cònsul, Isidor & Ferran Gadea i Gambús (1990b), Tirant lo Blanc. Propostes didàctiques, Barcelona, Generalitat de Catalunya.
Coromines, Joan (1954), «Sobre l'estil i manera de Martí J. de Galba i el de Joanot Martorell», en Homenatge a Carles Riba en complir seixanta anys, Barcelona, Janés, pp. 168-184. [Reproduït en el seu Lleures i converses d'un filòleg, Barcelona, Club Editor (El Pi de les Tres Branques), 1971, pàgs. 363-378.]
Cortadellas, Anna (1990), «Sobre certes afinitats temàtiques entre el Tirant lo Blanc i el Romancer», Revista de Catalunya, 46, (novembre), pp. 145-151.
Courcelles, Dominique de (1991), «Tirant lo Blanc "le meilleur roman du monde": écriture et impression d'un roman de chevalerie en Catalogne après la disparition de l'empire chrétien d'Orient», Journal of Medieval and Renaissance Studies, 21: 1, pp. 103-128.
Courcelles, Dominique de (1997), «Le retour en Occident après la perte de l'empire chrétien d'Orient: Un parcours au masculin et au fémenin dans Tirant lo Blanc», en Jean Marie Barberà (ed.), Actes del Col·loqui Internacional 'Tirant lo Blanc' (Ais de Provença, 21-22 d'octubre de 1994). Estudis crítics sobre 'Tirant lo Blanc' i el seu context, Barcelona, Centre Aixoix de Recherches Hispaniques / Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 182), pp. 111-121.
Cutting, Helen Frances (1933), Realistic Elements in 'Tirant lo Blanc', Chicago (Illinois), University of Chicago: Department of Romance Languages. [Tesi Master of Arts.]
Daniels, M. C. (1977), The Function of Humor in the Spanish Romances of Chivalry (1300-1551) , Dissertations, Harvard.
Dauster, Frank (1980), «Pantaleón and Tirant: points of contact», Hispanic Review, 48, pp. 269-285.
DD AA (1991), Lletra de canvi, 34 = Número monogràfic sobre el 'Tirant lo Blanc'. [Amb articles de J. E. Ruiz Domènec, A. Hauf, I. Cònsul, A. M. Espadaler, J. Chiner i J. Villalmanzo, J. Villalmanzo i J.J. Chiner Gimeno, C. Miralles, R. Mérida Jiménez i J. Bargalló Valls.].]
DD AA (febrer 1989), «Núm. monogràfic dedicat al Tirant», Saó.
De Benedetto, Nancy (2015), «Re-visione dell’aspetto di Carmesina nell’ultima traduzione italiana del Tirant lo Blanc», eHumanista/IVITRA, 8, pp. 240-250.
Di Girolamo, Costanzo & Donatella Siviero (1991), «L'amore nel Tirant lo Blanch», Belfagor, 46: 3, pp. 275-295.
Díaz-Valenzuela, Octavio (1933), «Sobre el pasaje más oscuro del Quijote», Hispania, 16, pp. 49-53.
Durán, Armando (1973), Estructura y técnicas de la novela sentimental y caballeresca, Madrid, Gredos.
Duran, Manuel (1993), «Tirant lo Blanc and Some Modern Theories of the Novel», en 'Tirant lo Blanc': Text and Context. Proceedings of the Second Catalan Symposium a Catholic University, Washington, D. C., oct. 1991, Nova York, Peter Lang, pp. 39-69.
Eberenz, Rolf (1982), «Diàleg i llenguatge col·loquial al Tirant lo Blanc», en Luis López Molina (ed.), Miscelánea de estudios hispánicos. Homenaje de los hispanistas de Suiza a Ramón Sugranyes de Franch, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 55-67.
Eisenberg, Daniel (1973), «Pero Pérez the Priest and his comment on Tirant lo Blanch», Modern Language Notes, 88, pp. 321-330. [Reproduït en el seu Romances of Chivalry in the Spanish Golden Age, Newark (Delaware), Juan de la Cuesta (Documentación Cervantina, 3), pàgs. 147-158.]
Enrique y Tarancón, Vicente (1991), «Tirant lo Blanch y los ideales de la época», en Germà Colón Domènech (ed.), Literatura valenciana del segle XV, València, Consell Valencià de Cultura de la Generalitat Valenciana (Sèrie Minor, 6), pp. 67-90.
Entwistle, William J. (1922), «The Spanish Mandeville», Modern Language Notes, 17, pp. 251-257.
Entwistle, William J. (1927), «Observacions sobre la dedicatòria i primera part del Tirant lo Blanc», Revista de Catalunya, 7, pp. 381-398.
Entwistle, William J. (1949-1950), «Tirant lo Blanch and the Social Order of the End of the Fifteenth Century», Estudis Romànics, 2, pp. 149-164.
Escartí, Vicent-Josep (1993), «Llegir Tirant lo Blanch, cinc-cents anys després», La Rella (Elx), 9, pp. 71-81.
Escartí, Vicent-Josep (2010), «Tirant lo Blanch, Cervantes i més enllà: Breu història d'una novel·la de cavalleries», eHumanista, 16 (= El dominio del caballero: nuevas lecturas del género caballeresco áureo [Homenaje a Francisco López Estrada]), pp. 240-267. http://www.ehumanista.ucsb.edu/volumes/volume_16/post/2%20articles/13%20ehumanista%2016.Vicent_Josep_Escarti.pdf
Escartí, Vicent-Josep (2011), «Les lectures de Joanot Martorell», en Vicent Martines (ed.), 'Tirant lo Blanch' poliglota (1511-2011): cinc-cents anys de traduccions i estudis, Gandia, IMAB / Ajuntament de Gandia / Editorial Marfil, pp. 31-36.
Escartí, Vicent-Josep (2014), «Ressenya d’Abel Soler, El corsari Jaume de Vilaragut i la donzella Carmesina. El cavaller que inspirà el “Tirant lo Blanc”, 2 vols. (València, Institució Alfons el Magnànim, 2013)», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 17, pp. 288-289.
Escartí, Vicent-Josep (2015), «La scrittura nel Tirant lo Blanch: Usi e rappresentazione», en Anna Maria Babbi & Vicent-Josep Escartí (eds.), More about Tirant lo Blanc. From the sources to the tradition / Més sobre el Tirant lo Blanc. De les fonts a la tradició, Amsterdam, John Benjamins, pp. 53-68. [Silvia Millán, Ressenya deAnna Maria Babbi & Vicent Josep Escartí (eds.), More about Tirant lo Blanc. From the sources to the tradition / Més sobre el Tirant lo Blanc. De les fonts a la tradició, Amsterdam, John Benjamins, 2015, pp. 399-402; p. 400.]
Escribano Sánchez, Federico (1955-1956), «El sentido cervantino del ataque contra los libros de caballería», Anales Cervantinos, 5, pp. 19-40.
Escrivà i Caudell, Vicent (1985), «Gènesi, praxi i destrucció de la novel·la cavalleresca al País Valencià», L'Espill, 21, pp. 23-46.
Escrivà i Caudell, Vicent (1992), «Els refranys en el Tirant lo Blanc», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 24 (=Miscel·lània Jordi Carbonell, 4), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 21-42.
Espadaler, Anton M. (1986), Una reina per a Curial, Barcelona, Quaderns Crema.
Espadaler, Anton M. (1990a), «El 'Tirant' i la llibertat», Circulart, 21, pp. 12-13.
Espadaler, Anton M. (1990b), «Les pomes del paradís», Cultura (Barcelona, Dept. de Cultura de la Generalitat de Catalunya) (Barcelona), 11 (='Tirant lo Blanc', cinc-cents anys), pp. 24-27.
Espadaler, Anton M. (1990c), «The readers's defeat», Catalan Writing, 5, pp. 49-50.
Espadaler, Anton M. (1991), «'A mi dien Tirant lo Blanc'. Una reflexió sobre el nom del protagonista», Lletra de canvi, 34, pp. 21-27.
Espadaler, Anton M. (1992a), «Una presentación del Tirant lo Blanc», Revista de Filología Románica, 9, pp. 161-166.
Espadaler, Anton M. (1992b), «Josep Carner i el Tirant lo Blanc», Catalan Review, 6: 1-2, pp. 393-399.
Espadaler, Anton M. (1993), «Paraula de Joanot Martorell: sobre els principis estètics del Tirant lo Blanc», en Actes del Symposion 'Tirant lo Blanc' (Barcelona, 1990), Barcelona, Quaderns Crema (Assaig, 14), pp. 261-272.
Espadaler, Anton M. (1995a), «La novela catalana del siglo XV», en Jordi Llovet (ed.), Lecciones de literatura universal, Madrid, Cátedra, pp. 155-160.
Espadaler, Anton M. (1995b), «Piezas para construir Tirant», en Juan Paredes Núñez (ed.), Estudios sobre el 'Tirant lo Blanc', Granada, Universidad de Granada (Monográfica. Crítica Literaria), pp. 59-74.
Espadaler, Anton M. (1997a), «Predecessors catalans i continuadors europeus del cant V de l'Orlando Furioso », Quaderns d'Italià, 2, pp. 149-158.
Espadaler, Anton M. (1997b), «Milícia i sexualitat a la part anglesa del Tirant», Anuari de Filologia, 20: secció C-8, pp. 9-23.
Espadaler, Anton M. (2000), «Política i ideologia en la novel·la catalana del segle XV», en Guido D'Agostino (ed.), XVI Congresso Internazionale di Storia della Corona d'Aragona. La Corona d'Aragona ai tempi di Alfonso il Magnanimo. Napoli 1997, 2, Nàpols, Paparo, pp. 1419-1430.
Espadaler, Anton M. (ed.) (2003), Novelas caballerescas del siglo XV, ed. d'Anton M. Espadaler, Madrid, Espasa Calpe (Biblioteca de Literatura Universal).
Faluba, Kalman (1984), «Tirant 'el valac' o Tirant 'Joanet'?», en Miscel·lània Sanchis Guarner, 1, València, Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, pp. 107-108. [Reimpressió amb addicions en Antoni Ferrando (ed.), Miscel·lània Sanchis Guarner, 2, València / Barcelona, Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993, pàgs. 41-45.]
Fanés, F. (1974), «Ací jau Tirant lo Blanc...», Tele-express, (11 de desembre).
Farinelli, Arturo (1929), Italia e Spagna, 2 vols., Torí, Fratelli Bocca.
Fernández Torregrosa, A. & Robert Brian Tate (1956-1959), «Vicens Climent, un valenciano en Inglaterra», Estudios de Historia Moderna, 6, pp. 113-168.
Fernández Turienzo, Francisco (1983), «El 'pasaje más oscuro del Quijote' y las ideas estéticas de Cervantes», Anales Cervantinos, 21, pp. 51-72.
Fernández-Recatalà, Denis (1987), «Johanot Martorell auteur de Tirant et querelleur opiniâtre», Diagraphe (sections française des Vigilants de Saint Just), Mercure de France, 42, pp. 42-50.
Ferrà, Miquel (1990), 'Tirant lo Blanc', la vida cavalleresca i les illes, Palma de Mallorca, Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear.
Ferrando Francés, Antoni (1989), «Entorn de la llengua del Tirant lo Blanc», Saó, 115 (=monogràfic 'Tirant lo Blanc'), (febrer), pp. 24-26.
Ferrando Francés, Antoni (1993), «Del Tirant de 1460-64 al Tirant de 1490», en Rafael Alemany Ferrer, Antoni Ferrando Francés & Lluís B. Meseguer (eds.), Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, 2, Barcelona / Alacant / València / Castelló de la Plana, Universitat d’Alacant / Universitat de València / Universitat Jaume I / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 125), pp. 25-68. [Versió castellana en Juan Paredes, Enrique Nogueras i Lourdes Sánchez (eds.), Estudios sobre el 'Tirant lo Blanc', Granada, Universidad de Granada, pàgs. 75-109.]
Ferrando Francés, Antoni (1995), «Del Tiran de 1460-64 al Tirant de 1490», en Juan Paredes Núñez (ed.), Estudios sobre el 'Tirant lo Blanc', Granada, Universidad de Granada, pp. 75-109.
Ferrando Francés, Antoni (2011), «Llengua i autoria al Tirant lo Blanc», en Vicent Martines (ed.), 'Tirant lo Blanch' poliglota (1511-2011): cinc-cents anys de traduccions i estudis, Gandia, IMAB / Ajuntament de Gandia / Editorial Marfil, pp. 23-30.
Ferrando Francés, Antoni (2012), «Llengua i context cultural al Tirant lo Blanc. Sobre la identitat del darrer Joanot Martorell (1458-1465», eHumanista, 22, pp. 623-668. [Reproduït en Germà Colón Domènech (ed.), Els escriptors valencians del segle XV, Castelló de la Plana, Universitat Jaume I, pp. 139-191.]
Ferrando Francés, Antoni & Vicent-Josep Escartí (1992), «Impremta i vida literària a València en el pas del segle XV al XVI», Sonderdruck aus Gutenberg- Jahrbuch, pp. 100-113.
Ferrís, Vicent (1975), «Les construccions absolutes en Tirant lo Blanc», Revista Valenciana de Filología, 7, pp. 193-239.
Ferrús, Beatriz (2008), «Carmesina y Tirant, enfermos... ¿de amor? Apuntes para una historia de la subjetividad», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 11, pp. 55-66. http://parnaseo.uv.es/Tirant/Butlleti.11/Art.3_Ferrus_Carmesina.pdf
Font i Prades, M. Mercè (1993), «D'Anglaterra a Constantinoble: un recorregut pels personatges femenins del Tirant lo Blanc», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, 2, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat / Universitats d'Alacant, de València i Jaume I, pp. 131-145.
Forteza-Rey Bover, María Teresa (1988), Estrategias y tácticas militares y amorosas en el 'Tirant lo Blanc', University of London (Birbeck College). [Tesi Master of Arts.]
Fradejas, José (1981), «Algunas notas sobre Enrique fi de Oliva, novela del siglo XIV», en Actas del I Simposio de Literatura Española, Salamanca, Universidad de Salamanca, pp. 309-360.
Frakes, J. C. (1988), The Fate of Fortune in the Middle Ages. The Boethian tradition , Leiden, E. J. Brill Editor.
Francés Mira, Anna (2010), «Diafebus: el paper de l’ajudant de l’heroi», en José Manuel Fradejas Rueda, Déborah Dietrick Smithbauer, Demetrio Martín Sanz & María Jesús Díez Garretas (eds.), Actas del XIII Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, Valladolid, Asociación Hispánica de Literatura Medieval, pp. 815-827.
Fullana Mira, Luis (1935), «Los caballeros de apellido March en Cataluña y en Valencia», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 16-17, pp. XVI: 432-466; XVII: 107-172, 205-255 i 364-444.
Fullana Mira, Luis (1943), El poeta Ausiàs March, su ilustre ascendencia, su vida y sus escritos, València, Torres.
Furió, Antoni (1989), «Els escenaris lúdics en la València de Martorell», Saó, 115 (=Monogràfic 'Tirant lo Blanc'), (febrer), pp. 8-12.
Furió, Antoni (2013), «'Car la retòrica més se pertany a notaris que a cavallers'. Escriptura, orgull de classe i autoria del Tirant», eHumanista/IVITRA, 4, pp. 150-164. http://www.ehumanista.ucsb.edu/eHumanista%20IVITRA/Volume%204/eHumanista%20Ivitra%204/11.%20furi.pdf
Fuster, Joan (1969), «Reflexions sobre el Tirant», en Obres Completes, 2, Barcelona, Edicions 62, pp. 40-48. [Reproduït en el seu Indagacions i propostes, Barcelona, Edicions 62 / La Caixa, 1981, pàgs. 104-111.]
Fuster, Joan (1993), «Consideraciones sobre el Tirant», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Actes del IX Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura catalanes, 2, Barcelona / Alacant / València / Castelló, Publicacions de l'Abadia de Montserrat / Universitats d'Alacant, de València i Jaume I, pp. 5-23.
