CORPUS BIBLIOGRÀFIC DIGITAL
DE LA LITERATURA CATALANA DE L’EDAT MITJANA
(BILICAME)
1. Objectiu i equip responsable
L'objectiu final del projecte que presentem ací (BILICAME) és l'elaboració d'un corpus bibliogràfic digital exhaustiu de la literatura catalana medieval, de consulta lliure en línia, que s'actualitzarà anualment.1 La pàgina web, a la qual es podrà accedir en català, espanyol o anglés,2 quedarà allotjada en el servidor que comparteixen l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i el Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant.
Tenint en compte les dimensions de la iniciativa, hem optat per portar-ne a terme la realització per fases. La primera, l'execució de la qual abraça el trienni 2009-2011, consisteix en el desenvolupament de l'aplicació informàtica pertinent i en la materialització parcial del repertori bibliogràfic, a partir d'ítems referits a sis dels més rellevants escriptors valencians del segle XV: Ausiàs March, Joanot Martorell, Jaume Roig, Isabel de Villena, Joan Roís de Corella i, finalment, Bernat Fenollar i els escriptors satírics i religiosos del seu cercle. Aquesta primera fase constitueix en si mateixa un projecte de convocatòria pública finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació (FFI2008-00826), l'equip investigador del qual està format per Rafael Alemany (catedràtic de la Universitat d'Alacant), Rosanna Cantavella (catedràtica de la Universitat de València), Llúcia Martín (professora titular de la Universitat d'Alacant), Anna Isabel Peirats (professora contractada doctora de la Universitat Sant Vicent Màrtir de València), Eduard Baile (professor ajudant de la Universitat d'Alacant) i Magdalena Llorca i Joan Ignasi Soriano (becaris predoctorals de la Universitat d'Alacant), tots ells pertanyents a l'àrea de Filologia Catalana i especialistes en Literatura Medieval. L'equip investigador compta amb el suport del tècnic Pablo Giménez Sarmiento, contractat a càrrec del projecte, que s'ocupa del desenvolupament, perfeccionament i manteniment de les aplicacions informàtiques, així com de Sergi Segura, responsable del disseny de la pàgina web.
2. Metodologia
L'aplicació informàtica desenvolupada consta, d'una banda, d'un panell de control, accessible només als membres de l'equip responsable del projecte, des del qual s'alimenta, esmena o modifica la base de dades bibliogràfiques, i, per altra, de la pàgina web, lliurement accessible a qualsevol usuari a partir de 2012, des de la qual es visualitzen els continguts, es permeten les diverses operacions de cerca i es possibilita el contacte dels usuaris amb l'equip responsable.
A cadascun dels autors objecte de la primera fase es dedica una secció específica, excepte a Bernat Fenollar i els altres escriptors del seu cercle, que es consideren dins d'una mateixa secció ateses les estretes relacions que els uneixen, tal com palesen, per exemple, les seues obres d'autoria compartida. En cadascuna de les sis seccions s'acull tot el material bibliogràfic pertinent, publicat des dels inicis de la impremta3 fins a l'actualitat, incloses les aportacions recents en format electrònic. Aquest material es classifica en tres apartats destinats, respectivament, a edicions, traduccions —quan existeixen— i estudis. Al seu torn, en l'apartat d'edicions, s’estableix una diferència entre les anteriors al s. XX i les publicades a partir d'aquest últim segle, al mateix temps que, dins d'aquestes últimes, es distingeix entre les crítiques i les no crítiques, en les quals, d'altra banda, es diferencia entre les que editen el text complet d'una o més obres i les que només ho fan parcialment o l'adapten. Anàlogament, l'apartat de traduccions agrupa, per una banda, les anteriors al s. XX i, de l'altra, les publicades a partir d'aquest segle. Dins de cadascun d'aquests apartats, s'estableixen subagrupacions per idiomes.
Cada entrada bibliogràfica consta dels elements següents:
1) Una fitxa catalogràfica la plantilla de la qual varia segons el tipus de la referència (llibre, capítol, article d'una publicació periòdica i d’altres4). En el cas dels llibres, es subministra informació completa de l'autor,5 títol, editorial, lloc, any de publicació i , quan correspon, editor,6 traductor, nombre d'edició i col·lecció. Quan es tracta de capítols o parts d'un llibre, a més de les dades que acabem de descriure, s'afegeix l'autor i títol de l'aportació particular, així com les pàgines que aquesta ocupa en el llibre. Finalment, en el cas dels articles apareguts en revistes o altres publicacions periòdiques, s’indica l'autor, el títol de l'article, el títol de la publicació en què es recull, el nombre d'aquesta, l'any de edició i les pàgines que ocupa en aquesta publicació periòdica.