Gadea i Gambús, Ferran (1990), «Entre la tradició i el Renaixement», Cultura (Barcelona, Dept. de Cultura de la Generalitat de Catalunya) (Barcelona), 11 (='Tirant lo Blanc', cinc-cents anys), pp. 31-33.
Gadea i Gambús, Ferran (1993), «Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, cavallers a la defensiva», en Actes del Symposion Tirant lo Blanc (Barcelona, 1990), Barcelona, Quaderns Crema (Assaig, 14), pp. 273-300.
Galé, Enrique (1996-1997), «Aspectos estamentales de la caballería en Tirant lo Blanc», Revista de Lenguas y Literaturas Catalana, Gallega y Vasca, 5, pp. 59-87.
Garcia i Raffi, Josep Vicent (2015), «Jorge Marín y un capítulo de la difusión de Tirant lo Blanc en la revista Destino», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 15, pp. 291-296.
Garcia-Oliver, Ferran (2013), «Joanot i Ausiàs», eHumanista/IVITRA, 4, pp. 201-219. http://www.ehumanista.ucsb.edu/eHumanista%20IVITRA/Volume%204/eHumanista%20Ivitra%204/13.%20garcia_oliver.pdf
Garriga i Sants, Carles (1990-1991), «Errors de tradició clàssica», Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 31 (=Actes de les Jornades d'Homenatge a Dolors Condom: La tradició clasica i la didàctica del llatí a Catalunya), pp. 75-78.
Garriga i Sants, Carles (1991), «Caldesa i Carmesina: Roís de Corella plagiat en el Tirant lo Blanc», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 23 (=Miscel·lània Jordi Carbonell, 2), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 17-27.
Gili i Gaya, Samuel (1937), «Notas sobre Johanot Martorell», Revista de Filología Española, 24, pp. 204-208.
Gili i Gaya, Samuel (1947-1948), «Noves recerques sobre Tirant lo Blanch», Estudis Romànics, 1, pp. 135-149.
Gili i Gaya, Samuel (1959), «Nous aspectes del Tirant lo Blanc», Pont Blau, 7, pp. 46-50.
Gili i Gaya, Samuel (1969), Interpretació moderna de 'Tirant lo Blanc', Lleida, Instituto de Estudios Ilerdenses.
Gimferrer, Pere (1993), «Lectura del Tirant lo Blanc», en Actes del Symposion Tirant lo Blanc (Barcelona, 1990), Barcelona, Quaderns Crema (Assaig, 14), pp. 301-316.
Ginebra Molins, Josep & Susanna Ruiz Cobos (1998), «Anàlisi estadística de l'estil literari. Aproximació a l'autoria del Tirant lo Blanc», Afers. Fulls de recerca i pensament, 29, pp. 185-206.
Givanel i Mas, Joan (1911), «Estudio crítico de la novela caballeresca Tirant lo Blanc», Archivo de Investigaciones Históricas, vol. 1, pp. 213-248 i 319-348, i vol 2, pàgs. 392-445 i 447-513. [Reproduït en el seu La novela caballeresca española: estudio crítico de 'Tirant lo Blanc', Madrid, Victoriano Suárez, 1912.]
Givanel i Mas, Joan (1916), «Les edicions gòtiques del Tirant lo Blanc en la Biblioteca de Catalunya», Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, 3, pp. 58-72.
Givanel i Mas, Joan (1921-1922), «El Tirant lo Blanch i Don Quijote de la Mancha», Quaderns d'Estudi, 13-14. [Reedició: Barcelona, Casa de Caritat, 1922.]
Goertz, Wolf (1967), «Zur Frage der Einheit des Tirant lo Blanc», Romanistisches Jahrbuch, 18, pp. 249-267.
Goldberg, Harriet (1984), «Clothing in Tirant lo Blanc: Evidence of realismo vitalista, or of a New Unreality», Hispanic Review, 52: 3, pp. 379-392.
Gómez Muntané, Maricarmen (2010), «El papel de la música en Tirant lo Blanc (Valencia, 1490)», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 13, pp. 27-38. http://parnaseo.uv.es/Tirant/Butlleti.13/03%20G%C3%B3mez.pdf
Gómez, Víctor (1993), «L'episodi del bany o cas de la rata: una observació als capítols 231-236 del Tirant», Afers. Fulls de recerca i pensament, 16, pp. 523-527.
Gómez, Víctor (1995), «Escariano en la tradició fabulosa dels gegants negres, guardians de coves, jardins i castells», Anuari de l'Agrupació Borrianenca de Cultura, 6, pp. 167-170.
González y Pastor, J. (1991), «La Bíblia i el Tirant als 500 anys de la seva publicació», en Presència Evangèlica (Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya), Barcelona, pp. 125-126.
González-Casanovas, Roberto J. (1991), «Religious and Cultural Politics in Tirant lo Blanc: The Mediterranean Contexts of Chivalry», Catalan Review, 5: 1, pp. 95-120.
González-Casanovas, Roberto J. (1993), «History as Myth in Muntaner's and Martorell's Story of (Re)conquest», en Josep Maria Solà-Solé (ed.), 'Tirant lo Blanc': Text and Context. Proceedings of the Second Catalan Symposium a Catholic University, Washington, D. C., oct. 1991, Nova York, Peter Lang, pp. 71-91.
Green, James Ray Jr (1980), «La forma de la ficción caballeresca del siglo XVI», en Actas del Sexto Congreso Internacional de Hispanistas, Toronto, Department of Spanish and Portuguese, University of Toronto, pp. 353-355.
Grifoll, Isabel (1989), «Tirant lo Blanc: de tradició i modernitat», Tirant al Blanc. Revista de Llengua i Literatura, 1, pp. 59-60.
Grifoll, Isabel (1993), «Per a una cosmètica del llibertí: trufes literàries al cap. CLXXXIX del Tirant lo Blanc», en Actes del Symposion 'Tirant lo Blanc' (Barcelona, 1990), Barcelona, Quaderns Crema (Assaig, 14), pp. 317-359.
Grilli, Giuseppe (1991), «Tirant lo Blanc novela de caballería. Interferencia y duplicación en el género», Annali dell'Istituto Universitario Orientale. Sezione Romanza, 33: 2, pp. 403-423. [Versió italiana, lleugerament modificada, en el seu Dal Tirant al Quijote, Bari, Adriatica Editrice (Biblioteca di Filologia Romanza, 36), 1994, pàgs. 35-61.]
Grilli, Giuseppe (1992a), «Taules parades al llibre de Tirant», en Antoni Ferrando Francés (ed.), Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de llengua i literatura, 5, Barcelona / València, Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València / Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 79-93. [Versió italiana, lleugerament modificada, en el seu Dal Tirant al Quijote, Bari, Adriatica Editrice (Biblioteca di Filologia Romanza, 36), 1994, pàgs. 111-129.]
Grilli, Giuseppe (1992b), «Vita, amore, morte. I doveri oltre i piaceri nel Tirant lo Blanc», Rassegna Iberistica, 42, pp. 25-38. [Reedició en el seu Dal Tirant al Quijote, Bari, Adriatica Editrice (Biblioteca di Filologia Romanza, 36), 1994, pàgs. 16-30.]
Grilli, Giuseppe (1993), «Tirant lo Blanc e la teatralità», en Actes del Symposion Tirant lo Blanc (Barcelona, 1990), pp. 361-377. [Versió modificada en el seu Dal Tirant al Quijote, Bari, Adriatica Editrice (Biblioteca di Filologia Romanza, 36), 1994, pàgs. 87-109.]
Grilli, Giuseppe (1994a), Dal Tirant al Quijote, Bari, Adriatica Editrice (Biblioteca di Filologia Romanza, 36).
Grilli, Giuseppe (1994b), «Biografia e romanzo (Tirant lo Blanc)», en Carlos Romero Muñoz (ed.), La cultura catalana tra l'Umanesimo e il Barocco. Atti del V Convegno dell'Asociazione Italiana di Studi Catalani (Venezia, 24-27 marzo 1992), Pàdua, Editoriale Programma (Atti, 3), pp. 27-38. [Versió lleugerament modificada en el seu Dal Tirant al Quijote, Bari, Adriatica Editrice (Biblioteca di Filologia Romanza, 36), 1994, pàgs. 11-34.]
Grilli, Giuseppe (1995-1996), «Viatges a Orient: la descoberta del cos adolescent», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 45, pp. 273-293.
Grilli, Giuseppe (1996a), «Tirante el Blanco como reelaboración y como interpretación del Tirant de Martorell y como sugestión para el Don Quijote de Cervantes», Revista de Lenguas y Literaturas Catalana, Gallega y Vasca, 4 (1994 y 1995), pp. 277-287.
Grilli, Giuseppe (1996b), «La corte de los Duques: Quijote, II, 30-33 (al fondo el Tirante, el palacio de Constantinopla y sus fiestas)», Edad de Oro, XV, pp. 41-61.
Grilli, Giuseppe (2003), «Costantinopoli presa dai Turchi: la descriptio dal Tirant lo Blanch alla Silva de varia lección», en G. Carbonaro (ed.), Medioevo romanzo e orientale. Macrotesti fra Oriente e Occidente. Atti del IV Colloquio Internazionale (Vico Equense, 26-29 ottobre 2000, Soveria Manelli, Rubbettino Editore, pp. 73-86.
Gros i Lladós, Sònia (2009), «Notes sobre el motius amatoris clàssics en el Tirant lo Blanc», eHumanista, 13, pp. 61-82. http://www.ehumanista.ucsb.edu/volumes/volume_13/Articles/4%20Gros%20i%20Llados.pdf
Guia i Marín, Josep (1995a), «Introducció a la fraseologia del Tirant», Afers. Fulls de recerca i pensament, 20, pp. 129-142.
Guia i Marín, Josep (1995b), «És ben senzill... digueu-li Corella», La Brúixola, 52.
Guia i Marín, Josep (1996), «L'autoria del Tirant. De Martorell a Corella», Serra d'Or, 434, (febrer), pp. 56-59.
Guia i Marín, Josep (1996), De Martorell a Corella. Descobrint l'autor del 'Tirant lo Blanc', Catarroja / Barcelona, Editorial Afers. [Ressenyes de V. Mansanet, El Periòdic (desembre de 1966), pàg. 38; Víctor Infantes en Noticias Bibliográficas. Boletín Bibliográfico Anticuario, 60 (noviembre/diciembre 1997), pàgs. 34-35.]
Guia i Marín, Josep (2001), «Concordances curioses dels antropònims Tirant lo Blanc i Carmesina », en Congrés Internacional d’Onomàstica Catalana (València, 18-21 d’abril de 2001) , València, Universitat de València, pp. 591-601.
Guia i Marín, Josep (2003), «Dades documentals d'interès literari (València, segle XV)», en Anna Maria Compagna Perrone Capano, Alfonsina De Benedetto & Núria Puigdevall (eds.), Momenti di Cultura Catalana in un Millennio. Atti del VII Convegno dell'AISC (Napoli, 22-24 maggio 2000), 1, Nàpols, Liguori Editore, pp. 201-222.
Guia i Marín, Josep & Maria Conca (1998), «Manlleus fraseològics i altres intertextualitzacions de les Històries troianes al Tirant lo Blanc», en Paolo Maninchedda (ed.), La Sardegna e la presenza catalana nel Mediterraneo. Atti del VI Congresso (III Internazionale) dell'Associazione Italiana di Studi Catalani (Cagliari, 11-15 ottobre 1995), Cagliari, Cooperativa Universitaria Editrice Cagliaritana, pp. 182-200.
Guia i Marín, Josep & Curt J. Wittlin (1999), «Nine Problem Areas Concerning Tirant lo Blanc», en Arthur Terry (ed.), 'Tirant lo Blanc'. New Approaches, Londres, Tamesis, pp. 109-126.
Guia i Marín, Josep & Maria Conca (2007), «Les unitats fràsiques del capítol 143 de Tirant lo Blanc, traducció d'una epístola de Petrarca: indexació, funció discursiva i estudi contrastiu», Estudis Romànics, 29, pp. 81-107.
Guillén, Julio (1968), «Un golpe de mano en el siglo XV», Revista General de Marina, 174, pp. 651-658.
Guillén, Julio (1969), Lo marinero en el 'Tirant lo Blanc', Madrid, Instituto Histórico de la Marina (CSIC).
Guiu, Mercè, Carme Prunera & Montserrat Querol (1989), «Els parlaments de Guillem de Varoic, Abdal·là Salomó i Artús a Tirant lo Blanc», Tirant al Blanc. Revista de Llengua i Literatura (Lleida), 1, pp. 57-58.
Gutiérrez del Caño, Marcelino (1917), «Ensayo bibliográfico de Tirant lo Blanc», Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 37, (3a època), pp. 239-269.
Hart, Thomas R. (1989), «Comedy and Chivalry in Tirant lo Blanc», en Alan D. Deyermond (ed.), The Age of the Catholic Monarchs, 1474-1516. Literary Studies in memory of Keith Whinnom, Liverpool, University Press, pp. 64-70.
Hart, Thomas R. (1993), «Tirant lo Blanc: betweeen romance and epic», en Alan D. Deyermond (ed.), Letters Russell on his eightieth birthday, Llangrannog, Dolphin Book, pp. 59-68.
Hart, Thomas R. (1999), «Language and Intimacy in Tirant lo Blanc», en Arthur Terry (ed.), Londres, Tamesis ('Tirant lo Blanc'. New Approaches), pp. 83-90.
Hatzfeld, Helmut (1978), «La Décadence de l'amour courtois dans le Saintré, l'Amadís e le Tirant lo Blanc», en Mélanges de littérature du moyen âge au XXe siècle offerts à Mademoiselle Jeanne Lods, 1, París, École Normale Supérieure des Jeunes Filles, pp. 339-350.
Hauf i Valls, Albert G. (1989), «El parany historiogràfic. Notes al pròleg del Tirant», Saó, 115 (=monogràfic Tirant lo Blanc), pp. 19-23.
Hauf i Valls, Albert G. (1990a), «Artur a Constantinoble. Entorn a un curiós episodi del Tirant lo Blanc», L'Aiguadolç. Revista de Literatura, 12-13 (=Homenatge al 'Tirant lo Blanc'), pp. 13-31.
Hauf i Valls, Albert G. (1990b), «La cruzada literaria o cómo redimir con la imaginación», La Vanguardia, (20 de novembre), pp. 3-4.
Hauf i Valls, Albert G. (1990c), «Introducció al dossier Tirant lo Blanc. Amb un inventari-epíleg de les commemoracions tirantianes», Afers. Fulls de recerca i pensament, 10, pp. 263-266.
Hauf i Valls, Albert G. (1990d), «L'aventura d'editar un text medieval», Cultura (Barcelona, Dept. de Cultura de la Generalitat de Catalunya) (Barcelona), 11 (='Tirant lo Blanc', cinc-cents anys), pp. 37-38. [Reproduït a La Safor 1490-1990: un itinerari bibliogràfic, Gandia, Departament de Cultura, 1990, pàgs. 21-23.]
Hauf i Valls, Albert G. (1991), «Una nova edició de Tirant lo Blanc», Serra d'Or, 374, (febrer), pp. 50-53 [120-133].
Hauf i Valls, Albert G. (1992a), Ramon Llull i el Tirant, Palma de Mallorca, Publicacions del Centre d'Estudis Teològics de Mallorca.
Hauf i Valls, Albert G. (1992b), «Que vingui Plaerdemavida! Que vingui Tirant!», Fascicle 1 del 'Tirant lo Blanc' actualitzat en fascicles annexos a la revista El Temps (València), pp. 3-6. [Versió de Joan Pellicer i Rosa Giner de Tirant lo Blanch.]
Hauf i Valls, Albert G. (1993a), «Tres cartes d'amor: contribució a l'estudi del gènere epistolar en el Tirant lo Blanc», en Actes del Symposion 'Tirant lo Blanc' (Barcelona, 1990), Barcelona, Quaderns Crema, pp. 379-409.
Hauf i Valls, Albert G. (1993b), «Tirant lo Blanc, algunes qüestions que planteja la connexió corellana», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Alacant/Elx, 9-14 de setembre de 1991), 2, Barcelona / Alacant / València / Castelló, Publicacions de l'Abadia de Montserrat / Universitat d'Alacant / Universitat de València / Universitat Jaume I (Biblioteca Abat Oliba, 125), pp. 69-116. [Versió castellana refosa: «Tirant lo Blanc: ¿novela anticaballeresca? Algunas cuestiones que plantea la conexión corelliana», en Juan Paredes, Enrique Nogueras i Lourdes Sánchez (eds.), Estudios sobre el 'Tirant lo Blanc', Granada, Universidad de Granada, 1995, pàgs. 110-151.]
Hauf i Valls, Albert G. (1994), «La dama de Rodes: tècnica i energia boccacciana en un novellino del Tirant lo Blanc», en Antoni Ferrando Francés (ed.), Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de llengua i literatura, 8, València / Barcelona, Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València / Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 143), pp. 79-118.
Hauf i Valls, Albert G. (1995a), «Tirant lo Blanc: ¿novela anticaballeresca? Algunas cuestiones que plantea la conexión coreliana», en Juan Paredes Núñez (ed.), Estudios sobre el 'Tirant lo Blanc', Granada, Universidad de Granada, pp. 110-151.
Hauf i Valls, Albert G. (1995b), «Profetisme, cultura literària i espiritualitat en la València del segle XV: d'Eiximenis i sant Vicent Ferrer a Savonarola, passant pel Tirant lo Blanc», en Xàtiva, els Borja: una projecció europea. Catàleg de l'exposició, 1, Xàtiva, Ajuntament de Xàtiva, pp. 101-138.
Hauf i Valls, Albert G. (1995c), «Seducció i Anti-seducció: d'Ovidi a l'Heptamerón, passant pel Tirant lo Blanc», en Elena Real Ramos (ed.), El arte de la seducción en el mundo románico medieval y renacentista, València, Departament de Filologia Francesa i Italiana de la Universitat de València, pp. 119-144.
Hauf i Valls, Albert G. (1997), «Manus habent: entorn als eufemismes amorosos de tipus militar en el Tirant lo Blanc», en Jean Marie Barberà (ed.), Actes del Col·loqui Internacional 'Tirant lo Blanc' (Ais de Provença, 21-22 d'octubre de 1994). Estudis crítics sobre 'Tirant lo Blanc' i el seu context, Centre Aixoix de Recherches Hispaniques / Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 182), pp. 145-185. [Traducció francesa en pàgs. 187-217.]
Hauf i Valls, Albert G. (1998 [1999]), «Sinó per la fe de Jhesucrist (Tirant lo Blanch, c. 403)», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 74, pp. 49-75.
Hauf i Valls, Albert G. (1999), «The Eschatological Framework of Tirant's African Adventure», en Arthur Terry (ed.), 'Tirant lo Blanc'. New Approaches, Londres, Tamesis, pp. 69-82.
Hauf i Valls, Albert G. (2005), «'No és negú qui virtuosament ame'. Tirant lo Blanc revisitado», en Robert Archer (ed.), Antes y después del 'Quijote' en el cincuentenario de la Asociación de Hispanistas de la Gran Bretaña e Irlanda, València, Generalitat Valenciana (Biblioteca Valenciana), pp. 79-98.
Hauf i Valls, Albert G. (2009), «Ressenya de «Joanot Martorell, Joanot, Der Roman vom Weissen Ritter Tirant lo Blanc. Aus der altkatalnischen Sprache des Königreichs Valencia erstmals ins Deutsche gebracht von Fritz Vogelgsang. 3 vols., Frankfurt del Main, Fischer Verlag, 2007»», Estudis Romànics, 31, pp. 520-524.
Hernàndez Ortega, Josep (2005), «Tirant a Àfrica: la regeneració de l’heroi», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 8. http://parnaseo.uv.es/Tirant/Butlleti.8/Article_Hernandez_Africa.htm
Hinojosa Montalvo, José (2004), «Cristianos contra musulmanes: la situación de los mudéjares», en José Ignacio De la Iglesia Duarte (ed.), Conflictos sociales, políticos e intelectuales en la España de los siglos XIV y XV. XIV Semana de Estudios Medievales (Nájera, 4-8 de agosto de 2003), Logroño, Gobierno de la Rioja / Instituto de Estudios Riojanos (Colección Actas), pp. 335-392.
Hintz, Suzanne S. (1992), «Tirant lo Blanc: An Analysis of Its Transitional Styles», Romance Languages Annual, 4, pp. 487-490.
Hintz, Suzanne S. (1993), «Scholarship on Tirant lo Blanc», en Josep Maria Solà-Solé (ed.), 'Tirant lo Blanc': Text and Context. Proceedings of the Second Catalan Symposium, Nova York / Berna, Peter Lang, pp. 95-105.
Hintz, Suzanne S. (1993), «Scholarship on Tirant lo Blanc (on Its Five Hundredth Anniversary)», en Josep Maria Solà-Solé (ed.), 'Tirant lo Blanc': Text and Context. Proceedings of the Second Catalan Symposium a Catholic University, Washington, D. C., oct. 1991, Nova York, Peter Lang (Translation and Criticism, 11), pp. 93-105.
Huguet, Jesús (1991), «Tirant lo Blanc i els orígens de la impremta valenciana», Gutenberg-Jahrbuch, 66, pp. 135-137.
Iborra, Josep (1989), «La vida literària valenciana a finals del XV», Saó, 115 (=Monogràfic Tirant lo Blanc), pp. 13-18.
Iborra, Josep (1990), El tinell del 'Tirant': la cuina clàssica del segle XV, Oliva, Colomar Editors (El Clotal, 1).
Impiwaara, Heikki (1936), «La portentosa memoria de Cervantes», Neuphilologische Mitteilungen, 37, pp. 42-45.
Indini, Maria Luisa & Vincenzo Minervini (1990), «Il viaggio di Tirante. Fortuna e infortuni di un romanzo cavalleresco», Romanica Vulgaria Quaderni, 12 (=Studi catalani e provensali, 88), pp. 5-66.
Ivars, Andreu (1929), «Estatge de Joanot Martorell a Londres», Anales del Centro de Cultura Valenciana, 2, pp. 54-62.
Ivars, Andreu (1930), «Ausiàs March y Joanot Martorell», Erudición Ibero-Ultramarina, 1, pp. 68-82 i 173-206.
Izquierdo, Josep (2010), «Ressenya de: «Rafael Beltrán, Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, Madrid, Síntesis, 2006. Rafael Alemany, Introducció al Tirant lo Blanc, Alzira, Bromera & Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana»», Llengua & Literatura, 21, pp. 360-369.
Janer, Maria de la Pau (1993a), «L'espòs transformat al Tirant lo Blanc», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, 2, Barcelona / Alacant / València / Castelló, Publicacions de l'Abadia de Montserrat / Universitat d'Alacant / Universitat de València / Universitat Jaume I (Biblioteca Abat Oliba, 125), pp. 159-171. [Traducció castellana: «El esposo transformado en Tirant lo Blanc», en Actas do IV Congresso da Associação Hispânica de Literatura Medieval, 4, Lisboa, Cosmos, 1993, pàgs. 123-128.]
Janer, Maria de la Pau (1993b), «El esposo transformado en el Tirant lo Blanc», en Actas do IV Congresso da Associação Hispânica de Literatura Medieval, 4, Lisboa, Ediçôes Cosmos, pp. 123-128.
Jewers, Caroline Amanda (1990), Romance into Novel: Parody and Transformation in Chrétien de Troyes, the 'Roman de Flamenca' and 'Tirant lo Blanc', Oregon, University of Oregon. [Tesi doctoral inèdita.]
Knowlton, Edgar G. (1983), «Lewis' The Monk and Tirant lo Blanc», Notes and Queries, 228, pp. 64-65.
La Fontaine, Ray & Josep Maria Solà-Solé (1993), «A New English Translation of Tirant lo Blanc», en Josep Maria Solà-Solé (ed.), Tirant lo Blanc: Text and Context. Proceedings of the Second Catalan Symposium a Catholic University, Washington, D. C , pp. 107-148.
Labrado, Víctor (2007), El segle valencià , Alzira, Bromera.
Labrado, Víctor (2014), Tirant, l’heroi fràgil, Catarroja, Afers.
Lara Cantizani, M. (1993), «El amor caballeresco de Tirant lo Blanc, el último caballero», Angélica (Revista de Literatura), 4.
Lawrance, Jeremy (1999), «Death in Tirant lo Blanc», en Arthur Terry (ed.), 'Tirant lo Blanc'. New Approaches, Londres, Tamesis, pp. 91-107.
Lázaro Carreter, Fernando (1993), «Atardecer medieval en Tirant lo Blanc», en Actes del Symposion 'Tirant lo Blanc' (Barcelona, 1990), Barcelona, Quaderns Crema (Assaig, 14), pp. 411-439.
Le Naïl, Bernard (1987), «Tirant lo Blanc, les exploits légendaires d'un chevalier breton à travers l'Europe», Bulletin de l'Association Bretonne (Rennes), pp. 146-155.
Leguiel, Emile (1913), «Tirant lo Blanc. Aphorismes et proverbes», Revue Catalane, 1, pp. 90-92 i 122-124.
Lesfargues, Bernard (1995), «Non, Cervantès n'a pas condamné Martorell à ramer sur une galère», Cahiers de Tirant lo Blanc (Église Neuve d'Isaac), 1.
Levi, Ezio (1933), L'Orlando furioso come epopea nuziale, Archivum Romanicum , 17.
Lida de Malkiel, María Rosa (1952), La idea de la fama en la Edad Media castellana, Mèxic, FCE.
Lida de Malkiel, María Rosa (1959), «Arthurian Literature in Spain and Portugal», en R. S. Loomis (ed.), Arthurian Literature in the Middle Ages, Oxford, Clarendon, pp. 406-418. [Traduc. castellana: «La literatura artúrica en España y Portugal», en María Rosa Lida, Estudios de literatura española y comparada, Buenos Aires, EUDEBA, 1966.]
Limorti, Paül (1993), «Notes al 'pròleg' i a la 'dedicatòria' del Tirant», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, 2, Barcelona / Alacant / València / Castelló, Publicacions de l'Abadia de Montserrat / Universitat d'Alacant / Universitat de València / Universitat Jaume I (Biblioteca Abat Oliba, 125), pp. 147-158.
Limorti, Paül (1994), «L'entrellaçament en el Tirant: la retòrica de la narració i la transmissió de l'obra», en Carlos Romero Muñoz (ed.), La cultura catalana tra l'Umanesimo e il Barocco. Atti del V Convegno dell'Asociazione Italiana di Studi Catalani (Venezia, 24-27 marzo 1992), Pàdua, Editoriale Programa (Atti, 3), pp. 39-70.
Limorti, Paül (1997), «Tirant lo Blanch i la historiografia catalana medieval», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 23, pp. 27-40.
Limorti, Paül (1999), 'Tirant lo Blanc' i la historiografia catalana medieval , Alacant, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana / Institut de Cultura 'Juan Gil-Albert' de la Diputació Provincial d'Alacant (Textos Universitaris).
Llorca Serrano, Magdalena (2010), «Sobre el caràcter no arquetípic del Tirant lo Blanch: el cas de Plaerdemavida», en José Manuel Fradejas Rueda, Déborah Dietrick Smithbauer, Demetrio Martín Sanz & Mª Jesús Díez Garretas (eds.), Actas del XIII Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval. In memoriam Alan Deyermond, 2, Valladolid, Universidad de Valladolid / Ayuntamiento de Valladolid, pp. 1147-1157.
Llorca Serrano, Magdalena (2011), «Gènere epistolar al Tirant lo Blanch: lletres d’amor i de guerra», en Imma Creus, Maite Puig & Joan R. Veny (eds.), Actes del Quinzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, 3, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat / Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, pp. 59-66.
Llorca Serrano, Magdalena & Joan Ignasi Soriano Asensio (2012a), «Tres penitències amoroses? Els periples expiatoris d'Amadís, Tirant i don Quijote», 1616. Anuario de Literatura Comparada (Salamanca), 2, pp. 231-253. http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/33996/1/2012_Llorca_Soriano_1616.pdf [També disponible en format electrònic.]
Llorca Serrano, Magdalena & Joan Ignasi Soriano Asensio (2012b), «Amadís, Tirant y don Quijote: tres ejemplos de caballeros penitentes», en Antonia Martínez Pérez & Ana Luisa Baquero Escudero (eds.), Estudios de Literatura Medieval. 25 años de la AHLM, Múrcia, Editum. Ediciones de la Universidad de Murcia, pp. 613-623. http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/26836/1/Amadís%2c Tirant y don Quijote. Tres ejemplos de caballeros penitentes.pdf [També disponible en format electrònic.]
Llorca Serrano, Magdalena & Joan Ignasi Soriano Asensio (2013), «El tòpic cavalleresc de la insularitat en l’Amadís, el Tirant i el Quijote», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 16, pp. 279-294. https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/35496/1/2013_Llorca_Soriano_Tirant.pdf [Publicació digital.]
López Casas, Maria Mercè (2009), «El món medieval català al cinema», en Josep Lluís Martos Sánchez & Marinela Garcia Sempere (eds.), L’Edat Mitjana en el cinema i en la novel·la històrica, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (Symposia Philologica, 18), pp. 365-376.
López Estrada, Francisco (1993), «El Tirante castellano de 1511 y los libros de viajes», en Actes del Symposion 'Tirant lo Blanc' (Barcelona, 1990), Barcelona, Quaderns Crema (Assaig, 14), pp. 441-469.
López Ríos, Santiago (1995), «Teoría y práctica de la crueldad del caballero en Tirant lo Blanc», en Medievo y literatura. Actas del V Congreso de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (Granada, 1993), 3, Granada, Universidad de Granada, pp. 81-88.
Lucía Megías, José Manuel (1997), «Tirante el Blanco ante el género editorial caballeresco», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 1. http://parnaseo.uv.es/Tirant/Art.Lucia.html
Lucía Megías, José Manuel (2000), Imprenta y libros de caballerías, Madrid, Ollero & Ramos.
Lucía Megías, José Manuel (2005), «Libros de caballerías castellanos en la Biblioteca del Cigarral del Carmen (Toledo)», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 8. http://parnaseo.uv.es/Tirant/Butlleti.8/LibrosCaballeria.pdf
Lucía Megías, José Manuel (2006), «A modo de epílogo. Tras las huellas de Tirant: noticia del ejemplar perdido del Tirante castellano», en Rafael M. Mérida Jiménez (ed.), La aventura de Tirant lo Blanch y de Tirante el Blanco por tierras hispánicas, Alcalá de Henares, Centro de Estudios Cervantinos, pp. 171-180. [Al voltant del segon ejemplar de la traducció castellana del Tirant publicada a Valladolid en 1511, conservat en la biblioteca del Cigarral del Carmen de Toledo i, fins ara, mal conegut.]
Mahiques Climent, Joan (2008), «Un fals aparegut en el Tirant lo Blanc», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 44, (Primavera), pp. 55-78.
Maldonado de Guevara, F. (1951), «El dolo como potencia estética», Anales Cervantinos, 1, pp. 133-157.
Manzanaro Blasco, Josep Miquel (1996-1997), «L'altra protagonista: Fortuna versus Tirant lo Blanch», Revista de Lenguas y Literaturas Catalana, Gallega y Vasca, 5, pp. 89-107.
Manzanaro Blasco, Josep Miquel (1998), Fortuna en el 'Tirant lo Blanch' i en el 'Curial e Güelfa', Alacant, Publicacions de la Universitat d'Alacant.