2) Una sèrie de descriptors que, mitjançant paraules clau, procuren oferir a l'usuari les pistes més útils sobre els continguts principals de cada entrada.
3) Una ressenya descriptiva de cada ítem, no superior a 20 línies.
Així mateix, l'usuari disposa de tres registres en què, respectivament, es recullen, per ordre alfabètic, la totalitat d'autors, publicacions periòdiques i descriptors continguts en el corpus. L'accés a aquests es pot fer en relació al conjunt de seccions constitutives de la base de dades o bé tan sols a una o algunes d'aquestes prèviament seleccionades. Pel que fa als descriptors, es pot optar per buscar un o més no predefinits, escrivint en el camp corresponent, o bé per seleccionar el o els que interessen d'entre els que s'inclouen en una llista desplegable alfabetitzat que s'inclou a l'efecte.
L'aplicació informàtica és prou versàtil com per a permetre diversos paràmetres, individualitzats o combinats, de recerca, obtenció i ordenació dels materials, de manera que possibilita funcions tan diverses com, entre d’altres:
a) Accedir al llistat bibliogràfic complet del corpus (totes les seccions i apartats).
b) Accedir al llistat bibliogràfic complet d’una o més seccions del corpus.
c) Accedir al llistat bibliogràfic complet d'un apartat concret de la totalitat de seccions del corpus o d'una o més seccions del mateix.
d) Accedir al llistat bibliogràfic complet de referències corresponents a un autor determinat dins de l'apartat «Estudis», bé de la totalitat del corpus, bé d'una o més seccions del mateix.
e) Accedir, a partir de descriptors, a la totalitat dels ítems corresponents de la totalitat del corpus o d'una o diverses de les seves seccions o subseccions del mateix.
f) Accedir als descriptors i resums de les entrades bibliogràfiques de la totalitat del corpus o d'alguna o algunes de les seves seccions, o bé fer-ho només als d'un o més apartats.
Finalment, l'aplicació utilitzada permet certa interactivitat amb els usuaris, en la mesura que possibilita que aquests puguin fer arribar a l'equip les correccions, addicions i suggeriments que considerin oportunes a través d'una via de contacte establida a aquest efecte.
3. Antecedents i fonts
No existeix, fins on coneixem, cap corpus bibliogràfic digital exhaustiu de la literatura catalana de l'edat mitjana ni tan sols de la produïda a l’antic Regne de Valencia durant el segle XV, que és la que ací ens ocupa particularment, si bé cal esmentar alguns antecedents que, d'una manera o d’altra, es poden relacionar amb el nostre projecte i que, sens dubte, aquest ha aprofitat com a fonts.
En primer lloc, disposem de dos repertoris bibliogràfics electrònics especialitzats en el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. Es tracta, per una banda, del que es recull en Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic, dirigit per Rafael Beltran (Universitat de València) (http://parnaseo.uv.es/tirant.htm), i, per altra, del que s'inclou a la Biblioteca d'obra Tirant lo Blanc, dirigida per Llúcia Martín (Universitat d'Alacant), incorporada al portal institucional Joan Lluís Vives de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes (http://www.lluisvives.com/portal/tirant/pcuartonivel.jsp?conten=bibliografia). El primer d'aquests dos mitjans incorpora una «Bibliografia del Tirant lo Blanc», a càrrec de Rafael Beltran i Josep Izquierdo, que recull la bibliografia de l'obra de Martorell publicada fins a 1997 i que es va actualitzant anualment mitjançant els suplements corresponents, mentre que el segon ofereix un repertori bibliogràfic sobre aquesta recentment actualitzat. Ambdós repertoris presenten els materials classificats per edicions, traduccions i estudis, tot i que només el primer afegeix, fins a 1997 i no de manera sistemàtica, una brevíssima nota orientativa (d'unes dues o tres línies) sobre el contingut d'algunes entrades, el segon, no incorpora cap tipus de resum, però, en alguns casos, ofereix l’avantatge de permetre l'accés digital al text complet de l'aportació catalogada. Així mateix, la secció Amadís, dirigida per Juan Manuel Cacho Blecua (Universitat de Saragossa) i integrada en la base Clarisel (http://clarisel.unizar.es/), està dedicada a la bibliografia, breument resumida, sobre literatura cavalleresca de qualsevol tradició lingüística publicada des de 1998 i, per tant, també incorpora les entrades concernents al Tirant lo Blanc. Pel que fa a Ausiàs March, disposem del repertori bibliogràfic electrònic que es pot consultar a la Biblioteca Digital d'Autor dedicada al poeta per la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, portal Biblioteca Joan Lluís Vives (http://www.lluisvives.com/bib_autor / ausiasmarch /), dirigida per Rafael Alemany (2009), que, malgrat la seva voluntat d'exhaustivitat i d'actualització permanent, només permet una consulta estàtica, sense la més mínima versatilitat, i no inclou descriptors ni resums, per bé que, en alguns casos permet accedir als textos digitalitzats dels ítems.