Marín Pina, M. Carmen (1994), «El tópico de la falsa traducción en los libros de caballerías españoles», en Actas del III Congreso de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (Salamanca, 3-6 octubre 1989), 1, Salamanca, Departamento de Literatura Española e Hispanoamericana de la Universidad de Salamanca.
Marinesco, Constantin (1953-1954), «Du nouveau sur Tirant lo Blanc», Estudis Romànics, 4, pp. 137-203. [Traducció castellana: «Nuevas notas sobre Tirant lo Blanch», Boletín de la Real Academia de la Historia, 138 (1956), pàgs. 287-305.]
Marinesco, Constantin (1979), «Nouvelles recherches sur Tirant lo Blanc», Estudis Universitaris Catalans (Barcelona), 23 (=Estudis de llengua i literatura catalanes oferts a R. Aramon i Serra en el seu setantè aniversari, 1), pp. 401-424.
Martines, Vicent (1993a), «El Tirant lo Blanc a Itàlia. In Spagna è riputato como qui il Decamerone di Giovanne Boccaccio», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, 2, Barcelona / Alacant / València / Castelló, Publicacions de l'Abadia de Montserrat / Universitat d'Alacant / Universitat de València / Universitat Jaume I (Biblioteca Abat Oliba, 125), pp. 173-181.
Martines, Vicent (1993b), «El Tirante il Bianco: èxit, ficció i ofici del Tirant lo Blanch a Itàlia», en Actas do IV Congresso da Associação Hispânica de Literatura Medieval, 4, Lisboa, Cosmos, pp. 331-334.
Martines, Vicent (1997a), «Aspectes de la recepció del Tirant lo Blanch a partir de les seues traduccions espanyola, italiana i francesa dels segles XVI-XVIII», en José Manuel Lucía Megías (ed.), Actas del VI Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, 2, Alcalá de Henares, Universidad de Alcalá de Henares, pp. 997-1008.
Martines, Vicent (1997b), El 'Tirant' políglota. Estudi sobre el 'Tirant lo Blanch' a partir de les seues traduccions espanyola, italiana i francesa dels segles 16-18, Barcelona, Curial / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Textos d’Estudis de Cultura Catalana, 55).
Martines, Vicent (1997c [1999]), «El Tirant lo Blanch i les seues traduccions anteriors al segle XIX: aspectes de recepció i de traducció», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 23 (=’Tirant lo Blanc’: temes i problemes de recepció i de traducció literàries), pp. 91-118.
Martines, Vicent (2006), «Materials per a l'anàlisi multilingüe i contrastiva de locucions, col·locacions i fraseologia: un escandall quant a Ausiàs March i Tirant lo Blanch», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 40, pp. 153-189.
Martines, Vicent (2007), «Ut pictura poiesis: text i imatge, mimesi irealitat quant a Tirant lo Blanc», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 43, (tardor), pp. 213-242.
Martines, Vicent (ed.) (2011a), 'Tirant lo Blanch' poliglota (1511-2011): cinc-cents anys de traduccions i estudis, IMAB / Ajuntament de Gandia / Editorial Marfil.
Martines, Vicent (2011b), «Tirant lo Blanch plurilingüe. De la Traducció com a eina per estudiar millor els originals i escampar-ne el coneixement», en Vicent Martines (ed.), 'Tirant lo Blanch' poliglota (1511-2011): cinc-cents anys de traduccions i estudis, Gandia, IMAB / Ajuntament de Gandia / Editorial Marfil, pp. 5-14.
Martínez Pérez, Antonia (2004), «El mito artúrico en la literatura caballeresca catalana: La Faula y Tirant lo Blanc», en F. Carmona Fernández & M. García Cano (eds.), Europa y sus libros, Murcia, Universidad de Murcia - Museo de la Universidad de Mucia, pp. 143-158. [Actualització de les claus de reinterpretació mitològica del món artúric que trobem en La Faula de Guillem de Torroella, entesa com a interpretació i readaptació total de l’univers artúric a la societat del moment. Al seu torn, en el Tirant lo Blanc, Martorell, aprofitant parcialment elementos mítics i literaris del rei Artur tal como s’havien interpretat en La Faula, els hi introdueix sense que s’interrompa de manera dràstica la versemblança en l’episodi de l’arribada del rei Artur a la cort de Constantinoble.]
Martínez Romero, Tomàs (1997), «De la comtessa de Varoic a la princesa Carmesina: per la presència de Sèneca al Tirant lo Blanch», en Actes del Col·loqui Internacional 'Tirant lo Blanc' (Ais de Provença, 21-22 d'octubre de 1994). Estudis crítics sobre 'Tirant lo Blanc' i el seu context, pp. 285-305. [Traducció francesa, pàgs. 307-321.]
Martínez Romero, Tomàs (1998), «Materials senequians en autors medievals I: el Tirant lo Blanch», en el seu Un clàssic entre clàssics. Sobre traduccions i recepcions de Sèneca a l'època medieval, València / Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 155-198.
Martínez Romero, Tomàs (1998 [1999]), «Funus triumpho simillimum? Consideracions al voltant de la mort i del dol per Tirant lo Blanch», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 74, pp. 23-48.
Martínez Romero, Tomàs (2000a), «Alguns comentaris sobre l'orde de la Garrotera: del Triümfo de les dones al Tirant lo Blanch», en María Dolores Burdeus (ed.), Las órdenes militares: realidad e imaginario, Castelló de la Plana, Universitat Jaume I, pp. 503-517.
Martínez Romero, Tomàs (2000b), «Kirieleyson de Muntalbà o la literatura com a base i contrapunt», Medioevo Romanzo, 24: 1, pp. 92-109.
Martínez Romero, Tomàs (2006), «Nòtules sobre adequació i rendibilitat d'intertextualitats tirantianes», Els Marges, 79, (primavera), pp. 87-93.
Martínez Sanmartín, Luis P. & Marc Borràs Barberà (1990), «Tirant lo Blanc, novel·la moderna? Mutació social i reacció ideològica a la fi de l'Edat Mitjana», Afers. Fulls de recerca i pensament, 10, pp. 275-300.
Martínez y Martínez, Francisco (1916), Martín Juan de Galba, coautor de 'Tirant lo Blanch', València, Vives Mora.
Martorell, Joanot (1998), Tirant lo Blanc, ed. d'Isabel Grifoll, Barcelona (Biblioteca Hermes / Clàssics Catalans).
Martorell, Joanot (1999), 'Tirant lo Blanc'. Nova antologia comentada per al batxillerat, ed. de Jordi Gálvez, Barcelona, Edicions 62. [Antologia feta a partir del text fixat per Martí de Riquer.]
Martorell, Joanot (2008), Der Roman vom Weißen Ritter Tirant lo Blanc, ed. de Fritz Vogelgsang, Frankfurt, S. Fischer Verlag.
Martorell, Joanot & Martí Joan de Galba (1990), Tirant lo Blanc, 3 vols., ed. de Víctor Gómez, València, Edicions Alfons el Magnàmim (Biblioteca d'Autors Valencians). [2a edició del 1991.]
Martorell, Joanot & Martí Joan de Galba? (1990), Tirant lo Blanch, 2 vols., ed. d'Albert G. Hauf i Valls, València, Consellerria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana (Clàssics Valencians, 7-8). [2a edició corregida del 1992.]
Martos Sánchez, Josep Lluís (1995), «La doctrina cavalleresca lul·liana en l'obra de Joanot Martorell: l'episodi de l'ermità», Estudis de Llengua i Literatura Catalanes (Barcelona), 30 (=Miscel·lània Germà Colón, 3), pp. 37-46.
Mascarell, Purificació (2016), «Tirant d’escena (a propòsit del Nou Tirant de CRIT Companyia de Teatre)», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 19, pp. 279-284.
Massip Bonet, Jesús Francesc (1996), «El món de l'espectacle en Tirant lo Blanc (primera aproximació)», en Jesús Francesc Massip Bonet (ed.), Formes teatrals de la tradició medieval. Actes del VII Col·loqui de la Societé Internationale pour l'Étude du Théâtre Médiéval (Girona, juliol 1992), Barcelona, Institut del Teatre (Diputació de Barcelona), pp. 151-162.
Massip Bonet, Jesús Francesc (2000), «Topography and Stagecraft in Tirant lo Blanc», Mediaevalia, 22, pp. 83-131.
Massip Bonet, Jesús Francesc (ed.) (2010), «Política, espectacle cavalleresc i context escènic en Tirant lo Blanc», en A cos de rei. Festa cívica i espectacle del poder reial a la Corona d’Aragó, Valls, Cossetània, pp. 149-174.
McCready, Warren T. (1958), «Cervants and the Caballero Fonseca», Modern Language Notes, 83, pp. 33-35.
McNerney, Kathleen (1980), «Humor in Tirant lo Blanc», Fifteenth Century Studies, 3, pp. 107-114.
McNerney, Kathleen (1983), 'Tirant lo Blanc' revisted. A critical study, Detroit, Michigan Consortium for Medieval and Early Modern Studies (Medieval and Renaissance Monograph Series, 4). [Ressenyes: P. Kenworthy, Cervantes, 5:1 (1985); E. T. Aylward, uth Atlantic Review, 49:4 (novembre), pàgs. 158-161.]
McNerney, Kathleen (1984a), «Elements of Courtly Romance in Tirant lo Blanc», en Guy Mermier (ed.), Courtly Romance, Fifteenth-Century Symposium, Detroit, pp. 151-160.
McNerney, Kathleen (1984b), «Mario Vargas Llosa and Joanot Martorell: A Look at Narrations, Creations and New Reality», en Juan Cruz Mendizábal (ed.), El escritor como crítico literario, Indiana, Indiana University of Pennsylvania, pp. 329-337.
McNerney, Kathleen (1993), «E solaçant de coses de plaer», en Actes del Symposion 'Tirant lo Blanc' (Barcelona, 1990), Barcelona, Quaderns Crema (Assaig, 14), pp. 471-483.
Menaca, Marie de (1987), «Matière romanesque et roman de chevalerie de quelques personnages féminins dans Tirante el Blanco», Texte et Langages, 14, pp. 149-163.
Menéndez y Pelayo, Marcelino (1943), Orígenes de la novela, 1, Madrid, CSIC. [1a edició 1905.]
Mérida Jiménez, Rafael M. (1991), «El Tirante de 1511. Reflexions sobre els valors d'una traducció», Lletra de canvi, 34, pp. 44-46.
Mérida Jiménez, Rafael M. (1993), «¿Las desgracias de un editor? Diego de Gumiel, Tirant lo Blanc y Tirante el Blanco», en Actas do IV Congresso da Associação Hispãnica de Literatura Medieval, 4, Lisboa, Cosmos, pp. 257-262.
Mérida Jiménez, Rafael M. (1994), «El 'espíritu nuevo' de Joanot Martorell: las lecturas de Dámasco Alonso y Mario Vargas Llosa», Verba Hispanica (Ljubljana, Eslovenia), 4, pp. 97-103.
Mérida Jiménez, Rafael M. (1995a), «Diego Clemancín i la seva lectura quixotesca del Tirant lo Blanch», A Sol Post. Estudis de Llengua i Literatura, 3, pp. 211-224.
Mérida Jiménez, Rafael M. (1995b), «Tirant lo Blanch y los libros de caballerías: en torno al 'Discurso preliminar' de Pascual de Gayangos», Cuadernos para la Investigación de la Literatura Hispánica, 20, pp. 153-159.
Mérida Jiménez, Rafael M. (1997 [1999]), «La fortuna de Tirant lo Blanch entre alguns lectors hispànics dels segles XVI al XIX», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 23, pp. 75-90.
Mérida Jiménez, Rafael M. (1997-1998), «La desaparición de Morgana: de Tirant lo Blanch (1490) y Amadís de Gaula (1508) a Tyran le Blanch (1737)», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 46, pp. 135-156.
Mérida Jiménez, Rafael M. (1997-1999), «Sicilia y la ficción caballeresca catalana de los siglos XIV y XV», en XIV Congresso di Storia della Corona d'Aragona (Sassari-Alghero 19-24 maggio 1990), 5, Cagliari, Istituto sui Rapporti Italo-Iberici / Università, pp. 417-429.
Mérida Jiménez, Rafael M. (1998), «La aportación de la primera historiografia española moderna a los estudios 'tirantianos' (de José Amador de los Ríos a Marcelino Menéndez Pelayo)», Boletín de la Biblioteca Menéndez Pelayo, 74, pp. 13-32.
Mérida Jiménez, Rafael M. (1999), «Ressenya de Vicent Martines, El «Tirant» políglota. Estudi sobre el «Tirant lo Blanc» a partir de les seues traduccions espanyola, italiana i francesa dels segles XVI-XVIII, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997», Afers. Fulls de recerca i pensament, 32, pp. 244-248.
Mérida Jiménez, Rafael M. (2001), «Un anciano volumen caballeresco de la biblioteca de Alonso Quijano», en Julián Acebrón Ruiz (ed.), Estudios sobre la ficción caballeresca, Lleida, Universitat de Lleida, pp. 231-249.
Mérida Jiménez, Rafael M. (2004-2005), «Cinco libros, dos prólogos y cuatrocientos sesenta y cinco capítulos para Tirant lo Blanch», Letras, 50-51 (=Número monográfico: Libros de caballerías. El ‘Quijote’. Investigaciones y relaciones), pp. 252-271.
Mérida Jiménez, Rafael M. (2006), La aventura de ‘Tirant lo Blanch’ y de ‘Tirante el Blanco’ por tierras hispánicas, Alcalá de Henares, Centro de Estudios Cervantinos.
Mérida Jiménez, Rafael M. (2010), «Las rúbricas capitulares de Tirante el Blanco (1511)», eHumanista, 16 ( = El dominio del caballero: nuevas lecturas del género caballeresco áureo [Homenaje a Francisco López Estrada]), pp. 359-380. http://www.ehumanista.ucsb.edu/volumes/volume_16/post/2%20articles/18%20ehumanista%2016.merida_jimenez.pdf
Mérida Jiménez, Rafael M. & Rubén D. Builes (2002), Tirante el Blanco (Valladolid, Diego de Gumiel, 1511), Alcalá de Henares, Centro de Estudios Cervantinos (Guías de Lectura Caballeresca, 7).
Merrill, Charles J. (1988), «Errant el blanc: el fi de Tirant», en Philip D. Rasico (ed.), Actes del Cinquè Col·loqui d'Estudis Catalans a Nord-Amèrica (Tampa-St. Augustine, 1987), Barcelona, North American Catalan Society / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 155-162.
Merrill, Charles J. (1993), «Reading Tirant lo Blanc as Medieval Romance», en Josep Maria Solà-Solé (ed.), 'Tirant lo Blanc': Text and Context. Proceedings of the Second Catalan Symposium a Catholic University, Washington, D. C., oct. 1991, Nova York, Peter Lang, pp. 165-179.
Minervini, Vincenzo (1989), «Tirant lo Blanc, de Cervantes a Martorell», Saó (València), 115 (=monogràfic Tirant lo Blanc), (febrer), pp. 27-29.
Minervini, Vincenzo (1993), «La prima analisi critica del Tirant», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Alacant-Elx, 1991), 2, Barcelona / Alacant / València / Castelló, Publicacions de l'Abadia de Montserrat / Universitat d'Alacant / Universitat de València / Universitat Jaume I (Biblioteca Abat Oliba, 125), pp. 18-30.
Minervini, Vincenzo (2001), «Mentire nelle Letterature Medievali Romanze», Bérénice. Rivista quadrimestrale di studi comparati e ricerche sulle avanguardie, 26, (juliol), pp. 65-73.
Minervini, Vincenzo (2003), «Capire e farsi capire nella narrativa catalana (XIV-XV secolo)», en G. Carbonaro (ed.), Medioevo Romanzo e Orientale. Macrotesti fra Oriente e Occidente. Atti del IV Colloquio Internazionale (Vico Equense, 26-29 ottobre 2000), Soveria Manelli, Rubbettino Editore, pp. 433-445.