Fora dels límits de la literatura catalana medieval produïda per autors valencians del segle XV, cal esmentar també el corpus bibliogràfic lul Base de dades Ramon Llull-Llull DB, del Centre de Documentació Ramon Llull (Universitat de Barcelona) (http://orbita .bib.ub.es / llull /), que, a més d'edicions, traduccions i estudis, recull informació referida a manuscrits, encara que no incorpora ni descriptors ni resums.
En segon lloc, i al marge dels projectes electrònics esmentats, cal afegir algunes bibliografies específiques fonamentals sobre autors valencians del segle XV, en suport paper, referides a Ausiàs March (Esteve & Ripoll 1987; Alemany & Martines 1997; Archer 1997; Santanach & Martines 2000) el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell (Hauf 2005) l'Espill de Jaume Roig (Carré 2006) i Joan Roís de Corella (Martines 1999). Així mateix, es disposa del repertori d'Alemany,7 que, en format llibre, recull un repertori general classificat per seccions, entre les quals hi ha les dedicades als autors del corpus objecte d'aquest projecte, bé que sense resums ni descriptors i amb el límit cronològic de 1996. Finalment, hem d'esmentar dues publicacions periòdiques que contenen informació bibliogràfica sobre la literatura catalana de l'edat mitjana: el Boletín Bibliográfico de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (BBAHLM), coordinat per Vicenç Beltran (Universitat de Barcelona) i Qüern (Universitat de Girona). El primer -ara consultable en línia: http://www.ahlm.es/Primera.html- recull les publicacions sobre les lletres catalanes,8 castellanes i gallegoportugueses de l'edat mitjana que apareixen cada any, des de 1987, acompanyades d'un breu comentari; el segon, desaparegut en 2007 en format paper, però représ des de 2011 en format electrònic (www.quern.cat), és un repertori bibliogràfic biennal de literatura i llengua catalanes de l'edat mitjana i l'edat moderna, que, pel que fa a les lletres medievals catalanes, reincorporava les entrades del BBAHLM.
La novetat del nostre projecte es resumeix, doncs, en primer lloc, en el fet de tractar-se d'un corpus digital consultable en línia, que, a més de no limitar únicament a un sol autor o obra (a diferència del que passa amb els repertoris anàlegs tirantià esmentats més amunt), afegeix ressenyes descriptives més extenses que les que solen recollir els ja esmentats Clarisel, BBAHLM i Qüern. En segon lloc, l'etiquetatge de cada entrada amb els descriptors dels seus continguts fonamentals permet una major versatilitat a l'hora d'introduir paràmetres de cerca d'utilitat per a l'usuari. En tercer lloc, es concep com un corpus amb voluntat d'exhaustivitat i d'actualització permanent, cosa que, sens dubte, el separa d'altres repertoris moderns que només recullen materials a partir de la data de la seva fundació (cas del BBAHLM, de Qüern o de la base Amadís del projecte Clarisel).9 Finalment, el repertori està dotat d'una certa interactivitat, ja que, l'aplicació informàtica que ho fa accessible permet que els usuaris puguin remetre a l'equip responsable les esmenes que estimin oportunes, les quals, una vegada estudiades i valorades, podran, si és el cas , ser preses en consideració.
BIBLIOGRAFIA CITADA
Alemany, Rafael (1997), Guia bibliogràfica de la literatura catalana medieval (2a edició revisada, corregida i augmentada), Alacant, Universitat d'Alacant.