Miquel i Planas, Ramon (1911-1914), «Bibliografia del Tirant lo Blanc», Bibliofilia, 1, pp. 455-461.
Miquel i Planas, Ramon (1915-1920), «Una nota de Rousseau sobre'l Tirant», Bibliofilia, 2. [Col. 510.]
Mir, Josep M. (1989a), «Capítol XXXVI: Com desagraduen los cavalers (a propòsit de Josep Carner)», Tirant al Blanc. Revista de Llengua i Literatura (Lleida), 1, pp. 53-55.
Mir, Josep M. (1989b), «La marrada africana de Tirant», en Antoni Ferrando Francés (ed.), Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de llengua i literatura, 1, València / Barcelona, Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València / Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 78), pp. 85-94.
Miralles, Carles (1977-1978), «Raons de Mirra en boca d'Esperança. (Sobre un altre plagi de Roís de Corella en el Tirant lo Blanc)», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 37, pp. 141-147. [Reedició en el seu Eulàlia, estudis i notes de literatura catalana, Barcelona, Edicions del Mall, 1986, pàgs. 51-60.]
Miralles, Carles (1980), «'...mas no les obres.' Remarques sobre la narració i la concepció de l'amor en el Tirant lo Blanc», Estudis Universitaris Catalans, 24 (=Estudis de llengua i literatura catalanes oferts a R. Aramon i Serra en el seu setantè aniversari, 2), pp. 395-413. [Reedició en el seu Eulàlia. Estudis i notes de literatura catalana, Barcelona, Edicions del Mall, 1986, pàgs. 21-50.]
Miralles, Carles (1991a), «Raons de Mirra en boca de Carmesina (Encara un altre plagi de Roís de Corella en el Tirant lo Blanc)», en Estudis de llengua i literatura catalanes, 23 (=Miscel·lània Jordi Carbonell, 2), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 5-16.
Miralles, Carles (1991b), «Les qualitats de les dones en el Tirant lo Blanc», Serra d'Or, 382, pp. 46-52 [806-812].
Miralles, Carles (1993), «La dona és el món», en Actes del Symposion Tirant lo Blanc (Barcelona, 1990), Barcelona, Quaderns Crema (Assaig, 14), pp. 485-539.
Molas, Joaquim (1971), «El cas Tirant», en el seu Una cultura en crisi, Barcelona, Edicions 62, pp. 28-35.
Moliné i Brasés, Ernest (1907), «La Letra de reyals costums del Petrarca», Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, 1, pp. 345-351.
Moliné i Brasés, Ernest (1908), «Addició a la Letra de reyals costums del Petrarca», Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, 2, pp. 619-620.
Moll, Francesc de Borja (1933), «Els refranys del Tirant lo Blanch», Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, 15, pp. 169-172.
Moll, Francesc de Borja (1934), «Rudiments de versificació en el Tirant lo Blanc», Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, 16, pp. 179-182.
Montoliu, Manuel de (1949), «El juicio de Cervantes sobre el Tirant lo Blanc», Boletín de la Real Academia Española, 29, pp. 263-277.
Montoliu, Manuel de (1961), «Un escorç en la poesia i la novel·lística dels segles XIV i XV», en Les grans personalitats de la literatura catalana, 5, Barcelona, Alpha, pp. 71-119.
Moran Ocerinjauregui, Josep (2002), «La família Gualba i el Tirant lo Blanc», Llengua & Literatura, 13, pp. 7-30.
Morant Almendro, Purín (1999), «El Gui de Warewic al Tirant lo Blanch: anàlisi comparativa», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 39 (=Homenatge a Arthur Terry, 3), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 39-61.
Morros Mestres, Bienvenido (1999), «La difusión de un diagnóstico de amor desde la antigüedad a la época moderna», Boletín de la Real Academia Española, 89-276, (gener-abril), pp. 93-150.
Morros Mestres, Bienvenido (2001), «El Tirant lo Blanc y la égloga II de Garcilaso», Voz y Letra, 12: 1, pp. 3-22.
Nascimento, Aires A. (1994), «Leitura de príncipes: Gui de Warwick, un romance de cavaleria na corte de Avis», Oceanos, 17, pp. 58-64.
Nascimento, Aires A. (1995), «Guido de Warwick, historia latine exarata: um epigono de romance de cavalaria, entre os monges de Alcobaça», en Juan Paredes Núñez (ed.), Medioevo y literatura. Actas del V Congreso de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (Granada, 1993), 3, Granada, Universidad de Granada, pp. 447-461.
Navarro Durán, Rosa (2011), El Tirant lo Blanc i la seva presència en el Lazarillo de Tormes i en les novel·les de Cervantes, Castelló / Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Navarro, Josep (1979), «Una interpretació hispanoamericana del Tirant lo Blanc», en Estudis Universitaris Catalans, 23 (=Miscel·lània Aramon i Serra, 2), Barcelona, Curial, pp. 435-444.
Navarro, Pere (1986), «De gramàtica històrica catalana: estudi morfològic de l'article definit en el Tirant lo Blanc», Universitas Tarraconensis, 10, pp. 149-161.
Nickel, Helmut (1995), «Arthurian Armings for War and for Love», Arthuriana, 3-4, pp. 3-21.
Nicolau d'Olwer, Lluís (1905), «Sobre les fonts catalanes del Tirant lo Blanc», Revista de Bibliografia Catalana, 5, pp. 5-37.
Nicolau d'Olwer, Lluís (1927), «Un témoignage catalan du siège de Rhodes en 1444», Estudis Universitaris Catalans, 12, pp. 376-387.
Nicolau d'Olwer, Lluís (1929), «Al marge de Tirant lo Blanc», en Paisatges de la nostra història: assaigs i notes de literatura catalana,, Barcelona, pp. 189-194.
Nicolau d'Olwer, Lluís (1961), «Tirant lo Blanc: examen de algunas cuestiones», Nueva Revista de Filología Hispánica, 15, pp. 131-154.
Nijs, Bob de (1988), «Experiència de traductor», Serra d'Or, 346, pp. 16-19.
Nijs, Bob de (1989), «L'aventura neerlandesa del Tirant», Saó (València), 115, (febrer), pp. 30-32.
Nijs, Bob de (1997 [1999]), «La traducció del Tirant lo Blanch en neerlandès», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 23 (='Tirant lo Blanc': temes i problemes de recepció i de traducció literàries), (tardor), pp. 131-143.
Oleza Simó, Joan (1985), «La prosa narrativa: Joanot Martorell y el Tirant», en Tierras de España: Valencia, Madrid / Barcelona, Fundación Juan March / Noguer, pp. 117-121.
Oleza Simó, Joan (1992), «Tirant lo Blanch y la ansiedad de ficción del caballero Martorell», en Rafael Beltran Llavador (ed.), Historias y ficciones: coloquio sobre la literatura del siglo XV, València, Universitat de València, pp. 323-335.
Ortiz-Hernán Puparali, Elami (2005), «El aprendizaje iniciático del caballero», en Carmen Parrilla (ed.), Actas del IX Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (A Coruña, 18-22 de septiembre de 2001), 3, Noia (Toxosoutos Biblioteca Filológica, 15), pp. 255-264.
Palacín, G. B. (1964), «El pasaje más oscuro del Quijote», Duquesne Hispanic Review, 3, pp. 1-18.
Palàcios i Martínez, Josep (1990), «The Publishing History of Tirant lo Blanc», Catalan Writing, 5, pp. 62-83.
Pardo García, Pedro Javier (1995), La tradición cervantina en la novela inglesa del siglo XVIII, Salamanca.
Paredes Núñez, Juan (1995), «Tirant lo Blanc (1490-1990)», en Juan Paredes Núñez (ed.), Estudios sobre el 'Tirant lo Blanc', Granada, Universidad de Granada (Monográfica. Crítica Literaria), pp. 7-9.
Paredes Núñez, Juan, Enrique J. Nogueras Valdivieso & Lourdes Sánchez Rodrigo (eds.) (1995), Estudios sobre el 'Tirant lo Blanc', Granada, Universidad de Granada.
Paredes Núñez, Juan, Enrique J. Nogueras Valdivieso & Lourdes Sánchez Rodrigo (eds.) (1995), «Tirant lo Blanc (1490-1990)», en Juan Paredes Núñez (ed.), Estudios sobre el 'Tirant lo Blanc', Granada, Universidad de Granada (Monográfica. Crítica Literaria), pp. 7-9.
Pastor Cuevas, María Carmen (1993), «Tipología del ermitaño: ficcionalización y función en los libros de caballerías hispánicos (Zifar, Amadís, Tirante el Blanco)», en Actas IV Congresso Associação Hispánica de Literatura Medieval (Lisboa, 1991), 4, Lisboa, Cosmos, pp. 35-40.
Peñarroja Torrejón, Leopoldo (1991), «Sintaxis i lèxic en el Tirant lo Blanc (del valencià quatrocentiste al valencià modern)», en Germà Colón Domènech, Albert G. Hauf i Valls, Leopoldo Peñarroja Torrejón & Vicente Enrique y Tarancón (eds.), Literatura valenciana del segle XV, València, Consell Valencià de Cultura de la Generalitat Valenciana, pp. 37-66.
Perera i Parramon, Joan (1986), «Contribució a l'estudi de les preposicions en el Tirant lo Blanc (primera part)», Llengua & Literatura, 1, pp. 51-110.
Perera i Parramon, Joan (1987), «Contribució a l'estudi de les preposicions en el Tirant lo Blanc (segona part)», Llengua & Literatura, 2, pp. 19-66.
Pérez Rosado, Miguel (1999), «De Catón a Tirant: evolución de un fragmento del Pseudo-Catón en la literatura hispánica de los siglos XIV y XV», Voz y Letra, 10: 1, pp. 3-24.
Perles Martí, Felip G. (1979), Joanot Martorell. Crestomatía, Gandia, Publicacions de l'Institut Duc Real Alfons el Vell.
Perujo Melgar, Joan M. (1994), «L'illa del Lango no és un illot: el nus estructural de l'episodi del drac en el Tirant lo Blanc», en Carlos Romero Muñoz (ed.), La cultura catalana tra l'Umanesimo e il Barocco. Atti del V Convegno dell'Associazione Italiana di Studi Catalani (Venezia, 24-27 marzo 1992), Pàdua, Editoriale Programma (Atti, 3), pp. 71-85.
Perujo Melgar, Joan M. (1995a), «La tècnica de l'anticipació en el Tirant lo Blanc», en Juan Paredes Núñez (ed.), Actas del V Congreso de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (Granada, 1993), 4, Granada, Universidad de Granada, pp. 51-64.
Perujo Melgar, Joan M. (1995b), La coherència estructural del 'Tirant lo Blanc', Alacant, Generalitat Valenciana: Conselleria d'Educació i Ciència / Institut de Cultura Juan Gil-Albert (Diputació d'Alacant) (Textos Universitaris). [Ressenya de Curt Wittlin (1998), Catalan Review, 12: 1, pàgs. 169-171.]
Perujo Melgar, Joan M. (1995c), «El Tirant lo Blanch i la Història del rei Omar An-Numan», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 31 (=Miscel·lània Germà Colón, 4), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 107-123.
Perujo Melgar, Joan M. (1997a), «L'eriçó i l'exemplum de la vinya narrat per Hipòlit en el Tirant lo Blanch», en Actes del Col·loqui Internacional 'Tirant lo Blanc' (Ais de Provença, 21-22 d'octubre de 1994). Estudis crítics sobre 'Tirant lo Blanc' i el seu context, pp. 123-133. [Traducció francesa en pàgs. 135-143.]
Perujo Melgar, Joan M. (1997b), «De Troia a Constantinoble: Aquil·les i Tirant en l'amor i en la guerra», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 23, pp. 41-56.
Perujo Melgar, Joan M. (1998), «L'obra de Guido delle Colonne reutilitzada en el Tirant lo Blanch», en Paolo Maninchedda (ed.), La Sardegna e la presenza catalana nel Mediterraneo. Atti del VI Congresso (III Internazionale) dell'Associazione Italiana di Studi Catalani (Cagliari, 11-15 ottobre 1995), 1, Cagliari, Cooperativa Universitari Editrice Cagliaritana, pp. 462-472.
Perujo Melgar, Joan M. (2009), «Ressenya de: «Rafael Beltrán, Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, Madrid, Síntesis, 2006. Rafael Alemany, Introducció al Tirant lo Blanc, Alzira, Bromera & Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana»», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 46, pp. 250-254.
Piccat, M. (1987), «El planh per la caiguda de Constantinoble», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 15 (=Miscel·lània Antoni M. Badia i Margarit, 7), pp. 55-84.
Picquet, Théa (1997), «Tirant le Blanc et le roman chevaleresque italien», en Jean Marie Barberà (ed.), Estudis crítics sobre 'Tirant lo Blanc' i el seu context. Actes del Col·loqui Internacional 'Tirant lo Blanc', 'l'albor de la novel·la moderna europea' (Ais de Provença, 1994), Barcelona, Centre Aixois de Recherches Hispaniques / Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 409-427.
Piera, Montserrat (1998a), «Com Tirant vencé la batalla e per força d'armes entrà en lo castell: Rape and Conquest in Tirant lo Blanc», en Actes del Vuitè Col·loqui d'Estudis Catalans a Nord-Amèrica (Bloomington, 1995), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 259-280.
Piera, Montserrat (1998b), «Llull i el concepte de la croada evangelitzadora al Tirant lo Blanch de Martorell», en Joan Mas i Vives (ed.), Actes de l'Onzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Palma de Mallorca, setembre de 1997), 1, Barcelona / Palma de Mallorca, Publicacions de l'Abadia de Montserrat / Universitat de les Illes Balears, pp. 113-125.
Piera, Montserrat (1998c), «Lletres de Batalla de mujeres en Tirant lo Blanc y Curial e Güelfa: la verbalización del discurso femenino dentro del código caballeresco», La Corònica. A Journal of Medieval Spanish Language and Literature, 27, 1, pp. 35-53. [Les «lletres de batalla» escrites per dones són un mitjà per superar la marginació femenina i equipar-se als usos masculins.]
Piera, Montserrat (1999), «Tirant lo Blanc: Rehistoricizing the "Other" Reconquista», en Arthur Terry (ed.), 'Tirant lo Blanc'. New Approaches, Londres, Tamesis, pp. 46-58.
Pierce, Frank (1962), «The Role of Sex in Tirant lo Blanc», Estudis Romànics, 10, pp. 291-300.
Piquer, E. (1994), «La primera traducció a l'anglès del Tirant surt als Estats Units amb vint anys de retard», Avui. Suplement de Cultura, (12 de febrer).
Pomer Monferrer, L. (2000), «Reminiscències explícites de l'Antiguitat greco-llatina al Tirant lo Blanch», Studia Philologica Valentina, 4, pp. 117-138.
Pomer, Lluís (2009), «El personatge d´Alexandre al Tirant lo Blanc», en Litterae Humaniores. Del Renacimiento a la Ilustración. Homenaje al profesor José María Estellés ( = Quaderns de Filologia, Anejo 69), València, Universitat de València, pp. 485-505.
Pons Bordería, Salvador & Ofèlia Sanmartín Bono (1990), «Vers una anàlisi estilística del Tirant lo Blanc», Afers. Fulls de recerca i pensament, 10, pp. 329-361.
Pons Borderia, Salvador & Ofèlia Sanmartín Bono (1991), Algunes consideracions per a l'anàlisi estilística del 'Tirant lo Blanc', València, Ajuntament de València.
Pons i Altés, Albert (1989), «'Qui oblida lo passat oblida si mateix'. Sobre la relació Cort-Camp en el Tirant lo Blanc», Tirant al Blanc. Revista de Llengua i Literatura (Lleida), 1, pp. 51-52.
Pons i Altés, Albert (1991), «L'heroi militar i l'estratagema en el Tirant lo Blanc», en Antoni Ferrando Francés (ed.), Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de llengua i literatura, 3, València / Barcelona, Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 94), pp. 169-178.
Pujol, Josep (1995), «Jo viu lo ray ab la nobla Leuseta. Ressons d'una razo a la literatura catalana del segle XV», A Sol Post. Estudis de Llengua i Literatura, 3, pp. 125-132.
Pujol, Josep (1995-1996), «El desenllaç tràgic del Tirant lo Blanc, Les Troianes de Sèneca i les idees de tragèdia al segle XV», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 45, pp. 29-66.
Pujol, Josep (1997), «De Guido delle Colonne a l'Ovidi epistolar: sobre el rendiment narratiu i retòric d'unes fonts del Tirant lo Blanc», Anuari de l'Agrupació Borrianenca de Cultura, 8 (=De literatura i cultura a la València medieval), pp. 133-174.
Pujol, Josep (1998), «'Micer Johan Bocaci' i mossèn Joanot Martorell: presències del Decameron i de la Fiammeta al Tirant lo Blanc», Llengua & Literatura, 9, pp. 49-100.
Pujol, Josep (1999a), «Boccaccio al Tirant lo Blanc: les questioni d'amore del Filocolo (IV 14-72)», en Santiago Fortuño (ed.), Actes del VIIè Congrés de l'Associació Hispànica de Literatura Medieval (Castelló de la Plana, 22-26 de setembre de 1977), Castelló de la Plana, Universitat Jaume I, pp. 181-197.
Pujol, Josep (1999b), «Escriptura, imitació i memòria al Tirant lo Blanc», Els Marges, 65, (desembre), pp. 23-50.
Pujol, Josep (1999c), «"Poets and Historians" in Tirant lo Blanc: Joanot Martorell's Models and the Cultural Space of Chivalresque Fiction», en Arthur Terry (ed.), 'Tirant lo Blanc'. New Approaches, Londres, Tamesis, pp. 29-43.
Pujol, Josep (2002a), La memòria literària de Joanot Martorell. Models i escriptura en el 'Tirant lo Blanc', Barcelona, Curial Edicions Catalanes / Publicacions de l'Abadia de Montserrat. [Ressenya d’Annamaria Annicchiarico, Llengua & Literatura, 16 (2005), pàgs. 440-446.]
Pujol, Josep (2002b), «De Pere el Gran a Tristany de Leonís: models cronístics i novel·lescos per a la mort de Tirant lo Blanc», en Lola Badia (ed.), Literatura i cultura a la Corona d'Aragó (segles XIII-XV). Actes del III Col·loqui Problemes i mètodes de literatura catalana antiga (Universitat de Girona, juliol de 2000), Barcelona, Curial / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 409-418.
Pujol, Josep (2007), «Els qui en vulgar parlaren sobirà: de Lo somni al Tirant», en La literatura catalana en una perspectiva europea, Barcelona, Generalitat de Catalunya / Institut Ramon Llull, pp. 26-35.
Pujol, Josep (2013), «Noves dades sobre l'ús de la versió catalana de les Heroides al Tirant lo Blanc», Llengua & Literatura, 23, pp. 195-206. http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000191%5C00000092.pdf
Pujol, Josep (2014), «Veus elegíaques al Tirant lo Blanc», en Isabel Grifoll, Julián Acebrón Ruiz & Flocel Sabaté (eds.), Cartografies de l’ànima: identitat, memòria i escriptura, Lleida, Pagès, pp. 61-84.
Pujol, Josep (2015), «Tirant lo Blanc», en Història de la Literatura Catalana, III (Literatura Medieval, III: Segle XV), Barcelona, Enciclopèdia Catalana / Barcino / Ajuntament de Barcelona, pp. 107-161.
Quarti, Lara (2015), «The Fier baiser: A fantastic episode in Joanot Martorell’s realism», en Anna Maria Babbi & Vicent-Josep Escartí (eds.), More about Tirant lo Blanc. From the sources to the tradition / Més sobre el Tirant lo Blanc. De les fonts a la tradició, Amsterdam, John Benjamins, pp. 69-86. [Silvia Millán, Ressenya deAnna Maria Babbi & Vicent Josep Escartí (eds.), More about Tirant lo Blanc. From the sources to the tradition / Més sobre el Tirant lo Blanc. De les fonts a la tradició, Amsterdam, John Benjamins, 2015, pp. 399-402; p. 400.]
Rafanell, August (1990), «El català del Tirant i la llengua nacional», Circulart, 21, pp. 10-11.
Ramos, Rafael (1995), «Tirant lo Blanc, Lancelot du Lac y el Llibre de l'orde de cavalleria», La Corònica. A Journal of Medieval Spanish Language and Literature, 23: 2, pp. 74-87.
Ramos, Rafael (1997), «Tirante el Blanco y El libro del caballero Zifar a la zaga de Amadís de Gaula», en Andrew M. Beresford (ed.), «Quien hubiese tal ventura»: Medieval Hispanic Studies in Honour of Alan Deyermond, Londres, Departament of Hispanic Studies. Queen Mary and Westfield College, pp. 207-225.
Ramos, Rafael (1998), «Tirant a la zaga del Amadís», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 1. http://parnaseo.uv.es/Tirant/Art.Ramos.html
Renau, Xavier (1991), «Martí Joan de Galba, vida i llinatge», Serra d'Or, 375, pp. 46-48 [206-208].
Renedo, Xavier (1989), «De libidinosa amor los efectes», L'Avenç, 123, pp. 18-23. http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/02587398666815417654480/p0000001.htm#I_1_
Renedo, Xavier (1990), «Lectures del Tirant lo Blanc», Circulart, 21, pp. 5-7.
Renedo, Xavier (1992 [1994]), «Quin mal és lo besar? (Literatura i moral al voltant de la quarta línia de l'amor)», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 13, pp. 99-116.
Renedo, Xavier (1995-1996), «Raó i intuïció en Plaerdemavida», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 45, pp. 317-360. http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/57993842116461617422202/p0000001.htm
Renedo, Xavier (1997), «Turpia feminarum incesta lascivarum: el joc teatral en el capítol 283 del Tirant lo Blanc», en Jesús Francesc Massip Bonet (ed.), Actes del VIIè Col·loqui de la Société Internationale pour l'Étude du Théâtre Médiévale (Girona, 1992), Barcelona, Institut del Teatre, pp. 209-216.
Renedo, Xavier (2005), «El Tirant lo Blanc i l'illa de Gran Canària», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Actes del X Congrés Internacional de l'Associació Hispànica de Literatura Medieval (Alacant, 18-22 de setembre de 2003), 3, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (Symposia Philologica, 12), pp. 1367-1378.
Riba i Civil, Àlex (2005), Homogeneïtat d’estil en el ‘Tirant lo Blanc’, Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya.
Riba, Àlex & Josep Ginebra Molins (2000), «Riquesa de vocabulari i homogeneïtat d'estil en el Tirant lo Blanc», Revista de Catalunya, 152, pp. 99-118.
Ribera Llopis, Juan Miguel (1993), «Peregrinación y literatura: pasos y poses de Guillem de Varoic en Tirant lo Blanc», en Actas do IV Congresso Associação Hispánica de Literatura Medieval, 3, Lisboa, Cosmos, pp. 221-226.
Rico, Francisco (1982), «Caldesa, Carmesina y otras perversas», en Primera cuarentena y Tratado general de literatura, Barcelona, El Festín de Esopo, pp. 91-93.
Riquer, Isabel de (1994), «Canción de cruzada del siglo XV», en Maria Isabel Toro Pascua (ed.), Actas del III Congreso de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (Salamanca, 1989), 2, Salamanca, Departamento de Literatura Española e Hispanoamericana, pp. 869-876.
Riquer, Martí de (1941), «Relacions entre la literatura renacentista castellana y la catalana en la Edad Media», Escorial, 2, pp. 31-49.
Riquer, Martí de (1943), «Echar a galeras y el pasaje más oscuro del Quijote», Boletín de la Real Academia Española, 27, pp. 82-86.
Riquer, Martí de (1949), «Nuevas contribuciones a las fuentes del Tirant lo Blanc», en Conferencias desarrolladas con motivo del IV centenario del nacimiento de Miguel de Cervantes, Barcelona, Biblioteca Central, pp. 9-30.
Riquer, Martí de (1963-1968), Lletres de batalla, cartells de deseiximents i capítols de passos d'armes, 3 vols., ed. de Martí de Riquer, Barcelona, Barcino.
Riquer, Martí de (1964), Història de la literatura catalana, 2, Barcelona, Ariel. [2a edició del 1984, 3, pàgs. 306-395.]
Riquer, Martí de (1965), Vida caballeresca en la España del siglo XV, Madrid, Real Academia Española.
Riquer, Martí de (1967), Caballeros andantes españoles, Madrid, Espasa-Calpe.
Riquer, Martí de (1968), L'arnès del cavaller: armes i armadures catalanes medievals, Esplugues del Llobregat, Ariel.
Riquer, Martí de (1970), Cavalleria fra realtà e letteratura nel Quattrocento, Bari, Adriatica Editrice.
Riquer, Martí de (1973), «L'art militar al Tirant lo Blanc», en In memoriam Carles Riba, Barcelona, Ariel, pp. 325-338.
Riquer, Martí de (1975), «Un nuevo ejemplar del Tirant lo Blanc de Valladolid», Miscellanea Barcinonensia, 42, pp. 7-15.
Riquer, Martí de (1988), «El Voyage de sir John Mandeville en català», en Miscel·lània d'homenatge a Enric Moreu Rey, 3, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 66), pp. 151-162.
Riquer, Martí de (1990a), Aproximació al Tirant lo Blanc, Barcelona, Edicions dels Quaderns Crema (Assaig, 8). [Ressenyes: Germà Colón, Zeitschrift für Romanische Philologie, 109, 5/6, 1993, pàgs. 616-618; Rafael Beltrán i Josep Izquierdo, Llengua & Literatura, 5, 1992-1993, pàgs. 710-716.]
Riquer, Martí de (1990b), «Al mig mil·lenari de Tirant lo Blanch», Cultura (Barcelona, Dept. de Cultura de la Generalitat de Catalunya) (Barcelona), 11 (='Tirant lo Blanc': cinc-cents anys), pp. 28-30. [Reproduït a La Safor 1490-1990: un itinerari bibliogràfic, Gandia, Departament de Cultura, 1990, pàgs. 7-11. Traducció anglesa: 'The 500th Aniversary of Tirant lo Blanc', Catalan Writing, 5 (1990), pàgs. 40-44.]
Riquer, Martí de (1990c), «The 500th Anniversary of Tirant lo Blanc», Catalan Writing, 5, pp. 40-44.
Riquer, Martí de (1991), «Les chevaleries de Jacques de Lalaing en Espagne», en Comptes rendís des Séances de l’année 1991. Académie des Inscriptions & Belles-Lettres, París, Académie des Inscriptions & Belles-Lettres, pp. 351-365.
Riquer, Martí de (1992), 'Tirant lo Blanch', novela de historia y de ficción, Barcelona, Sirmio. [Ressenyes: Júlia Butinyà, Revista de Filolología Románica, 10 (1993), pàgs. 406-407; Stefano M. Cingolani, Romanistisches Jahrbuch, 44 (1993), pàgs. 302-294; Lluís Cabré, The Modern Language Review, 89, 1 (1994), pàgs. 232-233.]
Riquer, Martí de & Mario Vargas Llosa (1972), El combate imaginario: las cartas de batalla de Joanot Martorell, Barcelona, Seix Barral. [2a ed.: Barcelona, Sirmio, 1990.]
Roca Ricart, Rafael (2015), «The reception of Tirant lo Blanc in Valencia in the second half of the 19th century and the beginning of the 20th century», en Anna Maria Babbi & Vicent-Josep Escartí (eds.), More about Tirant lo Blanc. From the sources to the tradition / Més sobre el Tirant lo Blanc. De les fonts a la tradició, Amsterdam, John Benjamins, pp. 139-152. [Silvia Millán, Ressenya de:Anna Maria Babbi & Vicent Josep Escartí (eds.), More about Tirant lo Blanc. From the sources to the tradition / Més sobre el Tirant lo Blanc. De les fonts a la tradició, Amsterdam, John Benjamins, 2015, pp. 399-402; p. 401.]
Rodríguez Velasco, Jesús D. (1999), «The Chivalresque Worlds in Tirant lo Blanc», en Arthur Terry (ed.), 'Tirant lo Blanc'. New Approaches, Londres, Tamesis, pp. 1-14.
Roig i Sala, Josep Lluís (1993a), «Tirant lo Blanc, un heroi possible?», en Rafael Alemany Ferrer (ed.), Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, 2, Barcelona / Alacant / València / Castelló, Publicacions de l'Abadia de Montserrat / Universitat d'Alacant / Universitat de València / Universitat Jaume I, pp. 117-129.
Roig i Sala, Josep Lluís (1993b), «De Muntaner a Martorell: l'evolució necessària», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 26 (=Miscel·lània Jordi Carbonell, 5), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 85-94.
Romeu i Figueras, Josep (1994), «Ficció que féu la Reprovada Viuda a Tirant. Comentaris al capítol 283 del Tirant lo Blanc», Butlletí dels Mestres, 227, pp. 26-31. [Reedició en Narcís Garolera (ed.), Textos literaris catalans. Lectures i interpretacions, I, Barcelona, Columna, 1994, pàgs. 125-138.]
Rosenthal, David H. (1981), «Excerpts from Tirant lo Blanc», Allegorica, 6: 1, pp. 64-180.
Rosenthal, David H. (1986), «Lletra dels Estats Units: les traduccions del català a l'anglès», Revista de Catalunya, 2, pp. 175-178.
Rosenthal, David H. (1989), «Els Estats Units, darrera conquesta de Tirant lo Blanc», Saó, 115 (=Homenatge al 'Tirant'), pp. 33-35.
Rossich, Albert (1989), «La novel·la catalana entre el Tirant i L'orfaneta de Menargues», Revista de Catalunya, 29, pp. 150-162.
Roubaud, Sylvia (1970), «Chevalier contre chien: l'étrange duel du Tirant lo Blanc», Mélanges de la Casa de Velázquez, 6, pp. 131-159.
Rovira Cerdà, Helena (2015), «Els exempla de Valeri Màxim a la literatura catalana medieval», Scripta. Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, 5, pp. 21-51.
Rubens, Erwin Félix (1959), «Sobre el capítulo VI de la primera parte del Quijote», Cuadernos del Sur (Bahía Blanca: Universidad Nacional del Sur) (Bahía Blanca / Universidad Nacional del Sur), pp. 35-37.
Rubiera Mata, Maria Jesús (1990a), «Tirant lo Blanc i els moros», L'Aiguadolç. Revista de Literatura, 12-13, pp. 33-40.
Rubiera Mata, Maria Jesús (1990b), «El Tirant i la literatura àrab», Serra d'Or, 371, pp. 57-58.
Rubiera Mata, Maria Jesús (1990c), «El món cavalleresc àrab i el món cavalleresc del Tirant», Afers. Fulls de recerca i pensament, 10, pp. 267-274.
Rubiera Mata, Maria Jesús (1993), Tirant contra el Islam, Altea, Ediciones Aitana (L'Albir, 1).
Rubiera Mata, Maria Jesús (1997), «Tirant et l'Islam», en Jean Marie Barberà (ed.), Actes del Col·loqui Internacional 'Tirant lo Blanc' (Ais de Provença, 21-22 d'octubre de 1994). Estudis crítics sobre 'Tirant lo Blanc' i el seu context, pp. 429-435.
Rubiera Mata, Maria Jesús (1999), «Tirant lo Blanc and the Muslim World in the Fifteenth Century», en 'Tirant lo Blanc'. New Approaches, Londres, Tamesis, pp. 59-67.
Rubió i Balaguer, Jordi (1948), «Els plagis del Tirant lo Blanc», en De l'Edat Mitjana al Renaixement: figures literàries de Catalunya i València, Barcelona, Aymà, pp. 74-77.