Alemany, Rafael, i Vicent Martines (1997), «Bibliografia sobre Ausiàs March», en Rafael Alemany (ed.), Ausiàs March: textos i contextos, Alacant / Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 365-408.
Archer, Robert (1997), «Bibliografia», en Ausiàs March, Obra completa, vol. 2, Barcelona, Barcanova, pp. 613-630.
Carré, Antònia (2001), «L'Espill de Jaume Roig: bibliografia comentada», en Boletín Bibliogràfico de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, fascículo 15, pp. 383-414.
— (2006), «Bibliografia», en Jaume Roig, Espill, Barcelona, Quaderns Crema, pp. 870-891.
Esteve, Lluïsa, i Laura Ripoll (1987), «Assaig de bibliografia ausiasmarquiana», Llengua & Literatura, 2, pàgs. 453-485.
Hauf, Albert (2005), «Bibliografia», en Joanot Martorell i Martí Joan de Galba, Tirant lo Blanch, València, Tirant lo Blanch, pp. 1543-1603.
Martines, Vicent (1999), «Comentaris a la bibliografia sobre Joan Roís de Corella», en Vicent Martines (ed.), Estudis sobre Joan Roís de Corella, Alcoi, Marfil, 1999, pp. 5-39.
Peirats, Anna Isabel (2010), «Bibliografia», en Jaume Roig, Spill, vol. 1, València, Acadèmia Valenciana de la Llengua, pp. 365-394.
Santanach, Joan, i Vicent Martines (2000), «Bibliografía ausiasmarquiana», en Ausiàs March, Poesies, ed. de Pere Bohigas, revisada por Amadeu-J. Soberanas i Noemí Espinàs, Barcelona, Barcino, pp. 531-593.
RECURSOS ELECTRÒNICS
Alemany, Rafael, ‘Bibliografia’ Biblioteca de autor Ausiàs March, http://www.lluisvives.com/bib_autor/ausiasmarch/ [consultada el 12 de juny de 2011]
Alemany, Rafael (dir.) et al., Corpus bibliogràfic digital de la literatura catalana de l’edat mitjana http://www.iifv.ua.es/bilicame/ [consultada el 14 de juny de 2011]
Base de dades Ramon Llull-Llull DB, at the Centre de Documentació Ramon Llull http://orbita.bib.ub.es/llull/ [consultada el 12 de juny de 2011]
Beltran Rafael, Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic, http://parnaseo.uv.es/tirant.htm [consultada el 12 de juny de 2011]
Cacho Blecua, Juan Manuel Clarisel http://clarisel.unizar.es/ [consultada el 12 de juny de 2011]
Martín, Llúcia, ‘Bibliografia’ Biblioteca d’obra Tirant lo Blanc, http://www.lluisvives.com/portal/tirant/ [consultada el 12 de juny de 2011]
1 Els materials del corpus exclouen els manuscrits.
2 Encara que en una primera fase serà accessible només en català.
3 La cronologia dels autors del corpus coincideix, precisament, amb els inicis de la impremta en el segle xv i la difusió de les seues obres es realitza majoritàriament a través d’aquest mitjà.
4 Com ara tesis doctorals i treballs d’investigació inèdits o recursos electrònics (web’s, CD’s...).
5 Es consideren autors també els editors o coordinadors d’obres miscel·lànies o col·lectives, encara que, en aquests casos, els seus noms vagen a continuació de la indicació ‘ed.’, o ‘eds.’, o ‘coord.’, etc.
6 Entenem per ‘editor’ el responsable de fixar el text i d’anotar un text d’altri.
7 Rafael Alemany, Guia bibliogràfica de la literatura catalana medieval (2a edició revisada, corregida i augmentada) (Alacant: Universitat d'Alacant, 1997 [1a ed. 1995]).
8 La seua coordinació corre a càrrec de Lola Badia.
9 Per a això, el projecte es proposa abarcar des de les aportacions més llunyanes en el temps (edicions princeps, traduccions i estudis anteriors al segle xx, alguns de difícil accés i localització) fins al material digital més recent disponible en revistes, butlletins i repertoris electrònics (Lemir, Narpan, Rialc, Cervantesvirtual.com), que, per la seua novetat i difusió en xarxa, no solen recollir-se en els repertoris bibliogràfics a l’ús.