Rubió i Balaguer, Jordi (1984), Història de la Literatura Catalana, 1 (=Obres de Jordi Rubió i Balaguer, 1), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 35).
Rubió i Lluch, Antoni (1907), «Discurso de contestación a Isidoro Bonsoms», en Discursos leídos en la recepción pública de D. Isidoro Bonshoms Sicart el dia 9 de mayo de 1907, Barcelona, Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, pp. 141-170.
Rubio Vela, Agustín (ed.) (2010), Joanot Martorell y el condado de Dénia. Una clave en el ‘Tirant’, València.
Rubio Vela, Agustín (2011), «Es va escriure Tirant lo Blanch en la cort barcelonina del príncep de Viana? Notes de crítica documental a l'entorn d'un miratge literari», en 'Tirant lo Blanch' poliglota (1511-2011): cinc-cents anys de traduccions i estudis, Gandia, IMAB / Ajuntament de Gandia / Editorial Marfil, pp. 15-22.
Rubio Vela, Agustín (2013a), «L’escrivà de ració del príncep de Viana i l’autoria del Tirant lo Blanch.Notes de crítica documental a l'entorn d'un miratge literari», en Germà Colón Domènech (ed.), Els escriptors valencians del segle XV, Castelló de la Plana, Universitat Jaume I, pp. 109-137.
Rubio Vela, Agustín (2013b), «El condado de Dénia en tiempos del Tirant. A vueltas con la identidad de Joanot Martorell», eHumanista, 23, pp. 557-604. http://www.ehumanista.ucsb.edu/volumes/volume_23/regular/8%20ehumanista23.rubiovela.pdf [Ressenya de Mateu Rodrigo Lizondo, Estudis Romànics, 34 (2012), pp. 632-637.]
Rubio Vela, Agustín (2015), «Sobre Joan Martorell, señor de Beniarbeig, y otros casos de homonimia en el siglo XV valenciano. Notas de archivo y observaciones metodológicas», Scripta. Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, 5, pp. 52-92.
Ruiz de Conde, Justina (1948), El amor y el matrimonio secreto en los libros de caballerías, Madrid, Aguilar.
Ruiz Doménech, José Enrique (1991a), Set dones per a Tirant, Barcelona, Columna.
Ruiz Doménech, José Enrique (1991b), «Tirant davant la cultura cavalleresca», Lletra de canvi, 34, pp. 6-9.
Ruiz Doménech, José Enrique (1991c), «La búsqueda del más solitario», en el seu La novela y el espíritu de la caballería, Barcelona, Mondadori (Biblioteca Mondadori, 38), pp. 91-100.
Ruiz Doménech, José Enrique (1993), «Tirant ante la cultura caballeresca», en Actes del Symposion Tirant lo Blanc (Barcelona, 1990), Barcelona, Quaderns Crema (Assaig, 14), pp. 541-555.
Sabaté Marín, Glòria (1998), «El Tirant lo Blanc i la seva traducció castellana del segle XVI», en Carmen Parrilla (ed.), Edición y anotación de textos. Actas del I Congreso de Jóvenes Filólogos (A Coruña, 1996), 2, A Coruña, Universidade da Coruña: Servicio de Publicacións, pp. 607-620.
Sabaté Marín, Glòria (1999), «Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc davant la cavalleria de la tardor medieval», en S. Fortuno & T. Martínez (eds.), Actes del VII Congrés de l’Associació Hispànica de Literatura Medieval (Castelló de la Plana, 1997), 3, Castelló de la Plana, Publicacions de la Universitat Jaime I, pp. 335-344. http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor-din/sabate-glria-1/html/ffdb0960-82b1-11df-acc7-002185ce6064_2.html#I_1_ [Pèrdua del valor de l'antic ideal de cavalleria o voluntat de recuperar-lo.]
Sabaté Marín, Glòria & Lourdes Soriano Robles (2000), «Martorell i la taula rodona: la matèria de Bretanya al Tirant lo Blanch», en Margarita Freixas (ed.), Actas del VIII Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, 2, Santander, Consejería de Cultura del Gobierno de Cantabria / Año Jubilar Lebaniego / Asociación Hispánica de Literatura Medieval, pp. 1575-1585.
Sales Dasí, Emilio José (1991), «Tirant lo Blanc i la mítica cavalleria medieval», en Antoni Ferrando Francés (ed.), Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de Llengua i Literatura, 4, València / Barcelona, Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València / Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 97), pp. 97-118.
Sales Dasí, Emilio José & Juan Noyes (1992), «Morgana i Artús en Constantinopla (un episodio del Tirant lo Blanc)», en José Manuel Lucía Megías (ed.), Actas del II Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (Segovia, del 5 al 19 de octubre de 1987), 2, Alcalá de Henares, Universidad de Alcalá, pp. 815-826.
Salvador, Vicent (1981), «Les formes rituals al Tirant lo Blanch. Algunes reflexions semiòtiques», L'Espill, 12, pp. 43-52.
Sánchez Rodrigo, Lourdes & Enrique J. Nogueras Valdivieso (1995), «Quinientos años del Tirant lo Blanc», en Juan Paredes Núñez (ed.), Estudios sobre el Tirant lo Blanc, Granada, Universidad de Granada (Monográfica. Crítica literària), pp. 153-179.
Sanchis Llopis, J. (2009), «La evolución de la figura de Pentesilea: de la literatura greco-latina al final de la Edad Media. Un ejemplo más de la recepción del ciclo troyano», en Lluís Pomer, Jordi Redondo Sánchez & J. Teodoro (eds.), Les literatures antigues a les literatures medievals, Àmsterdam, Adolf M. Hakkert (Classical and Byzantine Monographs, 68), pp. 179-196.
Sanmartín Bono, Ofèlia & Salvador Pons Borderia (1991), Algunes consideracions per a l'anàlisi estilística del ‘Tirant lo Blanc’, València, Ajuntament de València.
Sansone, Giuseppe E. (1960), «Ancora del guidizio di Cervantes sul Tirant lo Blanch», Studi Mediolatini e Volgari, 8, pp. 235-253.
Sansone, Giuseppe E. (1974), «Il Tiran francese», Saggi Iberici (Bari), pp. 168-191.
Sansone, Giuseppe E. (1980), «Lelio Manfredi traductor dels versos del Tirant lo Blanch», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 1 (=Homenatge a Josep M. de Casacuberta, 1), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 221-232.
Sansone, Giuseppe E. (1983a), «El Tirante de Lelio Manfredi», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 6 (=Miscel·lània Pere Bohigas, 3), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 291-308. [Reedició en Sansone, Giuseppe E., Scritti catalani di filologia e letteratura, Bari, Adriatica Editrice (Biblioteca di Filologia Romanza, 38), 1994.]
Sansone, Giuseppe E. (1983b), «Tirant en la cruïlla», L'Ullal, 4, pp. 29-34. [Versió italiana en el seu Scritti catalani di filologia e letteratura, Bari, Adriatica Editrice (Biblioteca di Filologia Romanza, 38), 1994.]
Sansone, Giuseppe E. (1984), «Tirant al bivio», en Studi di Iberistica in memoria G. C. Rossi, Nàpols, pp. 190-197.
Sansone, Giuseppe E. (1992), «Il Tiran del Conte di Caylus», Rivista di Letterature Moderne e Comparate, 45: 4, pp. 359-375.
Sansone, Giuseppe E. (1993), «Tirant lo Blanc e le vie del romanzo», en Actes del Symposion 'Tirant lo Blanc' (Barcelona, 1990), Barcelona, Quaderns Crema (Assaig, 14), pp. 557-571. [Reedició en el seu Scritti catalani di filologia e letteratura, Bari, Adriatica Editrice (Biblioteca di Filologia Romanza, 38), 1994.]
Sansone, Giuseppe E. (1994), Scritti catalani di filologia e letteratura, Bari, Adriatica Editrice (Biblioteca di Filologia Romanza, 38).
Sanvisenti, Bernardo (1922), «Il passo più oscuro del Chisciotte», Revista de Filología Española, 9, pp. 58-62.
Sau, David (1990), «El mar en el Tirant lo Blanc», L'Aiguadolç. Revista de Literatura, 12 / 13 (=Homenatge al 'Tirant lo Blanc'), pp. 41-53.
Schönberger, Axel (1991), «Tirant lo Blanc (1490) und Curial e Güelfa (ca. 1450): Formen ritterlicher Liebe im späten katalanischen Mittelalter», Zeitschrift für Katalanistik. Revista d'Estudis Catalans, 4, pp. 174-248.
Sears, Theresa Ann (1987), «Tirante and the Dragon: Reading Realism in Romance», The USF Language Quarterly (Florida), 26: 1-2, pp. 3-7 i 35.
Segre, Cesare (1993), «La comunicación indirecta en Tirant lo Blanc», en Actes del Symposion Tirant lo Blanc (Barcelona, 1990), Barcelona, Quaderns Crema (Assaig, 14), pp. 573-586.
Serís, Homero (1925), «La reaparición del Tirant lo Blanch de Barcelona de 1497: primera descripción bibliográfica completa», en Homenaje a Menéndez Pidal, 3, Madrid, Hernando, pp. 57-76.
Serrano, Manuel (2014), «La realidad griega en la ficción del Tirant», Journal of Iberian and Latin American Literary and Cultural Studies, 1, pp. 181-195.
Simbor, Vicent & Vicent Salvador (1985), «Panorama dels estudis sobre la novel·lística catalana: un escorç.», L'Espill, 21, pp. 13-22.
Simó, Meritxell (2008), «Sexualidad y contacto entre culturas en la literatura medieval: del motivo de la bella sarracena al erotismo oriental del Tirant lo Blanch», en J. Masó (ed.), Escrituras de la sexualidad, Barcelona, Icaria, pp. 63-85. [L’anàlisi de les representacions de la sexualitat femenina en l’èpica francesa, a propòsit de la presència de les sarracenes, serveix com a pòrtic per a un estudi de l’erotisme en personatges no cristians en Curial e Güelfa (Càmar) i en Tirant lo Blanc.]
Siviero, Donatella (1997a), 'Tirant lo Blanch' e la tradizione medievale. Echi testuali e modelli generici., Soveria Mannelli, Rubbettino.
Siviero, Donatella (1997b), «Il modello della narrativa cortese e della precettistica cavalleresca nel Tirant lo Blanch», Zeitschrift für Katalanistik. Revista d'Estudis Catalans, 9, pp. 33-71.
Skubic, Mitja (1989), «L'estructuració de l'oració composta en el Tirant lo Blanc», Linguistica (Ljubljana) (Ljubljana), 29, pp. 137-145.
Skubic, Mitja (1992), «Noms de persona en el Tirant lo Blanc», Verba Hispanica (Ljubljana, Eslovenia) (Ljubljana), 2, pp. 107-109.
Smith, Nathaniel B. (1980), «El Tirant i el Quijote», Butlletí de la North American Catalan Sociey, 6, pp. 1-17.
Solà-Solé, Josep Maria (1979), «El Tirant i el Quixot», en Estudis Universitaris Catalans, 23 (=Miscel·lània Aramon i Serra, 1), Barcelona, Curial, pp. 543-552.
Solà-Solé, Josep Maria (1993a), 'Tirant lo Blanc': Text and Context. Proceedings of the Second Catalan Symposium a Catholic University, Washington, D. C., oct. 1991, ed. de Josep Maria Solà-Solé, Nova York, Peter Lang (Translation and Criticism, 11).
Solà-Solé, Josep Maria (1993b), «Tirant lo Blanc (A Bibliography)», en el seu 'Tirant lo Blanc': Text and Context. Proceedings of the Second Catalan Symposium a Catholic University, Washington, D. C., oct. 1991, Nova York, Peter Lang, pp. 181-201.
Soldevila, Ferran (1926), «La llegenda arturiana en la nostra literatura», Revista de Catalunya, 30, pp. 593-602.
Soler Molina, Abel (2015), «La relació de Martorell a la cort de Nàpols i la discreta presència d’Itàlia en Tirant lo Blanc», en Anna Maria Babbi & Vicent-Josep Escartí (eds.), More about Tirant lo Blanc. From the sources to the tradition / Més sobre el Tirant lo Blanc. De les fonts a la tradició, Amsterdam, John Benjamins, pp. 35-52.
Soler, Abel (2012), «Sobre el lloc on Joanot Martorell escrigué el Tirant lo Blanc (1460-1464): Barcelona, Dénia o València?», eHumanista, 22, pp. 598-622.
Soler, Abel (2013), El corsari Jaume de Vilaragut i la donzella Carmesina. El cavaller que inspirà el 'Tirant lo Blanc', 2 vols., València, Institució Alfons el Magnànim.
Soler, Abel (2014), «Joanot Martorell, “cavaller habitador de la ciutat de València”. Nous documents sobre els darrers anys de l'autor de Tirant lo Blanc», eHumanista/IVITRA, 5, pp. 467-502. http://www.ehumanista.ucsb.edu/eHumanista%20IVITRA/Volume%205/Volum%20Regular/4_Soler.pdf
Soler, Albert (1989), «'Mas cavaller qui açò fa lo contrari'. Una lectura del tractat lul·lià sobre la cavalleria.», Estudios Lulianos, 29, pp. 1-23 i 101-124.
Soler, Albert (1992), «L'any del Tirant i les edicions del Tirant: una qüestió oberta, però no tant», Revista de Catalunya, 59, pp. 121-126.
Soler, Albert (2009), «Joanot Martorell (Martí Joan de Galba): Tirant lo Blanch. Edició coordinada per Albert Hauf», Arxiu de Textos Catalans Antics, 28, pp. 737-739.
Solervicens, Josep (1991), «La literatura catalana quatrecentista, un esclat de gosadies», pp. 601-624. [Fascicles 22 i 23 de la versió actualitzada del Tirant lo Blanch publicada per la revista El Temps de València.]
Soriano Asensio, Joan Ignasi (2009), «Les relacions entre el Tirant lo Blanc i l'Amadís de Gaula: primera aproximació per a un estat de la qüestió», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 12, pp. 167-173. http://parnaseo.uv.es/Tirant/Butlleti.12/Notes_1_%20Soriano_Tirant-Amadis.pdf [Publicació digital.]
Soriano Asensio, Joan Ignasi (2011), «Els personatges secundaris en el Tirant lo Blanc i en l’Amadís de Gaula», Catalan Review, 24, pp. 139-152. http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/23659/1/Els personates secundaris en el Tirant i en l%27Amadís.pdf [També disponible en format electrònic.]
Soriano Asensio, Joan Ignasi (2012a), «L'amor cortés en el Tirant lo Blanc i en l'Amadís de Gaula: aproximació comparativa», en Rafael Alemany Ferrer & Francisco Chico Rico (eds.), Literatures Ibèriques medievals comparades / Literaturas Ibéricas medievales comparadas, Alacant, Universitat d'Alacant / Sociedad Española de Literatura General y Comparada, pp. 409-417. http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/23657/1/L%27amor cortés en el Tirant i en l%27Amadís.pdf [També disponible en format electrònic.]
Soriano Asensio, Joan Ignasi (2012b), «La fortuna en el Tirant lo Blanc y en el Amadís de Gaula: aproximación comparativa», en Natalia Fernández Rodríguez & María Fernández Ferreiro (eds.), Literatura medieval y renacentista en España: líneas y pautas, Salamanca, Sociedad de Estudios Medievales y Renacentistas (SEMYR), pp. 909-917. http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/25526/1/La fortuna en el Tirant lo Blanc y en el Amadís de Gaula.pdf [També disponible en format electrònic.]
Soriano del Castillo, Catherine (1989), «El erotismo en el Tirant lo Blanc», en Covadonga López Alonso (ed.), Eros literario. Actas del Coloquio celebrado en la Universidad Complutense de Madrid, diciembre 1988, Madrid, Universidad Complutense, pp. 45-52.
Southey, Robert (ed.) (1892), «Tirante el Blanco», en Omniana, Londres, pp. 275-280. [Reed. a cura de Robert Gittings, Carbondale, Southern Illinois University Press, 1969.]
Stegmann, Tílbert Dídac (1989), Der katalanische Mittlealterliche Roman 'Tirant lo Blanc': Realität, Fiktion, Erählperspektive , Frankurt, J. W. Goethe Universität.
Stegmann, Tílbert Dídac (1997), «Aspectes del realisme tècnic i del no-detallisme al Tirant lo Blanc», Zeitschrift für Katalanistik. Revista d'Estudis Catalans, 10, pp. 7-38.
Stegmann, Tílbert Dídac (1998), «Narrative Vermittlung und Leserpartizipation im Tirant lo Blanc», en Dietrich Briesemeister (ed.), Ex nobili philologorum officio. Festschrift für Heinrich Bihler zu seinem 80. Geburtstag, Berlín, Domus Editoria Europaea, pp. 235-256.
Stegmann, Tilbert Dídac (2016), «Mediació narrativa i participació del lector en el Tirant lo Blanc», en El plaer de llegir literatura catalana, Lleida, Pagès editors (Argent viu), pp. 165-200.
Stegmann, Tilbert Dídac (2016), «El "realisme tècnic" i el "·detallisme sobri" al Tirant lo Blanc», en El plaer de llegir literatura catalana, Lleida, Pagès editors (Argent viu), pp. 201-246.
Stegnano Picchio, Luciana (1966), «Fortuna iberica di un topos letterario: la corte di Costantinopoli dal Cligès al Palmerín de Olivia», en Studi sul Palmerín de Olivia. III. Saggi e ricerche, Pisa, Università di Pisa, pp. 99-136. [Reedició: 'Proto-história dos Palmerins. A Corte de Constantinopla do Cligès ao Palmerín de Olivia, en A lição do texto. Filologia e literatura. Idade Média, Lisboa, Edições 70, 1979, pp. 169-206.]
Tait, Margaret (1988), «The Enchanted Princess of Zulichium», Scott Newsletter, 13, pp. 14-15.
Tate, Robert Brian (1962), «Joanot Martorell in England», Estudis Romànics, 10, pp. 277-281.
Terry, Arthur (1982), «Charachter and Role in Tirant lo Blanch», en Robert Brian Tate (ed.), Essays on Narrative Fiction in the Iberian Peninsula in Honour of Frank Pierce, Oxford, Dolphin Books, pp. 177-195. [Traducció catalana: 'El paper del personatge al Tirant lo Blanc', L'Espill, 16 (1982), pàgs. 27-44.]
Thomas, Henry (1920), Spanish and Portuguese Romances of Chivalry, Cambridge, The University Press. [Traducció castellana d'E. Pujals, Las novelas de caballerías españolas y portuguesas, Madrid, 1952.]
Todolí, Júlia (1990), «L'art de la persuassió en el Tirant lo Blanc», Anuari de l'Agrupació Borrianenca de Cultura, 1, pp. 69-86.
Toldrà, Maria (2013), «Un lector del Tirant lo Blanc i Il Guerrin Meschino a la Barcelona de 1508», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 16, pp. 369-372. http://parnaseo.uv.es/Tirant/Butlleti.16/NotaToldra.pdf
Torres-Alcalá, Antonio (1979), El realismo de 'Tirant lo Blanch' y su influencia en el 'Quijote', Barcelona, Puvill. [Ressenyes: Charlotte Stern, Romance Philology, 36 (1982-1983), pàgs. 647-649; Alberto Sánchez, Anales Cervantinos, 17 (1980), pàgs. 252-259; Henry Ettenghausen (1980), Bulletin of Hispanic Studies, 57, pàgs. 271.]
Torres-Alcalá, Antonio (1988-1989), «Tirant lo Blanc: entre el espíritu y la carne», en Gregorio C. Martín (ed.), Selected Procedings of the Pennsylvania Foreing Language Conference, Pittsburgh, Department of Modern Languages / Duquesne University, pp. 376-379. [Versió anglesa en Solà-Solé, Josep Maria, 'Tirant lo Blanc': Text and Context. Proceedings of the Second Catalan Symposium a Catholic University, Washington, D. C., oct. 1991, Nova York, Peter Lang (Translation and Criticism, 11, 1993, pàgs. 203-212.]
Torres-Alcalá, Antonio (1993), «Tirant lo Blanc: Between the Spirit and the Flesh», en Josep Maria Solà-Solé (ed.), 'Tirant lo Blanc': Text and Context. Proceedings of the Second Catalan Symposium, Nova York / Berna, Peter Lang, pp. 203-212.
Torró Torrent, Jaume (2006a), «La doble autoría de Tirant lo Blanc o un colofón y la estilística», Revista de Erudición y Crítica, 1, pp. 75-82.
Torró Torrent, Jaume (2006b), «El setge de Bonifacio d'Alfons el Magnànim i el setge de Rodes del Tirant lo Blanc», Mot So Razo, 5, pp. 29-40.
Torró Torrent, Jaume (2013), «Nota per a la identificació de la noble senyora dona Isabel de Lloris», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 16, pp. 373-374. http://parnaseo.uv.es/Tirant/Butlleti.16/NOTA_Torro.pdf
Torró, Jaume (2016), «Il romanzo cavalleresco tra la letteratura antica e il romani cavallereschi e d'avventura francesi e borgognoni», en Fulvio Delle Donne & Jaume Torró Torrent (eds.), L'immagine di Alfonso il Magnanimo / La imatge d'Alfons el Magnànim, Firenze, SISMEL, Edizione del Galluzzo.
Turró, Jaume (2001), «Una cort a Barcelona per a la literatura del segle XV», Revista de Catalunya, 163, (juny), pp. 97-123.
Turró, Jaume (2002), «Joanot Martorell, escrivà de ració», L'Avenç, 273, pp. 12-18.
Vacca, O. (1986), «Una 'fiaba di magia' nel Tirant lo Blanch: funzione e mito», Annali della Facoltà di Lettere e Filosofia dell'Università di Bari, 29, pp. 193-213.
Vaeth, Joseph A. (1918), Tirant lo Blanch: A Study of its Autorsship, Principal Sources and Historical Setting, Nova York, Columbia University Press (Studies in Romance Philology and Literature). [Reimpressió: Nova York, AMS Press, 1966.]
Valesio, Paolo (1979), «Il seggio e l'ombra: da un romanzo spagnolo del quattrocento», Scienze Umane, 1, pp. 73-88.
Valesio, Paolo (1980), «Genealogy of a Staged Scene (Orlando Furioso, V)», Yale Italian Studies, new series, 1, pp. 5-31.
Vargas Llosa, Mario (1969), «Carta de batalla por Tirant lo Blanc», Revista de Occidente, 70, pp. 1-21. [Reed.: Carta de batalla por 'Tirant lo Blanc', Barcelona, Seix Barral, 1991; Traducció catalana: Lletra de batalla per Tirant lo Blanc, Barcelona, Edicions 62, 1985, 2010.]
Vargas Llosa, Mario (1990), «The Total Novel», Catalan Writing, 5, pp. 45-48.
Vargas Llosa, Mario (1993), «Tirant lo Blanc: las palabras como hechos», en Actes del Symposion 'Tirant lo Blanc' (Barcelona, 1990), Barcelona, Quaderns Crema (Assaig, 14), pp. 587-603.
Várvaro, Alberto (1984), «Il testo storiografico come opera letteraria: Ramon Muntaner», en Symposium in honores prof. M. de Riquer, Barcelona, Universitat de Barcelona / Quaderns Crema, pp. 403-415.
Várvaro, Alberto (2002), «El Tirant lo Blanch en la narrativa europea del segle XV», Estudis Romànics, 24, pp. 149-167.
Velázquez Elizalde, Alejandro (2007), «Función y sentido de los espacios exteriores en Tirant lo Blanch: ciudades, plazas, posadas e iglesias», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 10. http://parnaseo.uv.es/Tirant/Butlleti.10/Art.Vel%C3%A1zquez_Espacios.htm [Anàlisi funcional dels espais de la cort en la novel·la i estudi de la relació que mantenen amb les accions que hi succeeixen i amb la configuració del personatge de Tirant.]
Verdaguer, Isabel (1994), «Tirant lo Blanc en lengua inglesa», Atlantis, 16: 1-2, pp. 217-229.
Vergari, Elena de la Cruz (2015), «Vegetius’ Epitoma rei militaris in Tirant lo Blanch», en Anna Maria Babbi & Vicent-Josep Escartí (eds.), More about Tirant lo Blanc. From the sources to the tradition / Més sobre el Tirant lo Blanc. De les fonts a la tradició, Amsterdam, John Benjamins, pp. 17-34.
Vergés, Gerard (1994), «Tirant ferit», Els Marges, 51, pp. 83-86.
Vila, Pep (1993), «El Tirant lo Blanch i Partinobles, dues obres a la Biblioteque Universalle des Romans (1775-1789)», Revista de Catalunya, 121, (nova etapa, setembre 1997), pp. 99-123.
Vilaplana, Silvestre (2010), Joanot Martorell. Un cavaller sense fronteres, Alzira (València), Bromera. [Obra de gran format, que, amb una clara intenció divulgativa, aproxima el lector a la vida de Martorell i estableix una sèrie de paral·lelismes entre aquesta i la seua obra, el Tirant lo Blanc.]
Villa Català, C. (1993), Tirant lo Blanc: assaig d'una literatura amorosa, Universitat de València. [Treball d'investigació dirigit per Albert G. Hauf.]
Villalmanzo, Jesús (1995), Joanot Martorell. Biografía ilustrada y diplomatario, València, Ajuntament de València.
Villalmanzo, Jesús (2009), Joanot Martorell, València, Ajuntament de València (Colección Personajes valencianos, 5).
Villalmanzo, Jesús & Jaume J. Chiner Gimeno (1992), La pluma y la espada. Estudio documental sobre Joanot Martorell y su familia (1373-1483), València, Ajuntament de València (Estudis, 1). [Pròleg de Martí de Riquer.]
Wheeler, Max W. (1971-1975 [1980]), «Estar i anar amb gerundi en Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa», Estudis Romànics, 16, pp. 21-40.
Whitenack, Judith A. (1988), «Conversion to Christianity in the Spanish Romance Chivalry, 1490-1524», Journal of Hispanic Philology (Florida), 13: 1, pp. 13-39.
Wild, Gerhard (1990a), «Ausgrenzung und Integration arthurischer Themen im katalanischen Mittelalter (von Muntaners Crònica, Blandín de Cornualla und Torroellas La Faula zu Martorells Tirant lo Blanc)», Zeitschrift für Katalanistik. Revista d'Estudis Catalans, 3, pp. 67-89.
Wild, Gerhard (1990b), «Tirant lo Blanc», Kindlers Neues Literaturlexikon (Munich, Kindler), pp. 280-282.
Winter, Eric W. (1989-1991), «Tradició, transformació i recomposició en Tirant lo Blanc», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 42, pp. 277-296.
Wiplinger de Torra, Ulrike (1981), «Zu einer Jugendausgabe des Tirant lo Blanc», Synthesis. Bulletin du Comite National de Literature de la Republique Socialiste de Roumanie, 8, pp. 149-168.
Wittlin, Curt J. (1986), «Especulacions psicoanalítiques sobre la sexualitat en el Tirant lo Blanc», Llengua & Literatura, 1, pp. 31-48.
Wittlin, Curt J. (1987), «Grupos de sinónimos y fórmulas multinominales en la antigua traducción castellana del Tirant lo Blanc», en Studia in honorem prof. Martí de Riquer, 2, Barcelona, Quaderns Crema, pp. 467-483.
Wittlin, Curt J. (1989), «La influència lingüística de la traducció catalana de les Històries Troianes sobre el Tirant lo Blanc», en Antoni Ferrando Francés (ed.), Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana, 8 (Àrea 7: Història de la llengua), València, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, pp. 751-757.
Wittlin, Curt J. (1990), «Pistes per a descobrir canvis introduïts per Martí Joan de Galba en el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell», Afers. Fulls de recerca i pensament, 10, pp. 313-327.
Wittlin, Curt J. (1993), «Dels manuscrits a l'edició: El Tirant, elaborat per Martorell el 1460 usant materials preexistents, revisat després en valenciana prosa per Galba», en Actes del Symposion 'Tirant lo Blanc' (Barcelona, 1990), Barcelona, Quaderns Crema, pp. 605-633.
Wittlin, Curt J. (1995a), «Les dues traduccions angleses del Tirant lo Blanc: La Fontaine 1974/1993, Rosenthal 1984-1985», Els Marges, 52, pp. 91-97.
Wittlin, Curt J. (1995b), «Ressenya de: J. Paredes, E. Nogueras i L. Sánchez (eds.), Estudios sobre el Tirant lo Blanc (Granada, Universidad de Granada, 1995)», Catalan Review, 9, 1, pp. 241-243.
Wittlin, Curt J. (1997a), «La crítica del Tirant lo Blanc de Robert Southey (1807)», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 35 (=Homenatge a Arthur Terry, 1), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 83-92.
Wittlin, Curt J. (1997b [1999]), «Tres traduccions angleses del capítol 436 del Tirant lo Blanch», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 23 (=’Tirant lo Blanc: temes i problemas de traducción i transmissió literàries), pp. 119-130.
Wittlin, Curt J. (1998), «Ressenya de: Vicent Martines, El Tirant políglota. Estudi sobre el Tirant lo Blanch a partir de les seues traduccions espanyola, italiana i francesa dels segles XVI-XVIII, Barcelona, Curial / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997)», Catalan Review, 12, 2, pp. 142-143.
Wittlin, Curt J. (2000), «Three Modern English Versions of Tirant lo Blanc», Mediaevalia, 22 (=Mediaeval and Early-Renaissance Literature in Catalan), pp. 61-81.
Wittlin, Curt J. (2002a), «Pujol, Josep. La memòria literària de Joanot Martorell. Models i escriptura en el Tirant lo Blanc, Barcelona: Curial / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002», Catalan Review, XVI, 1-2, pp. 299-307. [Ressenya d'aquesta obra de Pujol.]
Wittlin, Curt J. (2002b), «L’antiga traducció catalana anònima de la Letra de reials costums de Petrarca i el capítol 143 del Tirant lo Blanc», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes (=Miscel·lània Giuseppe Tavani), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Monsterrat, pp. 37-64. [Carta original de Petrarca en llatí, versió catalana anònima i versió retocada per Martorell al Tirant: acarament, comparació i discussió. A les notes 18, 19, 20 i 21 es valora la bibliografia sobre la manipulació de fonts en el Tirant.]
Yates, Alan (1980), «Tirant lo Blanc: the Ambiguous Hero», en John England (ed.), Hispanic Studies in Honour of Frank Pierce, Sheffield, University of Sheffield, pp. 181-198. [Traducció catalana: «Tirant lo Blanc: l'heroi ambigu», L'Espill, 6/7 (1980), pàgs. 23-39.]
Yates, Alan (1988), «El Tirant lo Blanc vist des de fora», en Una aproximació a la literatura catalana i universal, Barcelona, Fundació Caixa de Pensions (De Set a Nou, 25), pp. 39-52.
Zilli, Carmelo (1983), «Notizia di Lelio Manfredi, letterato di corte», Studi e problemi di critica testuale, 22, pp. 39-54.
Zilli, Carmelo (1991), «Frammenti del Tirante in un inedito manoscritto della Biblioteca Ariostea di Ferrara», Studi Mediolatini e Volgari, 37, pp. 179-219.
Zimmermann, Marie-Claire (1997), «Agir et parler dans l'écriture de Tirant lo Blanc. Recherches sur le lexique et le rythme», en Jean Marie Barberà (ed.), Actes del Col·loqui Internacional 'Tirant lo Blanc' (Ais de Provença, 21-22 d'octubre de 1994). Estudis crítics sobre 'Tirant lo Blanc' i el seu context, Centre Aixoix de Recherches Hispaniques / Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 182), pp. 239-259.